14 de març 2011

Consultori sobre concert econòmic (II)


Ens estem perdent en el laberint de les paraules. Agafi dos d'aquestes paraules: espoli, pacte, solidaritat, balança fiscal, dèficit, concert, afegeixi de forma aleatòria dos verbs i un parell de conjuncions i voilà, ja tenen la seva frase fiscal a punt. Potser ens convé podar el camp semàntic, evitar la retòrica, i quedar-nos amb els elements essencials del debat, l'ADN de la fiscalitat. Què és això del concert?

Pagament pels serveis

En un sistema de concert econòmic, la regió recapta tots els impostos i els ingressa en un compte propi. Un dia es reuneixen els representants del Govern central i els representants de la regió i quantifiquen els serveis que fa l'Estat i que s'estalvia la regió. Alguns d'aquests serveis són prestats per l'Estat a la mateixa regió, però molts altres són serveis "generals" que beneficien a tots els territoris.

L'Estat té ambaixades distribuïdes per tot el món, que en principi beneficien a la regió, de manera que ha de pagar una part proporcional d'aquestes ambaixades. La regió també hauria de pagar una part de la factura de l'exèrcit, de la policia antiterrorista, de la cooperació internacional, de l'INE o del Pla Avanza, entre altres. Diríem que el "pagament per serveis" seria la despesa que igualment hauria de pagar Catalunya si fos un estat independent, però que s'estalvia per la presència d'un estat "superior".

Solidaritat

Una altra part dels diners que ha recaptat la regió directament els donaria a l'Estat en concepte de solidaritat territorial. Tant el País Basc com Navarra tributen en el Fons de Compensació Interterritorial (FCI), que atorga recursos a les regions menys afavorides. El principi que inspira la compensació territorial és doble. D'una banda, respon al principi de justícia territorial i d'altra banda és un mecanisme de compensació en un sistema de mercat obert.

Convé insistir-hi: El sistema de concert econòmic no nega la compensació interterritorial. I, de fet, pot existir un concert menys favorable que el sistema actual, simplement incrementant el FCI. Novament, si Catalunya fos un estat independent també hauria de destinar una part dels seus recursos propis a la solidaritat interterritorial. Un estat català a la UE tindria un PIB per càpita molt alt i hauria de contribuir (com Alemanya) a la solidaritat amb les regions amb menys recursos, entre elles Extremadura o Andalusia.

Recursos públics per càpita

En resum, un sistema de concert no vol dir que Catalunya ingresaria tot el que recapta, sinó tot allò que recapta excepte el pagament per serveis estatals i la compensació interterritorial. Quina és la principal diferència respecte del model actual?.

El principi rector d'un model de finançament públic que no està basat en el concert és el següent: Cada regió hauria de disposar dels mateixos recursos públics per càpita. O, expressat en termes maragallians, "tributar per renda, rebre per població". Podem, com fa el model de finançament vigent, incorporar factors de correcció: Població envellida, població jove, superfície... Podem també arribar a la conclusió que les inversions en infrastructures no s'han de repartir a partir de la població, sinó a partir de la renda. Que no és poca cosa. Podem també reclamar que el principi d'igualtat només s'apliqui amb la mateixa pressió fiscal (no és el mateix mantenir l'impost de successions que eliminar-lo). Podem, en definitiva, incorporar els matissos que convingui.

Però hi ha un principi rector que no em sembla negociable. Si formem part d'un projecte comú que anomenem estat, hem d'assumir que els recursos públics per càpita han de ser els mateixos per a totes les regions. El concert defensa que la sanitat pública d'una regió més rica ha de tenir més recursos que la sanitat pública d'una regió més pobre. Que l'educació pública d'una regió rica ha de disposar de més recursos que una regió desafavorida. O que els ajuts a la dependència de les regions riques han de superiors als de les regions pobres.

Això vol dir estat

El concert no atempta contra el principi de solidaritat, perquè ja he comentat que la solidaritat és una altra cosa. El que fa el concert és reclamar que els serveis públics dels rics han de ser millors (com a mínim, han de tenir més recursos) que els serveis públics dels pobres. I això és un atemptat contra la mateixa concepció de l'estat. Voler ser estat vol dir, per sobre de qualsevol altra consideració, assumir que les persones que hi formen part tenen les mateixes oportunitats d'aspirar a uns serveis públics de qualitat.

Per això jo crec que un estat amb concert econòmic és un oximoron. O Catalunya és un estat independent. O Catalunya forma part d'un estat i assumeix que els recursos públics per càpita són, amb els matissos que vulguem, similars entre les regions que el formen.

13 comentaris:

sociata ha dit...

Comparteixo la teva posició. El que no em queda clar és el paper del federalisme en la teva proposta.

popota ha dit...

