21 de desembre 2008

Les persones que canvien el món


El Parlament és una casa tan gran que permet l'existència d'illots de consens, com la Comissió de Cooperació i Solidaritat. En aquesta Comissió petita, que no mereix l'atenció dels mitjans de comunicació, hem tingut l'oportunitat de conèixer els portaveus del sentit comú, els portaveus d'un altre món possible.


Recorden en Carlos Castresana?. Aquell fiscal anònim que sortí a la llum pel procés contra Videla i contra Pinochet, el 1996. En aquests anys, Castresana ha treballat en la defensa d'un ordre internacional que castigui els atemptats contra els drets humans. Des de fa pocs mesos, és el responsable de la Comissió Internacional contra la Impunitat en Guatemala (ciig), un experiment normatiu inèdit perquè les Nacions Unides assumeixen la responsabilitat de restaurar la protecció i l'ordre en un país sense estat, governat per les estructures paramilitars paral·leles. Si aquesta iniciativa dóna el seu fruit, la comunitat internacional s'haurà dotat d'un instrument molt eficient per a combatre el terror. El fiscal espanyol està prenent decisions molt dures i valentes, que en poc temps estan capgirant una situació que semblava perpètua.


Castresana sempre somriu quan parla. La seva extrema amabilitat i els seus gestos calmats es contradiuen amb la fermesa de les seves accions. Aquest fiscal admirable ha posat la seva vida en risc i ja està cavilant noves accions. El miro a la Comissió recitant de memòria xifres i articles, amb unes mans expressives com les aspes d'un molí. Castresana sap que un altre món és possible, però que els nous ordres només són possibles des de l'acció decidida i, a voltes, utòpica.


A la Comissió, hem conegut varis castresanes. Hem rebut Carlos Villán, l'incansable impulsor del dret humà a la pau, recollit a la Declaració de Luarca, i que acabarà probablement amb una resolució del Parlament de Catalunya. Hem acollit les ONG que impulsaren el rebuig contra les bombes de dispersió, que han pressionat fins a l'extenuació per la signatura del Tractat d'Oslo aquest desembre. El Parlament català fou el primer parlament del món que s'adscrigué a aquesta iniciativa, des de la Comissió de Cooperació i Solidaritat. Hem tingut l'oportunitat de conèixer Neta Golam o Hazem Jamjoum, que ens aproparen a la realitat dels territoris ocupats. O hem acollit els kibakhusas, els "bombardejats" de Hiroshima i Nagasaki, que han iniciat un periple contra les armes nuclears.


En aquesta Comissió petita, que passa desapercebuda pels mitjans, en la que les resolucions s'aproven per unanimitat, contribuim a construir un món alternatiu. I tenim l'oportunitat de conèixer aquells que estan canviant el món, a poc a poc, de forma silenciosa, amb la indiferència de la major part de la societat, massa preocupada pels melics.

2 comentaris:

Edu ha dit...

Moltes gràcies per recordar-nos-ho!

Respecte el tractat d'Olso, espero que tingui més seguiment que el que va tenir el d'Ottawa (mines anti-persona). De moment ha començat igual, amb grans i vergonyoses absències (EEUU, Rússia, Xina,...).

Salut!

Albert Medrán ha dit...

Per què aquest tipus de temes no surten als mitjans? Perquè quan la política serveix per canviar coses, quan els partíts van de bracet, no se'n diu res?