29 de gener 2010

Catosfera 2010 (I)

Roca Umbert és un lego fordista, de ferro forjat, tuberies, totxanes i forns de carbó, situat en el cor de Granollers. Un espai en el que encara es poden sentir els sorolls de les màquines com esbufeguen i les ombres dels murs porten les taques de suor. Roca Umbert ja no produeix tèxtils, sinó que s'ha convertit en una factoria de cultura: de gegants a música digital, de multimèdia experimental a l'escola del circ. I RU disposa del seu particular forat negre, que és La Troca, un magatzem en el que es pugen castells.

És inevitable imaginar que les sessions de la catosfera són castells; alguns espectaculars i altres, només llenya. Benach és l'amfitrió que talla la cinta de l'espectacle. Ja coneixen el meu respecte al President més 2.0 dels parlaments europeus. Reivindica les noves formes de fer política i reclama no només una política diferent, sinó una societat diferent. L'anxaneta és Ícaro Moyano, de tuenti, que ens ensenya que les xarxes socials són el principal mode de conversa i de relació entre els joves. La discussió sobre els límits de les xarxes socials no té sentit en la generació que no sap qui és Mazinger Z i consideren que Mujeres al borde de un ataque de nervios és una pel·lícula antiga.

El més rellevant és la defensa que fa Moyano de la identitat local de tuenti. No és una marca exportable, perquè respon als codis culturals i socials de l'espai (analògic) on es crea. Em sembla un concepte molt revolucionari, que trenca el mite del no lloc digital. Moyano ens diu que els llocs digitals codifiquen els missatges amb criteris culturals geogràfics. M'ha fet pensar. M'està fent pensar.


Fent pinya hi ha blogaires (o bloguistes) de nivell, com Yuri, janquim, el gran Pau Llop, Toni Ibáñez i una sorpresa agradable, la Kahlo de Dadanoias.

1 comentari:

Ismael Peña-López ha dit...

"Moyano ens diu que els llocs digitals codifiquen els missatges amb criteris culturals geogràfics."

Interessant.
A casa, portem uns dies parlant dels grups de Facebook que només poden existir al nostre territori, de l'estil "Señoras que..." (http://bit.ly/c4lEOw) i crec que va just en la línia del que apuntes.

(nota al marge: sense ànims d'ofendre ningú, la imatge de l'Ícaro Moyano fent d'anxaneta... aquesta imatge em perseguirà durant molt de temps ;)