27 d’octubre 2005

De Caravaggio a Avedon


Tinc dos pintors de capçalera: Hopper i Modigliani. Dos autors tan diferents tenen un element comú, que és -podríem dir- la capacitat de llegir l'ànima. Si voleu, és el mateix que aconsegueixen els retrats de Richard Avedon: mostrar la cruesa de la naturalesa humana, sobretot dels seus angles més ocults, la desolació, la misèria, la por o la indiferència.

Aquests dies el MNAC permet accedir als orígens de tot plegat. L'extraordinària mostra de les pintures de Caravaggio són en realitat un viatge a l'arqueologia dels realistes contemporanis. Si sou capaços de despullar de les obres el seu tema, la composició i la precisió tècnica, us podreu aturar en els rostres. És sabut que l'autor italià escollia rodamóns, pidolaires, mullits o prostitutes entre els seus models. En certa manera, els seus llenços han capturat l'essència oculta dels personatges, l'altra cara del món, aquella que ens transporta a la misèria invisible. Com en els retrats d'Avedon, els rostres dibuixen la dignitat de la naturalesa humana i els espais ocults de la condició humana. Com en un estrany joc de miralls, a la sortida del Museu, dos avis gairebé centenaris miraven pacientment el formigueig dels turistes de la Plaça d'Espanya.

1 comentari:

Vigi ha dit...

Buen post, y además así aprendo un poco de catalán!!!:)