06 de maig 2009

Formiguejos



Una biòloga anomenada Anna Dornhaus ha realitzat un curiós estudi. Ha anestesiat 1.200 formigues i les ha pintat una per una amb una sèrie de colors. Després, les ha filmat durant 300 hores, com si fos un immens càsting de Gran Hermano, per analitzar el seu comportament. El resultat ha estat sorprenent: només un 10% de les formigues tenen una actitud activa i actuen com les líders del formiguer. Un altre 40% manté una activitat molt més lenta i molt condicionada pel rastre de les més activa. I una part significativa de les formigues no realitza cap tasca productiva.

De manera que el mite de la formiga disciplinada i activa és només un mite. El formiguer no funciona pel simple sumatori de les seves parts, sinó per l'associació de formigues (la xarxa) que col·laboren amb nivells diferents de dedicació. Tinc la sensació que les xarxes socials i els mecanismes de participació 2.0 no poden ser concebuts amb la lògica d'un formiguer clàssic, sinó amb l'evidència empírica de les formigues de colors: unes poques, actives i amb capacitat d'influència, són les que asseguren el model. No els recorda aquest resultat la regla del wiki 1-9-90?.

1 comentari:

Octavi Rodind ha dit...

En realitat el model de les formigues de colors es correspon no sols amb el de les xarxes socials, sinó amb el de la pròpia societat.

P.D. Pintar una a una 1200 formigues és una activitat que, certament, mereix un color propi en el formiguer.