10 de juliol 2009

Democràcia deliberativa



Parteixo del principi "Una altra democràcia és possible". No m'agrada el model actual i no crec que l'alternativa sigui l'abstenció crítica o el populisme berlusconià. De manera que ha arribat el moment de dissenyar un model alternatiu, que no llenci el nen amb l'aigua del bany. El problema és identificar què és aigua bruta i què és nadó.

Deliberar

Deliberar és meditar i considerar les opcions a favor i en contra abans de prendre una decisió. Deliberar és pensar, enraonar, contrastar, aturar-se, escoltar, opinar. Deliberar requereix temps, dedicació, informació, paciència i capacitat de diàleg.

Actualment, el centre de la deliberació és polític. Són els partits polítics els qui pensen, avaluen, dissenyen, rebutgen i contrasten les alternatives. La democràcia deliberativa vol traslladar l'epicentre de la deliberació des de la política a la societat (civil). Qui ha de deliberar ha de ser la societat. La nova política ha de tenir lloc fora de la política.

Hem deixat que uns pocs pensin per nosaltres. Hem deixat que els argumentaris s'imposin als arguments. I per això preguntem al nostre partit de referència què hem de pensar i com hem de pensar. El que havia de ser la batalla de les idees s'ha convertit en la batalla per la comunicació de les idees. El partit que perd no creu que no tenia raó, sinó que no ha comunicat bé.

Decidir

En un sistema de democràcia representativa, decideixen les urnes ja sigui de forma directa (referèndum) o de forma indirecta (els representants). Els sistemes que estimulen la decisió ciutadana plantegen problemes de legitimitat. Els mecanismes electrònics de decisió no són representatius, de la mateixa manera que les enquestes dels diaris electrònics no representen els ciutadans, només els lectors dels diaris. Aquesta és una versió perversa de la democràcia participativa: un procés de decisió sense deliberació. Alorza ha batejat aquest biaix com l'efecte Chikilicuatre. Hem invertit els termes: la deliberació ha de tenir lloc en l'àmbit social i la decisió en l'àmbit polític.

Deliberar bé

Etimològicament, deliberar prové de la mateixa arrel que libra, balança. Si deliberem, situem en una balança els aspectes positius i negatius de qualsevol tema i observem cap a quin costat es mou la balança. En un procés de deliberació, és molt important la veracitat, la validesa de les fonts, el contrast de la informació i la capacitat d'alternar els arguments favorables i desfavorables de cada opció.

La societat civil està contaminada pels processos particràtics de deliberació. No hi ha espais de contacte, entorns de debat, contrast de la informació o fòrums de creació col·lectiva de les idees. Busquem un tema controvertit: les energies nuclears, els aliments transgènics, l'avortament, el federalisme o les escoles concertades. Els moviments socials estan destinats a defensar un dels costats de la balança sense permetre cap possibilitat de matís. Es comporten com a partits i sovint estan vinculats a ells.

Deliberar bé vol dir contrastar, debatre, cercar la complexitat, documentar-se, identificar els elements essencials d'un problema, crear espais d'intersecció, eliminar els arguments intoxicats i censurar la mentida.

El mitjà com a fi

En un model social que ha perdut la capacitat de construir de forma independent les idees que mouen la societat, els processos de democràcia deliberativa són un fi en ell mateix. Crear nous processos de construcció d'idees, permetre la creativitat de les noves utopies, ésser estrictes en els mecanismes de falsació o reconstruir els espais de creació col·lectiva del coneixement són eines per a millorar la presa de decisions, però són també fins per a un model democràtic alternatiu.

Democràcia deliberativa 2.0

Les xarxes socials permeten millorar la forma de fer política. Els polítics 2.0 faciliten la transparència i l'intercanvi. Els medis polítics 2.0, com el Parlament 2.0, són un pas important per a connectar la vida legislativa o la gestió pública i els ciutadans. Però la revolució pendent ha de tenir lloc fora de la política. Amb els mecanismes de la web 2.0 podem innovar en els nous mecanismes de democràcia deliberativa. Com deia a l'inici, una altre democràcia és possible.

Si volem saber més, estirin d'aquest fil.

4 comentaris:

YuriBCN ha dit...

Un excel·lent post, realment excel·lent JA. No puc trobar cap altre matís més que comentar que no estic d'acord amb la frase "La nova política ha de tenir lloc fora de la política". La democràcia deliberativa ÉS política, i per tant cal integrar la ciutadania en la política.
Ja veurem si els partits estan preparats pel futur: si no, formaran part del passat.

sociata ha dit...

I els polítics no poden deliberar, Donaire?

Mist ha dit...

Primer, la meva felicitació i el meu agraïment. Has aconseguit tu sol en pocs dies el que no havia aconseguit tota la “classe política” en anys: que me’ls cregués, que verdaderament algú m’expliqués per a què serveix el meu esforç i el meu interès en la política. Bé, no només tu; també la gran quantitat de persones les quals, amb llurs comentaris i blogs, m’han tornat a obrir la ment.
Pel que fa al teu post, uns quants comentaris (sento no saber ser més concís):
- No només una altra democràcia és possible; és necessària. I encara afegiria que és urgent. Hem arribat al punt de dir i sentir que és el menys dolent dels sistemes. Si a aquestes alçades de la història encara estem així vol dir que alguna cosa no estem fent bé tots plegats.
- No són els partits polítics qui pensen; són determinades persones. Aquest és el perill: que s’acabin amagant darrere l’aparell, el partit; un ens que permet diluir responsabilitats.
- La nova política ha de tenir lloc fora de la política. Entenc el sentit, però discrepo profundament. La política ha de tornar al seu lloc, el que no hauría d’haver abandonat mai. No cal que sigui nova, sinó posar els partits (i d’altres moviments socials) al seu lloc.
- Em preocupa seriosament que aquesta “nova política” no s’acabi convertint en un element més de manipulació per part dels partits i acabi engolida pel sistema, per tal de mantindre l’statu quo. Fins i tot en un argument més dins el seu argumentari que els doni “legitimitat” en la seva presa de decisions. No pretenc trencar-ho tot, però crec sincerament que els partits s’han allunyat terriblement de les opinions i sovint de les necessitats desitjos dels electors/votants.
Prometo llegir-me el document tan aviat com pugui, però, amb el teu permís, una ultima reflexió. Si “el partit” al qual pertanys veu bé aquest posicionament personal em temo que és un motiu per desconfiar. I si ho veu malament jo de tu m’aniria preparant. No pretenc ser (més) dolent; és només una preocupació de caire personal. M’agradaria poder-te oferir asil, però sóc un paria polític. El meu suport el tindràs, això sí.
Una abraçada.

Martín L. ha dit...

Perquè el poble deliberi cal tornar-lo a ensenyar a pensar. Malauradament des de dalt mai s'ha volgut a una societat majoritariament intel·lectual; són poques les persones que poden assistir a un debat de política i mantenir una conversa coherent i comprensible. Jo mateixa, amb el meu nivell d'estudis, no estic preparada per parlar de molts temes que voldria realment parlar, tinc molta informació al meu voltant, però, ara des dels partits no s'ensenya a fer-la anar, no s'ensenya a pensar. La política ha de continuar al seu lloc, tant sol han de canviar alguns dels seus artífexs que han oblidat quina és l'obligació dels partits amb els seus militants. Les Seus dels partits han de ser com les originals Catedrals: llocs on vas a aprendre; han de deixar de ser les Catedrals d'ara: llocs on vas a lloar vaques sagrades.