Miratges

Si visiten Empúries, poden començar per l'audiovisual. El va dissenyar en Jordi Pardo fa molts anys, però encara manté la seva capacitat pedagògica i la seva força evocadora. Després poden gaudir d'una visita teatralitzada: Una romana patrícia recorrerà les diverses parts de la ciutat clàssica i sentireu per un moment el vertigen dels viatges en el temps. Per fi, deixeu que el so de les pedres us desvetlli a soles els enigmes de la història: el poder, l'aventura, l'infortuni o el pes de la mort.

Com un vigilant petri, el conjunt monumental està presidit per l'Asclepi (o, si voleu, per l'Escolapi). Bé, en realitat és una còpia de l'Asclepi "real", que es troba situat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquesta bellíssima escultura ha estat notícia recentmet perquè el MAC ha dissenyat un programa per a la seva rehabilitació. El primer que hem descobert és que probablement no és Asclepi, sinó Serapis o una divinitat sintètica. També s'ha constatat que en realitat és una obra del segle II aC i no del IV. L'acció més rellevant de la rehabilitació és la reposició de les mans de la figura. Finalment, l'Asclepi recuperarà els seus braços, escampats per les runes en el moment de la troballa. Què farem amb la reproducció situada en el mig de la ciutat grega?. Li afegirem també les extremitats?. He de confessar que a mi se'm farà molt estrany veure el déu grec amb els braços enganxats: És com si a l'Esfinx de Gizeh li afegíssim de sobte el nas.

Això m'ha fet recordar el viatge a la hiperrealitat de l'Umberto Eco. Un dels passatges més delirants d'aquest extraordinari trajecte és la seva visita al Palau de Living Arts de Buena Park, avui feliçment tancat. Entre les peces insòlites del Museu, Eco destaca una Venus de Milo... amb braços. Mentre que les imitacions intenten aparentar l'original, aquesta Venus explicita la seva absoluta inautenticitat. No té por de l'ull expert que desvetlla la seva falsedat, perquè aquesta és volguda i evident. Però encara més. Si les imitacions sempre estan per sota de l'original, el missatge de l'estàtua de Living Arts és l'invers: Jo soc una còpia, però milloro l'original. Jo tinc braços i ella no. El mateix passa en els parcs temàtics. Són reproducció a escala de món llunyans, però en versions millorades.

De vegades, la realitat és la construcció de la realitat. Com en un miratge. Com els replicants de Blade Runner. Recorden?. Còpies humanes, però capaces de viure una vida més intensa:

Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais... atacar naves en llamas
más allá de Orión. He visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta
Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la
lluvia. Es hora de morir.