20 de juny 2010

El concert (de cambra) d'en Mas


Jo no voldria ser el cambrer que pren nota a la taula d'en Mas. "Portim macarrons de primer". "No, no. Macarrons, no. Millor amanida". "Però em tregui la ceba, que em fa mal". "Sap què?. Millor uns canelons. Sense gratinar, però". I quan li portin els canelons, dirà que s'ho ha pensat millor i que vol uns macarrons. Amb ceba i gratinats.

Saber l'opinió d'en Mas sobre la independència és com saber la marca de calçotets d'en Bob Esponja. Aquest matí, mentre en Mas es rentava les dents volia un estat independent. Quan li ha caigut la mermelada de maduixa sobre l'editorial de La Vanguardia, ha decidit que era sobiranista. En el moment en què es pentinava, pensà que ara no és el moment. I camí de Calafell, on ciu ha organitzat un flashmob, ha rumiat que seria una bona idea la devolució de competències a l'Estat. L'independentisme d'en Mas és com el final de Lost: Ves a saber.

A Calafell, en Mas ha dit que no promourà cap referèndum per la independència. Ens diu: "No el convoco perquè el perderia". Crec que qui va dir això és el mateix que va acceptar el tràmit de la ILP sobre el referèndum fa uns quants dies. Com una mena de flashforward, CiU dirà que no al que està dient que sí ara. Però tornem a la seva afirmació: "No el convoco perquè el perderia". No diu: "Convoquem el referèndum i acatem l'opinió de la societat", sinó que diu "Com que el que pensa la societat no m'interessa, prescindeixo del que pensi la societat". Sembla ser que el dret a decidir només s'activa quan la decisió coincideixi amb els interessos d'en Mas.

Animat, en Mas va decidir que havia arribat el moment de crear un nou escenari, el tretzè en tretze mesos: "De l'autonomia que ens cal és la de Portugal" ha passat a "El més cert és el concert". No sé si això vol dir que deixaria de donar suport a la ILP, que votarà en contra de les consultes o, el més probable, que defensarà totes les opcions al mateix temps. Però ja que parlem de concert, m'agradaria donar la meva opinió (contrària).

El concert vulnera l'Estatut

Fa quatre dies la societat catalana va aprovar per referèndum (allò del dret a decidir) que volia un Estatut. Jo me l'he mirat atentament, me l'he rellegit de dalt a baix, i no he trobat ni en l'esperit ni en la lletra (ni tan sols en les notes a peu de pàgina) la més mínima referència al concert. De fet, diu exactament el contrari: Que les finances catalanes participaran en els processos d'anivellament de l'Estat. El concert no només és anticonstitucional, sinó que és antiestatutari.

Ja sé que ara està de moda escarnir els estatuts i les constitucions. Quan es pren una mica de perspectiva històrica, te n'adones del valor que té. Un contracte social de drets i deures, que fixa les regles del joc dels ciutadans. Una de les majors fites de la història de Catalunya. Segurament, el document més important de la seva biografia.

És cert que la sentència del TC va perillar alguns preceptes bàsics de l'Estatut. Però el que hem de reclamar des de Catalunya és que es respecti l'Estatut. No entenc com podem defensar al mateix temps que no tolerarem retocs a l'Estatut i que volem un model econòmic al marge de l'Estatut.

El concert és injust

El concert és injust. Les societats modernes s'han basat en el principi de la solidaritat: una part dels ingressos dels qui més en tenen es detinen als qui en tenen menys. No hi ha cap estat en el món, amb l'excepció de l'espanyol, en què es produeixi un règim de concert. Els impostos no només serveixen per a cobrir les despeses dels serveis públics que rebem. Una part dels impostos actua com a factor de redistribució de les rendes. Fins i tot en el més liberal dels règims econòmics accepten aquest principi. Amb el concert econòmic, neguem el principi de distribució de la riquesa (territorial).

Ni tan sols la Unió Europa n'està exempta. Tot i que la Unió és un acord entre estats, els territoris amb més recursos cedeixen una part d'aquests recursos als estats amb menys capacitat econòmica. De fet, si s'aprovés el concert a Catalunya, la independència seria un mal negoci per Catalunya. Una Catalunya independent amb una renda superior a la mitjana europea hauria de cedir recursos a la resta d'Europa (entre ells, a Espanya). En canvi, una Catalunya amb concert dins d'Espanya s'estalviaria el fons de compensació estatal i també l'europeu.

