Trenta idees per a reduir l'abstenció

No votar és una forma de votar. És un crit silenciós, un gest rebel minúscul, una forma gairebé microscòpica de dir prou. Jo no sé si els tres milions de paperetes a la recerca d'un votant són totes elles un termòmetre de la desil•lusió política. Però si m'apropo a les urnes amb ulls d'entomòleg no aconsegueixo veure el got mig ple, ni un terç ple. Veig un immens, rotund, forat negre per on s'escolen tots els somnis.

Potser la millor definició d'abstenció podria ser aquesta: "És allò que lamenten tots els polítics l'endemà de les eleccions, fins el proper endemà de les eleccions". Intentaré ser una mica més constructiu. Aquestes són algunes idees per a reduir l'abstenció. I vostès?. Què suggereixen?.

1. Reformar la Llei Electoral: un elector, un vot.
2. Crear sistemes de llistes obertes. Amb totes les precaucions.
3. Reduir el temps i els recursos de les campanyes electorals.
4. I dissenyar millors campanyes, és clar.
5. Crear un "inventari de compromisos". Passar comptes.
6. Generalitzar les primàries. Permetre el vot dels no militants.
7. Fomentar la participació activa entre elecció i elecció.
8. Estendre l'ús de les iniciatives legislatives populars.
9. Fer més comprensible el llenguatge polític.
10. Estimular els mecanismes de la democràcia deliberativa.
11. Facilitar les consultes ciutadanes directes i públiques.
12. Fomentar la identitat digital dels polítics.
13. Estimular la sinceritat.
14. Reconèixer els errors propis.
15. Reconèixer els encerts dels altres.
16. Desterrar l'insult.
17. Tolerància zero amb totes les formes de corrupció.
18. Millorar la qualitat de la informació publicada sobre la política.
19. Afavorir els mitjans de consulta i contrast de la informació.
20. Recollir sistemàticament la tasca dels polítics i la seva agenda.
21. Crear sistemes d'escolta activa.
22. Estimular la política 2.0.
23. Estimular els polítics 2.0.
24. Crear estructures parlamentàries 2.0.
25. Somriure més, molt més.
26. Confiar en la micropolítica.
27. Ampliar el període de votació (dos dies, tres).
28. Afavorir els sistemes de votació electrònica.
29. Limitar la vida política dels polítics.
30. Acceptar les derrotes electorals. Saber guanyar.

Comentaris

Anònim ha dit…
Et deixes les dues més importantsm jubilar en Bambi i desmuntar el trispartit.
Trobo a faltar:

- Fer que el incompliment de les promeses electorals sigui objecte de avaluació judicial i de condemna en el seu cas.

També m'agradaria saber quines son aquestes precauciones tan evidents que creus que s'han de tenir en compte amb els sistemes de llistes obertes.

Per el demès estem en la mateixa línia, ara no mes falta un petit detall: que TOTS ho facin.
Santi Alemany ha dit…
Aquí van unes quantes suggerències:
- Tractar els electors com a persones intel·ligents, no apel·lant les seves vísceres. I no només a les campanyes.
- Acceptar per part dels partits polítics que són només un instrument: si no serveix o fa nosa, es prescindeix d'ell.
- M'inclino més pel sistema britànic d'elecció: el representant és responsable davant els seus electors, no davant el partit.
- Res de tolerància zero contra la corrupció: beligerància absoluta. Passem a l'atac.
- Llista pública de lobbies, fundacions, associacions, etc, i la seva proximitat o afinitat amb els partits polítics, per evitar clientelismes i manipulacions indirectes.
- Transparència i publicitat de la situació econòmica i financera de partits, sindicats i altres associacions polítiques, així com dels pressupostos anuals i de campanyes electorals.
- La sinceritat no va gens bé amb els somriures forçats. Si no són sincers, millor que se'ls guardin.

Si mai et presentes per la meva circumscripció fora del paraigua del partit, prometo abandonar la meva abstinència (política).

Moltes gràcies pel teu esforç.
Subscric fil per randa els punts del Mist (tot i que jo no em vaig abstenir - al menys no des d'un punt de vista formal - m'ha encantat la seva última entrada a http://flesh-and-blog.blogspot.com/2009/06/mi-opinion-no-cabe-en-un-sobre.html).

I hi afegeixo dos comentaris.

La democràcia no es limita (afortunadament) al sufragi. En canvi, solem pensar que la solució a l'abstenció passa per facilitar el fet de votar i derivats. Se m'acut que és una visió molt reduccionista.

En la meva opinió, l'abstenció té més a veure amb tot el que hi ha abans (el procés d'informar-se, la deliberació, la declaració de preferències i gestació d'una opinió) i el que hi ha després (la rendició de comptes). M'agrada que a la llista del Don (i a diferència de moltes altres "propostes" d'altra gent) s'hagi estès el ventall de punts a millorar a tot el procés democràtic i no només al sufragi.

