17 de juny 2010

Burkes

Quan el Diable s'avorreix, mata mosques amb la cua. I quan els polítics no saben què fer s'inventen lleis absurdes per a problemes que no existeixen. Que la realitat no espatlli una bona llei demagògica. La prohibició del burka és un error. I jo encara diria més, és un error prohibir el burka.

Excusatio non petita

A mi m'agrada dir les coses pel seu nom. Si el problema són els burkes, fem una llei antiburka. Però com que aquesta regulació toparia de ple amb uns quants drets constitucionals, ens inventem una excusa: No es pot amagar el rostre.

Amb aquesta regulació, prohibim l'entrada a un mercat públic a les següents persones: Una persona amb la cara embenada per una ferida, una persona amb ulleres fosques i barret, una comparsa de Carnaval disfressada d'extraterrestres, un avi pelat de fred envoltat per una bufanda, un individu amb el casc posat, un detectiu que segueix furtivament un lladregot, un nen amb ulleres, nas i bigoti, una criatura amb pasamuntanyes contra la fred...

¿Y quién le ha dicho a usted que yo quiero que usted decida cómo he de vestirme?

Els governs no han de dir a la gent com s'han de vestir. Quan faig cua per veure la Capella Sixtina i veig els rètols que prohibeixen mostrar l'espatlla o quan en una mesquita obliguen les dones a cobrir-se el cap, valoro el fet de viure en un lloc en el que no m'obliguen a portar barret o a tenyir-me els cabells blancs.

Si em ve gust vestir-me de boy scout amb sabates de pallasso i el casquet volador d'en Doraemon al cap, no vull que un comissari polític (amb ulleres fosques i abric negre) em detingui perquè no segueixo els estàndards oficials. Deixeu-m'ho clar: Em vesteixo com vull. I no vull que el govern dicti cap regulació sobre què vesteixo, com em pentino o quins colors s'han de portar aquest any.

Ells obliguen, nosaltres obliguem

De fet, aquesta és la paradoxa. El burka és una imposició d'un home (i la cultura que arrosega) sobre una dona. Però la prohibició és també una imposició, en aquest cas d'una societat sobre la dona (que no sobre l'home i la seva cultura). Obligant la dona a vestir d'una determinada manera fem, sense adonar-nos, el mateix que fa el seu home: Limitar la seva capacitat de decidir.

El hábito no hace al monje

Un burka és una forma humiliant de tractar una dona. És cert. Però amb el burka, veiem el dit i no la lluna. El burka no és la discriminació, sinó que el problema és el codi cultural que el justifica. És com obligar que una dona amb un blau a l'ull (produït per la violència domèstica) no pugui sortir de casa perquè mostra públicament la discriminació. El problema no és el vestit, sinó els models culturals que justifiquen aquest vestit.

Ells són masclistes... I nosaltres?

Combatre el masclisme no és combatre una religió o una cultura. És falsa la dicotomia entre ells i nosaltres. Cal que recordi la diferència de salaris per a les mateixes feines?. Recordem les estadístiques sobre el temps dedicat a la cura de la llar?. A una coneguda no la van pujar de categoria perquè "hi hauria dues dones al capdavant de l'oficina". Provin d'anar a buscar feina amb un embaràs visible... La lluita per la igualtat entre homes i dones és una lluita global i s'ha de combatre globalment, perquè desgraciadament aquesta discriminació és universal. És cert que hi ha nivells diferents. Però mirem-nos més al mirall de la igualtat i veurem que les dones a casa nostra encara estan uns graons socials per sota dels homes.

La publicitat converteix les dones en pedaços de carn, en objectes de seducció sense més valor que la seva epidermis. Segurament algunes peces de roba que porten algunes dones responen a codis culturals igualment masclistes, perquè només persegueixen l'exhibició pública de l'anatomia femenina per a un "consum" masculí. Vostès em diran que aquestes dones són "lliures" de vestir-se així (a diferències dels burkes) i tindran raó. Però el background cultural que el justifica no és precisament modèlic.

Desigualtats

La desigualtat entre homes i dones és una de les formes de desigualtat de la societat. N'hi ha unes quantes més: la discriminació de les persones amb discapacitat, la discriminació dels homosexuals (la derrota de la selecció espanyola ha omplert la xarxa de braus sodomitzats, amb un llenguatge homofòbic que aplaudiria un skinhead), la discriminació dels sense llar... i la discriminació dels estrangers.

