05 de desembre 2005

Joguines

Arriba el Nadal. Massa aviat. Suposo que és un dels signes dels temps. No només esborrem les fronteres espacials i confonem la lògica geogràfica, sinó que també trenquem els límits temporals que han regit des de fa milers d'anys. A penes hem tancat la tardor i ja estem celebrant un Nadal llarguíssim, que enllaçarà amb el Carnaval. És la compressió espacio temporal que tan bé explicà David Harvey en La condició postmoderna.

Penso en els regals d'en David, el meu fill petit. No és una elecció banal. Avui he descobert que molts records de la meva infantesa estan vinculats amb les meves joguines. Per això, he estat tafanejant en el web Cuéntame como pasó, que és una mena d'arxiu gràfic de la memòria. I he rescatat algunes escenes del passat a Còria (Càceres) o a Cadis: Los Juegos Reunidos de Geyper, l'Scalextric, la Màgia Borràs, els Airgam boys, els TBO de Mortadelo i naturalment els Geyperman. En certa manera, les joguines són les depositàries de moltes tardes d'hivern i matins de diumenge. Si fóssim més conscients de la capacitat que tenim d'intervenir en la memòria dels qui ens envolten, de fixar per sempre fragments del seu passat, crec que actuaríem amb més prudència i sensibilitat.

Per cert, curiosejant entre les imatges caducades dels 70 i els 80 m'he baixat una propangada electoral d'Alianza Popular que guanya actualitat amb la proposta del president Zapatero de modificar la denominació constitucional dels discapacitats. Si la llegiu, us sorprendrà el to ofensiu: hi ha qui diu que les paraules no són importants, però és evident que els mots també fan la cosa. Canviar els noms és un símptoma del canvi dels temps tot i que alguns encara semblen ancorats en el Cine Exin i la señorita Pepis.