29 d’octubre 2009

Sobre la situació política

Del blog d'en Miquel Iceta he recollit la declaració institucional del President Montilla. I ho faig perquè coincidexo del tot amb el seu plantejament; recull allò que penso i, em fa l'efecte, allò que pensem la majoria de la societat catalana.


"Les notícies conegudes en les darreres setmanes sobre casos de corrupció que afecten institucions emblemàtiques, càrrecs i ex responsables públics i polítics han provocat una comprensible alarma social i un sentiment de rebuig i irritació per part de la totalitat de la societat catalana.

Encara no hem sortit de la situació d’incredulitat, preguntant-nos com es pot delinquir reiteradament i espoliar una institució centenària, símbol de Catalunya, quan noves notícies d’actuacions judicials destapen nous i greus casos de presumptes delictes de corrupció.

Respectarem i deixarem que l’acció judicial faci el seu curs, dediqui el seu temps, seguint els seus procediments, normes i lleis. I, òbviament, reivindiquem el dret de presumpció d’innocència per a tothom.

Però el temps de la política és un altre. El temps de la política ha de ser el de la reacció clara, contundent, transparent i exemplar.

Cadascú farà, dins de cada formació política, el seu exercici d’autocrítica i depuració de manera exemplar i pública. Animo i encoratjo els líders polítics a col.laborar plenament amb la justícia i a actuar amb contundència per a dignificar la funció pública i evitar que la política s’allunyi de l’ànima i del cor dels ciutadans. L’únic compromís que hem d’acceptar, entre tots i totes, és el de la veritat i la dignitat.

Vull demanar als mitjans de comunicació i als creadors d’opinió en general un exercici d’objectivitat en relació al judici moral i ètic que es fa de la tasca pública i política de la immensa majoria dels representants públics de Catalunya. Milers i milers d’homes i dones, de tots els partits, simpatitzants, militants, càrrecs públics i electes als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i parlaments actuen amb un grau de generositat i compromís que fan que el país avanci. Em sento orgullós de la seva feina i de la seva trajectòria.

Entenc la tristesa i el desànim de moltes persones servidores públiques en aquests moments, però ara no podem defallir, ara hem de fer valer, amb la nostra actuació, el que crec i el que creu la majoria de la societat catalana: que no tots som iguals i que la política dignifica el país i és un acte de servei que val la pena i és imprescindible en democràcia.

Actuem amb serenitat però amb celeritat. El context de crisi i de dificultats econòmiques de la nostra societat fa imprescindible, encara més, el nostre compromís per la transparència i la bona gestió dels recursos públics. Si s’han comès delictes, que la justícia castigui amb fermesa. Als còmplices, també, i especialment aquells qui han estat exercint responsabilitats públiques.

El Govern actuarà en conseqüència. No confondrem delictes amb irregularitats, no confondrem irregularitats amb errors o actuacions susceptibles de millora. Hem actuat com mai s’havia fet fins ara i hem impulsat noves institucions per a perseguir la corrupció. Però sóc conscient que la societat catalana exigeix que les institucions anem un pas més enllà de l’estricte compliment de les normes i de les lleis. I ho farem. Espero que, tots plegats, institucions, empreses i societat civil, aprofitem aquest moment per fer una profunda reflexió sobre com podem millorar, encara més, el comportament ètic de les nostres organitzacions.

Acabo. Entenc el desànim, la irritació, la pena o el judici sever i generalitzat. Però demano confiança en les nostres institucions i en la política democràtica. Passarem per moments difícils i comparteixo els sentiments diversos que ens envolten aquests dies. Però sortirem reforçats si cadascú fa el que li toca i tothom confia en les nostres possibilitats col.lectives.

19 comentaris:

Per[la|pau]* ha dit...

