09 de setembre 2012

Barcelona World II



El més important d'un discurs polític és sempre el que no es diu. Hi ha una diferència essencial entre les notícies dels mitjans sobre Barcelona World i el comunicat del Govern, una paraula que ens ajuda a entendre el projecte amb una altra perspectiva. Aquí tenen, per exemple, la notícia explicada a TV3 i aquí a un diari imparcial, com ara La Vanguardia, i aquí tenen la nota de premsa del Govern. Tic, tac. Mentre proven de trobar el mot ocult, fem una travessia en el temps.

Models de parc

Som a principis dels anys 90 i Disney decideix finalment apostar pel continent europeu. Com saben, l'imperi del ratolí dubtà entre Catalunya i París. No era només una elecció geogràfica, sinó essencialment una elecció entre dos models: un parc d'oci metropolità o una concentració turística. El primer parc Disney d'Anaheim és, essencialment, un espai d'oci de proximitat al servei dels habitants de la seva àrea d'influència, que és Califòrnia. El mateix passa amb TokyoDisney, que funciona perquè està situat en una àrea metropolitana amb una massa crítica suficient. Per contra, DisneyWorld és una peça clau d'un conjunt de parcs, situats a Orlando, que no viuen del mercat de proximitat, sinó dels fluxos turístics. Simplificant, quan Disney ha de triar entre París i Catalunya està triant entre un Disneyland o un Disneyworld europeus.

Ja coneixem la història: Disney opta per París, que té vàries desenes de milions de visitants potencials en una isocrona de tres hores. Però l'experiència acumulada, permet al Govern català atreure la inversió de l'operador nord-americà Anheuser Busch i obrir les portes de Port Aventura. Per tant, el parc és el Pla B del projecte Disney d'un complex turístic, capaç d'atreure milions de visitants per la concentració de diversos parcs. Per això, la complexa operació urbanística aïlla més de 800 hectàrees, quan en realitat l'extensió del parc inicial a penes supera les 300. Hi ha una reserva de sòl àmplia, que té l'objectiu explícit d'allotjar dos nous parcs temàtics i crear una versió europea del model d'Orlando.

En realitat, Disneyland París va ser alguna cosa més que un model d'oci metropolità. Com explica molt bé el professor Anton, el parc situat lluny de París, a Marne-la-Vallée, crea una nova centralitat que atreu activitats econòmiques que no són estrictament turístiques. A prop del parc se situa el gran complex comercial Val d'Europe, centres residencials, un parc tecnològic o un centre universitari. És una curiosa paradoxa: Si el primer parc Disney és un centre d'oci atret per la densitat urbana, el parc de París crea nous centres urbans (residencials, productius) atrets per la densitat d'oci. 

El projecte del segon parc

La història de Port Aventura ha estat, des dels seus orígens, molt condicionada pel referent d'Orlando. La fase inicial del parc s'alimenta essencialment del públic de proximitat i, de fet, només un terç dels 3 milions llargs de visitants són estrangers. Port Aventura és un bon parc, però no té les dimensions suficients com per a esdevenir una atracció ad hoc, més enllà de la seva àrea d'influència immediata. Molt lluny de les xifres de Disney, Port Aventura competeix amb parcs de dimensions molt similars com Europa Park, Efteling, Tivoli i Liseberg. 

El disseny inicial de Busch era la creació d'un primer parc que servís com a àncora per a la ubicació de dos nous parcs més endavant. L'única oportunitat de superar el sostre dels quatre milions i saltar del model regional era la concentració de peces, capaces de crear una atractiu per se. Quan Busch abandona el projecte i entra Universal, s'obren les portes a la construcció d'un nou parc del cinema, la segona peça necessària del sistema temàtic. Universal testa la salut del parc durant varis anys i finalment desestima l'operació i abandona el projecte. L'entrada del hòlding Investindustrial frena les expectatives de creixement, ja que el grup inversor només té experiència en un modest parc italià Gardaland

La paraula absent

Després d'aquest llarg periple, podem recuperar l'interrogant inicial. Quina és la paraula que empren tots els mitjans i que el Govern evita pronunciar?. Efectivament, la paraula és parc. Barcelona World no són sis parcs temàtics. Seria absurd pensar que hom pot encabir sis parcs en el mateix espai que ocupa Port Aventura, de manera que en realitat són sis àrees temàtiques, i no sis parcs. Però Barcelona World tampoc és un parc amb sis àrees, perquè simplement no és cap parc.