O sia que ara resultarà que Araba, Gipuzkoa o Bizkaia són independents de la CAB. Vaja, jo que em pensava que el sistema fiscal federal que apliquen, i segons el qual tots els impostos els recapten les respectives hisendes forals que després fan les aportacions al govern basc havia permès, entre mols aventatges, que hi hagi uns nivells de cooperació entre les administracions -i d'autogovern local- molt superiors als que hi ha a la resta del Reino, fins i tot en situacions com l'actual en què són gestionades per nacionalismes oposats.
És clar que també em pensava que aquí a Catalunya hi havia un partit federalista o municipalista, en comptes d'una delegació de la Liga Sur -gràcies, Juliana- que té els ajuntaments pagant a més 200 dies i la generalitat en fallida mentre els nostres impostos se'ls queda el Sheriff de Nottingham, perdó, la Hacienda del Reino.
Apartat de consignes: Independència i concert econòmic per les vegueries -i pels ajuntaments-, en el meu nom, sí!

don-aire ha dit...

Popota

El federalisme i el model de concert són antagònics. Perquè el model de concert es basa en el següent principi: "Pago 100 i rebo 100". És com si una persona exigís rebre els serveis equivalents als impostos que paga, ignorant que una part dels seus impostos es destina a anivellar la igualtat d'oportunitats entre els individus de la societat.

El que ha aconseguit el model de concert basc és un sistema injust, absolutament injust, en el que el País Basc "passa" de la resta de l'Estat i s'aprofita dels avantatges de l'Estat, precindint de les obligacions.

El paràgraf troll de Nottingham, la Liga i els èxits musicals de pocoyo no el contesto primer perquè és ininteligible i segon perquè no s'entèn.

Concert econòmic pels municipis?. És vostè conscient del que està dient?. Està vostè reclamant que els serveis públics d'un municipi depenguin del nivell de renda dels seus habitants?. Està vostè reclamant que les escoles públiques de Sant Cugat tinguin quatre vegades més recursos per càpita que les escoles de Santa Coloma de Gramanet?.

popota ha dit...

"El federalisme i el model de concert són antagònics. Perquè el model de concert es basa en el següent principi: "Pago 100 i rebo 100". És com si una persona exigís rebre els serveis equivalents als impostos que paga, ignorant que una part dels seus impostos es destina a anivellar la igualtat d'oportunitats entre els individus de la societat."

Aquest és un paràgraf FAIL. Al País Basc funciona amb els tres concerts i té un índex de Gini superior al del Reino, i un nivell d'igualtat d'oportunitats superior al del Reino.

"El que ha aconseguit el model de concert basc és un sistema injust, absolutament injust, en el que el País Basc "passa" de la resta de l'Estat i s'aprofita dels avantatges de l'Estat, precindint de les obligacions"

Això és fals: segons les dades de Solbes, aporta un 2% del seu PIB. Si tens altres dades que deixin el Gobierno del Reino com un mentider, serà molt interessant conèixer-les.

"El paràgraf troll de Nottingham, la Liga i els èxits musicals de pocoyo no el contesto primer perquè és ininteligible i segon perquè no s'entèn."

El que diu el paràgraf esmentat és que hi ha dos models: el cas basc -on hi ha autogovern i cooperació com és consubstancial als sistemes federals- i el català -sense autogovern, amb ajuntaments que no paguen, amb la generalitat en fallida, sense cooperació entre les administracions i amb els impostos dels que paguem la broma al sac del Sheriff de Nottingham perquè se'ls negocïi amb la Liga Sur-.

"Està vostè reclamant que els serveis públics d'un municipi depenguin del nivell de renda dels seus habitants?."

No cal que em tractis de vostè. La resposta a la pregunta és no. Contràriament al que defenses contra tota evidència, la lògica del concert no és "pago 100 rebo 100" sinó "recapto 100 i dono X -on X és discutible i no ha de ser necessàriament 0-". Vaja, com fem els espanyols a la UE.

don-aire ha dit...

Aquest és un paràgraf FAIL. Al País Basc funciona amb els tres concerts i té un índex de Gini superior al del Reino, i un nivell d'igualtat d'oportunitats superior al del Reino.

A veure si ens entenem. Jo parlo dels nivells de relació País Basc - Espanya i tu em parles dels nivells de relació País Basc - País Basc. És evident que les oportunitats d'un ciutadà del País Basc són més elevades que les d'un ciutadà de Catalunya. Simplement perquè els recursos per càpita d'un basc són més elevats que els d'un català.

Això és fals: segons les dades de Solbes, aporta un 2% del seu PIB. Si tens altres dades que deixin el Gobierno del Reino com un mentider, serà molt interessant conèixer-les.

És una mica complicat escriure un post explicant les coses i haver-ho de repetir una altra vegada en els comentaris. Si et tornes a llegir el post veuràs que ja he explicat que qualsevol model de concert implica un sistema de compensació interterritorial. Si el País Basc fos un estat dins la UE també pagaria una part dels seus ingressos a les regions UE més desafavorides.

Paràgraf troll

Sense comentaris

No cal que em tractis de vostè. La resposta a la pregunta és no. Contràriament al que defenses contra tota evidència, la lògica del concert no és "pago 100 rebo 100" sinó "recapto 100 i dono X -on X és discutible i no ha de ser necessàriament 0-". Vaja, com fem els espanyols a la UE

Reitero que tot això ja ho explicat en el post.

