03 de febrer 2016

Turistes a BCN. Nous debats (I)



Ja no hi ha debat sobre la ciutat de Barcelona on el turisme no se situï en el centre de l'escenari. Arquitectes, economistes, sociòlegs, geògrafs i turistòlegs en general reflexionen 'just in time' amb grups cívics, polítics, empresaris, lobbies turismofílics i turismofòbics amateurs. I m'agrada seguir el fil d'Ariadna dels pros i dels contres. N'aprenc molt. I, de vegades, deixeu-m'ho dir, m'empipo. Tinc la sensació que el debat ha envellit molt ràpidament, perquè debatem no sobre la realitat canviant del turisme contemporani, sinó sobre la imatge d'un turisme que ja no és. Ho diré en altres paraules: Una cosa és el turisme a peu de carrer i una altra és el turisme de tertúlia. 

Inicio una sèrie de posts sobre el turisme a Barcelona. El meu objectiu és compartir notes i apunts del natural sobre la mutació del turisme contemporani. M'interessa especialment debatre les coordenades de la nova realitat i els efectes d'aquest canvis en el debat del turisme a Barcelona. Obro foc amb el concepte de turista. Què volem dir quan diem turista a Barcelona?

Turista

Fem un exercici. Dibuixem un turista. Teniu deu minuts. M'espero. Ja esteu?. Molt probablement, el vostre disseny és molt similar a aquest, oi?. Associem turista a una persona que es desplaça per motius d'oci. I hi afegim connotacions negatives, com la indiferència davant la realitat local, la superficialitat o la reproducció d'una pauta de comportament universal. Sovint, el vestim amb camisa de flors i sandàlies amb mitjons. 

En realitat, un turista és un visitant que pernocta en una destinació per qualsevol motivació que no sigui una activitat remunerada. Una persona que s'hostatja durant una setmana per una sessió de quimioteràpia és un turista. I un empresari d'una start-up de big data, que es planteja comprar una empresa catalana i hi dedica quatre dies. O un estudiant d'un curs d'especialització en logopèdia. I una trobada entre una multinacional de la xocolata i un productor local. O els assistents a una fira sobre comerç electrònic. En un context de nova mobilitat, amb un esclat exponencial dels fluxos entre ciutats, tendirem a incrementar el número de 'turistes sense oci', és a dir, persones que consten a les estadístiques com a turistes però no s'assemblen en absolut a la imatge de Duane Hanson que us he mostrat abans. 

És cert. El gruix dels turistes tenen com a motivació principal l'oci. Són una mica més de la meitat dels turistes allotjats en els hotels, però més del 60% del total. Considerar el turisme com a 'desplaçament per oci' ens porta a un debat contemporani molt rellevant, que és la definició d'oci. I sabem (ho sabem perquè ha estat abastament estudiat) que l'oci contemporani és un àmbit molt més ampli i complex que en el passat. Un concert de música electrònica, una exposició temporal al Miró, una competició esportiva, una ruta gastronòmica o el turisme literari són formes modernes d'oci que amplien el catàleg clàssic de l'oci: platja - monuments - oci nocturn. 

El turista de Barcelona?. No existeix. Hi ha grups de turistes (clústers), amb motivacions, interessos, pautes de consum, imatges, impactes o relacions amb la cultura i l'economia locals molt diferents. Per això, quan avui sentia que hem de reduir el número de turistes de la ciutat, en benefici de l'activitat industrial i el sector terciari, constatava que encara avui associem turisme a oci (de fet, a una visió molt clàssica d'oci). Com he explicat en altres ocasions, les ciutats del món no es diferencien entre les turístiques i les industrials o productives. Les grans ciutats turístiques del món són també ciutats industrials, pols financers, centres de disseny o hubs culturals. Mireu el Top Five mundial: Londres, París, Singapur, Nova York i Kuala Lumpur. Les ciutats contemporànies es diferencien entre aquelles que són atractives i aquelles que no ho són. I lògicament, cada ciutat pot optar per una estratègia de ciutat - món o limitar-se a una escala regional.

Demà els hi parlaré dels excursionistes i els efecte sobre el model. Mentrestant, espero els seus comentaris.

3 comentaris:

Albert Pla ha dit...

Barcelona no és una ciutat turística, el territori multimunicipal que el determina entre els dos ríus Collcerola i la Mar. mai ha estat un enclavement turístic i menys encara tradicionalment turístic, segons els concepte clàssic i original de París, Roma i Venezia.
La ciutat moderna l'Eixample és el fwenòmen de contenidor físico-urbà que permet allotjar-hi totes les expressisons dels viatjants d'activitats sectorials, de comerç internacional, de medicina i salut, i tots els personatges dels cloisters que exposes, això fa que es trituri la ciutat amb una densitat desigual i diferentment masificada, i ara s desentralitzi revifant uns barris que mai han estat expositors dels valors que requereix aquesta transhumància de gent desinformada i que cerquen el mateig que voldrien o han trobat a París o Venezia.
Es canviant, el model, els interessos de tots els agents i els visitants... mentre es vol vendre com es vendria a la balneària situació dels orígens dels "viatges", quan a la Tour Eiffel només hi havia dos anuncis lluminosos Citoën i l'Hotel Formentor, i això ja no existeig i a la Tour Eiffel, ja (sortoament) es va prohibir instal.lar anuncis.

Manel Colmenero Larriba ha dit...

Jo faig temps que no pensó en termes turística sino en termes de ciutadans, uns son mes efimers els altres mes perennes i en función d aixo faig les propostes d Oci que crec els poden ser mes atractives i adequades

Thiago ALLIS ha dit...

Eu penso que, se e quando, permitie-nos olhar para o turismo para além das definições estanques, estaremos verdadeiramente atualizando nossa visão sobre este fenômeno na contemporaneidade. Agrada-me à ideia de pensarmos em grandes categorias analíticas, que sejam maiores do que definições e 'menores' do que a abstração dos conceitos (como forma de operacionalizarmos visões mais aplicadas. E não significa que os conceitos sejam desprezíveis). Gosto da ideia do Martinotti (1994), quando ele nos leva a pensar a cidade em função dos vários 'city-users', do ponto de vista de sua dinâmica (e não na busca de definição que estabeleça fronteiras duras entre quem são estes usuários). O hábito e o uso definem a cidade (aí incluídos os usos turísticos, praticados de distintas maneiras por muitos sujeitos. Não importa se são aquilo que a teoria nos ensinou chamar de 'turista'. Importa que usam a cidade com determinadas ênfases - podendo, inclusive haver coincidências muito semelhantes entre os que 'sao' e 'não sao' da cidade).