No hi haurà concert

El concert topa de ple amb l'Estatut i la Constitució. De fet, vulnera vàries desenes d'articles. Però el problema no és només jurídic. No podem exigir tots els avantatges d'un estat, però sense el principi rector de la solidaritat, pròpia dels estats. La resta d'Espanya no acceptarà el concert i és lògic que no ho accepti. I segurament aquest és l'escenari que vol en Mas: Una Espanya que tanca les portes a una reclamació catalana. "No ens estimen", diria.

Però la cruïlla és molt més simple: o la Catalunya de l'Estatut o l'estat català. Tots els partits polítics s'han mullat. Tots, menys la CiU d'en Mas. Fer una proposta que segur que no passarà és la vella estratègia convergent de qui dies passa, anys empeny. Si volen concerts, els recomano el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

13 comentaris:

popota ha dit...

A mí l'independentisme de CiU em recorda al socialisme del PSC-PSOE o al liberalisme del PP.
"o me l'he mirat atentament, me l'he rellegit de dalt a baix, i no he trobat ni en l'esperit ni en la lletra (ni tan sols en les notes a peu de pàgina) la més mínima referència al concert"
No té per què ser-hi. De fet, el concert basc es va fer abans que l'Estatut de Gernika. Item més, el concert no és ni anti-constitucional ni anti-estatutari. De fet, si et llegeixes ambdós textos, veuràs que no el prohibeix en cap moment. És com si jo dic que internet és anti-constitucional perquè no apareix a la bíblia, perdó, a la CE.
"No entenc com podem defensar al mateix temps que no tolerarem retocs a l'Estatut i que volem un model econòmic al marge de l'Estatut."
Jo sí. Equival a dir que no accepto que el meu cap em rebaixi el sou sense motiu i de forma il·legal, i que no renuncio a pactar unes millors condicions. Des d'una òptica ultra-conservadora pot costar d'entendre, des d'una òptica progressista el difícil d'entendre és el contrari.
"Tot i que la Unió és un acord entre estats, els territoris amb més recursos cedeixen una part d'aquests recursos als estats amb menys capacitat econòmica."
Si et prens la molèstia de consultar les xifres que va fer públiques el Ministerio de Hacienda, veuràs que tant la CAV com la CFN són contribuents netes a les arques de l'estat.
D'altra banda, no deu ser tan injust el concert quan el PSC duia al seu programa electoral l'equiparació dels resultats del finançament als obtinguts per la via dels concerts.
"El concert topa de ple amb l'Estatut i la Constitució. De fet, vulnera vàries desenes d'articles."
En pots citar 3?
"No podem exigir tots els avantatges d'un estat, però sense el principi rector de la solidaritat, pròpia dels estats."
Aventatges? Estem parlant del TC? Del nou finançament marevellós que ha fet en menys d'un any que la generalitat hagi hagut de retardar pagaments com el de la sanitat concertada? De no poder usar una de les llengües oficials en les institucions que paguem? El model radial d'infra-estructures que els compañeros no han tocat?
"La resta d'Espanya no acceptarà el concert i és lògic que no ho accepti."
I? És tan lògic com el que passarà amb l'Estatut.
Salut i a reveure,

don-aire ha dit...

De fet, el concert basc es va fer abans que l'Estatut de Gernika

D'entrada, el que ara anomenem concert basc no són els furs medievals. El seu origen, com saps, és una disposició del Govern de disoldre les Juntes Generals. Cánovas de Castillo va dinamitar el model medieval i el va substituir per les diputacions provincials. Per problemes logístics, va encarregar aquestes diputacions la recaptació de la hisenda pública.

Item més, el concert no és ni anti-constitucional ni anti-estatutari

Franco es va carregar (va pulveritzar) dos règims i només va mantenir la d'Àlaba, és a dir va premiar la província afí al règim. I la CE va crear de forma transitòria un règim semblant a l'herència franquista. I com he dit en moltes ocasions, és una absoluta aberració.

Trobo incomprensible l'argument de què si existia abans de la CE, mai pot ser anticonstitucional. Així doncs, el franquisme, la monarquia absoluta, el garrote vil, el dret de cuixa medieval i els dracmes no són anticonstitucionals.