Home, doncs un canvi d'estat d'ànim massa radical t'observo. De debó que comparteixes amb el nostre President que "el que creu la majoria de la societat catalana: que no tots som iguals i que la política dignifica el país i és un acte de servei que val la pena i és imprescindible en democràcia"? Jo diria que el que cada dia s'escolta més al carrer és tot el contrari.

don-aire ha dit...

I tu?. Què n'opines?.

Canvi d'estat d'ànim?. Estic al costat dels polítics honestos, que són la immensa majoria. I tu?

Jessica ha dit...

Jo també, al costat dels polítics honestos... i entre els polítics honestos.
Amunt!

Ismael Peña-López ha dit...

No dubto que hi ha polítics honestos - en conec uns quants - i que deuen ser la majoria - si no, el sistema ja s'hauria col·lapsat.

Ara bé, per què els costa tant denunciar i deixar de fer costat els deshonestos? Per què no els assenyalen amb el dit ABANS que hagin de fer-ho els diaris i els jutges? Per què tanta condescendència i tanta connivència?

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

No sé què pensa la majoria de la societat catalana ja que a hores d'ara l'única participació que ens permeten els poders públics és contestar les preguntes del CEO i, cada quatre anys, posar un paperet en una urna per escollir els responsables institucionals -no tots: a la diputació, per exemple, s'evita aquest molest tràmit-. Tanmateix, la declaració del President Montilla mereix algun comentari:

1) És de vergonya aliena que, a l'any 2009 i amb tot el que està caient, el màxim responsable d'un dels partits implicats llegeixi un paperet i es negui a respondre preguntes.

2) No sé si l'alusió a les noves institucions per perseguir la corrupció es refereix a l'oficina anti-frau. No em sona cap altra iniciativa al respecte. De ser així, cal comentar que tal nova institució no pot perseguir cap corrupció pel senzill motiu de que el PSC -i més concretament, el poder metropolità del PSC- va forçar els socis de govern a acceptar una oficina que, si vol investigar un ajuntament, només pot sol·licitar a l'esmentat ajuntament que s'autoinvestigui, i que entregui un paperet dient que tot està bé.
3) L'argument del "no tots som iguals" atufa a Gürtelisme. Les pressumptes "excepcions" són generalitzades i com a mínim tolerades pels partits -només cal veure qui són els números u i dos de la diputació-.
4) No sé com es pot demanar al personal que confïi en les institucions quan en la mateixa declaració, i emulant una de les principals característiques de la nostra subnormalitat democràtica, es dirigeix explícitament als que tenen la responsabilitat d'informar per dir-los com han de fer la seva feina, cosa que a la resta d'Europa només fa un senyor que es diu Silvio.

Salut,

sociata ha dit...

Ismael. Doncs simplement perquè no se sap que fan un delicte. Pensa-hi. Un alcalde arriba a un acord per requalificar i repartir-se els beneficis. Creus que envia un cc a la seu del partit per a què tinguin coneixement?

sociata ha dit...

Ismael. Doncs simplement perquè no se sap que fan un delicte. Pensa-hi. Un alcalde arriba a un acord per requalificar i repartir-se els beneficis. Creus que envia un cc a la seu del partit per a què tinguin coneixement?

José Luis ha dit...

No creo que insultar y utilizar este tono altivo te dé más razón, más bien al contrario.

No creo que "no todos somos iguales" sea un comentario gürteliano, pero sí que el tuyo es un comentario goebeliano.

Mira, soy concejal desde hace 20 años. A lo mejor te parece una barbaridad, pero crecí en un ambiente antifranquista y tengo el sentido de lo público metido en el tuétano. En estos 20 años no he metido nunca la mano en ningún sitio e incluso he ido en contra de intereses particulares para evitar cualquier problema ético. La empresa de mujer no trabaja en mi municipio por el simple hecho que yo soy concejal.

Puedes no creerme claro. Pero por eso tu estrategia es la misma que la de Gooebbels. Ahora soy yo quien tiene que demostrar que soy inocente y yo no sé qué cómo se hace eso. Sé cómo se demuestra una culpabilidad, pero no una inocencia, por lo que siempre tendrás razón: a lo mejor soy un corrupto.