Un parc d'atraccions és un espai temàtic que té diverses característiques, però la més important és que concentra atraccions i espectacles. Sense atraccions, no hi ha parc. Els parcs tenen també un model gestió centralitzat, una narració seqüenciada, una estructura declinada en temes i un sistema únic d'entrada POP (pay one price). La nota del Govern diu textualment "complexos turístics" i no parcs, que estaran format per "hotels, shopping centers, teatres, centres de convencions, casinos i àrees amb serveis i oficines", però no diu que hi haurà atraccions. Ni sis parcs, ni un parc. En realitat, és un espai tematitzat, format per sis àrees, que acolliran diverses activitats recreatives i serveis.

El cost d'oportunitat

Barcelona World és, essencialment, la renúncia al model Orlando i la fi del projecte turístic de Port Aventura, que mai més podrà ser un model de concentració d'oci. Port Aventura precisava de dos parcs més per a aspirar a trencar el sostre de vidre de la seva capacitat d'atracció. I la reserva de sòl en l'espai adjacent tenia, des dels seus orígens, aquesta inequívoca funció. Sense un nou parc, Port Aventura serà sempre un espai centrat en la captació del mercat de referència i dels turistes del litoral. Per aquests darrers, el parc és una motivació secundària, un atractiu complementari de les motivacions bàsiques. I com ens ensenyen les estadístiques de l'Observatori de la Costa Daurada, la seva incidència és relativa.

Barcelona World és un cas de manual del concepte econòmic de cost d'oportunitat. La suma de la necessitat de capitalització del principal accionista i la necessitat política d'un pla B al fracàs d'EuroVegas, han accelerat un mecanisme d'aprofitament d'un sòl estratègic, que es destinarà a uns usos diferents dels que s'havien previst. L'absència d'un operador especialitzat en parcs temàtics i el protagonisme d'un inversor específicament immobiliari estan motivades per la naturalesa de l'operació: La venda d'uns terrenys atractius, amb una imatge de marca valuosa, que es destinaran a uns usos difosos (casinos, hotels, centres comercials, centres de convencions...), basats en allò que hem anomenat nova centralitat. Malgrat que sembli el contrari, és una mala notícia per al parc i per al seu projecte originari.

En el tercer episodi d'aquesta sèrie, farem un viatge pels principals espais temàtics del planeta i intentarem imaginar, per analogia, els possibles efectes del projecte. Mentrestant, els aconsello que recullin la notable producció del professor Anton sobre aquest tema i, específicament, el seu magnífic llibre. I, si tenen interès, podem obrir el debat en els comentaris.

12 comentaris:

sociata ha dit...

Vaja, vaja. Un post molt interessant, Don, que efectivament dóna una nova perspectiva al projecte, que ara ja no sembla tan fantàstic. Pel que comentes, la jugada és per una banda una malversació dels terrenys que va comprar la caixa, expropiats a un cost molt baix i venuts a un especulador internacional, i recollir els beneficis de la proximitat a un parc que han gestionat uns altres. Per altra banda, la Generalitat intenta dissimular el fracàs d'EuroVegas amb una venda a corre-cuita d'uns terrenys que tenien una altra finalitat. Posen un llacet al projecte i el fracàs de Port aventura i d'EuroVegas es ven com un gran triomf. De traca i mocador.

El veí de dalt ha dit...

Interessant reflexió. Sigui com sigui, cal veure si aquest model de parc + "sis àrees temàtiques" és realment adequat al territori on s'ubica i al país. El que no ho era gens, era Eurovegas. Segurament serà una "derrota" del govern, però creguim que un triomf pel país. El que preocupa és qui -i què- hi ha al darrera del Barcelona World. Però en aquest món..., es poc creure en la benevolença dels grans inversors, per molt que siguin de país?

José Antonio Donaire ha dit...

Sociata

És bastant això, sí

José Antonio Donaire ha dit...

Lamento, veí, que no he estat capaç de transmetre el missatge clau: Barcelona World no és cap parc. De fet, és un no parc que se situa en un espai on hauria d'haver-hi un parc- El més rellevant del projecte no és el que es farà, sinó el que deixarem de fer.

