20 de desembre 2005

INSULTS


Diuen les cròniques que un polític de l'època republicana va increpar un altre per la seva condició econòmica: "Vostè du calçotets de seda". La rèplica fou contundent: "No m'esperava que la dona de Sa Senyoria fos tan indiscreta". La política sempre ha estat un escenari propici per a aquest mil·lenari art de l'improperi.
A mi no m'agraden els insults però el cert és que la xarxa t'ofereix ara un gran assortiment, especialment els estudis de la meva pàgina web preferida (José Antonio Millán), que té un capítol dedicat a l'insult. Gràcies a Millán, he descobert que pots quedar com un senyor emprant un exabrupte shakespearià amb una pàgina dedicada a aquest curiós catàleg. Pots dir per exemple: "Tal i com diu Shakespeare a Ricard III, Out of my sight!. Thou dost infect my eyes". Si volem defugir dels clàssics i donar al nostre insult un aire més modern, podeu emprar l'enciclopèdia que ha realitzat Goloblog sobre les exclamacions de l'inefable Capità Haddock en les 16 obres de Tintín. Insults com ara cercopiteco, doríforo, o sietemesinos con salsa tártara. I fins i tot, si volem exhibir la nostra condició políglota (o, en tot cas, simular-la), podem seleccionar algun dels milers d'insults en vàries llengües, que es poden consultar en una curiosa pàgina web. No seria un plaer insultar en llatí?. I, amb el dit ben alt, exclamar irrumator es!. O apel·lar les llengües minoritàries amb un sonor pog mo thoin gaèl·lic, que no traduiré.
Ara bé, si us agrada la lectura, el camp també és molt ampli. Us recomano un clàssic, L'art d'insultar de Schopenhauer, àcid, divertit i absolutament imprescindible. També val la pena una lectura atenta del llibre de l'Albert Om El nom del porc, una divertida taxonomia dels insults polítics, amb un capítol dedicat a l'Alfonso Guerra en la seva època guerrera. I els més erudits poden consultar el Inventario general de insultos de Pancracio Celdrán (si algun desconfiat lector es pensa que aquest nom no existeix, que ho busqui al Google).

POSTDATA. Per aquells que malgrat tot no poden arribar més lluny, es poden aturar en el simple"bobo"

6 comentaris:

Anònim ha dit...

som i serem... el que ens diguin que hem de ser
DESCLOT

El pessimisme i la impotència han anat escampant-se entre els empresaris del gremi del disc que intenten guanyar-se la vida amb un mínim de sensibilitat nacional. Si publicar llibres en català és plorar, editar discos és gemegar. La pirateria tradicional o virtual ha comportat un descens de vendes terrorífic en els darrers anys. Lluny queden les èpoques glorioses en què el rock català feia guanyar diners i feia pensar als més càndids que s'havia obert una via de normalitat. La via ha acabat sent d'aigua. I ben grossa. Per si no n'hi hagués prou amb la trista realitat, el govern sembla entestat a acabar de matar la criatura de pena i sense glòria. De fa quinze anys les discogràfiques catalanes tenien presència a la fira més important del sector -Midem-, que es fa a finals de gener a Canes. El departament de Cultura hi havia anat sempre amb estand propi i bandera espanyola, per allò de compensar. El 2003 i el 2004 van estrenar una parada més gran i amable a l'empaara de l'Institut Ramon Llull, conjuntament amb empreses de les Balears. La crisi del Llull va fer que enguany fos l'Institut Català d'Indústries Culturals -ICIC- qui s'encarregués de gestionar l'estand. La novetat es va saldar amb un augment de la "indústria cultural" que el seu director, Xavier Marsé, considera més recomanable: és a dir, aquells que vénen més i ho fan, per tant, en castellà. Arribat el Midem del 2006, l'ICIC ha comunicat al sector que enguany hi hauran d'acudir amb la SGAE, l'Instituto de Cooperación Exterior i els representants de les altres "comunitats" en un únic pavellón español. Algun editor valent ha decidit replicar a l'ICIC que assistirà a Canes acollint-se a la tradicional hospitalitat del pavelló basc, on diuen que el xacolí és més net, culte, lliure, desvetllat i feliç....

don-aire ha dit...

Benvolgut anònim. Prenc nota del teu escrit. Gràcies per la informació. En tot cas, sempre és millor identificar-se per a mantenir una relació més personal. Salutacions

Anònim ha dit...

El mejor post que he leido este año. Fantástico, chico!!

ferrancab ha dit...

jajajaja. Hi ha coses que no canvien veig!

Anònim ha dit...

Com a diputat vostè no està més o menys obligat a llegir tots els diaris que s'editen al seu país? Si fossin gaires... Però és que n'hi ha 4.

don-aire ha dit...

Benvolgut anònim. M'aixeco normalment a les 6 i el primer que faig és llegir la premsa. Uns 8 diaris de mitjana. N'hi ha molts més; aproximadament uns 200.
El que sempre llegeixo és l'AVUI, gràcies a l'edició digital. I això em permet per exemple identificar el "retalla i enganxa" del primer comentari (Suposo que es refereix a això). No ho vaig fer explícit per respecte, però si vol ho constato ara: el primer comentari és un retalla i enganxa de la crònica del mateix dia de Desclot a l'Avui.