Com es pot crear un Parlament 2.0?

El President del Parlament de Catalunya és el president parlamentari europeu més involucrat amb la política 2.0. Gestiona un blog personal i és molt actiu amb el twitter i el facebook. I els gestiona personalment. En dono fe. Ell és el principal responsable de l'excel·lent web del Parlament, un calaix de recursos legislatius. Segurament coneixen ja el Canal Parlament, que permet seguir les sessions en directe, el que obre les finestres del Parlament virtualment a tot el món. Hi ha altres recursos utilíssims com l'accés als recursos documentals (open source), l'entorn per a les consultes ciutadanes, la subscripció als RSS i podcasts del Parlament, el catàleg de blogs de diputats, els recursos orientats a les escoles...

En els darrers mesos, s'ha iniciat una reflexió col·lectiva que pot millorar encara més la relació entre el Parlament i la societat: Com és pot crear un Parlament 2.0?. Per intentar respondre aquesta pregunta el President va propiciar una pluja d'idees en una taula compartida per en Pere Aragonés, en Xavier Peytibí, en Marc Arza, en Saül Gordillo, la Trina Millán, en Vicenç Partal, la Laia Ortiz, en Carles Puigdemont, la Carina Mejías i jo mateix. Una sessió que donarà els seus fruits. M'agradaria, però, ampliar l'àmbit del brain storming a tots els lectors. Com es pot crear un Parlament 2.0?. S'accepten suggeriments...

Comentaris

Anònim ha dit…
Fer públics els correus de tots els diputats (de la mateixa manera que pasa al Congreso o podem fer amb els eurodiputats) ara mateix no ho fan públic gairebé ningú.

Fer que el Canal Parlament el poguem "embebir" al nostres blogs.
Anònim ha dit…
Una proposta que em sembla absolutament necessària, tot i que estic segur que no hi haurà la voluntat política d'engegar-la: que les lleis es puguin editar de forma col·laborativa amb un wiki. Això sí que seria un Parlament 2.0.
Anònim ha dit…
Que es generalitzi l'ús de les agendes públiques
arres ha dit…
El 2.0 ha de significar implementar l'ús de les TIC per apropar política i ciutadà.

Potser caldria primer organitzar els canals de comunicació per tal que els ciutadans i els polítics intercanviem missatges ordenadament. Així generariem un constant debat d'idees que en algun punt servirien per tirar endavant lleis, propostes,..

Convertir el 2.0 en una actitud positiva a l'abast de tots!
Anònim ha dit…
Actualitzat el bloc de Noves Generacions del Partit Popular de Ripollet.


www.nnggripollet.blogspot.com

Una abraçada!!
Anònim ha dit…
Jo també penso que el més interessant seria crear una mena de registre de totes les lleis en tramitació, que tingués el format d'un wiki. Seria molt important decidir els sistemes de moderació.

M'imagino un espai com aquest:

Lleis en curs
Lleis més comentades
Lleis més valorades
Proposa la teva llei!
Proposa la teva esmena!

Òbviament, no seria vinculant, sinó que serviria per a saber què en pensen els ciutadans i els afectats de les lleis en curs.
Anònim ha dit…
Impressionant la designació del videoblog de l'Artur Mas com a lúnic blog polític dels Premis Bloc Catalunya. Es tracta d'un blog que no és cap blog, que no admet comentaris, que no té enllaços i que no fa en Mas. "Això" és el millor blog del país????

Tongo, tongo, tongo
Anònim ha dit…
Educar als diputats en matèria 2.0.

Que sapiguen quines eines tenen a l'abast i que entenguin com s'han d'utilitzar. A partir d'aquí obrir canals de participació real que no simbòlica (com ara bé aquest post).

Un Parlament 2.0 només tindrà èxit en la mesura de que es dugui a terme honestament, no amb la voluntat d'expandir la "lluita" entre formacions polítiques per noves vies.
montse paz ha dit…
Benvolgut amic,
Dir en quatre ratlles el que penso no es sencill.
Que el parlamet sigui dos, o vint punt cero, no cambiara res si no hi ha la voluntat politica dels membres ja que estan supeditads i treballen mes pels partits que per a els ciutadans (sensacio) realitat ¿? si els preguntem ens diran que no, si no els preguntem fan el que el que aixeca els dits a la hora de votar els diu.
Cal cambiar el sistema, no com es mou el sistema.
Si vols un altre dia en parlem, aqui acabaria mopolitzant el espai.
Una cordial salutacio
Unknown ha dit…
Benvolgut amic,
Dir en quatre ratlles el que penso no es sencill.
Que el parlamet sigui dos, o vint punt cero, no cambiara res si no hi ha la voluntat politica dels membres ja que estan supeditads i treballen mes pels partits que per a els ciutadans (sensacio) realitat ¿? si els preguntem ens diran que no, si no els preguntem fan el que el que aixeca els dits a la hora de votar els diu.
Cal cambiar el sistema, no com es mou el sistema.
Si vols un altre dia en parlem, aqui acabaria mopolitzant el espai.
Una cordial salutacio
Vicent Martínez ha dit…
Caldria potser incidir en dos fronts: la redefinició de la cultura de la institució i la reeducació dels propis parlamentaris, que molt pocs tenen cultura 2.0.