Los de mi generación luchamos contra ese tipo de comentarios y participamos en la creación de un estado de derecho, en el que ya no hacía falta decirle a un picoleto que no se había hecho nada malo. Pero tú te comportas, seguramente sin darte cuenta, como los picoletos franquistas o como Goebbels ante los judíos: exigiendo que demuestremos nuestra inocencia.

Ser concejal me reporta unos 500 euros brutos al mes. Hoy he leído que un futbolista de un club modesto que ha derribado al Madrid "sólo" cobra 60.000 euros al año y eso que juega en segunda b. Trabajo una media de cuatro horas al día que las robo a mis hijos y a mi compañera del alma. Suma las comisiones, los plenos y la mayor parte de los fines de semana. Y de hecho un concejal lo es las 24 horas del día. Asumo que algunos vecinos me retiren la palabra, que mis hijos sean señalados con el dedo, asumo que haya perdido trenes profesionales porque ya te he dicho que llevo esto de la política en mi forma de ver el mundo.

Lo que no me da la gana de asumir es que venga alguien y además me señale con el dedo y me diga como si fuera un picoleto: "Demuestra que eres limpio". Tú que no me conoces, que no sabes nada de mi ¿por qué te crees con la autoridad moral para meterme en el saco de un delincuente común?.

Sin darte cuenta, te comportas como ese Silvio que citas. En Italia, en un momento en el que un tercio de los diputados estaban imputados, la reacción de la gente no fue "contra la mala política, buena política" sino "contra la mala política, populismo". Y no te das cuenta, pero tu discurso lo habría firmado don Silvio, es puro populismo, tanto en el fondo como en la forma, aunque es evidente que no sabes lo que son las formas.

No sé si has tenido la desgracia de vivir como yo sin política. A lo mejor el problema de esta sociedad es la amnesia.

José Luis ha dit...

Todos estos comentarios anteriores iban dirigidos a Popota.

Y para los que no lo sepan, un picoleto es un guardia civil, dicho sea lo de civil en sentido figurado.

Mist ha dit...

Potser si existís un finançament d'ajuntaments i de partits polítics com cal, i els càrrecs públics fossin veritablement fiscalitzats ens evitaríem problemes. Tots els partits esquitxats en major o menor mesura, els bocamolls amenaçant de xerrar (però sense fer-ho), d'altres engegant el ventilador. Però cap ni un amb valentia per fer net.
Ho comparteixes? T'admiro, José Antonio, però no t'entenc. Bé, potser sí, però me'n faig creus.
Ja vas parlar de la tolerància zero en temes de corrupció en aquest blog, i et vaig esmenar amb "beligerància". Em vas respondre que volies dir el mateix. Doncs no, amic, no és el mateix. Ni se li assembla. Si la tolerància zero és fer una declaració un cop hi ha merder, poca feina fem. Cal cercar des dels propis partits les pomes podrides, apartar-les i denunciar-les. Si no és així, ho sento, però no em crec res de res, perquè acabo tenint la sensació de que l'únic que importa és mantenir-se (i finançar-se, si és el cas) mentre no t'enganxin.
Em sap molt de greu per tu, però no us crec. Cal ser més valent, i tu ho ets.
Una abraçada.

Ismael Peña-López ha dit...

Sociata,

Sí, ja sé que els corruptes no envien un CC al partit o ho publiquen al seu blog.

I també crec fermament en la presumpció d'innocència.

Ara bé, el reflex majoritari dins els partits, i de forma inequívoca, és tancar files. Tancar files i pilotes fora. En el millor dels casos, relativitzar.

I no cal que parlem només de corruptes: parlem també d'incompetents.

