12 de novembre 2005

Pressupostos

Parlar de política vol dir sovint parlar de pressupostos. No només. És cert. Però els pressupostos dibuixen el perfil del Govern, ensenyen (com les radiografies) allò que de vegades amaguen les paraules o els discursos. Què en penso dels pressupostos?. Tinc problemes per escriure el meu comentari (de fet, aquesta és la quarta versió): Crec que són uns excel·lents pressupostos, i he anotat un dotzena de bones notícies, però em fa por que el to optimista (a voltes radiant) generi la reacció "sí-es-clar-què-has-de-dir-tu". En tot cas, si vols fer un cop d'ull al projecte de pressupostos, pots entrar en el bon portal que ha creat el Departament.

Estic content perquè més de la meitat de la despesa es destina a les polítiques socials. Perquè finalment l'habitatge se situa en l'epicentre de la política, amb un programa de 10.000 habitatges de protecció oficial i la rehabilítació de 74.000 pisos. Perquè els problemes de la immigració es resolen "a les escoles i a les escales"; a les escoles, amb 6.000 nous professors i 1.000 aules d'acollida; a les aules, amb un reforç de la Llei de Barris. Perquè el programa de pensions permet que 80.000 persones vídues obtinguin complements a la seva renda. O perquè la inversió per càpita duplica la inversió de 2004: de 200 a 430 euros per habitant. Us havia previngut: bones notícies.

Correm el risc de perdre'ns en l'oceà de les xifres. Al final, si despullem els pressupostos de la fredor aritmètica, es podrien dibuixar les polítiques, les ideologies i per fi, les persones. Els pressupostos són com aquell anunci de la Loteria Primitiva: ex madrugador, ex frustrat o ex currant (que, per cert, ha estat convenientment criticat per la opinión alternativa). Uns bons pressupostos haurien de permetre això: ex pacients angoixats en llistes d'espera interminables; ex pares que calculen la fecundació per a què el nen pugui entrar a la llar d'infants; ex joves residents a casa dels pares; ex aturats; ex vídues que no poden fer el cafè de les cinc en el Casino; o ex immigrants desconnectats de la vida educativa per manca d'espais d'integració. Al final, si despulles els números i els discursos, sempre queda la gent.