Elogi de la complexitat



Per més que els models intenten reduïr la realitat a un procés tan simple com una palanca, els mecanismes de rellotgeria que els regulen deixen l'accelerador de artícules a l'alçada d'una batidora. Tot és molt més complicat. Afortunadament. Les societats no són diagrames de fluxos ni matrius ni seqüències lògiques, sinó milions de partícules hiperactives i sovint imprevisibles interactuant entre sí.

Quina economia ens deixaria la independència?. La millor resposta a aquesta pregunta és que no hi ha cap resposta possible. Fins ara, el model s'ha simplificat i ha proposat la següent equació: Eliminació del dèficit fiscal menys pèrdues pel bloqueig d'Espanya igual a un balanç positiu. Per cert, una equació amb un parany, perquè la independència no genera els recursos del dèficit fiscal, com he explicat en un altre post

Aquesta equació s'assembla a la realitat com l'Ecce Homo de Borja al Jesús de la Pietà de Michelangelo. Necessitem més complexitat, perquè no podem prendre decisions a partir de caricatures. Per això, avui mentre sentia el president del Col·legi d'Economistes parlar només dels efectes del bloqueig, m'hauria agradat introduir algunes variables més a l'equació. 

  1. Quins efectes (positius i negatius) tindria la independència pel Port de Barcelona?. Seríem la porta d'entrada del Mediterrani occidental o tindríem el risc que Espanya apostés per València i Cartagena?.
  2. En aquest mateix sentit, sortiria guanyant l'aeroport de Barcelona com a hub internacional del Mediterrani o donaria encara més ales a Barajas?. Com afectaria la reducció del pont aeri a la viabilitat del projecte del Prat?. Com afectaria la independència a l'aeroport de Girona?.
  3. Com reaccionarien les empreses multinacionals a la independència?. Perderia Barcelona la condició de plataforma d'entrada a un mercat de 50 milions de consumidors o els mercats ignorarien la frontera sobrevinguda?.
  4. Com afectaria la independència al sistema energètic català?. Quin és actualment és el nostre saldo energètic i com afectaria el procés d'independència a les diferents fonts d'energia (nuclear, eòlica, hidroelèctrica, térmica...) del sistema?.
  5. Quin efecte tindria la independència sobre el model turístic català?. Guanyaríem mercat per la ubicació de Catalunya en el mapa?. Perderíem una part de la quota de mercat de la marca Espanya en el circuit internacional?. 
  6. Quin impacte tindria la independència en les relacions entre Catalunya i Amèrica Llatina, una de les regions econòmiques més actives en l'actualitat?. Guanyaríem capacitat d'interlocució directa o perderíem els efectes de la relació preferent amb l'antiga metròpoli?.
  7. En aquest mateix sentit, quin efecte tindria sobre el projecte mediterrani la independència?. Milloraria Catalunya la seva posició en el mapa mediterrani i les relacions amb el Magreb o perderíem capacitat de maniobra?.
  8. Un tema del que curiosament es parla molt poc: Com afectaria la independència a les relacions entre Catalunya i el País Valencià i les Illes i, en general, al projecte d'euroregió mediterrània, que és una de les apostes geoestratègiques de Catalunya?. 
  9. Com afectaria al potent sector agroalimentari català el procés d'independència?. Quins efectes tindria sobre el subministrament de determinades matèries primeres?. Guanyaríem quota de mercat internacional?. Com afectaria la independència al sector de la pesca?.
  10. Quins efectes tindria sobre el sector estratègic de l'automòbil i els derivats?. Optaríem les empreses per ubicar-se en altres espais o, pel contrari, atrauríem la inversió de noves marques internacionals?. 
  11. La independència es permetria guanyar representació en els processos de decisió europeus o ens faria perdre?. Guanyaríem una veu o aquesta veu seria més petita que la capacitat d'influir en una veu més forta, com actualment?. Tindríem més capacitat de decisió a Europa o en tindríem menys?. I com ens afectaria?.
  12. Quins efectes generals sobre l'economia tindria l'emergència d'una marca, com Catalunya?. I com es percebria aquesta marca en els mercats, com un espai d'innovació o com un petit espai dins de l'Europa del Sud?. Ens diluïríem o ens potenciaríem?.
  13. Quins efectes tindria la independència sobre el sistema universitari català i sobre el model de recerca i innovació?. Molt especialment, com afectaria (positivament i negativa) la independència en el clúster biosanitari de Catalunya?.
  14. El fet de crear un mercat més petit (set milions de consumidors) ens fa més vulnerables, com en el cas de Grècia, a una futura crisi econòmica?. O són les nacions petites les que tenen més capacitat d'adaptació als nous temps?. Quin efecte té el volum (demogràfic, de PIB...) d'estats més grans com l'espanyol en la capacitat de resistència i d'adaptació?.
  15. El futur exigeix diversitat: Quan més divers és un país més capaç és d'adaptar-se a un món canviant. Si això és cert, és Catalunya prou diversa com per poder jugar en tots els escenaris possibles de futur o perdem l'oportunitat de reforçar-nos amb la major diversitat espanyola?. El món que ve reclama escenaris més diversos o més uniformes?.
Tindria mil preguntes més, sobre el sector químic, sobre la demografia, sobre el mercat de treball, sobre la gestió de l'aigua, sobre el sistema financer, sobre les energies alternatives, sobre les fires, sobre les arts escèniques, sobre la immigració extraeuropea, sobre l'eix Barcelona - Madrid, sobre el sistema ferroviari, sobre el sistema comercial... 