La CE és constituent, com diu el seu nom. És un contracte social que fixa les normes col·lectives a partir d'aquell moment. Ja sé que ara està de moda escarnir la CE. I que és cool negar-li qualsevol autoritat. Les constitucions són un dels èxits més importants de la civilització, un contracte programa de drets i deures excepcional. Segurament, la més gran aventura social de la Humanitat fins l'actualitat.

Equival a dir que no accepto que el meu cap em rebaixi el sou sense motiu i de forma il·legal, i que no renuncio a pactar unes millors condicions. Des d'una òptica ultra-conservadora pot costar d'entendre, des d'una òptica progressista el difícil d'entendre és el contrari.

No ho entenc. L'Estatut és com la Constitució: fixa el contracte social dels catalans, les regles del joc, els drets i deures. L'hem votat fa quatre dies i hem decidit que sí. I l'Estatut diu que el nostre model no és el concert (de fet diu exactament el contrari).

L'Estatut és la norma suprema del meu país. I és una frivolitat que s'apropa a la inconsciència demanar tres anys després de la seva aprovació una cosa que atempta frontalment contra l'Estatut

Si et prens la molèstia de consultar les xifres que va fer públiques el Ministerio de Hacienda, veuràs que tant la CAV com la CFN són contribuents netes a les arques de l'estat.

Home. Només faltaria. Si et sembla, el País Basc i Navarra els hi ha de sortir gratis també les despeses generals de l'Estat. Faríem riure.

Però si consultes TOTS els estudis sobre anivellament de rendes (com ara els treballs d'en Castells), veuràs que tant Navarra com el País Basc escalen posicions en el rànquing de la renda per càpita de les CCAA després de les transferències de l'Estat. Això és terrible.

don-aire ha dit...

En pots citar 3?

CE. Art. 14, 31.1, 31.2, 40.1, 131, 133, 139, 158.2,

De l'Estatut, tot el capítol d'hisenda públic sencer

Aventatges?

JO els veig, tu no. Cap problema. Jo estic a favor del model federal, tu de la independència. Ho entenc.

La qüestió és una altra. Jo guanyo més que la mitjana de l'Estat. És a dir: dono més que rebo. Una part de la meva renda se'n va no a pagar els serveis que l'Estat em dóna, sinó que es destinen a corregir (parcialment) els desequilibris de renda. Jo hi surto perdent.

Però ni se'm passa pel cap demanar un concert econòmic de la meva renda. Entenc que a les societats modernes, una part de la renda es destina a corregir desnivells de renda.

El problema és definir la societat. Quan les constitucions diuent "Nosaltres, els ciutadans" el més important és definir quins són els ciutadans. Jo em sento català i també formo part de la societat espanyola. Per tant, entenc que hi hagi transvassaments de rendes. Podem discutir els nivells, els topalls, però no el fet que la societat redistribueix rendes (almenys des de la meva visió progressista del món).

Tu pots dir. No, "nosaltres els ciutadans" som els catalans. Ho entenc. No ho comparteixo, però ho entenc. Llavors, seria lògic que la societat catalana fixés criteris de redistribució entre els catalans.

Però que el proposa CiU és una altra cosa. Diu "Nosaltres els ciutadans" som els espanyols, tots, perquè de moment no som independents. Però els ciutadans catalans de l'Estat espanyol exigim ser a Espanya, sense redistribuir la nostra riquesa.

És absolutament inconcecible. És aberrant. És antisocial. És vergonyós. I és simplement injust.

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Gràcies per la resposta. Veig que has passat de puntetes sobre el fet comprovable i evident de que el PSC duia uns resultats equivalents al concert en el seu programa electoral, fet que no només em fa posar en sordina la melé d'adjectius poc amables que dediques al fenòmen, sinó que em porta a sospitar que potser estàs més interessat en penjar llufes als convergents -quelcom encomiable al meu parer- que en parlar de la realitat: repeteixo, els resultats del concert estan al programa electoral del PSC.

"D'entrada, el que ara anomenem concert basc no són els furs medievals."
+1. Faltaria més que la cosa funcionés com amb els borbons.

