08 de febrer 2010

Debat a bat I. Infrastructures



Iniciem el debat obert sobre l'acció de govern amb les infrastructures. Moltes?. Poques?. Equivocades?. Sostenibles?. Prioritzades?. Veiem-ho.

Prèvia

Crec que la gestió de les infrastructures del govern convergent, i particularment la gestió del Conseller Macias, va ser molt correcta. Hi influeix el fet que sigui de les comarques gironines?. Molt probablement. Les principals aportacions van ser la creació dels Ferrocarrils de la Generalitat, l'eix ferroviari del Vallès, i l'Eix Transversal, que va trencar el model radiocèntric de les comunicacions del país.

Autovies

Soc partidari de les autovies, és clar. Permeten un model de conducció fluid (per tant, poc contaminant), afavoreixen les distàncies temporals constants i incrementen la connectivitat del territori (és a dir, el seu potencial econòmic). L'any 2003 hi havia a Catalunya 194 kilòmetres d'autopistes de peatge i 154 kilòmetres d'autovies lliures de peatge. El 2010 hi havia 194 kilòmetres d'autopistes de peatge i 248 kilòmetres d'autovies llliures de peatge. Veuen el canvi?. Amb les obres aprovades, l'extensió de les autovies lliures de peatge serà de 423 kilòmetres, és a dir, tres vegades més que l'extensió heretada el 2003.

Carreteres

Naturalment, la xarxa de carreteres també està integrada per les carreteres comarcals, els nexes d'unió entre localitats, que asseguren un nivell de relació entre els municipis i eviten l'aïllament de les àrees més allunyades. En aquest capítol, vull destacar les 17 obres de millora de la xarxa, que essencialment es tradueixen en variants, més les 7 noves obres iniciades i actualment en curs. Globalment, representen més de 150 kilòmetres de carreteres. Des del punt de vista de la seguretat vial, hi destaca la ubicació de 30.000 nous senyals (la major revisió de senyalització viària del país) i la millora del ferm (al que es destina anualment uns 70 milions d'euros). Per això, el RACC ha valorat que el risc d'accident per carreteres ha disminuït un 18% i considera que a Catalunya ja no hi ha "punts negres".

Trens

És certa la correlació que relaciona infrastructures i potencial econòmic. Però també és cert que el país és petit i els paisatges són fràgils. Per això, arribarà un moment en el que més carreteres suposarà menys potencial econòmic i no més. L'alternativa és el transport ferroviari: els trens són, segur, el transport del futur i el progrés del país es mesurarà no tant en el global d'autovies com en l'extensió de la xarxa ferroviària.

La inversió als FGC ha crescut un 71% entre 2003 i 2009, destinades essencialment a l'ampliació de les estacions a Sabadell i Terrassa. Mentrestant, com qui no vol la cosa, la línia del TAV ha arribat a Barcelona i ha lligat Sants amb Atocha en menys de tres hores, com saben molt bé els gestors del Pont Aeri. Les obres de connexió amb Girona estan molt avançades, i no tant la connexió amb la frontera, perquè als veïns del nord no els ve massa de gust trencar l'aïllament ferroviari de la Península; però aquesta és una altra història.

Renfe

Des de gener de 2010, la Generalitat de Catalunya gestiona el servei de rodalies. Segurament ja coneixen els termes de l'acord: es traspassa el servei de rodalies, però la infrastructura (les vies) són competència de l'Estat. La Generalitat gestionarà el servei de trens, les tarifes, els horaris, les freqüències... amb o sense Renfe. Aquest acord afecta Rodalies i l'eix Vic - Ripoll, i s'han iniciat les negociacions pel traspàs de Regionals. L'Estat es compromet a assignar 4.000 milions fins el 2015 per a la millora de la xarxa de Rodalies; i vull recordar que té el compromís d'invertir anualment el 15% del presuspot global d'inversions estatals a Catalunya. Que hauria estat millor disposar també de la competència sobre les vies?. Cert. Que aquesta competència formava part del primer Estatut i no es va assolir durant 23 anys de CiU?. Cert. Que és un dels traspassos de l'Estat més rellevants de la recent història del país?. Sens dubte.

