07 de setembre 2012

Barcelona World (I)



La partida d'escacs entre Barcelona i Madrid per EuroVegas ha acabat en taules. Adelson marxa a Madrid (sembla ser) i un consorci inversor aposta per una alternativa, que se situarà en la zona veïna a Port Aventura. De la mateixa manera que Port Aventura omplí el forat negre que deixà la ubicació de Disney a París, Barcelona World és la torna per la decisió d'ubicar el complex de Las Vegas a Madrid. I potser (només és una hipòtesi), la intuïció femenina de la Presidenta de la Comunitat de Madrid ha accelerat la presentació del projecte.

Durant les properes setmanes, els hi presentaré una sèrie de posts amb la intenció d'afavorir el debat sobre els efectes i les causes del projecte temàtic. Em basaré en la bibliografia extensa sobre el tema i, especialment, en els treballs del millor expert europeu en parcs temàtics, el professor de la URV i amic meu, Salvador Anton. Obro el foc amb una reflexió sobre el model d'innovació de Port Aventura i el paper de Barcelona World en aquesta estratègia. Em segueixen?.

Les versions de Port Aventura

Els grans parcs temàtics han esdevingut sight seens, és a dir, espais obligats per a la visita en el seu àmbit d'influència. Des dels seus inicis, Port Aventura va situar-se en l'imaginari català i també estatal, com una destinació a la que calia anar-hi. També va aconseguir, tot i que en mesor mesura, atreure l'atenció dels turistes de la Costa Daurada i del conjunt del litoral. Recordem que només un terç dels visitants del parc són estrangers, un percentatge molt inferior al que previa el Master Plan del Parc. El disseny operatiu del parc es va basar en una ràpida innovació del producte: Quan un visitant, passava una jornada en el parc, acomplia amb el desig de consum al mateix temps que perdia sentit la repetició. 

El Parc obre el 1995 i el 1997 inaugura la gran muntanya russa de fusta Stampida i la versió infantil Tomahawk. Tota la seva estratègia de comunicació es va centrar en aquesta nova atracció, que justificava el retorn dels visitants. Podríem dir que amb Stampida, Port Aventura crea la seva versió 1.1.  Ja saben que el 1998 va ser un any decissiu, per la substitució de l'operador Anheuser Busch pel Grup Universal i, atenció, una importantíssima injecció de capital per part de La Caixa, que esdevé el soci majoritari.

El 2000 el Parc obre el simulador Sea Odyssey, que és la versió 1.2; i el 2001, es crea una de les atraccions més notables del complex, el Temple del Foc, que és la versió 1.3. del Parc. Veuen la lògica?. L'obertura de noves atraccions permet fidelitzar clients que ja coneixen el parc, però que tenen sempre un factor de novetat que reforça la seva intenció de retorn. Com els automòbils, els programes informàtics o els smartphones, el parc assumí que la seva estratègia de posicionament depenia de la capacitat de renovació del producte.

El 2002 el parc salta dels límits estrictes del seu àmbit geogràfic i crea dos peces molt rellevants del complex. En primer lloc, construeix dos hotels, de manera que trenca amb el projecte inicial poc partidari de la inversió hotelera. I en segon lloc, crea un nou espai temàtic, una mena de gran parc aquàtic tematitzat. És important aquest canvi perquè no suposa una millora del parc clàssic, sinó la creació de nous espais fora del parc, amb entrada independent. En certa manera, el 2002 neix Port Aventura versió 2.0.

Durant tota la dècada, el Parc manté l'estratègia de la introducció de noves atraccions, com l'Hurakan Condor (2005) o el Furious Baco (2007). Són el 2.1. i el 2.2. del Parc, que manté la seva tendència de creixement i voreja els tres milions de visitants anuals. Abans, Universal Studios havia abandonat el projecte, que queda en mans de La Caixa. Més tard, s'hi afegirà el grup inversor italià InvestIndustrial, un holding que controla també el parc Gardaland, a banda d'empreses com Ducati, Recoletos (sí, el Marca) o Applus. I el 2009 passem a la versió 3.0, amb l'estratègia dels camps de golf i el centre de convencions. Les dues darreres operacions han estat Sesamo Aventura (2011) i el Shambhala (2012), que ha estat l'eix de l'estratègia de comunicació del parc aquesta temporada. 

Barcelona World, Port Aventura 4.0

Barcelona World és el resultat d'aquesta seqüència. Després dels complexos mecanismes d'expropiació i cessió, la superfície del complex es va situar en les 833 hectàrees, de les que encara que disponibles unes 500 hectàrees. Des del seu disseny inicial, el parc aspirava a l'ampliació de nous elements que permetessin, entre altres objectius, renovar el producte. Per això, Barcelona World és, en realitat, Port Aventura 4.0. Contràriament a les previsions, el nou projecte no és un nou parc temàtic, sinó un espai tematitzat, que s'aprofita de la imatge de marca de Port Aventura i, al mateix temps, el reforça. Però sobre la diferència (no només nominal, sinó també funcional) entre parc temàtic i espai temàtic en parlarem en el segon post.

