24 de novembre 2005

Mercats postmoderns



En el Parlament, el debat sobre el pressupost passa desapercebut pels mitjans. Algun dia hauríem de reflexionar sobre què és notícia, què és opinió o què és acció de govern. En un altre post comentava que aquests són un excel·lents pressupostos (com l'oposició reconeix amb la veu petita), però em temo que són invisibles per uns mitjans que cerquen la fotografia sensacionalista, la paraula enfàtica o la pirueta circense. Alguns periodistes polítics estan mutant en paparazzis.

Com això ho explica més bé que jo l'amic David Fuentes, que estrena blog, avui vull parlar de mercats. Prop del Parlament, la vida bull entorn un Born efervescent que ha esdevingut l'epicentre de la creativitat de Barcelona. En els límits de l'antic barri portuari he vist una vegada més la conxa policromada del Mercat de Santa Caterina. Com una crosta de ceràmica verd, groc o vermell, la coberta s'enlaira en un dels exercicis més sensibles de l'arquitectura postolímpica, que porta el segell de Miralles i de l'incansable Benedetta Tagliabue. El monument orgànic ha aconseguit que una plaça desplaçada, gairebé ofegada per la violència de la Via Laietana, emergeixi amb una certa solemnitat, i creï una nova centralitat urbana. Quin mercat tan bell!. El Santa Caterina és el triomf de l'obstinació. La defensa d'un model comercial que aposta pels mercats, renovats, innovadors, si voleu postmoderns. Clients i venedors disposen ja d'una connexió wireless en tot el recinte; a més poden veure les novetats del Mercat en una pantalla gegant i han incorporat el comerç electrònic en la seva excel·lent pàgina web.

Torno al debat amb l'esclat estètic i l'admiració tecnològica del vell Mercat. Avui els mitjans no parlen de pressupostos, ni d'inversions, ni de prioritats. No parlen de política. Però estic segur que més enllà dels murs d'aquest Parlament, n'hi ha molts altres mercats per rehabilitar, moltes àrees urbanes per reformar, moltes escoles per construir i molts centres d'assistència sanitària. Avui els mitjans no en parlen. Però estem discutint sobre el futur immediat del país i els seus habitants.

1 comentari:

jclavijo ha dit...

Hubo una época en que no paraba de preguntarme sobre la "relevancia" de la acción del gobierno del ejecutivo vasco más allá de ETA o del Plan Ibarretxe...

El problema es que estoy seguro de que hay mucha gente en España que no cae en la cuenta de esto, lamentablemente... ¡¡es tal la focalización mediática sobre determinados hechos!!