El segon comentari és del tipus "y todos estos mandamientos se resumen en uno": deixem de parlar de polítics i parlem de política. Crec que tots hi sortiríem guanyant.
Donaire ha dit…
Anònim

S'equivoca qui pensi que l'abstenció és el resultat del rebuig al govern. Primer, perquè si això fos així els vots haurien anat cap als partits de l'oposició. CiU i PP han obtingut el 40% dels vots i els tres partits de govern el 51%. I en segon lloc, perquè l'abstenció és un problema que ha afectat tots els períodes històrics, mani qui mani.
Donaire ha dit…
Jordi Planas

1. No estic d'acord amb l'avaluació judicial. Entre moltes altres coses perquè jo no sé què passarà en el futur. Jo puc considerar que, en les condicions actuals, incrementaré en un 20% els recursos docents. Però es pot donar el cas que entrem en una crisi i que no pugui respondre a aquesta promesa. O puc comprometre'm a multiplicar per tres els camps eòlics i es pot donar el cas que els municipis s'hi neguin i això dificulti l'execució.

Proposo una transaccional. (a) Que tinguem molta més cura a l'hora de fer promeses; (b) que quan no sigui possible assolir allò que es va prometre, s'expliqui el perquè, s'assumeixi l'error i es demanin disculpes.

2. Sobre els problemes de les llistes obertes, et proposo que segueixis l'enllaç del post. Anticipo que soc un ferm defensor d'aquest model, però hem de ser conscient dels problemes que genera. Bàsicament: (a) Major vulnerabilitat davant dels lobbies i els nimbys, (b) dificultat de ser un "expert en tot" i manca d'especialització, (c) increment dels costos, (d) complexitat del sistema de votació i increment de la confussió.

Potser, si fem recompte, podem arribar a la conclusió que hi ha molta gent favorable a un canvi de model. Potser som més i no ho sabem. Comptem?
Albert Medrán ha dit…
Jo afegiria una nostra, dels ciutadans: fer el pas per voler comprendre i no fer comentaris com el primer anònim. Que un polític faci la reflexió que fas mereix respecte i enriquir el debat...

Estic d'acord amb quasi totes les propostes que fas. Jo inclouria alguna relacionada amb els mitjans: que siguin més responsables en el tracte de la informació que fan.

I una altra en prisma europeu: convidar als representants comunitaris a inaugurar, per exemple, les obres que es fan amb fons europeus. Si l'èxit és de tots, també és d'ells.

Gràcies per la reflexió!
Donaire ha dit…
Mist

1. Estic d'acord. El major respecte que pots fer a una persona (elector o no) és respectar la seva intel·ligència. Crec que el maleït llibre d'en Lakoff ha fet un mal terrible a la política.

2. Naturalment, tant els partits com la política són un mitjà. També guanyar unes eleccions és un mitjà, no un fi.

3. El model britànic (i el nord-americà) no està exempt de problemes. (Veure el comentari anterior). Jo ho defenso amb fermesa, però soc conscient que això canviarà els problemes actuals per uns altres problemes.

4. Tolerància zero o beligerància. Volia dir el mateix.

5. D'acord amb la transparència. Només un petit "però". Si no ho fem bé, podem arribar al model nord-americà en el que només pot dedicar-se a la política (a) qui té molts recursos personals que els pot invertir o (b) qui té "padrins" que li permetin invertir en la seva carrera política. Pot acabar essent com els presidents dels equips de futbol.

Ho diré clarament. La política està molt mal remunerada. O hi ha més recursos o només els qui més tenen podran permetre's el hobbie de la política.

6. Somriure i ésser sincer no és incompatible. Però estic cansat dels gestos severs, les ganyotes empipades i els crits des de la tribuna. Somriure és el millor símptoma d'intel·ligència. No em refereixo als somriures forçats profident dels candidats, sinó als somriures sincers.

Gràcies també pel teu esforç intel·ligent,
Donaire ha dit…
Ismael

L'abstenció no és el problema, és cert. És només el símptoma del problema. Coincideixo amb el teu manament: "Més (i millor) política"
Anònim ha dit…
Si m'ho permets jo faig una proposta molt senzilla, omplir la política de donaires.
Idoia LLano ha dit…
Xaviertxu excelente el catálogo no? Creo que falta una lectura. La abstención es una manera de hablar también. Quizás antes en Europa esté emergiendo una comunidad que cuestiona a sus líderes, pero quizás no sean estos los líderes que la comunidad pide. Por otro lado la abstención puede ser el inicio de la construcción de la inexistente comunidad de personas y no de instituciones ni políticos/as profesionales, no?ier
Oriol Miralbell ha dit…
Excel·lent aportació J.Antonio. Ben triats els punts i molt coherents.
Els comentaris (excepte el primer, que per anònim, sembla dels que tiren la pedra i amaga la mà) inclouen propostes complementàries dels 30 punts que proposes.
Bona aportació al debat ciutadà.
Que comenci el debat públic i obert! On?
sociata ha dit…
Estic d'acord amb la majoria de les teves propostes, però no em sembla bé la 29: "limitar la vida política dels polítics".

la política és molt complicada i es necessiten dos o tres anys per situar-te. Si quan portes tres anys més i comences a dominar el tema t'has de retirar, destruirem tot el procés de formació. No hi ha cap model empresarial eficient que es plantegi això: Formem els nostres treballadors i quan ja siguin competents i experts, els canviem per uns altres.

Entrades populars