"Trobo incomprensible l'argument de què si existia abans de la CE, mai pot ser anticonstitucional."
No és el meu argument, per bé que és rigurosament cert. De fet, les veus més documentades del socialisme català sempre han parlat de la CE com una gegantina disposició transitòria vers una constitució de veritat que encara estem esperant aquest matí. Si tens dubtes sobre el particular, consulta el cas garzón.
"L'Estatut és la norma suprema del meu país. I és una frivolitat que s'apropa a la inconsciència demanar tres anys després de la seva aprovació una cosa que atempta frontalment contra l'Estatut"
D'això dedueixo que molt prudent i sàviament has passat de citar 3 articles, ja siguin de l'estatut català o de la CE,que prohibeixin el concert. N'has citat uns quants, però cap d'ells no el prohibeixen, i de fet la prova és que tots són plenament compatibles amb el molt constitucional concert basc. Evidentment, tals articles no existeixen. De fet, si et llegeixes el recurs -la defensa contra els recursos en el llenguatge orwellià que empra la nostra premsa- del compañero abogado del estado veuràs que l'estatut és paper mullat per la seva subordinació al que es decideixi a Madrid. Si decideixen saltar-se el seu text, tal i com va passar amb l'acord que va rubricar el tripartit l'any passat, ho poden fer. Si volen fer un concert, també poden. I si volen fer un pla quinquenal, també poden. Més enllà d'això, jo també trobo molt frívol que el coprotagonista del nyap vergonyant de la Moncloa estigui ara prometent concerts.
"La CE és constituent, com diu el seu nom. És un contracte social que fixa les normes col·lectives a partir d'aquell moment. Ja sé que ara està de moda escarnir la CE."
Jo no sóc tant optimista. No sé si està de moda, però per cada article que surt blasmant el nyap del 78 en surten 20 a favor. Més enllà d'això, titllar de contracte social un text que comença amb la mítica frase "Yo, Juan Carlos I, etc." em sembla una originalitat autènticament cool, o directament coollonuda.
"Home. Només faltaria. Si et sembla, el País Basc i Navarra els hi ha de sortir gratis també les despeses generals de l'Estat. Faríem riure. "
Això és el que deia, sí. Però tu deies el contrari.
"Però si consultes TOTS els estudis sobre anivellament de rendes (com ara els treballs d'en Castells), veuràs que tant Navarra com el País Basc escalen posicions en el rànquing de la renda per càpita de les CCAA després de les transferències de l'Estat. Això és terrible."
No els he consultat TOTS, com dius. Si tinc a mà els de Castells, i desmenteixen el que dius, com podràs comprovar si te'ls mires. De fet, és matemàticament impossible que escalin en el ranking de rpc, pel senzill motiu que la seva posició de partida és la pole position.

popota ha dit...

"JO els veig, tu no. Cap problema. Jo estic a favor del model federal, tu de la independència. Ho entenc."
No et confinguis. No té res a veure a favor de què estem cadascun -en aquest cas, tu estàs a favor de l'autonomisme, que té a veure amb el federalisme el mateix que un Don Simón amb un Vega Sicilia, i jo defenso el sobiranisme, per bé que em canviaria de jaqueta a l'instant si algú ofereix federalisme, però federalisme de veritat començant per l'estat català, l'estat basc i demés- per parlar de la realitat.
"El problema és definir la societat. Quan les constitucions diuent "Nosaltres, els ciutadans" el més important és definir quins són els ciutadans. Jo em sento català i també formo part de la societat espanyola."
"Nosaltres, els ciutadans" aplicat a la CE són els pares, benvolgut Donaire. Tal cosa no figura a la Constitución. Ferlosio o Aranzadi han fet esment d'aquest fet sorprentent i tan carcterístic de ls nostra subnormalitat democràtica, incidint en el fet de que no és només que tal cosa estigui absent de la CE, sinó que hi hagi la vergonyant frase, que a més l'encapçala, de "Yo, Juan Carlos I, etc". Més enllà d'això, no veig què hi tenen a veure els sentiments. Jo em sento ben espanyol, i això no té res a veure amb desitjar ser súbdit del Reino.
"Podem discutir els nivells, els topalls, però no el fet que la societat redistribueix rendes (almenys des de la meva visió progressista del món). "
Molt d'acord. Per això és especialment impresentable un gobierno que ha rebaixat els impostos directes -IRPF, IS, Patrimoni, Successions- i ha pujat els indirectes -IVA, especials, taxes-. El què no entenc és què té a veure amb cap redistribució aquesta política fiscal, ni com pots qualificar d'"aventatge" la fiscalitat regressiva del PPSOE.
"És absolutament inconcecible. És aberrant. És antisocial. És vergonyós. I és simplement injust."
No sé si és tantes coses. El que sí sé és que està al programa electoral del PSC.
Salut, i gràcies de nou per la resposta.

don-aire ha dit...

