14 de desembre 2005

EL TINELL

Mentre sento els discursos, intento esbrinar on s'amaga la serenitat del Tinell. No són els falsos arcs, ni la filera de pedres irregulars, ni l'elegància de les obertures. Em fixo que la llargària de la sala és dues vegades la seva alçada. I la fondària representa també dues vegades la llargària. Per entendre'ns 1 x 2 x 4. Aquesta distribució tan cúbica crea un caixa perfecta, com la Kashba o els cubs de la Bauhaus. Malgrat els esforços dels arcs per aportar una mena de corbatura a l'interior, el Saló del Tinell és el triomf de l'angle recte. La caixa està recoberta de pedra, però el sostre és de fusta. I les restes dels capitells semblen xarneres. Per això, m'imagino dins d'una petita caixa, a punt de ser oberta d'un moment a l'altre per algun curiós. La capsa de la història, vaig pensar.

El pacte del Tinell ha canviat molt les coses. Més escoles bressol. Més professors (molt més professors). Més inversions en els barris. Més aqüífers. Més carreteres. Més biblioteques. De fet, em costa entendre la contra-campanya de CiU amb un eslogan poc afortunat ("Més o Mas"), no només perquè sembla dir que Mas és Menys, sinó perquè el joc de paraules sembla castellanitzar CiU. Com deia, el Pacte del Tinell ha canviat les coses. Més inversió en turisme i comerç. Més centres sanitaris. Més reciclatge. Més tren. Més presons. Més comissaries. Més inversió social...

No és només un canvi quantitatiu ("més"). El Tinell representa sobretot un canvi qualitatiu. En primer lloc, s'ha garantit un alternativa en l'ús del territori amb la incorporació de criteris sostenibles. Vull citar el Pla de l'energia (el primer Pla de l'energia d'un govern català!), que proposa un increment estructural de les energies renovables, els diversos plans directors (la muntanya, l'Empordà, el sistema costaner...), que limiten la destrucció sistemàtica del territori o la proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000. En segon lloc, s'ha garantit un model de gestió social, que posa l'accent en les persones i les seves necessitats. Per això, el pressupost pel 2006 destina més del 60% a polítiques socials, com 6.000 nous professors, 8.000 places de llars d'infants o 60 nous centres d'assistència primària. Finalment, el govern ha posat l'accent en la competitivitat de l'economia catalana, especialment amb l'aprovació dels ambiciosos projectes del Departament de Política Territorial (us recomano especialment el Pla d'infrastructures de Catalunya) i l'Acord Marc per la competitivitat i la internacionalització de l'economia catalana.

Avui mentre sento el to solemne dels discursos, m'imagino un cap curiós que obre la immensa tapa de la capsa del Tinell i observa un pedaç d'història. Avui no ho sabem, perquè la història sempre s'escriu des del futur, però lentament i de vegades en silenci, estem construint un nou capítol en la petita història del nostre petit país.

5 comentaris:

Pedro ha dit...

Celebro que hagis acceptat identificar-te també com a català. És una de les coses bones de l'estatut, a partir d'ara tindrem alguna cosa en la qual recolzar-nos per demanar-vos que no bandegeu el vostre país.

don-aire ha dit...

Molt bé, Pedro. Però tu no sembla que compliràs la teva part del tracte. Bandejar el país?. Poc a poc, aprendrem que el país som tots, no uns pocs. Records

Pedro ha dit...

Quina és la meva part del tracte?

don-aire ha dit...

Pedro. Si mires el comentari del post del millor del 2005, ho comprovaràs. És només una proposta. Records i gràcies per la teva aportació.

don-aire ha dit...

En Pep (un dels molts peps que tenim pel Parlament) em fa notar que aquest post sembla demostrar que els discursos no m'interessaven el més mínim. Home. El meu problema és que m'agrada molt el protocol i sempre em fixo en les formes, no tan importants com els continguts, però sovint fascinants.