La conversa pendent

Ara fa uns dies, en Campo Vidal ens explicava que parlem molt, massa, però escoltem molt poc. Jo afegiria que, a més, no enraonem. El bing bang de les converses per les xarxes socials ha reproduït aquest hàbit: es parla molt, es llegeix menys i s'enraona molt poc. I segurament no hi ha cap altre espai com twitter per evidenciar els límits de la conversa 2.0.

Aquests dies post-electorals, de crisi econòmica, de caos aeri i de wikileaks s'han fet evidents els problemes de la conversa a les xarxes socials.

1. Sempre hi ha un familiar o un veí al que li ha passat "allò", sigui el sigui allò.
2. La hipòtesi negativa sempre té més adeptes que la hipòtesi positiva.
3. La hipòtesi catastrofista sempre té més adeptes que la hipòtesi negativa.
4. Les teories conspiratives generen una audiència immediata.
5. Les dades equivocades es repeteixen malgrat l'evidència empírica en contra.
6. Sigui el sigui, la culpa és del govern.
7. A partir d'un moment, la conversa esdevé entre "nosaltres " i "ells".
8. La majoria de les piulades sobre un tema són pràcticament idèntiques.
9. Tot i que mai s'obren, els enllaços aporten versemblança.
10. Als pocs minuts, el debat d'actualitat serà un altre. I les piulades se les endurà el vent.