FALSA IDENTITAT

Com sabeu que jo soc jo?. Imaginem que una persona decideix crear un blog d'una altra persona. En deu minuts, construïm la seva bitàcola amb detalls més o menys precisos. I a partir d'aquest moment, presentem al món (al món virtual) la identitat d'un altre. I si aquest fos el cas?. ¿I si en realitat jo no fos en José Antonio Donaire, diputat al Parlament, sinó Eloi Santolària, un comercial de Vodafone de Vidreres?. Si en el món contemporani no som el que som, sinó el que es presenta de nosaltres, la construcció virtual seria més real que la pròpia realitat. O no?.

Internet ha democratitzat els discursos. Això és sa. Però la pèrdua de l'autoritas genera riscos, amb els que convivim alegrement. Wikipèdia és el millor exemple. Ho explica amb gràcia el meu admirat Umberto Eco. La construcció col·lectiva i altruista d'una enciclopèdia d'accés lliure és una empresa extraordinària, però també vulnerable. El semiòleg italià va corregir personalment els errors de la wiki-entrada "Umberto Eco". Però això vol dir que una altra persona pot entrar i incorporar una dada biogràfica falsa. Per exemple, que als set anys va perdre la visió de l'ull dret mentre observava un eclipsi a la ciutat italiana de Lucca.

Les falses identitats formen part de la història de la humanitat. Natalie Davis va escriure un llibre fantàstic sobre Martin Guerre, aquell camperol del segle XVI que abandonà la seva família en unes estranyes circumstàncies. Uns anys més tard reapareixé sobtadament i s'integrà novament en la comunitat; però en realitat es tractava d'un impostor, un tal Pansette, que havia assumit la identitat del senyor Guerre. L'any passat descobríem que Enric Marco, el president de l'Amical Mathausen, mai havia estat en un camp de concentració. Hem descobert també que en Hawng Woo-Suk mai va clonar un individu, malgrat les publicacions científiques que així ho avalen. De fet, fins i tot són falses algunes expressions de personatges de ficció, que avui prenem com a certes. Si mireu Casablanca, decobrireu que en Rick no va dir mai "Play it again, Sam". I si us llegiu les obres de Sherlock Holmes, constatareu que no hi apareix mai l'expressió "Elemental, estimat Watson".

Internet ha multiplicat per mil la capacitat de travestir-nos, de ser reines per un dia. És freqüent xatejar amb una identitat fictícia, de manera que en Manel Serra, un grum de Barcelona, per les tardes és Aida Coll, una hostessa de vol vegetariana i aficionada al ballet. Podríem pensar que en aquest món virtual de transmormistes i mutants una recollida de signatures (la del PP posem per cas) té la fiabilitat d'un dumming crash fent de taxista. Això ho dic jo, que potser no soc jo, i potser l'altre (el de veritat) pensa que sí. Ves a saber.