16 de maig 2010

Una consulta, tres derrotes

La consulta sobre el traçat de la Diagonal ja té veredicte. Ha guanyat la tercera opció de forma contundent i, a més, la participació ha estat anecdòtica. El 80% dels vots han optat per la C, que és l'opció immobilista, aquells que consideren que el millor és que la Diagonal es quedi com està. Però encara és més significativa la dada de participació: Només un 12% del cens ha dedicat uns minuts del seu temps a votar, durant tota la setmana prevista. No hi ha, per tant, espai per al matís: Una consulta, tres derrotes.

Hi perd el Govern



El Govern de la ciutat havia apostat per una nova Diagonal. Per això, la baixa participació i l'opció immobilista és una derrota del Govern, del regidor Martí (que ha estat cesat) i de l'alcalde Hereu. Tot i que la consulta proposava el millor disseny de la Diagonal, molts votants han anat a les urnes per a recolzar (els menys) o castigar (els més) l'alcalde. I aquest és un dubte existencial: Si els governs i les oposicions es mullen amb les consultes, en certa manera, les "contaminen" perquè s'acaba devaluant el seu sentit original.

El dimecres vaig sentir la següent expressió: "A mi em sembla bé que treguin cotxes de la Diagonal, però no li vull donar aquesta satisfacció a l'alcalde". En una votació sobre l'eix principal de la ciutat i sobre el model de desplaçaments, el debat s'ha traslladat a l'arena política. Han votat en contra els qui estan (legítimament) empipats amb l'alcalde o amb el Govern. En un estrany pols polític, els detractors han mobilitzat i els defensors no han seduït.

Hi perd la Diagonal

Els efectes colaterals de la consulta són terribles per la Diagonal. En el futur, cap alcalde (sigui del color que sigui) es podrà plantejar l'opció d'una reducció significativa dels vehicles privats. Ni Hereu pot plantejar-se el projecte de la rambla i la connexió natural dels dos tramvies ni tampoc ho podrà fer Trias. El resultat serà la paràlisi del projecte més urgent del sistema de mobilitat de la ciutat, que és l'eix diagonal. A més, condemna sense paliatius el futur del tramvia, que estava unit a l'enllaç entre el trambesós i el trambaix. No hi ha una sortida d'emergència per aquest atzucac, Barcelona es troba atrapada per un model viari al servei de la mobilitat privada.

Hi perd la participació

Entenc que hi hagi persones que critiquin l'alcalde. De fet, em preocuparia viure en una ciutat amb un alcalde que no fos criticat. Puc entendre que algunes persones considerin que la Barcelona del futur manté l'artèria essencial de la ciutat col·lapsada pel trànsit de cotxes. Però em dol moltíssim que es critiqui la participació. La derrota més profunda, més trista, més intensa és la derrota de la democràcia directa. Anem a pams.



En primer lloc, crec que el procés participatiu ha estat insuficient. La tasca realitzada per i.de.a Diagonal no arriba a l'aprovat. Crec que el procés deliberatiu hauria pogut ser més intens, més plural. Entenc que Barcelona és una ciutat amb unes dimensions que dificulten la connexió entre els individus i les decisions col·lectives. Però el trànsit entre la part "imaginem" i la "decidim" no ha estat suficientment transparent. Cal millorar l'enginyeria de la democràcia deliberativa.

En segon lloc, les crítiques sobre el cost de consulta em generen una profunda depressió democràtica. S'imaginen que algú es qüestionés el cost dels procés d'eleccions al Parlament de Catalunya?. Si decidir té un preu, paguem aquest preu. No estalviem en qualitat democràtica. Hi ha un allau de piulades que se centren en aquest punt, en el cost de la consulta com tirantl, anna_islas, Marcos Arteaga (qui demana que el govern torni els diners de la consulta). La democràcia directa hauria de ser la norma i no l'excepció.

Entenc les crítiques als errors formals de la votació. Crec que l'alcalde es va equivocar en el moment en què va representar la seva votació i crec que s'han acumulat equivocacions tècniques que vulneren el principi de l'accés universal i secret. Ha estat un cop dur per la votació digital. Espero que els problemes de Barcelona no siguin un fre per a què la votació digital s'imposi en un termini immediat. Les urnes i les paperetes són absolutament anacròniques. Estudiem com fer-ho millor.