Transport públic

L'any 2000 utilitzaren el transport públic a l'Àrea de Barcelona uns 750 milions d'usuaris; el 2007 ja s'havia arribat a 935 milions. A banda de l'amplicació del Trambesòs fins a Badalona i el projecte del Tram per la Diagonal, s'han ampliat les línies 2, 3 i 5. Segurament, la que ha tingut més impacte és l'ampliació de la L3 Canyelles - Trinitat Nova. Però sens dubte l'obra que transformarà la cartografia del transport públic de Barcelona és la L9, l'orbital que uneix el Llobregat amb el Besòs. La L9 és la línia de metro soterrada més llarga d'Europa.

Aeroports

Suposo que la major part dels lectors són usuaris habituals de RyanAir. Segurament, hauran tingut l'oportunitat de comparar l'antic aeroport amb l'actual. Entre 2000 i 2003 s'invertiren en aquest aeroport 3,7 milions d'euros anuals de mitjana; entre 2004 i 2008, la xifra s'elevà fins els 8,4 milions. Naturalment, aquestes xifres són molt més rotundes a l'Aeroport del Prat, que disposa des de fa un any d'una nova Terminal magnífica, la major infrastructura catalana en 20 anys. Però simbòlicament vull destacar la posada en funcionament de l'Aeroport de Lleida - Alguaire, el primer aeroport comercial construït des de Catalunya.

El Pla

Soc geògraf i m'agraden els plans. De fet, el que més fem els geògrafs és planificar, cartografiar els creixemennts futurs i els seus impactes. Com saben, el Govern ha aprovat el Pacte Nacional per les Infrastructures, el dibuix de la Catalunya que ve, que inclou entre altres mesures 1.000 kilòmetres de xarxa ferroviària, 600 kilòmetres d'autovia i 550 kilòmetres de xarxa bàsica. La nota més rellevant és que de cada tres euros invertits en comunicacions, dos es destinen a ferrocarrils, el transport del futur.

Balanç

La nova T1. Arribada del TAV a Barcelona. L'aeroport de Lleida. Triplicar l'extensió de les autovies lliures de pagament. La línia de metro més llarga d'Europa. El traspàs de rodalies. Llei de Barris. El projecte de l'Eix Transversal desdoblat. L'adaptació de les estacions per a mobilitat reduïda (90% als FGC). Integració tarifària. Projectes de l'Eix Transversal ferroviari i la Línia Orbital. Observatori del Paisatge. Pla Director del Sistema Costaner. Crec que no descobreixo res si confesso la meva admiració per la gestió del Conseller Nadal.

9 comentaris:

Jordi Planas Manzano ha dit...

Balanç des de el Sud:

Autovies: Fa vergonya que tinguem que pagar peatge, davant de les dues hores que es triga en el trajecte Tarragona-Barcelona per la N-340 sense desdoblar.

Aeroports: Veiem embadalits les inversions a Barcelona, Girona i Lleida, per això ens posem a discutir del nom.

Tren: Els que estem a mes de 70 Km de Barcelona ens sentim abandonats, donat que la Generalitat no ha demanat la gestió de la mitja distancia. Per que?. Som de segona? Veiem des de els nostres trens de quaranta anys la renovació del parc de rodalies amb cara de "tontos".

Transport públic: Els grans volen una tarja rosa com la de Barcelona... però no la tenen, tornem a ser de segona...

... ... ...

don-aire ha dit...

Jordi Planas

Gràcies per les propostes

Autovies. Cert en el cas del Sud. I té mala solució. Li he de dir que el Govern d'Entesa ha fet 0 Kms. de peatge. I que el Pacte d'infrastructures preveu el nexe Tarragona - BCN.