Mai, mai, MAI he sentit cap polític, davant un presumpte cas de corrupció dins el seu propi partit, dir "endavant les atxes: investigació interna i peti qui peti i fem neteja". Mai.

Quan jo veig una actitud masclista en un home la condemno. Crec que és condemnable en sí mateixa i, a més, no m'hi vull veure identificat de cap manera.

Quants polítics celebren que es destapin casos de corrupció al propi partit? només quan és als altres partits, per a destruir-los. I guanyar les properes.

És com el Groucho Marx no volent ésser membre d'un club que l'acceptés com a membre.

Encara hi ha conservadors que relativitzen el franquisme, igual que encara hi ha socialistes que relativitzen el castrisme a Cuba.

Per què els seus companys (a) no els foten de potes al carrer o (b) marxen per on van venir?

És aquest comportament de casta el que fastigueja l'electorat.

I després es surt amb el socorregut "no hem sabut explicar el nostre projecte".

I un be negre.

Volem honestedat. Sempre. 24x7. I això no és traïció al partit ni als companys, és honestedat i punt.

sociata ha dit...

Al poc de saber la notícia de Sta Coloma ja es podia llegir això i era seguit per un munt de RT.

popota ha dit...

José Luís,

Si te tomas la molestia de releer mi mensaje, verás que no hay un solo insulto. Sí te puede ofender la por lo demás muy pertinente alusión gürteliana -de hecho, Rajoy la ha pronunciado en más de una ocasión-, pero ya se sabe que una cosa es la realidad y otra lo que se suma a ella para evitar hablar de lo que sucede y, eso sí, tener siempre colgando de la boca la acusación de nazi para el que te lleva la contraria.

Dices que el mensaje era altivo, y llevas razón. Pero como lo cortés no quita lo valiente, coincidirás conmigo, y más aún en un blog que defiende la democracia participativa, en el carácter altivo -como poco- que supone, con la que está cayendo -un alcalde de la novena ciudad catalana que además es número 2 de la diputación, con un presupuesto conjunto cercano a los 900 millones, detenido-, leer un papelito y negarse a aceptar preguntas -otra vez-.

"En estos 20 años no he metido nunca la mano en ningún sitio e incluso he ido en contra de intereses particulares para evitar cualquier problema ético. La empresa de mujer no trabaja en mi municipio por el simple hecho que yo soy concejal."

Al final va a resultar cierto eso de que no todos son iguales. Pero a lo que iba: lo que trae el fenómeno Berlusconi no es que se persiga a los corruptos, sino que la corrupción fuera generalizada, algo de lo cual estamos a dos casillas, como por lo demás sabe cualquier persona que ande por Barcelona y el cinturón. Vamos, que solo hay que leer la lista de cargos que acumula la mujer del president -o la mujer del que se postula como nuevo alcalde de Santa Coloma- y compararla con lo que comentas de la tuya para ver que, en efecto, no todos son iguales.

"A lo mejor te parece una barbaridad, pero crecí en un ambiente antifranquista y tengo el sentido de lo público metido en el tuétano.
(...)
Los de mi generación luchamos contra ese tipo de comentarios y participamos en la creación de un estado de derecho, en el que ya no hacía falta decirle a un picoleto que no se había hecho nada malo. Pero tú te comportas, seguramente sin darte cuenta, como los picoletos franquistas o como Goebbels ante los judíos: exigiendo que demuestremos nuestra inocencia."

Me alegro que coincidamos en algo. A mí también me parece auténticamente escandaloso que se siga metiendo dinero público en las escuelas concertadas, que haya gente en el gobierno que lleva a sus hijos a escuelas privadas, que haya quien defienda la privatización de la televisión pública catalana, que haya quien se niegue a anular los juicios fascistas, que haya quien pretenda poner a los subespañoles inmigrantes más lejos de algo deseable como un estado de derecho o que haya quien llame tribunal a un engendro partidista al servicio de dos partidos políticos con la complacencia de unos periodistas que aceptan ir a sitios donde se les prohibe hacer preguntas -y se les amenaza si hacen preguntas incorrectas, como bien sabe el Ministro de Trabajo-.