El com, la veritat, se m'escapa.
e-Xaps ha dit…
Gran tema!

No volia deixar un macro-comentari, o sigui que t'he respost amb un post:

http://exaps-cat.blogspot.com/2008/10/com-fer-un-parlament-20-resposta.html

Una abraçada.
Anònim ha dit…
ga, corrija los enlaces al twitter y el blog de este señor, porque no funcionan. Twitter es punto com, y en el blog sobra una t. Así bo vamos a ninguna parte.

Queda avisado, don Donaire.
Anònim ha dit…
vinga, jo també m'he animat, així no vos podeu queixar que no fem propostes!

http://www.basar.cat/?p=550

ara, que potser a base de respostes així se vos trauen les ganes de preguntar...

:DDD
Javi ha dit…
Per crear un Parlament 2.0 calen eines 2.0 i debats 2.0. Però sobretot calen diputats i dputades 2.0, i a partir d'aquí, que cadascú digui la seva.
Anònim ha dit…
Entrem a la pantalla del Parlament

Podem accedir a la informació de cada diputat. Allà hi consta un llistat de les accions que té previst realitzar en els propers mesos (lleis, propostes, informes...). Podem veure les intervencions que haurà de fer en les comissions i en els plens. A més, tenim l'agenda pública, on podem comprovar què és el que farà el proper mes.

Els ciutadans podem comentar aspectes de les lleis que tramita, li podem fer arribar un privat, podem valorar la tasca que realitza o podem concertar una cita.

La clau del Parlament 2.0 està en què la unitat bàsica d'anàlisi, el píxel, no són les lleis ni les comissions ni els partits, sinó els diputats. Com t'estan dient la majoria dels que escriuen, donaire, un Parlament 2.0 és la suma de diputats 2.0.
Anònim ha dit…
I ara ve la segona part de la meva proposta.

Entro en la pàgina del Parlament i escullo un diputat qualsevol, com ara en Dani Fernández que no sé ni qui és però té el meu cognom.

Tinc un llistat de totes les votacions que ha fet en Fernández, organitzades per temes, per sessions i per paraules clau. Puc saber si ha votat a favor, en contra o s'ha abstingut. I li puc demanar explicacions, o criticar, o alabar una determinada votació.

Després tinc un llistat de les les votacions properes. I en Fernández pot marcar de 0 (absolutament segur que votaré que no) a 10 (absolutament segur que votaré que sí). Cada votació té a més un argumentari i permet comentaris.

Els ciutadans veurien què vol votar el "seu" diputat i buscarien un vot contrari, amb arguments, idees, enllaços o dades.

Els ciutadans que participen tenen una identitat virtual que els dóna un prestigi. Això permet distingir els trolls i els membres de l'aparell dels ciutadans que realment s'ho curren.

Aquesta proposta es basa en aquests principis:

1. Els diputats no tenen disciplina de partit
2. S'acabaran imposant les llistes obertes
3. Hi ha una massa crítica d'usuaris tan àmplia que supera les possibles manipulacions internes del sistema
Anònim ha dit…
El tema dels Premis Blocs que ha comentat un altre anònim no és cap anècdota. A ERC, ICV, PSC i CiU podem trobar bons exemples de blogs polítics com en Benach, en Narcís Sastre, en Batalla, en Pere Aragonès, en Raül Romeva o la Montse Capdevila. A més tenen twit, facebook i interactuen amb els altres blogs, ja que els enllacen i de vegades hi fan comentaris. No són sectaris, per exemple en Carles Puigdemont va fer un post en el que alabava a en Donaire.

Què tenim als Premis Bloc Catalunya?. Només hi ha un blog polític i resulta que es tracta del blog de l'Artur Mas. No entro a valorar la capacitat política del Mas, però aquest senyor NO ÉS UN POLÍTIC 2.0. No l'he vist mai en cap espai de la política 2.0 i com diu l'anònim no té un blog, sinó un a web amb vídeos embeds. El seu "blog" té el domini www.ciu.cat, de manera que es tracta de la pàgina institucional d'un partit.

Tot ha fallat:

* Falla el sistema perquè s'ha colat un "blog" que no és un blog, gràcies a l'acció de CiU que ha enviat missatges massius. No hi ha prous vots "reals" com per compensar els vots "ficticis" que ha fet una organització per a colocar el seu candidat.

