24 de setembre 2012

Jo vull ser



Si em deixeu ser, si ara es pot ser, sí, jo vull ser.
Vull ser venecià quan surto al carrer i toscà quan deixo enrera la ciutat.
Vull ser danès quan pago i també quan rebo. I si no, deixeu-me ser finès.
Vull ser japonès si tinc gana i xilè si tinc set.
Vull ser gallec si em fas una pregunta i argentí si vols una resposta.
Vull ser canadenc quan arriba la tardor i colombià quan és primavera.
Vull ser portuguès per cantar-te suau i bonaerense per ballar amb tu.
Vull ser francès per recitar versos amagats.
Vull ser rus si acabo en una timba clandestina d'escacs.
Vull ser australià si ens quedem de sobte sense horitzó.
Vull ser irlandès quan per fi escrigui aquell llibre inacabat.
Vull ser bereber en la ruta que passa pel Djerid i trobar el rastre de tot plegat.
Vull ser indi en les nits d'insomni. I indi també en els dies de lluna plena.
Vull ser llunàtic la nit de Sant Joan.
I ganxó si les teranyines tornen a port.
I empordanès, quan el garbí se'n va a dormir.
Si em deixeu ser, si ara es pot ser, sí, jo vull ser.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Danès quan dones i quan reps?. de manera, que el rumor és cert i t'agrada donar i rebre

Anònim ha dit...

Mama, jo vull ser torero!

MARTA PUIG ha dit...

M'AGRADA!!!