Una cosa és el transvassament de recursos entre regions que comparteixen un mercat comú, com fa Alemanya amb Galícia. Això no és federalisme. Ep, a no ser que defensi que la Unió Europea és un model federal.

I una altra cosa és el principi rector d'un estat. Un estat és un projecte col·lectiu ("Nosaltres, els ciutadans"), que es basa en el principi que les persones de l'estat tenen les mateixes oportunitats. I això no és ni solidaritat ni balança fiscal ni transvassament ni espoli. És el principi rector del concepte d'estat.

Naturalment, hi ha un problema ètic (que jo no sé resoldre) que és el dels límits de l'estat. Els ciutadans d'un estat han de tenir les mateixes oportunitats i els de fora, no. Com es marca aquests límits?. Per què un ciutadà d'Uganda pel fet de ser d'Uganda té menys oportunitats que un ciutadà de Finlàndia?. No sé respondre a aquesta pregunta.

don-aire ha dit...

El federalisme no es basa en què les regions riques tenen més recursos per càpita pels seus habitants que les regions pobres.

Es basa en un principi molt més senzill: Cada regió administra aquests recursos com vol. I fixa la seva política fiscal com creu oportú. Puja o baixa la pressió fiscal per aconseguir més o menys recursos.

A Catalunya, la renda per càpita té un índex 117 mentre que a Galícia és 85. En un model de concert, la despesa en serveis a l'Estat no altera l'índex i l'únic factor de diferència seria la compensació interterritorial. Encara que una part del diferencial anés destinat a la solidaritat entre territoris (que és un altre concepte), el resultat seria sempre que els recursos públics disponibles per càpita a Catalunya serien infinitament més elevats que els recursos per càpita de Galícia.

En altres paraules, que els molt rics tindrien serveis de rics i els pobres tindrien serveis de pobres. De la mateixa manera que un sistema de concert municipal provocaria uns serveis públics de luxe a Sant Cugat i deplorables a Salt. Encara que una part (que no seria zero) dels recursos de Sant Cugat es destinés a la solidaritat amb Santa Coloma de Gramanet.

És un problema conceptual. La distribució de recursos per compensar el diferencial de renda no és solidaritat interterritorial, sinó que forma del projecte col·lectiu implícit en un estat.

La diferència entre un estat centralista i un federal no és que en el federal el nivell de recursos per càpita és proporcional al nivell de renda, sinó que en el federal els recursos públics són administrats des de la proximitat. Però tots els estats federals haurien de tenir el mateix nivell de recursos per càpita.

Per[la|pau]* ha dit...

A mi m'agradaria que un andalús o un extremeny, posem pel cas, no em tractessin pitjor que a un alemany. I si m'haig de disfresar de basc per tal cosa, doncs som-hi.

don-aire ha dit...

És que, benvolgut anònim, que cada CA disposi dels mateixos recursos per càpita no és un favor ni una gràcia divina, ni hem de reclamar que els andalusos ens petonegin els peus.

De la mateixa manera que una persona que cobra 900 euros al mes i tributa 0 d'IRPF no m'ha d'agrair a mi que jo tributi un 22% del meu sou que es destina, en part, a serveis dels que ell es beneficia. El sistema és aquest i no es tracta d'espolis ni de solidaritats graciables.

Hi ha una diferència essencial entre Alemanya i Catalunya. Catalunya forma part d'Espanya. I una de dos. O demanem que no volem ser Espanya o assumim que ser Espanya vol dir anivellament de recursos públics per càpita. És clar que no "ens tracten" com Alemanya. Alemanya no forma part d'Espanya i nosaltres sí.

I em fa gràcia que sempre se cita Andalusia i Extremadura quan es parla de gestió fiscal. Vull recordar que el superàvit fiscal d'Andalusia és de 4,5% i per exemple el gallec és superior a 8% i l'asturià està per sobre del 14%.

Per[la|pau]* ha dit...

Jo no he vist mai un andalús petonejant peus germànics, però si molts malparlant dels catalans. I gairebé cap desautoritzant-los, i els que ho fan, amb la boca petita. Benvolgut Donaire, el federalisme es basa en la fraternitat. Pero 2 no es poden estimar si un no vol. Però el més curiós de tot és que qui es planyi de tal cosa sigui la part solidaria i generosa de la relació. Masoquisme?

Per[la|pau]* ha dit...

Per cert, has estat tu qui ha citat a Extremadura i Andalusia.
Molt graciós, sí.

Ed ha dit...

Però vostè preten discutir o bé pretèn ternir la raó... em fa gracia... Vostè ha passejat per les españes? Que no veu que ens prenen el pèl? Jo he hagut de patir l'administració pública extremenya i andalusa per qüestions laborals i li puc assegurar que la gestió dels recursos en aquestes comunitats és nefasta! Funcionaris redundants, passotisme desmesurat, compleixen tots els tòpics!!
Ains...

don-aire ha dit...

Benvolguts anònims

Molt interessants els seus comentaris sobre els extremenys (on va néixer el meu pare i on vaig passar la meva infantesa). Però... què té a veure tot això amb el concert econòmic?

noticias ha dit...

guaaa!! me encanta el blog, siempre encuentro temas muy interesantes.