14 d’octubre 2008

Un Thyssen a la Costa Brava



S'imaginen una pinacoteca en la que convisquin l'iconografia klimtiana de l'Anglada Camarasa, l'explosió cromàtica d'un Amat o la imaginació desbocada, tan chagalliana, d'en Joan Ponç?. La pintura catalana del segle XX ha estat prodigiosa. Ressumeixo: Tàpies, Dalí, Miró, Picasso, Casas, Nonell, Rusiñol, Opisso, Anglada Camarasa, Sunyer, Mir. Carmen Cervera ha anat col·leccionant pacientment un recull esplèndid de la pintura catalana dels darrers 150 anys, que és un itinerari per la creativitat cultural d'un país políticament aixafat.

Un museu gran en una ciutat petita

Els països que progresen són aquells que poden superar la força centrípeta de les grans capitals. Barcelona és la seu del MNAC, del CCCB, del MACBA, del Tàpies, de la Fundació Joan Miró o del Picasso. Situar un museu gran en una ciutat petita és una nova aposta per un país federal que un dia tindrà l'Agència Tributària a Manlleu, el Síndic a Tortosa, TV3 a Figueres o el TNC a Mataró. Situar el Museu Thyssen de Catalunya en una ciutat de poc més de 20.000 habitants és una aposta per un país diferent. Deixeu-m'ho dir. Més federal.

Cultura i turisme

Saben quin és el museu més visitat del país?. És el Museu Dalí, situat a Figueres. Les seves estadístiques demostren que el museu és un far turístic, una mena de gran cuca de llum, que atreu els turistes de la Costa Brava, i de tot el país. El Thyssen de Sant Feliu tanca un triangle excepcional, amb els vèrtexs d'Empúries i el Dalí, en una carta de presentació cultural que ajudarà al procés de reconversió de la Costa Brava centenària.

Un continent excepcional

No es tracta només d'una concentració de talents artístics. El museu serà també un artefacte arquitectònic excepcional. L'equip de BOBPAA, el mateix que va intervenir en el Thyssen de Madrid, ha proposat un singular procés de deconstrucció. Els arquitectes proposen un nou discurs de la fàbrica de suro de Can Serra, on els antics lloc de pas són ara espais de presentació i els antics espais de treball són passadissos. De fet, es tracta d'un brillant exercici d'arqueologia industrial que posa en valor també l'epidermis de la indústria surera on han quedat gravats el pas del temps i del treball. El resultat és un entorn contemporani que parteix de la identitat del lloc, en un joc d'ombres i llum, de parets i vegetació, que convida a la contemplació. La fàbrica connecta amb el Monestir, l'excepcional Palau de l'Abat i el Teatre Auditori, en un gran jardí cultural.

L'impuls polític

Quinze milions d'euros. Molts diners en temps de crisi. Una aposta valenta. El Thyssen de Sant Feliu és la feliç coincidència de vàries complicitats polítiques: la decisió de la baronessa, l'impuls enèrgic del Ministre de Cultura (estiuejant de Sant Feliu), el suport entusiasta del Conseller de Cultura i la col·laboració de la Diputació de Girona. Però és també el resultat del lideratge d'en Pere Albó, l'alcalde tenaç i treballador, i en Joan Vicente, el regidor d'urbanisme que tot alcalde somiaria. Com diuen?. Sí, també amics meus.

3 comentaris:

Jordi Perales ha dit...

Pos si, els ganxons estan (estem) d'enhorabona. S'ha de veure la diferència, mentre uns van deixar escapar algunes coses (universitat, cousteau, ...), altres en menys d'un any ...
En fi, felicitats! I per molts anys!

Don Güapo ha dit...

Lo primero, felicidades. Un motivo más para volver.

Lo segundo. La pintura española en general de finales del XIX y del XX fue fantástica. La lista es larga. De hecho la baronesa tiene una colección andaluza excelente.

Tercero. Picasso nació en Málaga. Que a todos les gusta presumir.

don-aire ha dit...

Jordi

En aquest cas, s'ha de dir que el canvi s'ha notat. Tinc moltes ganes que comencin les obres. I sobretot que acabin.

Guapeton

No deje de llamarme. Le haría de cicerone con gusto.

Segundo. Sin duda. No quería pecar de ombliguista: Es que efectivamente se trata de un museo de pintura catalana

Es catalán el que vive, trabaja y pinta en Cataluña