06 de desembre 2012

Federalisme, independència i teoria de jocs (II)


En el primer post, hem considerat que el pols entre secessió i unió és, en realitat, un combat de pressing catch entre cinc lluitadors, els immobilistes, els reformistes, el federals, els independentistes i els rupturistes. El principal problema del combat és que cap de les solucions possibles és satisfactòria: Tots els escenaris generen al mateix temps decepcions i il·lusions.

Quin és l'escenari ideal en aquest context?. El podríem definir com la situació que crea una major satisfacció col·lectiva amb la menor desafecció possible. Hem vist que el federalisme és, probablement, la via que permet un major equilibri, entre perspectives diferents i contraposades. Però tenim un problema...

Escollir entre dues opcions

Normalment, els processos de decisió no permeten ponderar diverses opcions, sinó que obliguen a escollir una via. Aquesta distorsió és encara més evident quan forcem la decisió via referèndum, perquè entre totes les combinacions possibles, els electors han de decidir només dues: O blanc o negre. Si tenim cinc opcions, podem proposar deu referèndums possibles (variacions de cinc elements, agafats de dos en dos).

Aquest gràfic representa les deu alternatives. El valor de cada cel·la representa el percentatge de vots de cada col·lectiu a la primera opció de les dues proposades. Mirem, per exemple, la primera dicotomia entre immobilistes i reformistes. La primera cel·la implica que el 100% dels immobilistes votaria per la primera opció (i en conseqüència, el 0% per la segona). La segona cel·la representa el percentatge de vot que dedicarien els reformistes a les primera opció (un 0%).



Si tenim en compte els pesos dels diversos col·lectius, podem estimar el resultat que estan representats a les dues darreres columnes. Per exemple, en un referèndum entre immobilistes i reformistes, el 90% dels electors es decantarien per la segona opció.


Llegint els resultats
  1. Hi ha moltes consultes possibles i cada consulta genera un resultat diferent. Quan forcem un col·lectiu a escollir entre dues opcions només, l'obliguem a decidir potser entre dues opcions que no el satisfan. Llavors, la seva decisió avalua quina és l'opció que genera menys danys o bé l'opció que crea més beneficis. 
  2. L'opció immobilista perd sempre i amb resultats molt contundents. Sempre que forcem a escollir entre continuar com fins ara o canviar (sigui quin sigui el canvi), la segona opció reunirà més del 60% dels vots. Si continua com fins ara, la consulta seria sempre favorable a una alternativa.
  3. L'opció federal guanya sempre. Sempre que forcem a escollir entre un model federal o qualsevol altre model, la primera via obtindria més resultats. El que varia molt és la diferència entre les opcions: És especialment elevada davant els immobilistes i els reformistes, elevada davant dels rupturistes i molt ajustada si la comparem amb els independentistes.
  4. La via rupturista només prospera si l'oposem a l'immobilisme. En una consulta entre reformistes i rupturistes, però, el resultat seria molt ajustat. En canvi, els rupturistes perderien les eleccions si l'alternativa fos la via independentista o la via federal.
  5. La via independentista (els qui aposten per unes "estructures d'estat", seguint el model escocès) només perderia davant d'una alternativa federalista. En la resta d'escenaris, aquesta via sempre obtindria un resultat molt positiu.
Simplificant

En un escenari de consulta, l'única possibilitat viable de què el resultat sigui desfavorable a la independència és una alternativa federal. Si l'estat no és capaç de donar una resposta contundent i proposa una reforma federal del país, és molt poc probable que es mantingui el vincle amb Espanya. És important insistir en què ni tan sols una proposta reformista, una millora en el contracte social entre Catalunya i Espanya, seria suficient per garantir el vincle.

Des de l'altre costat del mirall, és molt més probable que prosperi la via independentista que la rupturista. Si la consulta força el contrast entre la ruptura absoluta o una alternativa, és possible que aquesta segona tingui un resultat més favorable. Una proposta d'estructures d'estat, que s'inspiri en el model escocès, seria molt viable i podria tenir un resultat favorable. 

En el darrer post, els plantejaré les estratègies de cada col·lectiu a partir d'aquesta informació i seguint la lògica de l'equilibri de Nash. Potser podrem saber per què estem on estem. Mentrestant, espero les seves crítiques, comentaris i suggeriments.

1 comentari:

Jose R. ha dit...

Una de les coses que més voltes l'hi dono és pq l'opció que es decantava pel federalisme no ha apostat a fer-ho via el referéndum. Estic segur que aquest gest agossarat hauria fer treure molts millors resultats, i avui estaríem parlant de ser-hi al centre del debat, ganant protagonisme i fins i tot fent-li un favor al país evitant una confrontació de blancs i negres.