Popota

1. Continuo sense entendre l'argument preconstitucional. Això del concert basc és un privilegi feudal, derogat per un president de Govern que creà les diputacions, prorrogat a Àlaba pel franquisme com a premi pels serveis donats a la causa i inclòs a la CE per a aconseguir el vot del PNB. Però la CE considera el concert transitori.

Però la CE és una tabula rasa. No hi ha drets adquirits. Són els ciutadans els qui es doten d'un marc que posa a zero el comptador. Per si no fos prou clar, la disposició derogatòria de la CE fumiga el passat (inclòs la República).

2. L'article 40.1. de la CE diu:

"Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica."

La "distribució de la renda regional" és al concert econòmic el mateix que Belen Esteban al bon gust.

L'article 206.3. de l'Estatut de Catalunya comença:

"Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar."

Per posar dos exemples explícits i no entrar en "l'esperit de la norma". Negar que el concert és impossible jurídicament és absurd. Pots dir que se te'n fot la CE i l'Estatut, però no em diguis que el concert quep en aquest marc normatiu.

3. Ens podem llençar uns quants estudis pel cap. Començo per aquest. És l'informe del BBVA sobre balandes fiscals, en el que demostra que el País Basc i Navarra han estat durant molts i molts anys mantenint una balança fiscal positiva amb l'Estat.

El concert basc (i també el navarrès) és simplement una vergonya financera.

4. Però aquí estem marejant la perdiu. Jo estic d'acord amb tu que és un error carregar-se l'impost de patrimoni, abaixar l'IRPF i no m'agrada com ha quedat l'impost de sucessions.
Però imagina't que un partit proposés eliminar els impostos, tots. I pagar els serveis públics amb un rebut mensual. És a dir, que l'Estat perdés la funció de distribució de la riquesa i es convertís simplement en un prestatari de serveis de pagament. Fixa't que no es tracta de debatre els topalls (més o menys IRPF), sinó de puleritzar el sistema. Tindria lògica?.

Doncs bé. Quina lògica té que Catalunya demani l'exempció de la distribució de les rendes?. És que no ho entenc, perdona. És que no té ni cap ni peus.

4. Jo no parlo de sentiments. Una nació només és un conjunt de persones que volen ser una nació. I voler vol dir tenir ganes de ser comunitat. Ara Catalunya no vol ser un país. I des de la meva visió del món, no podem ser a Espanya sense distribució de rendes. El pla B és no ser Espanya. I distribuir les rendes entre els catalans.

El que no té sentit és la tercera via. No es pot ser alhora Espanya i distribuir les rendes entre els catalans.

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,
1. La CE no és cap tàbula rasa. Com bé saps, és una reforma del que hi havia abans. Per això tenim, entra altres moltes coses, el cap d'estat que tenim.
2. Respecte a la teva interpretació dels articles que cites, és tan rellevant com la meva. L'important aquí és que hi ha una sentència del TC que avala la constitucionalitat del concert. Crec que aquí hi ha dos debats que confons: l'un afecta a la viabilitat jurídica, i l'altre al tema dels fluxos. Pel que fa al primer, que el TC s'hagi pronunciat explícitament reconeixent la constitucionalitat de la cosa tanca tot el debat. Pel que fa al segon, confons el sistema de concert amb la negociació del cupo que marca les quantitats a entregar al Reino. I.e. amb la mateixa normativa sobre el concert i amb un acord diferent del cupo els bascos podrien estar pagant el triple del que paguen.
El que em sembla sorprenent és que et sembli malament un sistema els resultats del qual comprometia el PSC en el seu programa electoral, i el que ja és de traca és que titllis d'aberrant i no sé quantes coses més un sistema com el cupo que van votar no només tots els compañeros sinó tots els diputats del PSC Madrid fa 4 dies, no només renegociant el cupo sinó blindant el concert.
3) L'informe que cites està fet amb criteris madrilenyistes. Jo em segueixo refiant més de les dades que va donar el Gobierno amic -que és l'únic que té la informació de primera mà-.
4) El concert no és cap excempció de la redistribució de rendes. El concert és que cadascú es paga lo seu, i a més d'això paga pels serveis de l'estat i, per últim, paga una quota de solidaritat.
5) "El que no té sentit és la tercera via. No es pot ser alhora Espanya i distribuir les rendes entre els catalans."
Jo tampoc hi estic d'acord. Sí segueixo mantenint que és més constitucional que el federalisme -ja que està explicitat a les disposicions legals del Reino- i que, al cap i a la fi, l'important és que té les mateuixes opcions de prosperar: cap ni una.
Salut, i gràcies per la resposta.

don-aire ha dit...

