28 de febrer 2006

Blogs polítics

Un blog polític és més perillós que una barbacoa amb en Dick Cheney. O que l'Àngel Acebes d'artista convidat en un episodi de CSI. O, ja que hi som, més perillós que don Ricardo Royo en una manifestació per la beatificació d'Ana Botella.

Els blocs polítics (i aquest és potser el millor exemple) poden arribar a ser molt avorrits. De vegades, freds i distants. En el millor dels casos, previsibles. Per això, sempre agraeixo els polítics que se surten del guió i omplen els seus quaderns de notes fresques i espontànies. M'ha agradat el to sincer d'en Maragall en un blog que cada vegada s'apropa més a allò que hauria de ser un blog: un estriptis dels pensaments del dia, una mena d'exhibicionisme mental. Maragall en primera persona.

11 comentaris:

Pedro ha dit...

Compte que no canviï el govern a través del blog, que llavors heurem de fer córrer "l'aparell".

La Rosa de Sang ha dit...

També m'agrada en Maragall, tot i discrepar-ne ideològicament el veig un polític diferent, que se surt del guió permanentment i no s'immuta, que s'equivoca i no li importa, que diu el que pensa i amb aquell somriure burleta desafia tot l'status quo present. Aquesta forma de ser diferent és el que la oposició li critica fins a l'extenuació, fins i tot en fan burla histèrica, potser pel complexe d'inferioritat que suposa tenir líders rígids, tocats i posats, fotogènics però distants, distants i sobretot llunyans. M'agradaria que al PSC hi hagués molts Maragalls, com més diferents i com més provocadors millor, però és clar això és justament el que no vol el PSC, el PSC vol líders que siguin capaços de guardar l'status quo i que no emprenyin gaire. Quina llàstima, com sempre, més de mateix.

Joan Margall ha dit...

Hola José Antonio,
Felicitats pel teu blog, és molt interessant. Acabo d'iniciar-me en el món dels blogs polítics. D'aquí un temps et diré què tal em va. Records des de Torroella i endavant amb la feina al Parlament!

Joan Margall
joanmargall.blogspot.com

don-aire ha dit...

Pedro
Potser en el futur, els governs parlaran tb des dels blogs. Més val això que les quatre paraules que es diuen en un faristol, que només tenen com a objectiu intentar fixar un titular. Els blogs, entre moltes altres coses, permeten articular discursos, lligar idees... La seva virtut més rellevant és que cada bloggaire té el mateix temps que els altres.

don-aire ha dit...

La rosa
Estic d'acord amb tu. Tenim un president "especial": intuitiu, sincer, recte, honest, improvisador, funambulista, intel·ligent i carinyós. Un bon president, de veres. Ara bé. No sé si aguantaria varis maragalls alhora.

don-aire ha dit...

Joan

Hola Joan. Benvingut a la blogosfera. Bon viatge i passa-t'ho molt bé. Aquesta és la clau (crec). Et poso en la llista de recomanacions.

ignasi ha dit...

T'has passat!!!

Només falta que se besen, que se besen.....

Els cadells del psc fan esforços per fer blocs, però el teu, ben estructurat i de contingut interessantíssim, no pot caure en aquests pilotejos al jefe...

jejejeje.
T'has passat... encara que "especial" sí que n'és. Potser massa "especial".

Salut , amic.

don-aire ha dit...

Ignasi

És que de veritat que està bé. Dóna-li un cop d'ull. Ho escriu ell i això té mèrit. En el món dels negres (que fan els discursos, programen l'agenda i dissenyen els missatges) que un presi es posi a escriure un blog a les 2 del matí en sabatilles, amb una camamilla i una mica de Miles Davis de fons, és el primer pas per canviar la política.

Dit això és veritat que aquest post també té un interés personal - pelotilla. Però encara a hores d'ara no m'ha ofert cap conselleria. Començo a estar preocupat. ;-)

ignasi ha dit...

Vigila Donaire:

1. Com l'Etoo llegeixi el teu comentari del negre!!!.......
2. Camamilla amb Davis????
3. Conselleria? Futura presidència ..... jejejeje

Saps els sopars que guanyaria, un humil mestre d'Horta com jo,si m'escrivís regularment amb el Molt Honorable!!!!!

don-aire ha dit...

Ignasi

1. Tens raó amb això del negre. Espero que no demani que em tanquin el blog per un any!
2. Havia escrit un Macallan i una mica de Miles Davis. Però després he pensat que ho deixava en una camamilla.
3. De moment només m'han ofert Delegat del Govern a Edmonton i soc massa fredoluc. Espero a veure si cau una delegació a Nassau o a Zanzíbar.

ignasi ha dit...

Si realment escolta Miles Davis, amb un McCallan i a les 2 de la matinada ... començaré a veure'l amb altres ulls....

Perquè al Pujol me l'imagino a les 10 del matí, escoltant sardanes i com a molt, amb aromes de Montserrat....