Escoles que funcionen



Crec que hi ha una cosa pitjor que no canviar allò que funciona malament: Canviar el que funciona bé. I de vegades en temps convulsos, de diagnòstics ràpids i receptes miraculoses, correm el risc de voler canviar-ho tot, fins i tot el que no hauríem de canviar. És com aquelles operacions estètiques en què el resultat és l'eliminació de qualsevol indici d'estètica, ja m'entenen vostès.

L'escola d'en David

Jo no sé si l'educació a Catalunya funciona o no. Sembla ser que no. Això diuen els qui hi entenen, o com a mínim els qui més parlen d'entre els qui hi entenen. I, per tant, no opino sobre l'Educació, així en majúscules i amb veu greu, gairebé acabada amb do sostingut. Els hi parlaré del que sí conec: l'escola d'en David.

En David té nou anys. De vegades em parla de les rieres de la comarca i dels cims que veu a l'horitzó. O distingeix els núvols que tallen la línia del mar: això és cúmul, això és cirrus; o encerta quin és el vent que bufa. Sap escriure sense faltes El xicot eixerit ha fet desaparèixer els xiclets. I em discuteix que Plutó en realitat no és un Planeta. Sap que si un bistec costa 5,32 i pagues 10 euros et tornaran 4 euros i 68 cèntims. No cal que els expliqui que domina la informàtica com si fos un parent llunyà d'en Bill Gates.

En David va content a l'escola. Gaudeix de les estones de pati. Fa mecanografia i trucs de màgia i ara han començat a fer teatre. Crec que no exagero si els hi dic que la meitat dels seus companys són estrangers. I no hi ha ni el més lleu indici de problema. Tot plegat funciona amb una disciplina ordenada, que no s'imposa a crits, però que es fa respectar. Les hores passen dins els passadissos de la vella estació de tren, amb la serenitat del conte Teo va a l'escola.

No hi entenc d'educació infantil, però crec que l'escola d'en David ensenya bé, educa, entreté, socialitza, prepara, integra i quants verbs transitius més. Deu tenir molt a veure el seu mestre, que coneix el seu ofici com els orfebres venecians fan bufar el vidre. I que ha fet de la seva professió una vocació. O la direcció. O l'AMPA. O l'edifici. No els hi sabria explicar amb detall.

Només en permeto dir, sense voler fer de l'anècdota categoria, que m'agrada l'escola d'en David. Que es canviï tot allò que es consideri que s'ha de canviar. Però que no llencem el nen amb l'aigua del bany. Jo ja signaria que l'escola d'en David funcionés en el futur com funciona ara.

Comentaris

ZAGASO ha dit…
El David té una bona escola, i un bon pare...
Anònim ha dit…
lo del bebe y el agua en la bañera... es una frase hecho anglófona no? porque si no, no se entiende.
Donaire ha dit…
Gràcies Ignasi, en vida teva :-P
Donaire ha dit…
Anónimo

¿Por qué no se entiende?. Bañas al niño en una bañera (de esas de plástico para bebés) Cuando has acabado de bañarlo tiras el agua, pero no al bebé. Los cambios están bien, pero no es necesario cambiarlo todo.

Entrades populars