Popota

Si l'únic argument que m'aportes és que el concert el defensen en Patxi Lopez i el PSE o el PSC o el Partit Socialista de Aranjuez em sembla que no anem bé.

I em temo que no parlem el mateix llenguatge. Si amb el concert hi ha quota de solidaritat, llavors ja em sembla bé el concert. Però concert i solidaritat interterritorial són incompatibles.

Si no t'agrada l'informe que t'he donat en tinc uns quants més. En tots ells, Navarra i el País Basc queden retratats com unes CCAA absolutament insolidàries, que és el que són.

El concert basc és constitucional perquè el recull la constitució.

Si no estàs d'acord amb la proposta, ho podies haver dit des de l'inici i ens hauríem estalviat aquest intercanvi de missatges.

GRàcies com sempre per la discrepància

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,
"Si l'únic argument que m'aportes és que el concert el defensen en Patxi Lopez i el PSE o el PSC o el Partit Socialista de Aranjuez em sembla que no anem bé."
No és l'únic argument. El que passa és que és un fet força rellevant que titllis d'aberrant el concert que defensava la llista per la qual vas demanar el vot un segon després de criticar que Mas no s'aclareix i es contradiu.
"Si amb el concert hi ha quota de solidaritat, llavors ja em sembla bé el concert. Però concert i solidaritat interterritorial són incompatibles."
Si t'informes, veuràs que existeix aquesta quota. Els bascos es paguen les seves coses, i de la resta -que inclou "serveis" com espiar el portaveu de Lokarri o la llei de partits- en paguen més d'un 6% (que supera el pes que suposen en població o riquesa). Així ho ha dictaminat, per cert, el TC.
"Si no t'agrada l'informe que t'he donat en tinc uns quants més. En tots ells, Navarra i el País Basc queden retratats com unes CCAA absolutament insolidàries, que és el que són."
Doncs ja els pots treure. Tots els informes rellevants en la matèria -inclosos els de Castells i els del Ministerio- diuen que els bascos aporten un 2% del seu PIB al Reino. L'informe que has posat empra el criteri del "benefici", criteri que ha estat expressament desautoritzat pel Conseller Castells, ja que esbiaixa les dades a favor de la CAM i en contra de tots els altres.
"El concert basc és constitucional perquè el recull la constitució."
No. La Constitució recull els drets històrics, no el concert, i ambdues coses no són el mateix. El rellevant és que en cap casi, tal i com deies, el concert català és inconstitucional. Ja sé que l'integrisme constitucional parit per l'inspector Aznar López titlla d'inconstitucional tot el que no apareix expressament a la CE, però la realitat és que l'únic que no es pot fer és el que prohibeix expressament, exactament igual que la resta de lleis.
Per posar un exemple, que coma federalista em sembla especialment aberrant, l'article 145, en el que hi ha l'única menció al federalisme de tot el text: "En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades
Autónomas."

"Si no estàs d'acord amb la proposta, ho podies haver dit des de l'inici i ens hauríem estalviat aquest intercanvi de missatges."
Però jo no compro la proposta perquè és tan irrealitzable com el federalisme -de fet, el règim de concert, i la seva trasllació al sí de la CAB, és l'única cosa del Reino que té remotament a veure amb el federalisme-, no pas perquè no em sembli desitjable.

Gràcies per la resposta i a reveure,

Manel Roqueta. ha dit...

Calculadora, pura calculadora. Quan en l'últim CEO de la Generalitat es pregunta als votants de CIU a les últimes autonòmiques com volen que sigui Catalunya, un 69'7% diu que vol que sigui estat federal, comunitat autònoma o regió d'Espanya, mentre que tan sols un 26'6% vol una Catalunya independent. Són els reis de la calculadora i amb aquestes dades el seu discurs és d'allò més vaporós. Com va dir en Miquel Iceta "el dirigent convergent va cap on bufa el vent.

popota ha dit...

