26 de gener 2009

Tics parlamentaris

El Parlament no és immune als tics del llenguatge, ja saben, aquelles expresions que s'utilitzen una i altra vegada fins que avorreixen. El primer dia que sents "Mooooolt bona nit" o "avorridot" fa molta gràcia, però tres mesos més tard simplement cansa. Poden trobar a facebook un grup que està fent un registre dels tics més comuns. El Parlament acumula tones de tics (i jo també, és clar). Aquest és el meu particular top ten parlamentari.

Aquest diputat

O "aquesta diputada" o "aquesta consellera" per referir-se a un mateix. Sembla com si es volgués defugir de la responsabilitat de la tercera persona: "La culpa no és meva, és d'aquest diputat".

Per què no dir-ho

Ha esdevingut l'expressió estrella de la legislatura. Excusatio non petita...

Laminar les competències

Alguns substantius tenen associats de forma automàtica un verb, i només un. Les competències sempre "es laminen". No és incorrecte, perquè en sentit figurat "laminar" vol dir retallar, reduir, però per què no variem una mica?.

Negre sobre blanc

Una imatge molt gràfica que es va repetint en tots els plens. Proposo una alternativa més contemporània "byte sobre píxel".

No ens vingui ara amb...

És una de les expressions que més detesto. Em sembla inopropiada per una cambra.

Substanciar

Amb verbs com aquests, el llenguatge parlamentari s'allunya de la gent.

El capteniment

"Quin és el capteniment del seu grup?", "Quin és el capteniment del Govern?"... L'abús del capteniment ha distorsionat completament el sentit original. Com saben, capteniment vol dir comportament, però a la Cambra s'utilitza sovint com a sinònim d'"opinió".

A base de

Una altra incorrecció molt freqüent. Millor "gràcies a" o "a còpia de".

És precís que

Puja la cotització parlamentària d'aquest "és precís" que hauríem de substituir ràpidament per un simple "cal".

Escolti

"escolti, vostès..." Escolti, això ja ho fem", "escolti, ara no és possible"... Més que un Parlament sembla un Escoltament.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

has deixat el mes pronunciat, "ara no toca"
una abraçada company.
Joan Gou

Meius ha dit...

Bona nit, José Antonio. Gràcies pel top ten parlamentari. Ja deus haver vist que en Benach també ha fet alguna aportació. Miraré d'animar més polítics que tinc al fèisbuc, perquè sou els reis del tic (tu, potser no) Al final farem un recull ben interessant, i a veure si aconseguim el nostre objectiu: que la gent sigui conscient del que diu, i s'hi miri una mica.
Ah! Saps que ja tenim algú que fa servir el fèisbuc per les classes de francès? Endevina qui és... Merci,

Albert Medrán ha dit...

Em quedo amb laminar, un tic molt polític. Com el de les sinèrgies (paraula que gran part de la població no entén).

Parlar més clar i més planer no és devaluar el llenguatge, sinó buscar el registre més acurat. I a vegades no ho tenim present, no creus?

quim roig ha dit...

Això dels tics parlamentaris —o sigui, polítics— està força ben documentat. Jo em pregunto si són tics "innocents" que de les presons se'n digui "centres penitenciaris", dels barracons "aules provisionals" o "moduls prefabricats", de l'escola (privada) concertada "escola pública concertada", d'un transvasament "captació d'aigua", d'una crisi "desacceleració", de l'escalfament global "canvi climàtic", dels grups contraris a l'avortament grups "pro vida", de la crítica "assetjament mediàtic"... I per què es parla de "capteniment", de "proactiva", de "substanciar", què vol dir "transversalitat", què és un "argumentari"... En fi, que el llenguatge no és innocent; el llenguatge, tot el llenguatge, fins i tot els "tics", és ideologia...

Anònim ha dit...

hola amics, tot i el que dieu, de ser poc planers i rebuscats, almenys no fan tan de mal a les orelles com les frases que sovintegen a "la nostra", no en programes d'entreteniment, sinó en els TNs...."s'ha posat mans a l'obra" és darrerament la frase favorita dels editors del TN, i d'altres de l'alçada d'un campanar. Després ens acusen d'integristes de la llengua, quan l'única cosa que reclamem és que es parli bé el català, com una llengua amb identitat pròpia, i no com una mera traducció literal del castellà....no?
Salutacions José Antonio, i una abraçada d'una excompanya d'insti...

Montse Rovira

don-aire ha dit...

Joan Gou

Benvolgut amic. Tens raó. Els polítics mai poden dir "Ara no toca". Tot toca.

Meius

Espero que pugi una mica el nivell col·lectiu, perquè és terrible. Francès?. No em diguis res més. ;-)

Albert

Sinèrgia es desinfla, afortunadament.

Quim

També presons, barracons o crisi tenen un contingut ideològic. La ideologia es construeix amb i des de les paraules, certament.

Montse

Crec que ha millorat més el nivell del carrer que el de la política o la informació. Records.