30 de novembre 2010

Ernest Benach, President



He llegit (és clar, al twitter) que el President Ernest Benach renuncia a l'acta de diputat.

Podria dir que ha estat un President just. Benach ha estat tan neutral, tan equànim, que se m'ha fet estrany veure'l a la campanya, defensant un partit, el seu partit. Ha estat el President de tots els diputats del Parlament, un moderador moderat, que ha estat capaç de mantenir l'equilibri entre els grups amb l'habilitat dels equlibristes xinesos que fan ballar desenes de plats amb les mans i els peus.

Podria dir que ha estat un President institucional. El Parlament és encara un adolescent amb una mica d'acné i algunes crisis d'identitat. Fa uns quants anys, no tants, l'hemicicle estava resclòs entre els envans de la història. L'Ernest Benach ha seguit el pas del President Rigol en la defensa de la institució. El Parlament català ha estat una ambaixada de pensadors, polítics, organitzacions i figures institucionals.

Podria dir que ha estat un President pedagògic. Les portes del Parlament s'han obert de bat a bat i la seva estructura opaca, hereva del seu passat, s'ha transformat una capsa de vidre. No és només que les escoles ens hagin visitat a diari (com ja inicià el President Rigol), sinó que l'Ernest Benach ha anat a les escoles per apropar la institució. El Parlament català ha assolit una vocació d'obertura molt poc freqüent entre les institucions de catifa vermella i polícies a l'entrada.

Podria dir que ha estat un President 2.0. El projecte del Parlament 2.0 serà vigent d'aquí uns anys. Llavors assumirem la visió de futur i la revolució que ha representat la seva presidència. Pocs saben que el projecte 2.0 del Parlament català és un dels més avançats del món, a l'alçada de l'anglès. La seva aposta personal, no exempta de retractors, és el resultat de la seva profunda convicció democràtica, la seva visió cívica del legislatiu. I no és cap secret que comparteixo al 100% la seva aposta per la política deliberativa, però no és el mateix fer-ho des d'un dels escons de la part alta del Parlament que des de la cadira de la Presidència del Parlament.

Però permeteu-me que destaqui de l'Ernest Benach la seva cordialitat. Benach ha estat i és una bona persona. Una d'aquelles persones per les quals val la pena fer política. Una d'aquelles persones amb les que voldries compartir un cafè espontani una tarda d'estiu

2 comentaris:

Enrock ha dit...

M'agrada aquest comentari i comparteixo el teu escrit.
Jordi.

YuriBCN ha dit...

Excel·lent anàlisi/resum d'un dels polítics nacionals més importants que ha tingut el nostre país, malgrat no ser àmpliament i transversalment reconegut.