Cada peça de l'equació aporta un pedaç de complexitat. Jo no em veig capacitat ni per respondre la pregunta número 5. Però si anem cap a un procés de presa de decisions conscient i col·lectiu, si hem assumit el dret a decidir en el nostre quadern de ruta, hem d'exigir que aquesta decisió es faci des de l'assumpció de la complexitat, des de la informació i la transparència. Ni apocalipsis ni paradissos, ni pors ni debats silenciats. 


Comentaris

Anònim ha dit…
ghbouse25218Hi estic d'acord; ni apocalipsis ni paradissos, ni pors (perquè a mi em sembla veure-hi un cert discurs de la por en aquest text) ni debats silenciats. Ara, si hem d'esperar a tenir totes les respostes a les preguntes que planteja no tirarem mai ni endavant ni endarrera. Massa complexitat, és veritat. Cal tenir-la en compte, assumir-la però tirar endavant, cap al sí o cap al no, però no entretenint-nos massa en aquest debat inacavable que només faria que perpetuar la situació (insostenible, crec jo) actual.

Salut!
Donaire ha dit…
Si et sembla veure un discurs de la por en un catàleg de preguntes, hauríem de posar-nos d'acord en el concepte de "por". Perquè potser quan diem por volem dir incertesa o inconcreció o dubte.

Ara bé, si la conclusió és que aquestes preguntes i moltes altres no les podem respondre fem-nos un favor tots plegats: Diem-ho. No escrivim llibres diem que el boicot es compensa amb el dèficit. Critiquem quan un economista diu que "és perfectament viable" una Catalunya independent i que "sortirem guanyant". Critiquem (d'acord) quan un altre diu que una Catalunya independent portarà el país a la foscor més profunda.

Si estàs d'acord en què hi ha moltes preguntes que respostes, acordem que ningú no sap què passarà. Que potser les coses aniran bé o potser malament, Que l'aventura té un risc i té unes possibilitats. I que, en conseqüència, l'únic criteri purament racional de decisió és el menys racional: Que sigui independent qui tingui ganes de ser-ho perquè així li ho dicta el cor. I punt.

Però fem-ho tots, si us plau. Assumim que la realitat és molt més complicada i no tolerem cap trampa al solitari. Ni tan sols, i aquí ve el matís important, les trampes que fan els qui pensen com nosaltres. Combatem la simplicitat i admetem la complexitat.
Anònim ha dit…
... totes les preguntes i reflexions sobre possible estat de la por, incerteses, paradisos,... estan molt bé, però incerteses, que quedi clar n'hi moltes si ens quedem dins d'Espanya... i potser més i tot que si marxem!!! En tot cas, abans que res, s'hi hem de fer-nos aquestes preguntes, primer cal que ens guanyem el dret a decidir, perquè no serveixen de res les preguntes, reflexions, pors, incerteses, ítaques somiades, el que vulgueu, si primer no tenim ni tant sols el dret a que se'ns pregunti de forma més o menys vinculant... i jo no sé vosaltres, però pel que fa a mi, la por més gran és sentir que estem en mans dels hereus d'algú que ho va deixar tot molt ben lligat.

Entrades populars