"un 69'7% diu que vol que sigui estat federal, comunitat autònoma o regió d'Espanya, mentre que tan sols un 26'6% vol una Catalunya independent"
Abans de fer servir la calculadora, a totes les escoles s'ensenya que no es sumen pomes i peres. En aquest sentit, la suma que fas entre estat federal, comunitat autònoma i regió d'Espanya equival a sumar plàtans, raps i pastissos, contraposant-ho de forma surrealista a tomàquets.
Item més, jo sóc federalista. Ara bé, a diferència dels nacionalistes espanyols, tant me fa si l'engendre federal és d'àmbit català, espanyol o barceloní.
Salut,

Manel Roqueta. ha dit...

Popota, no estic barrejant conceptes diferents, el que jo plantejo és que es pot trobar una solució a la qüestió catalana dintre de la constitució o fora. Ens plantegem la possibilitat, per a mi ara per ara impossible, de separar-nos d'Espanya o busquem totes les possibilitats que l'actual estat democràtic ens dóna per solucionar d'una manera eficaç l'encaix de Catalunya amb Espanya. Regió, autonomia o federació són solucions que tenen cabuda en l'actual ordenament constitucional, fent les reformes que calguin, que les constitucions democràtiques sempre són reformables. La independència comporta el trencament d'un estat que de cap de les maneres està en descomposició com ho estava la Unió Soviètica o la Iugoslàvia de després d'en Tito, al contrari, és un estat que cada vegada més forma part dels organismes internacionals i, per tant, fa impossible la modificació de la seva estructura política al marge de la constitució.
I això els de CIU ho saben perfectament i saben el que pensen els seus electors i saben que mantenint un discurs ambigu poden captar vots de formacions independentistes, això sí sense dir-ho massa fort no fos cas que espantessin els electors que en unes autonòmiques prenen al PP. Calculadora pura i dura.

popota ha dit...

"Popota, no estic barrejant conceptes diferents, el que jo plantejo és que es pot trobar una solució a la qüestió catalana dintre de la constitució o fora"
Evidentment que els barreges. Agafes l'enquesta del CEO i sumes autonomistes i federalistes, abonant la mentida de que els federalistes són en realitat autonomistes. En canvi, quan es pregunta explícitament sobre la independència, veiem que tot i les manipulacions interessades que feu els nacionalistes espanyols, els federalistes que vosaltres dieu que són autonomistes diuen en realitat que són independentistes. Tindran raó o no, el que és intel·lectualment deshonest és passar de llur interpretació i manipular-la en propi benefici.
En segon lloc, el federalisme no cap a la constitució, que el prohibeix explícitament en el seu article 145. Per tant, dir que el 73% del personal està a favor de la constitució són els pares.
"Regió, autonomia o federació són solucions que tenen cabuda en l'actual ordenament constitucional, fent les reformes que calguin, que les constitucions democràtiques sempre són reformables."
Evidentment, la independència cap a qualsevol reforma constitucional, a l'igual que el federalisme. A dia d'avui, això sí, ambdues opcions n'estan excloses, i ho estan per un motiu molt senzill: tot i que en la seva ignorància jurídica els nacionalistes espanyols disfressats de federalistes ho ignorin, el reconeixement d'un caràcter federal porta implícit el reconeixement del dret d'autodeterminació, segons el pacte de drets civils i polítics de l'ONU.
"La independència comporta el trencament d'un estat que de cap de les maneres està en descomposició com ho estava la Unió Soviètica o la Iugoslàvia de després d'en Tito, al contrari,"
I què? Un estat ha d'estar en descomposició, i si no no es democràtic o possible canviar-lo? Aquesta visió és d'un conservadurisme propi d'un Acebes d'una vida. Les coses polítiques, i fer un estat o desfer-ne un ho són, es fan per millorar. no cal que hi hagi res en descomposició, de la mateixa manera que no calia que el pujolisme entrés en descomposició per clavar-los la patada en comptes d'esperar i perdre vuit anys com vam fer.
En quant a l'electoralisme convergent, totalment d'acord. El que passa és que després de sis anys de veure les fites dels que amb el mateix elecotralisme venien federalisme, i que no han avançat un milímetre en el tema, la cosa fa riure. Almenys, a la part de l'electorat que segons les enquestes ja s'ha cansat de la brometa i, especialment, de la generació de sociates que van decidir fer un cop de timó i passar a primera línia. D'això no fa ni cinc anys, i fa esgarrifar la comparació entre com van rebre el partit fa cinc anys i com l'estan deixant.
Salut, i gràcies per la resposta.