Pero es lo que hay, y lo que hemos recibido: el Jefe de Estado que puso el Caudillo, desarrollismo a todo trapo a mayor gloria de los yonkis del ladrillo y, eso sí, una izquierda que ha pasado del "o todos o ninguno" al "tonto el último", empezando por los sindicatos, siguiendo por la -por llamarla de algún modo- intelectualidad y acabando, por supuesto, en una clase política dedicada a pasarse a los malos a mayor gloria del trillado "consenso".

En este sentido, a nadie debería interesarle más que a los propios políticos que se detecten todos los casos de gente que no cumple unos mínimos éticos, lo cual hace aún más impresentable, si cabe, la petición que hace el President a los medios para que "informen con responsabilidad". Petición que, por lo demás, contrasta sobremanera con lo que sus subalternos han venido defendiendo en público en los últimos meses a raíz del caso Millet.

Saludos,

Ismael Peña-López ha dit...

Sociata: per desgràcia el Don és un oasi en un immens desert.

don-aire ha dit...

1) És de vergonya aliena que, a l'any 2009 i amb tot el que està caient, el màxim responsable d'un dels partits implicats llegeixi un paperet i es negui a respondre preguntes.

Hi estic d'acord. A mi tampoc em sembla bé

2) No sé si l'alusió a les noves institucions per perseguir la corrupció es refereix a l'oficina anti-frau. No em sona cap altra iniciativa al respecte. De ser així, cal comentar que tal nova institució no pot perseguir cap corrupció pel senzill motiu de que el PSC -i més concretament, el poder metropolità del PSC- va forçar els socis de govern a acceptar una oficina que, si vol investigar un ajuntament, només pot sol·licitar a l'esmentat ajuntament que s'autoinvestigui, i que entregui un paperet dient que tot està bé.

M'impressiona la deformació que fas de l'oficina. És increible com calen les mentides; no et creguis tot el que llegeixes. Un consell: Ves sempre a la font original i mira't la literalitat de la llei

La llista de controls ètics que m'ha fet el meu partit excedeix els límits d'aquest espai. Entre molts altres, estic obligat a presentar una còpia de la meva declaració a hisenda cada any, a fer una declaració de béns, a tenir un registre de les meves activitats, a demanar incompatibilitats per qualsevol activitat. Un exemple: Vaig haver de sol·licitar permís per a fer unes classes a la Universitat, gratuïtament és clar. Efectivament, no tens informació

3) L'argument del "no tots som iguals" atufa a Gürtelisme. Les pressumptes "excepcions" són generalitzades i com a mínim tolerades pels partits -només cal veure qui són els números u i dos de la diputació-.

Jo només puc respondre per mi. El meu pare em va inocular l'honradesa com a principi ètic essencial. Però et diré més. Jo he estat regidor d'urbanisme en un ajuntament de la Costa Brava. No només no he fet cap il·legalitat, sinó que no vaig tenir l'oportunitat de ser honest perquè ningú no em va intentar comprar.

M'agradaria saber quin és el delicte que imputes al número 1 de la Diputació de Barcelona

4) No sé com es pot demanar al personal que confïi en les institucions quan en la mateixa declaració, i emulant una de les principals característiques de la nostra subnormalitat democràtica, es dirigeix explícitament als que tenen la responsabilitat d'informar per dir-los com han de fer la seva feina, cosa que a la resta d'Europa només fa un senyor que es diu Silvio.

Només en els països més corruptes, els mitjans de comunicació reclamen la impunitat absoluta. En els països normals, tothom pot fer recomanacions o demandes a tothom (inclòs els poders religiosos, econòmics, el Quart Poder, o el poder judicial). Naturalment, aquests poders es poden pasar per l'arc del triomf aquestes recomanacions.

