27 d’octubre 2008

Capitalisme 2.0



La senyora Carme prepara una sopa ben caldosa. La pensió no permet més alegries que unes restes desendreçades de gallina, que suren en el magma tèrbol com una pel·lícula gore. La senyora Mercedes raciona les pastetes de La Vienesa, una per dia i dos el diumenge. En Mohamed sap des de fa tres setmanes que no pot pagar el pis en el centre de Banyoles i ja no li consolen les rialles innocents de les bessones. Manuel veu com se li escolen els records en la residència rònega, pintada del mateix verd amb que es pinten totes les residències per a què els seus ocupants abandonin qualsevol espurna d'esperança. La veïna del cinquè, la que canta cançons de taverna amb un fil de veu tremolosa, remira des de fa setmanes els enfonyalls dels contenidors amb la complicitat de la nit.

Mentrestant, en una ciutat ocupada per dirigents amb les celles poblades i la mirada fugaç es refunda el capitalisme sobre una gran taula de marbre. Però ja és tard i la senyora Carme se'n va al llit fred, arrossegant els seus peus de plom pel llarg passadís.