LUDOPATIES
Sembla ser que finalment el Barça ha trobat una entitat que patrocini la samarreta, és a dir, que pagui (i molt) per imprimir el seu logo entre el blau i el grana. Potser sí que tot té un preu. Fins i tot els símbols. I ara veurem amb naturalitat allò que fa uns anys hauria estat impensable: una samarreta culé "tacada" per una imatge corporativa.
Després de l'intent pequinès (en una mena de remake de l'excel·lent 55 dies a Pekin) i de rumors mai confirmats, sembla ser que l'empresa històrica serà la casa d'apostes virtual betandwin: Aposta i guanya, res més fàcil. Betandwin és una empresa amb seu a Viena, que va veure la llum el 1997 i que operà en els primers anys sobretot a Europa central i oriental. Aprofitant les condicions especials de Gibraltar en licència de jocs (per només 2.000 lliures) i tots els forats legals que té Internet, l'empresa s'ha expandit des de La Roca al póquer on line (ha comprat el 100% de l'operador de póquer OnGame), els casinos on line i els jocs d'apostes.
El món del ciberjoc ha crescut exponencialment en cinc anys. Actualment, hi ha unes 50 empreses multinacionals que operen des de paradisos fiscals, sobretot caribenys. Els seus efectes són devastadors, malgrat els esforços d'algunes associacions. L'addicció dels ciberjocs és molt superior als jocs "reals" per la disponibilitat absoluta i la manca de sistemes de control. El resultat són guanys milionaris basats en l'expoli de les economies familiars.
A mi no m'agrada gens el joc ni el que representa. M'agradaria una legislació molt restrictiva en les màquines escurabutxaques i també unes regles del joc internacional que limitin les quantitats de les apostes personals. I per això lamento que el Barça hagi decidit (almenys de moment) tacar la seva samarreta amb els corsaris del segle XXI. Suposo que tot té un preu.
Després de l'intent pequinès (en una mena de remake de l'excel·lent 55 dies a Pekin) i de rumors mai confirmats, sembla ser que l'empresa històrica serà la casa d'apostes virtual betandwin: Aposta i guanya, res més fàcil. Betandwin és una empresa amb seu a Viena, que va veure la llum el 1997 i que operà en els primers anys sobretot a Europa central i oriental. Aprofitant les condicions especials de Gibraltar en licència de jocs (per només 2.000 lliures) i tots els forats legals que té Internet, l'empresa s'ha expandit des de La Roca al póquer on line (ha comprat el 100% de l'operador de póquer OnGame), els casinos on line i els jocs d'apostes.
El món del ciberjoc ha crescut exponencialment en cinc anys. Actualment, hi ha unes 50 empreses multinacionals que operen des de paradisos fiscals, sobretot caribenys. Els seus efectes són devastadors, malgrat els esforços d'algunes associacions. L'addicció dels ciberjocs és molt superior als jocs "reals" per la disponibilitat absoluta i la manca de sistemes de control. El resultat són guanys milionaris basats en l'expoli de les economies familiars.
A mi no m'agrada gens el joc ni el que representa. M'agradaria una legislació molt restrictiva en les màquines escurabutxaques i també unes regles del joc internacional que limitin les quantitats de les apostes personals. I per això lamento que el Barça hagi decidit (almenys de moment) tacar la seva samarreta amb els corsaris del segle XXI. Suposo que tot té un preu.
Comentaris
La samarreta ja està "tacada" fa molt de temps, perquè anuncia moltes coses: tv3, lfp, NIKE ... per no parlar de les seccions.
Si haguéssim de valorar motius ètics, no hi hauria gaires sponsors possibles, no creus?
Us imagineu que fos LA CAIXA, o LAS FAES, o MARBELLA ?
S'admeten propostes ètiques!!!
És cert que podríem qüestionar-nos si una determinada empresa segueix o no segueix un codi deontològic bàsic (com per exemple, un sou digne pels treballadors).
Però en el cas de betandwin es tracta d'una empresa que viu de timar a la gent. Utilitzen tècniques molt estudiades d'addicció i creen ciberludòpates. No viuen d'aquells que fan una aposta al mes, perquè això no és el volum de negoci. L'important és que les persones es deixin el sou, que quedin absolutament enganxats al joc. Pensa que la ludopatia és una malaltia molt estudiada, reconeguda per l'OMS i d'un cost social immens. La ciberludopatia és el mateix multiplicat per mil.
El problema no és el codi ètic de l'empresa en qüestió, sinó que estem recolzant una empresa que té com a objectiu ensorrar les economies familiars.
I creu-me. Això de què són legals, ho podem estudiar. ¿Tu creus que una licència de joc per operar en tot el món val 2.000 lliures?. És clar que no. S'aprofiten de l'enorme buit que hi ha i dels tractes preferents de paradisos que viuen precisament d'això (diner negre, narcotràfic, joc...).
Ja sé que és molt difícil canviar el món. Però, home. Amb la quantitat d'empreses que hi ha, ha de ser precisament aquesta?.
Però l'argumentació és un pèl demagògica perquè les empreses tabaqueres o de productes alcoholics també fan diners amb la salut dels consumidors, no?
Però estic d'acord amb tu amb el final.: mira que hi ha d'empreses al món!!! No hi ha cap altra que pagui tant? o hi ha interessos que no coneixem?
Preferiria ser patrocinat per JUANOLAS o SIDRA EL GAITERO ...
Jo ni tan sols jugo a la loteria de Nadal. Al pensar-hi trobo limitacions étiques que m'impedeixen fer-ho. No puc acusar de falta d'ética a qui juga, perquè acusaria a la majoria de la gent, a la gran majoria, d'aquesta falta, peró penso que voler guanyar diners amb el joc no és un ideal del que es pugui presumir.
¡Conec tanta gent que té dipositades tones d'esperança en el joc, en un sorteig, el que sigui, i pensen que alló será la seva salvació i sortiran del pou que, consideren, és la seva vida! Aquí deu trobar-se la veritable falta d'ética, o com a mínim, d'ambició vital, la falta de valors ferms i l'apoteosi de la feblesa davant el diner fàcil, a més a més de l'éxit com a objectiu cabdal en la vida. No és un món favorable a l'erradicació d'aquests valors el que ens acull, certament.