I, finalment, em preocupa que es generalitzi la idea "que els governs estan per governar i no per consultar". Aquesta va ser la veu unànim a l'Oracle de Catalunya Ràdio. Estic glaçat amb l'aportació de l'alcalde de Sant Cugat (de qui tinc una bona imatge), que no és més que la versió contemporània del depotisme il·lustrat. En Recoder ha piulat sense cap vergonya el següent:"si preguntem per la vianantitzacio a Sant Cugat, encara passarien cotxes per Russinyol, i Octavia seria aparcament,un alcalde ha de liderar". Com diria el gran filòsof Johan Cruyff, "m'ha deixat la gallina de pell".

6 comentaris:

ricardespelt ha dit...

Estic d'acord. Però bàsicament perd la democràcia i la ciutadania. Ha mancat un espai deliberatiu més ampli, d'això no hi ha dubte. La baixa participació és el cop més dur. Darrera el procés de participació hi ha persones molt vàlides (algunes d'elles es perdran) i això no és positiu.
Cal re-pensar moltes coses, i no tancar cap espai a l'autocrítica més necessària que mai.

Per[la|pau]* ha dit...

Benvolgut Donarire,

entant d'acord amb el que dius, no puc per menys que constatar que l'error principal (i suficient) és haver acceptar una opció immovilista. I qui afirmi que això és un posicionament poc democràtic, és que desconeix com ha anat tot el procés. La decisió política de reforma estava presa i recolçada per la majoria de partits i apareixia fins i tot en el porgrames de partits que avui estan a l'oposició en el consistori. Els informes avalaven aquesta decisió i la participació ciutadana estava garantida tan en el recull de propostes inicial com en la consulta sobre les alternatives dissenyades en base a les propostes rebudes. Obrir aquest darrer pas de la consulta popular, que siginificava la possada de llarg d'un mecanisme de democràcia participativa que ens donava la Carta Municipal de Barcelona, a que esdevingués en un pebliscit sobre l'alcalde, donant l'opció a negar qualsevol reforma, ha estat una errada immensa amb costos d'igual magnitut tan a nivel de ciutat com polítics. Tots en sortim perdent, però alguns més que d'altres. I els farsaires demagogs es queden amb el regust de victoria. Mal exercici de responsabilitat s'ha fet quan es dóna lloc a tot això.

popota ha dit...

D'acord en tot, Donaire. Només hi afegiria una crítica a l'ocultació de l'opció C, i que al final s'ha demostrat contraproduent.

telenieko ha dit...

Gràcies pel link Donaire. Sobre el que escrius:

L'inmovilisme no és complert, a la meva reflexió sobre el resultat ja comento que la consulta (que en un principi era merament estètica i no podia dur al inmovilisme) no inclou les actuacions relacionades com la reordenació de semàfors o invertir el sentit de Sarrià i Urgell. Aquestes actuacions encara es poden dur a terme i espero, sincerament, que l'Ajuntament ho faci.

Sobre la consulta i la feina d'"i.de.a Diagonal" també soc de l'opinió que no han estat a l'alçada. La informació *no ha arribat* a la gent. aquest comentari és un exemple. Però no tenim manera de saber quants vots de la "C" són per desinformació.

Personalment crec que si aquesta tasca informativa hagués anat "millor" Martí encara seria primer tinent.

(PS: Perdona que enllaçi a mi mateix, no trobo exemples semblants per enllaçar ara :)

telenieko ha dit...

popota: Quan tens "A, B, Ni A ni B" el que has de fer és explicar A i B deixant clar que tens oberta la porta Ni a Ni B.

No pots ni promocionar ni ocultar una opció que, literalment, significa NI A NI B.

Perquè, insisteixo, la "C" no vol dir "Deixem-ho com està" o "En parlem demà" vol dir NI A NI B - "Cap de les anteriors".

telenieko ha dit...

Acabo de veure que el link al comentari no funciona bé, em refereixo al comentari de Elias Gallardo al final del post :)