28 de maig 2009

Dos models d'activisme



L'activisme polític és una de les cares de la política 2.0. No és l'única, és clar, perquè una part significativa de la política 2.0 tindrà lloc fora de la política. El ciberactivisme és un espai delicat perquè ha de fer compatible l'adscripció ideològica dels activistes amb les regles del joc dels entorns 2.0. 

Males pràctiques

Un exemple de mala pràctica és el model up - bottom de Convergència i Unió. He sabut per Jéssica Fillol que CiU ha creat una aplicació al facebook en la que cada usuari cedeix el control de la seva identitat digital al partit. D'aquesta manera, cada usuari del facebook replica sense interferències el missatge teledirigit des de Còrsega. Com diu la mateixa Jessi, això no és ciberactivisme sinó ciberpassivitat.

Bones pràctiques

Un exemple de bona pràctica és el model bottom - up del PSC. La proposta és simple, però està carregada de valor simbòlic: El disseny de l'eslògan dels socialistes. És una iniciativa d'escolta activa, en la que els responsables de la campanya ausculten els activistes sobre la seva visió d'Europa. És l'antítesi de les campanyes tradicionals en les que el partit reparteix entre els simpatitzants un argumentari o un llistat de frases més o menys enginyoses. En aquesta ocasió, la veu és dels simpatitzants. Dels propietaris dels vots.

Per cert, els animo a què participin de la campanya. Quin seria el seu eslògan?.

3 comentaris:

Manel Zaera ha dit...

A veure. M'estàs dient que no hi ha consignes, argumentari ni res de res? Se'm fa difícil de creure. Només cal veure els arguments de polítics i simpatitzants socialistes.

don-aire ha dit...

Estic dient que el PSC proposa als simpatitzants i militants que siguin ells els qui pensin, proposin i votin els eslògan de campanya.

No és un canvi coperniquià però és un gest simbòlic. A poc a poc, com diu l'Ismael Peña.

Anònim ha dit...

Per una Europa mestisa, tolerant i transformadora de la realitat