La paraula a l'exili

Estem a l'Any del Llibre (També l'Any Quixot i l'Any Cristian Andersen). Algun dia haurem de començar a plantejar-nos els límits dels anys temàtics perquè el grau de saturació és molt elevat (també és l'Any de la Gastronomia a Catalunya, l'Any Internacional de l'Arròs, l'Any Georges Sand, l'Any Juli Verne, l'Any Mundial de la Física, l'Any del Disseny finés, l'Any europeu dels ciutadans per l'educació, o el meu favorit l'Any d'Àustria amb vuit commemoracions simultànies).

Bé. Malgrat tot, estem a l'Any del Llibre. Mentre les campanyes se centren en el foment de la lectura, constato una feliç coincidència. El CCCB manté fins a finals de gener una exposició sobre la literatura de l'exili. La paraula és el pont que crea el lligam invisible entre els exiliats i la seva terra. (Per cert, si aneu al CCCB no us perdeu Mientras Tanto de Zulueta). Simultàniament, el Saló del Llibre i el Gremi de Llibreters han impulsat el Cicle d'Ulysses a Ulysses, una reflexió sobre l'allunyament i la literatura. De Coetzee a Pessoa, de Pavese a Melville.

Per cert. La publicació de les memòries d'un dels entrenadors mítics de la NHL ha revel·lat una dada sorprenent: No sap llegir ni escriure. Tota una vida amagant la seva frustació. Jo ara estic llegint Las dos muertes de Sócrates de García-Valiño. Què tal?. Previsible, com un discurs d'en Rajoy.

Comentaris

Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.