Mirin aquest curiós cercle. La majoria de la societat espanyola és obertament racista, és a dir, discrimina les persones pel seu origen. La creuada contra el burka és en realitat una creuada contra "els altres", aquells que no volen integrar-se en la nostra societat. I critiquem el burka per discriminatori (de la dona), mentre farcim el nostre llenguatge de discriminació. No lluitem contra la discriminació, sinó que imposem la nostra discriminació sobre la seva.

Mesures inútils

Prohibir un element cultural només ajuda a reforçar-lo. Prohibir el burka no només tancarà algunes dones a la seva casa, sinó que farà d'aquestes dones còmplices de la discriminació. Obrim les finestres. Deixem que passegin i descobreixin el món més enllà dels murs de la llar. Els processos culturals són lents i espontanis, no dirigits i sobtats. Fem-los còmplices de la lluita per una societat més justa i més igualitària. D'aquí uns anys, veurem nenes amb faldilla curta i una yihad. I potser deixarem de veure monges amb hàbit. I amb una mica de sort, els turistes sense samarreta que es passegen escapant el seu ferum per les terrasses de la costa decideixen que és més civilitzat cobrir-se el tors. Però deixem que aquests processos es generin de forma natural, no teledirigida.

Els deixo perquè he de trobar un casquet volador en un mercat de brocanters.

6 comentaris:

cgs ha dit...

Totalment d'acord excepció feta de la introducció. Pensar que es fan normes anti-burka per simple avorriment em sembla d'una ingenuïtat incompatible amb la sagacitat de l'autor. No apel·laré aquí a la "teoria de la conspiració", però la qüestió ni és casual ni és trivial.

Una abraçada

Naya ha dit...

Aquest post és l'escrit de major sentit comú que he vist en tot el procés de debat "antiburka" de les darreres setmanes.

Debatre sobre si hem de prohibir el burka a Catalunya o a Espanya, és com si a Rússia es plantegessin si han de prohibir les curses de braus. És un debat sobre un problema que no existeix.

marta ha dit...

Cert, si es prohibeix el burca només s'aconseguirà que aquestes dones no puguin sortir al carrer i no tindran cap oportunitat d'escapar de la presó a les que les tenen els homes.

Ara, del tema d'interiors no en parles.

Els que duen casc, moltes vegades entren a centres oficials amb el casc posat i no se'l treuen per res. No fa gaire en vaig veure fent papers a la Seguretat Social. Jo li hauria fet treure el casc.

Alexandra ha dit...

No puc estra més d'acord amb tu perqué ja estic d'acord amb cada un dels arguments.
CGS, la qüeestió no és casual perquè és partidista i tampoc és trivial tot i que s'hagi intentat.

Anònim ha dit...

Sento discrepar

Un burka és una forma humiliant de tractar una dona. No el burka es el de menys, algun dia , si els dissenyadors es posen d’acord potser veurem a totes les dones amb el burka, si es moda. Però aquest no es el problema ni tan sols es un problema de seguretat per no poder identificar a les persones. El Burka es el símbol de l’opressió.
Últimament s’estan acabant de retirar els escuts de l’època de la dictadura de les façanes. El problema es una pedra esculpida? No..El problema es el que significa i quins valors s’amaguen darrera els símbols.

L’altre dia va sortir a tv una noticia ; crec a Afganistan, que uns integristes varen cremar una escola de nenes, varem veure a les mares ( amb Burka, es clar) plorant desesperades. Això es el que significa el burka i es el que hem de combatre aquí per intentar millorar la vida de les dones que viuen allà..

Estic d’acord però que aquestes prohibicions aquí, tornen a recaure sobre les dones i no sobre aquells que les imposen, però no ens enganyem les dones no el porten lliurament, però es veritat que aquí viuen millor amb el burka que en el seu país encara que no portes burka.

Mingo Gómez

ocioenlared ha dit...

Difícilment arribaré a trobar una millor explicació de la situació actual de la llei anti-burka (perdó de la llei no-amagar-el-rostre).
I dic difícilment perquè no és gens fàcil trobar una opinió envers aquesta bogeria que no recorri a la resposta "es que ells també ens prohibeixen coses".
La serp es menja la cua, i sembla que a molts ja els està bé...