Voldria acabar amb dues reflexions sobre el model de creixement del parc. En primer lloc, la forta ocupació de sòl del nou projecte ens ajuda a imaginar la fi física del creixement expansiu del parc. Què passarà quan ja no hi hagi espai material per a les futures versions de Port Aventura?. On farem el Parc 6.0 o el 7.0 quan s'esgoti la reserva de sòl prevista per a l'expansió del complex?. El segon interrogant és si Barcelona World crearà les condicions necessàries per a canviar d'escala i convertir el parc en un veritable motor turístic. En altres paraules, podrà Barcelona World reconvertir el model Disneyland Anaheim actual en el model Disneyworld?. 


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Xarnegu: No volem gent com tu, ni a sanfe, ni a catalunya ni al món. Per mi, ets com un putu ppero, gos salmanti vago dels collons. Ets culpable directe de que mengem merda, immgrant aprofitat, ets pitjor que un extremeny

José Antonio Donaire ha dit...

Benvolgut anònim

Sobre el seu comentari:

1. No sóc xarnego. Sóc immigrant, que és molt pitjor.
2. Que no em vulgui és un elogi
3. Sanfe?. Sanfermines? San Fernando del Jarama?
4. Al món tampoc?. I fora del Sistema Solar?
5. Pepero?. Quin ull polític que té vostè
6. Defineixi vago
7. Sóc culpable de la situació de Catalunya?. Fins i tot de l'acné del veí?. I del sobrepés del President?
8. No sóc pitjor que un extremeny, per la simple raó que també ho sóc. Imagini's

Reflexions finals

1. Espero que aquest excés verbal l'hagi ajudat a evitar una úlcera. Si ho té a dins, ho ha de treure, sí.
2. Si vol ser el portaveu de la catalanitat, hauria de revisar la seva ortografia.
3. I Barcelona World, com ho veu?. De fet, el post es diu Barcelona World precisament perquè aquest és el tema.

Anònim ha dit...

Benvolgut José Antonio:

Sobre el seu comentari:

1. No és xarnego. És apanyó, que és molt pitjor.
2. Que no el vulgui és un elogi, veritat.
3. Sanfe = Sant Feliu de Guíxols, perdoni, potser l'slang i la vida universitària l'ha tornat rematadament subnormal i vostè és Pompeu Fabra.
4. Evidentment. És de lletres però domines que te cagas.
5. Juas, expliquim la diferència. Jo mai m'he fet palles pensant amb en Guerra i menys amb en Zaragoza.
6. Algú que sempre ha estat a la universitat i a la política com vostè, estimat.
7. Claaaaaaaaaaaaaaar, per això t'escric, cullons que és burru.
8. D'acord.

Reflexions finals

1. Merci.
2. No passa res, els portaveus vertaders de l'apañolitat duen un cendre al cap i no saben ni llegir ni escriure, com el 90% dels apanós.
3. Sobre Barcelona estic d'acord amn vostè.

José Antonio Donaire ha dit...

1. I moltes altres coses
2. D'acord, doncs
3. Curiosament, empra el mot castellà San Félix i no el català Sant Feliu.
4. En realitat, sóc de ciències socials
5. No parlo de la meva privada en públic. En tot cas, si vostè practica onanisme amb polítics, hauria de visitar un especialista
6. Vaig començar a treballar als 16 anys. He estat cambrer, comptable o repartidor. Dilluns vaig entrar a les 8 amb i vaig sortir a les 10 pm non stop. Si em considera un gandul (vago?), el seu referent són les plantaciones cotoneres de Lousiana el segle XIX
7. Burru?. Qui escriu burru és un ase
8. D'acord

1. La salut és el més important
2. Entenc que s'està comparant amb ells. És més, que aspira al seu nivell
3. D'acord

Anònim ha dit...

Ei, no és tan mala persona i m'ha fet riure. El que passa és que venia de festa i girat com un ham, dos dies, si, sóc jovevell o velljove, estic a la trentena (sense feina...). Que jo l'insulti és una falta de respecte que no és mereix (si faig alguna falta d'ortografia, perdoni, passo de censors...) ósculos i el seguiré llegint, estimat. Només dir-li, que encara que tingui dotze anys més que jo, està a anys llum del què passa per jo em moc. (ja ho sé anys llum són distància, no temps). I perdoni, eh?

Daniel ha dit...

1 - Òsti, Donaire, pensava que eres català, d'origen espanyol, però català, no? «Se es de donde se pace, no de donde se nace»

2 - Hauries de simplement no publicar bajanades. Aquests comentaris de to hooligan no tenen interès per al debat intel·lectual, i ja existeixen nombrosos webs que els toleren perquè viuen d'ells, dels que es desafoguen.

José Antonio Donaire ha dit...

1. Sóc català i extremeny i salmantí. A més de ganxó, empordanès, gironí, mediterrani, europeu i em sento molt vinculat amb el Quebec i Tunis. Tot i que tenim tendència a pensar que les identitats són excloents (si ets A no pots ser B), en realitat són

2. Tinc la norma de no esborrar cap comentari. M'he autoimposat el criteri de només esborrar les desqualificacions als tercers. També tinc la norma de contestar tot allò que es diu.