Aeroport. Déu n'hi do la inversió a Reus. Si calculem la ràtio inversió / vol s'endú una de les inversions més altes dels aeroports estatals. El traspàs de l'aeroport hi ajudarà.

Tren. Sí que l'ha demanada. Rodalies és la primera fase del pacte. En breu (abans de Setmana Santa) s'anunciarà Regionals.
Ara bé, siguem francs. Per cada passatger de Regional n'hi ha més de 10 de Rodalies. És lògic que les inversions siguin més fortes en els serveis més emprats.

Transport públic. Cert. Un primer pas importanta ha estat la integració tarifària de les àrees de TGN, L i GRN.

Manuel ha dit...

Crec que el tema d'avui és un claríssim 1-0 al teu (nostre) favor. Mentre tu has exposat clarament les fites assolides pel nostre govern, en Roc Fernández ens ha explicat que és el que falta per fer (en Miquel Quintana no ha escrit sobre el tema).

Donant per bo el que diu en Roc Fernández, ningú nega que encara queden coses per fer (sempre en quedaran), caldria preguntar-nos qui té la responsabilitat de que estem com estem. Qui va governar 23 anys o qui no fa ni 7? Ell mateix ho reconeix quan parla del retard de certes infraestructures de competència estatal: algunes pendents des de 1994-95. Com és que CiU no va aconseguir del govern d'Aznar (1996-2004), a qui li van aprovar tots els pressupostos menys l'últim, que les fessin?

Proporcionalment en 7 anys s'ha fet molt més que en els seus 23, les xifres canten.

EnriqueV ha dit...

Bé es escombrar cap a casa però "infrastructures", que son mumeros clars la cosa, per mi, no te discussió.

Marc Monells ha dit...

Jo em considero alliberat d'haver de fer el post (o 5) al respecte. Evidentment estaria més en la línia d'en Roc.

Sols una reflexió, primer dèiem "el paper ho aguanta tot", després va arribar "el powerpoint ho aguanta tot", i ara ja podem assegurar que "el bloc ho aguanta tot".

En tot cas, felicitats als dos pels posts.

Pedro ha dit...

Jo no sóc expert en infraestructures, ja es veu que tu tampoc, o sigui que estem en igualtat de condicions.
Deixaré de banda el tema del TGV per una cosa que es diu caritat humana, que dónis la culpa a França de què arribarem tard a la frontera és vergonyant, l'anticatalanisme ferroviari és típic de PSOE i PP, el retard en les obres ha estat brutal i mai heu dubtat a començar cap infraestructura de Madrid cap a la perifèria i mai al revés. I oju que encara tirareu la Sagrada Família a terra.
Em vull centrar en els aeroports, tot molt maco.Ara, heu fet un autèntic anàl.lisi cost-benefici per posar en marxa l'aeroport d'Alguaire? Ara que Pepe Blanco deixarà desèrtics Reus i Girona portant gran part dels vols de baix cost a Barcelona hi ha espai per un tercer aeroport quan els dos primers tenen un futur tan incert. Per cert, cap referència a Aena quan aquest és elg ran caball de batalla, entenc que no vulguis fer propaganda de Germà Bel, però ell és un expert i assenyala la llàstima que és tenir un ministre com Blanco que s'ha mogut 0 cenímetres del que eren Maleni i Álvarez Cascos. Cap concessió d'Aena, a l'enemic ni aigua. I compte que esteu preparant el terreny per una privatització d'Aena que mantingui el monopoli estatal.
Dubto que hagueu fet també anàl.lisi cost-benefici de l'eix transversal ferroviari i la línia orbital, però hi ha quòrum entre els alcaldes, els vostres, que són dos projectes inviables sense sentit que serien una gran pèrdua de recursos.

don-aire ha dit...

