26 de febrer 2016

La mentida del futbol




Diu un diari esportiu que Messi contradiu Einstein i el periodista sopa sense cap sentiment de culpabilitat. El tal Lionel guanya en un any el mateix salari que mil metges. Recordeu aquesta dada el dia que feu cua a urgències. De fet, els jugadors del Barça guanyen només en salari directe 50 vegades més que el pressupost anual del Banc d'Aliments. El seu company accepta una condemna d'un any de presó per un delicte fiscal, és a dir, per quedar-se amb un diners que s'havien de gastar en hospitals i escoles. L'altre d'allà, pentinat com si hagués perdut una juguesca, ha defraudat uns 20 milions perquè creu que no cobra prou. Aquell alt usa el twitter per a insultar o escarnir els rivals, depèn del dia. És un club subvencionat per un país (o per la companyia estatal d'un país, si voleu) on pensen que 'drets humans' són un grup de música indy i on les dones tenen els mateixos drets que un dromedari. Hi participa també Nike, aquella empresa que fa treballar nens en condicions d'esclavitud. O Gillette, denunciada reiteradament per danys ambientals, com la deforestació a Indonèsia. O Mora Banc Andorra, reconeguda per la seva eficiència en el blanqueig de diners, normalment catalans. Un elenc d'empreses responsables, vaja. El club ha estat sancionat per saltar-se la legislació sobre formació de jugadors, quan el tràfic de nens ha esdevingut una forma moderna d'esclavitud

A l'altre costat del pont aeri, hi juga un club que basa una part de la seva fortuna en un 'pelotazo' urbanístic. El seu president rep una indemnització per deixar d'alterar el subsòl de la costa catalana, és a dir, cobra per no fer mal, com fan les màfies. Hi juga un portuguès que s'empipa quan un company fa el gol que volia fer ell, i que té uns ingressos directes que dupliquen la inversió catalana en R+D+i. De fet, si ajuntem el pressupost en salaris directes del Barça i el Madrid, obtindríem una quantitat superior a la que destinem a ajut i cooperació internacional a nivell estatal. És el mateix club que ha incomplert la normativa internacional sobre formació infantil, després d'assegurar durant anys que tot s'havia fet bé. En la llotja d'aquest club s'intercanvien negocis d'aquells que faran avergonyir els fills dels seus promotors. El club va ser finançat per una empresa d'apostes a internet, que basa una part de la seva estratègia en la dependència dels ludòpates. Ara és finançat per una companyia aèria d'un país d'aquells que surten en la part baixa del reconeixement dels drets humans més bàsics. I hi col·laboren mitja dotzena d'empreses que es pensen que RSC és una beguda isotònica. 

Què voleu que us digui?. El futbol és una immensa metàfora de la immensa injustícia que és el món contemporani. Jo em passo als escacs.

1 comentari:

Rafel ha dit...

Mentre tant a la TV com a la radio continuin programant partits de futbol, i a les escoles donguin classes de futbol... estan publicitant cultura de perdedors