16 de maig 2011

Híbrid


No m'agraden els cotxes. Quan la veu en off de l'anunci mític ens preguntava ¿Te gusta conducir? jo sempre responia que no. Si em volen trobar en una fira de Barcelona, és més fàcil que ho facin al Mobile World Congress que al Saló de l'Automòbil. Per això, ara que estreno cotxe no sóc més feliç ni ballo per un peu. Ni me'l miro per la finestra cada cinc minuts.

Tanmateix no puc amagar la satisfacció pel meu nou cotxe, un Toyota Auris Híbrid. Com saben, els sistemes híbrids combinen els motors tèrmics tradicionals amb dos motors elèctrics. El principi és molt simple: Els motors elèctrics aprofiten l'energia cinètica del vehicle quan es frena o simplement no s'acciona l'accelerador. Aquesta energia es perd en els cotxes convencionals en forma de calor (i d'emissions). La combinació dels dos sistemes permet un consum de 3,8 litres cada 100 kilòmetres. I permet també circular per trams urbans amb zero emissions i zero consum, sempre que no superi els 50 Km/h. Reduir de forma significativa els consums és una forma modesta de contribuir a la transició cap a models de consum energètic més sostenibles.

El segon efecte positiu de l'Auris és que el seu nivell d'emissions és molt més reduït: 89 grams de CO2 per kilòmetre. L'activació del sistema elèctric en els espais urbans permet arribar a situacions de zero emissions, tant de diòxid de carboni com de les nocives partícules (diòxid de nitrògen, PM10...) que enverina l'aire de les grans ciutats.

Deixo pel final el silenci, un silenci gairebé monacal. Quan engegues el cotxe, res no fa pensar que estigui engegat perquè la diferència acústica entre on i off és simplement nul·la. Amb l'Auris redueixo la meva aportació a la contaminació acústica de les ciutats per on transito.

Menys consum, menys emissions i menys contaminació acústica. El Govern català ajuda amb zero euros als qui fan el sobreesforç econòmic de comprar-se un híbrid. Per desgràcia, el nostre sistema encara repercuteix les externalitats negatives sobre el conjunt de la societat. El "Qui contamina paga" és només això, un bonic eslogan. En tot cas, un híbrid és només una solució parcial. El transport públic, desplaçar-se a peu o en bici per la ciutat i la investigació en els sistemes elèctrics són la llum al final del túnel. Una llum que es generarà amb energia eòlica.