Pedro

1. Només soc un pobre doctor en geografia, dels primers en treballar en GIS, autor de mitja dotzena d'articles sobre models territorials, i coautor del treball sobre mobilitat obligada, que inspirà el Pla Territorial de Catalunya. Un veritable ignorant.

2. En canvi tu sí que ets un expert, ja es veu. Perquè per portar la contrària als experts, als sectors econòmics i als polítics sobre la connexió França - Espanya (com es veu a La Vanguardia s'ha de ser un veritable geni.

3. Jo no sé si els anteriors governs de la Generalitat van ser incompetents o no. Ja he dit al principi que el balanç general que jo faig de l'era Pujol és correcte. Però si tu vols afirmar que van ser incapaços d'aconseguir estirar l'AVE a Catalunya i que hem hagut d'esperar al Govern del President Montilla per a veure l'AVE a Barcelona i l'eix Barcelona - Girona en marxa, tu mateix. Com ets l'expert, ja em pots contradir.

4. Sobre les anàlisis cost - benefici de l'aeroport, la resposta és evidentment no. S'ha fet un aeroport perquè el Conseller Nadal ho va imaginar un dia mentre mirava com sortia el sol a les Illes Formigues. Estudis?. No home, no.

5. "Ara que Pepe Blanco deixarà desèrtics Reus i Girona portant gran part dels vols de baix cost a Barcelona". Els directius de RyanAir van demanar unes condicions i Barcelona ha dit que no. RyanAir necessita un handling propi i això només és possible en aeroports petits. La proposta de RA. (que no afectava més que una vintena de vols) es va realitzar curiosament mentre negociava una millora de l'acord amb el Patronat Costa Brava - Girona (hi formo part del Consell d'Administració). L'acord amb RA. garanteix una relació molt estreta pels propers sis anys. Per cert, d'aquí un temps veuràs la notícia de l'entrada de d'una nova companyia forta a l'aeroport de Girona, per cert, el que més ha crescut de tot l'Estat espanyol.

6. Jo no he comentat res d'AENA perquè encara no hi ha cap acord, sinó converses. Jo no critico les converses, sinó els acords. I en aquest àmbit tots els partits catalans (excepte el PPC) han aprovat al Parlament un mateix quadern de ruta.

Confons privatització amb entrada de capital privat, que no és el mateix. Totes les forces polítiques (inclòs el PPC) accepten aquesta entrada de capital privat.

7. Efectivament, la línia orbital i l'eix ferroviari transversal s'han fet sense estudis. És clar. tenen un dels equips amb més reputació d'Europa (heretat de l'era Pujol), però s'estimen més tocar d'oïdes.

8. Sempre m'han interessat més els silencis que les paraules. Entenc que si no et queixes de la L9, de l'ampliació de les autovies, de l'increment de la inversió pública, de la inversió en seguretat, de la Llei de Barris o del Pla Director del Sistema Costaner (per posar només alguns exemples) vol dir que hi estàs d'acord.

O sigui, un gran balanç si s'assoleix la connexió amb França i l'acord sobre aeroports. Hi estem d'acord.

Sergi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pedro ha dit...

Doncs no veig tot aquest anàl.lisi cost benefici del qual em parles, de moment Alguaire sembla de joguina, senyor expert.
I esteu preparant el terreny per privatitzar Aena, això ho ha entès tothom, no facis demagògia, ara entre un 30% i ja arribarà al 51% més endavant, per vosaltres la prioritat és que Aena sigui una, i no cinquanta-una com volem els catalans. I a veure qui és el guapo que nega a Ryanair l'espai quan a el Prat sobre l'espai per les orelles.

Negues que Felipe González retrassés l'arribada del TGV a Barcelona¿? Ho negues? De debò ho negues? Perquè si negues això, llavors no podem seguir discutint, llavors per un dels dos, per tu o per mi, 2 i 2 no fan quatre, i no cal que perdem el temps en discussions en les quals serà molt més difícil posar-se d'acord si en un fet objectiu no arribem a un acord.