* Falla CiU perquè demostra que no creu en la política 2.0. El Campuzano, el Batalla, el Puigdemont, el Canela, la Laura-Gil o molts altres són polítics 2.0 de veritat i els seus blogs són blogs de veritat. Però seguint una forma de pensar 1.0 han posat al líder i han menyspreat els que fan la feina de veritat.

* Falla l'organització perquè no ha creat uns requisits mínims que obliguin a considerar un blog només als blogs i perquè no ha creat cap sistema de control de les ip.

El resultat és que en tots els mitjans ha sortit que en Mas fa el millor blog polític del país. AQuest serà sempre el problema de la política 2.0: que els partits 1.0 ho espatllaran tot.
Anònim ha dit…
Antes de crear nuevas estructuras, tendríamos que potenciar las que ya existen. Les invito a que consulten y utilicen el entorno erepresentative, un proyecto financiado por la Unión Europea en el que participa el Parlamento de Cataluña.
Anònim ha dit…
Triste lo del Mas en los Premis Bloc
Daniel Saura ha dit…
Jo començaria per que les emisions en directe actuals poguesin ser vistes per tots el navegadors. Ni Flock, ni Safari ni Firefox (per mac tots 3) tenen disponibles (o potser es que jo no en se prou) plug-ins per a veure les emisions.
Anònim ha dit…
No és un tema d'eines, en aquest sentit el Parlament ha avançat i pot avançar més. És un tema de valors. Cal trobar iniciatives que permetin avançar a la societat, als partits i als parlamentaris.

Avui un Parlament 2.0 té el limit de ser una caixa de ressonància política només per a la població 2.0 en edat de vot. Crec que, a nivell de Parlament caldria encaixar qualsevol iniciativa amb societat i partits. S'ha d'alfabetitzar i fer arribar al territori la política 2.0 i caldrien tant accions de dinamització dirigides a diferents actors com punts físics d'accés (potser similars a l'Anella cultural però oberts a la comunicació i en qualsevol cas disponibles via web del parlament)

A nivell intern es podria millorar l'organització interna. Es tractaria d'introduir eines 2.0 per a comissions, grups parlamentaris, mesa, etc. Per fer-ho no obstant, cal reflexionar sobre la partitocràcia existent: hi pot haver parlamentaris 2.0 sense partits 2.0 però difícilment hi pot haver un parlament 2.0 sense partits 2.0. Avui per avui un sistema de llistes tancades i bloquejades i un parlament 2.0 poden ser propostes antitètiques. A no ser que ens referim a les eines.
Anònim ha dit…
No volem començar a construir la casa per la teulada?
No s'hauria primer de fer unes lleis 2.0, una democracia 2.0, unes eleccions 2.0, uns partits 2.0 abans d'entrar a parlar d'un parlament 2.0?
maria ha dit…
no és tan complex, lo que no pot ser és que am lo temps que portes al parlament predicant am l'exemple.

De bat a bat no surti a l'espai de blogs de diputats de la web del parlament.

quan te vega a parlament.cat en parlem

petonets & emocions Don
Anònim ha dit…
Jose Antonio:

PEr no fer un totxo-comentari, ampliant el primer, he deixat un post

http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=774
Anònim ha dit…
Crec que, a més de les propostes que he vist fins ara, i que van sobretot a indicar actuacions concretes en l'àmbit TIC, seria necessària una campanya informativa (si, en mitjans tradicionals) sobre què podem fer ja els ciutadans, amb el Parlament i la resta d'institucions, a través d'Internet. Consultar (què hi ha al web del Parlament?), tramitar (això seria més en clau IDcat, potser, però molta gent ho desconeix totalment), ...

Un Parlament 2.0 per un 5%-10% dels catalans seria, al meu entendre, perdre el temps en coses que no generaran més confiança si no s'expliquen molt bé. I ja heu d'anar per davant, però si el Parlament s'avança massa, els que intenten seguir-lo corren el perill de perdre'l de vista.

És una reflexió; més que una idea. I la conclusió seria coordinar les accions concretes que es puguin dur a terme amb prou informació a tothom: l'ús de les eines 2.0 ja està extès, però en percentatge de població tampoc som tants; així que considero que és bo fer una mica de pedagogia 2.0 :)
Donaire ha dit…
Moltes gràcies a tots i totes per les aportacions. Estic fent un recull dels comentaris i dels nombrosos posts que s'han redactat per tal de fer una síntesi. Segurament donarà lloc a dos posts.
Anònim ha dit…
Amb polítics com tu, el Carles o d'altres que creuen amb el fenòmen 2.0?.
El problema no rau tant en fer les propostes perquè ho sigui, si no que els protagonistes del Parlament, els parlamentaris siguin uns ferms convençuts de que fer-ho ajudarà a una major participació de la gent que a la fi, és del que es tracta.

Enhorabona per la iniciativa

Salut i €
Anònim ha dit…
He fet la meva aportació al meu blog:
http://bloc.jmones.net/2008/10/19/parlament-20/

Entrades populars