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

"M'impressiona la deformació que fas de l'oficina. És increible com calen les mentides; no et creguis tot el que llegeixes. Un consell: Ves sempre a la font original i mira't la literalitat de la llei"

"Article 6

Funcions en l'àmbit del sector públic de l'Administració local

L'Oficina Antifrau de Catalunya, en l'àmbit del sector públic de l'Administració local, té específicament les funcions següents:

a) Examinar l'actuació de l'Administració local en l'àmbit de les seves competències i, si escau, instar l'Administració local corresponent per tal que, en l'exercici de les seves funcions de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, investigui i inspeccioni, per mitjà dels corresponents òrgans, els possibles casos d'ús o destinació irregulars de fons públics, i també les conductes oposades a la probitat o contràries als principis d'objectivitat, eficàcia i submissió plena a la llei i al dret, i informi l'OAC dels resultats de la inspecció i la investigació.

b) Assessorar en la prevenció de conductes contràries a la probitat o contràries als principis d'objectivitat, eficàcia i submissió plena a la llei i al dret en l'actuació dels ens locals i en l'àmbit de les relacions entre aquests ens i els particulars."

Paraules clau: assessorar, instar l'Administració local, fiscalització interna, informi a l'OAC dels resultats.

En quant a la llista dels controls ètics, no dic pas que no existeixin, però avui el número 2 de la diputació, sotmès als dits controls, és on és.

"M'agradaria saber quin és el delicte que imputes al número 1 de la Diputació de Barcelona"

Cap ni un, evidentment. Tanmateix, no deixa de ser sorprenent la seva trajectòria política al costat de Muñoz, i costa evitar el glups quan passes per la web de la sindicatura de comptes i veus les alegacions que fa a un informe sobre la XAL, paraula clau subvencions.

"Només en els països més corruptes, els mitjans de comunicació reclamen la impunitat absoluta. En els països normals, tothom pot fer recomanacions o demandes a tothom (inclòs els poders religiosos, econòmics, el Quart Poder, o el poder judicial). Naturalment, aquests poders es poden pasar per l'arc del triomf aquestes recomanacions."

Si parlem de drets, és evident que el President Montilla té tot el dret del món i més a recomenar a la premsa el que ha de dir i el que ha de callar. Tanmateix, jo no discutia aquest fet, en el qual coincideixo amb tu, sinó que discutia sobre si aquest fet està bé o malament. En aquest sentit, continuo dient que que un número 1 d'un partit al qual li acaben de detenir un càrrec prou important exigeixi "responsabilitat" a la premsa -que és exactament el que, amb tot dret, han estat exigint tant Pujol como Colomines les darreres setmanes a compte del cas Millet- em sembla decebedor.

Salut i gràcies per la resposta.

Anònim ha dit...

blablablabalablablablablabla mil euros blablablablabalablabalbalbal sis mil euros blablablablablabalabla cent-mil euros blablablablablablablabla un milió d'euros blablabalablabla em vaig a dinar. Taula al Set portes? blablablabalblabla = POLÍTICA

Pedro ha dit...

Totalment d'acord en què és vergonyós que el president ens demani esperança i no admeti preguntes en la seva compareixença, cosa que sí que va fer el cap de l'oposició saltant sense xarxa.

ricardespelt ha dit...

El plantejament del discurs del president em sembla correcte. Però insisteixo en de sempre, no és qüestionen els models.

El model és canviar el sistema de representació, de transparència política, de rendiment de comptes, de... tot això que hem parlat tant i els òrgans del partit miren amb molta cautela. I això em sembla transversal. I si no som capaços de ser crítics dins els nostres propis partits polítics no hi haurà millora.

Fa uns dies un bon amic em va rebotar un correu que li demanaven que estigues calladet en l'actual situació. Ell pertany a un partit que no ha patit cap mostra de corrupció. Això ho diu tot.