No em preocupa ni la derrota ni la victòria del Govern. Em preocupa que la precipitació de la decisió, per tapar el forat d'EuroVegas, tingui uns efectes no desitjats sobre el territori. Després de pensar-m'ho molt, crec que el projecte és un error. I, per tant, crec que és una derrota pel país.

Joan Riu ha dit...

Disculpi el to, però sembla que se li passa l'arrós.
És un dogmàtic del socialisme català i sempre està en contra de tot allò que CIU planteja, sistemàticament. I ja sabem allò de que el paper ho aguanta tot, per tant sempre es poden trobar arguments en un sentit o altre.
En tots aquests anys no he sabut veure massa crítiques al govern socialista anterior i mira que la van espifiar vegades!...
Però aquesta actitut taaant amortitzada, taaant d'altres èpoques... tracta de contrarrestar-la amb tot això de les noves tecnologies, tot això del 2.0, etc...
Una mica com aquell quarenton que es compra un cotxe esportiu perquè se sent que ja no està en òrbita...
Deixi's de dogmes que ja sònen a temps pretèrits...

José Antonio Donaire ha dit...

Disculpi el to, però sembla que se li passa l'arrós.

No es disculpi. Tots els comentaris són molt benvinguts.

És un dogmàtic del socialisme català

Ara pla. Si els senten els socialistes catalans, els hi ve un atac de riure. Si acumulés, totes les crítiques contra el socialistes catalans (o no), podríem fer dues voltes al món.

i sempre està en contra de tot allò que CIU planteja, sistemàticament.

En absolut. Sense anar massa lluny, la meva posició amb el projecte d'Eurovegas va ser molt propera amb la posició oficial. S'equivoca de totes totes. Comet l'error, tan nostrat, de prejutjar. Hi ha gent (i em temo que vostè en seria un exemple) que abans de valorar una opinió, llegeix el currículum i si nota un antecedent polític, atomàticament valora els seus comentaris.

I ja sabem allò de que el paper ho aguanta tot, per tant sempre es poden trobar arguments en un sentit o altre.

Veu?. Porto dos posts amb arguments concrets, amb dades, amb referències. Una de les frases que més mal ha fet a la humanitat és aquesta "El paper ho aguanta tot". Aquesta mena de relativisme impedeix qualsevol argument, no es pot argumentar, ni es pot contrastar, ni es pot aprendre de l'altre. No es pot ni imaginar el desastre que suposa aquesta actitud per la humanitat.

No hi ha res que ajudi més a entendre el món que el contrast de diferències, allò que anomenem la dialèctica. No m'aporta massa res discutir amb algú que pensa com jo. El meu procés ideològic millora quan el poso a prova amb els qui no coincideixen amb mi. Mai de la vida se m'acudirà pensar que "el paper ho aguanta tot". Espero.

En tots aquests anys no he sabut veure massa crítiques al govern socialista anterior i mira que la van espifiar vegades!...

Li faig una aposta pública. Em comprometo a trobar 10 posts hipercrítics amb els socialistes i 20 piulades hipercrítiques amb els socialistes. Si les trobo, reconeix el seu error i es retracta. Si no les trobo, em disculparé i tancaré el blog.

Però aquesta actitut taaant amortitzada, taaant d'altres èpoques...

Quina exactament?.

tracta de contrarrestar-la amb tot això de les noves tecnologies, tot això del 2.0, etc...

No ha entès res, disculpi'm. Res de res. "Això del 2.0" no son "noves tecnologies" (li recomano que ja no les anomeni noves, perquè no ho són gens), sinó precisament això que li comentava abans. 2.0 vol dir aprendre del diàleg col·lectiu, aprendre a compartir el coneixement i a contrastar les informacions.

Una mica com aquell quarenton que es compra un cotxe esportiu perquè se sent que ja no està en òrbita...

Tinc 44 anys, però no he conegut això que hom anomena crisi dels 40. De fet, mai m'he sentit millor. que ara. I de cotxe, uso un híbrid més aviat auster, que intenta reduir el meu cost ambiental. Sé que era una metàfora, però la meva resposta també ho és.

Deixi's de dogmes que ja sònen a temps pretèrits...

Fixi's. Acaba el seu comentari i encara no sabem què opina. No sabem si pensa que és una bona iniciativa o una mala iniciativa. No aporta cap informació, ni cap dada, ni cap criteri, ni cap argument.

El podríem sintetitzar així (perdoni pel to): "Atès que vostè té un passat socialista, està deslegitimat per opinar". I punt.

