Déu 2.0

Un dia Déu decidí obrir un blog. No és que Déu renunciés a l'oració, ni a la invocació ni a les llargues converses amb el Sant Pare. Simplement, Déu pensà que si és omnipresent, que si hi és als cims de les muntanyes més altes, a l'interior de les coves més recòndites o en el silenci dels pobles abandonats, Déu hauria de ser també en el món virtual.

Així fou com Déu obrí un blog, que anomenà La paraula de Déu. Es donà d'alta a blogger, creà el nom d'usuari ElDiví i utilitzà una divertida imatge de José Luis Martín. El primer post fou poc inspirat, una introducció convencional: "Hola, món". I els primers mesos, Déu veié que tenia poques visites, malgrat que postejava de forma regular i que s'havia personalitzat la plantilla amb imatges del Vaticà. Estava Déu preocupat per la intranscendència de les seves paraules, quan sobtadament les visites començaren a créixer, com creix la massa del pà dins del forn. En pocs mesos, Déu s'havia situat en el primer lloc del rànquing Alianzo i havia arribat al milió d'enllaços Technorati. I Déu veié que tot això era bo. I a poc a poc, els comentaris del blog s'ompliren de fidels, de devots i també de trolls. I Déu veié que tot això era bo.

I passaren els dies i les nits, i Déu decidí obrir un compte a Facebook. I mil milions d'amics s'afegiren immediatament a la llista de Déu. I l'ompliren la bústia de karma, d'abraçades, de copes de cervesa i de cançons dedicades. I Déu veié que tot això era bo. I Déu decidí obrir un compte a twitter. I cinc-cents milions de followers aparegueren en només unes poques hores. I tots volien parlar amb Déu, i li pregaven, l'adoraven, li demanaven i renegaven en menys de 140 caràcters. I fou així com Déu obrí un cel a Second Life i es va fer un avatar, custojat per serafins, querubins, trons, principats, arcàngels i àngels virtuals. I tots els avatars col·lapsaren el cel virtual, i parlaren a Déu de l'amor, del fracàs, de l'enyor i de la virtut. I Déu veié que tot això era bo.

I malgrat que Déu és omnipotent, i tot ho pot, Déu començà a dedicar moltes hores a Internet i abandonà a poc a poc les seves obligacions. I els miracles es feren menys freqüents. I el Sant Pare començà a experimentar la por del silenci. I els confessionaris es buidaren de beates. I les esglésies esdevingueren locutoris. Per cada hòstia real, tres milions de converses virtuals; per cada anunciació presencial, dotze milions de revelacions Second Life. I finalment, Déu decidí abocar tots els seus esforços al nou món virtual i tancà Déu 1.0. I Déu fou Déu 2.0. I la xarxa fou Déu i Déu fou la xarxa. I Déu veié que tot això era bo. I es tancaren els set segells i sonaren les set trompetes i naixé la nova Jerusalem.

Comentaris

Anònim ha dit…
Brillant. Magnífic. Fantàstic. Procedeixo a fer-te l'onda amb les orelles
Anònim ha dit…
Jajaja, pues no vas gens desancaminat amb l¡alegoria Deu-Internet. Es la nova revolució, el nou Mesias.
CGS ha dit…
Renoi!
Deu (forma verbal) ser molt dur això de ser parlamentari. Què us donen al menú del dia al Parlament?
;-)
el llibreter ha dit…
Un consell: esborra immediatament el post, corre al registre de la propietat intel·lectual i fes-ne una novel·la!

Jo, per la meva banda, corro a comprar-me un barret per procedir a treure-me'l cerimoniosament davant la pantalla. Quin tip de riure!

Salutacions cordials.
Anònim ha dit…
Em sumo a les felicitacions. La idea és molt bona i està molt ben escrit, amb un to molt monzonià.
Jordi Perales ha dit…
A veurem José Antonio,

Si Déu s'obre un compte a Blogger, i Blogger és de Google. Vol dir que Déu també és client de Google? O potser vol dir que Google està per sobre de Déu?
El veí de dalt ha dit…
Hosti que bo, nano! Enveja de no haver-ho pensat jo abans. Et faré propaganda perquè paga la pena, de debò t'ho dic.
Anònim ha dit…
Ahora entiendo el exito de blogger.

Impresionante, Don.
Anònim ha dit…
Feia dies, que no llegia una entrada tant brillant!!
Jessica ha dit…
Genial!!!
Estic d'acord amb el Llibreter, i molt bo el comentari de CGS.. jiji..
Roi ha dit…
Molt fi, sí senyor. He de confessar que al principi em pensava que parlaves d'algú en concret.
Boníssim!
Anònim ha dit…
Brillant Don, brillant l'entrada
Gemma Urgell ha dit…
em trec el barret i et faig una reverència! Ets el rei, una entrada boníssima! Si senyor!
Anònim ha dit…
Espectacular, Don, eres un genio.

Un abrazo
Anònim ha dit…
El trastorno bipolar es una enfermedad de enorme complejidad que afecta al dos por ciento de la población, por lo que el hecho de encontrar alteraciones en un grupo significativo de pacientes puede ser de gran ayuda para investigar nuevos tratamientos, según los expertos.

El trastorno bipolar es conocido como psicosis maníaco-depresiva, y en ella predominan fases de humor abatido, hundido, desesperanza, combinado con episodios de humor expansivo o maníaco. Es una enfermedad crónica y aparece en adultos que se creen jóvenes y tiene consecuencias graves en la vida personal y laboral del enfermo. Se agudizan con la proximidad a los 40 años y ya no desaparece.

En la actualidad, las causas y los mecanismos fisiopatológicos se incrementa con el uso de las nuevas tecnologías y de creerse todo lo que es 2.0

En definitiva y brevemente: ME HA GUSTADO TU POST.
Anònim ha dit…
Entonse, Dio no es Dio, si no una entida virtual que controla los blos der mundo, ya decia yo que en esto del internete tenia metia las narices er seño nuestro dio, ya,ya.

mu interesante habra que estudiarlo, si, si, si.

Sin duda felicidade por el descubrimiento.
Anònim ha dit…
Magnific, brillant, feia dies que no llegia res tan brillant, intel·ligent. he passat per ca el Veí per llegir-lo com cada matí i ja veus t'està fent propaganda molt bona...salut i gràcies plasplasplasplasplas,

Entrades populars