O potser és que no l'he entès bé, ja em perdonarà.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Benvolgut José Antonio,
1 Suposo que alguna gent espera que acabis tots els articles sobre Barcelona World per tenir més informació i poder començar a opinar. Em sembla que al final podré fer unes quantes preguntes fonamentades i potser fins i tot alguna crítica modesta.
2 I és una gran cosa per a l’economia i el turisme de la zona que hi hagi un superparc tipus Orlando que atregui els turistes per si mateix? Això que tenim ara juntament amb una bona xarxa d’activitats culturals i d’oci distribuides pel territori no estaria bé? En altres llocs em sembla que parlaves de “sistemes turístics a partir de l'agregació del rerepaís i dels principals nodes culturals o naturals”. Ja he vist que té inconvenients, però un entremig potser seria possible, no?
3 No sé com és que dediques tanta energia a respondre els comentaris d’alguna gent que critica sense argumentar. Ei, amb les respostes jo hi aprenc coses, però ha de ser esgotador escriure-les. No crec que valgui la pena buscar aquests articles i tuits en què ets crític amb el psc. Els qui et llegeixen ja ho saben. Ara, potser et compensa fer un article amb aquestes crítiques i així ja no ho has de tornar a demostrar mai més.
4 Espero el proper article per veure què podira ser això d’un “espai tematitzat” i quins avantatges i inconvenients té.

tronik ha dit...

Així doncs sembla ser que serà una mena d'Epcot però amb hotels oi?
http://www.wdwinfo.com/maps/epcot.htm
Jo no descartaría alguna atracció, però potser simuladors o de tipus indoor, no penso pas en muntanyes russes, d'aixó ja compten amb PortAventura, de fet els actuals gestors italians han renovat per 5 anys més tot i que van dir que marxàven, per tant només heu de mirar el mapa de Gardaland per intuir el que aniràn fent, han dit que una nova atracció per any, fixeu-vos amb la zona infantil, SesamoAventura es una cópia calcada del area Magic Tree http://www.gardaland.it/docs/GP-Mappa-2012.pdf

Que en penseu?

Salvador Calabuig ha dit...

Barcelona World devalua les centenars d’hectàrees que envolten Port Aventura. Ara se’n farà, en el millors dels casos, un aprofitament extensiu. El projecte perd massa, poder d’atracció i ja no serà un element que atraurà “per se” el públic europeu. Als anys 70 ens varen vendre la costa a baix preu i ara farem el mateix amb aquestes valuoses hectàrees, que per cert, ja es van oferir a l’operador de Las Vegas Sands fa 4 anys. Ens faltava un o dos parcs més sobre cinema o el que fos per situar-nos a nivell mundial, però hi farem apartaments disfressats de xinesos o russos, algun hotel temàtic i com a màxim, una pista d’esquí artificial que recreï el s Urals. L’especulació ens ha perdut altra vegada. Ens en fotíem dels valencians i els hi hem copiat el projecte Marina d’Or Golf . Això sí, l’especulador principal és l’original.

Jaume Font (UB) ha dit...

Felicitats José Antonio. Un molt bon treball; espero els propers sobre el tema. Faré servir els articles a les classes.

PD: no facis cas dels insults, crec que no val la pena ni contestar. La mala educació és universal.

Imma Escamilla ha dit...

No em ficaré amb el tema de si m'agrada o no, crec que no es hora de fer aquestes inversions. L'aposta hauria de ser per la economia productiva. Jo el que no entenc però és perquè té el nom de "Barcelona" quan es vol posar a Tarragona! El centralisme de Barcelona avarca ja a les restants províncies? Ja ho tenen els vols de Ryanair al anomenar el nostre aeroport Barcelona Girona per diferenciar-ho amb Barcelona El Prat.

Anònim ha dit...

L'article es basa en un error.

El Barcelona World no es construeix (si es fa) en un espai destinat a parcs temàtics.

L'espai destinat a Barcelona World, estaba destinat a usos residencials (xalets i pisos), i en cap cas estava previst contruir parcs temàtics en aquell espai.

De fet, el 6 terrenys (dels sis complexes del Barcelona World) estan al voltant i a l'interior dels camps de golf de PortAventura, son 6 espais petits, i allà no hi cap cap parc temàtic.

La zona per a un nou parc temàtic continua lliure situada al nord de PortAventura. El Barcelona World estarà (si es construeix) al sud.