Les finances de l'Estatut (I)
Dedicaré aquest espai durant la setmana a explicar la proposta financera de l'Estatut. Defensaré que és una proposta federal, que s'allunya dels dos extrems: un Estat centralitzat, que distribueix els fons territorials de forma més o menys arbitrària i un Estat confederal, que redueix pràcticament a zero els mecanismes de compensació.
Primera idea. El nou Estatut garanteix el principi d'ordinalitat. Veiem-ho:
Què vol dir això?. La taula adjunta és el resultat d'un estudi realitzat per Alcaide l'any 2002. La primera columna representa el PIB per habitant. Es presenta prenent la mitjana de l'Estat com a índex 100. Catalunya té un PIB per càpita de 122 punts. La segona columna mostra la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) per comunitats, també prenent la mitjana estatal com a índex 100. En aquest cas, podem veure un efecte positiu dels fluxos fiscals: les comunitats amb més capacitat de renda perden capacitat per càpita en benefici de les comunitats que en tenen més. Fins aquí, res a dir.
Hi ha però, un segon efecte que mereix ser estudiat. Fixem-nos que algunes comunitats pugen en el rànquing i (òbviament) altres baixen. Concretament, Catalunya passa del quart lloc al sisè: altres comunitats com La Rioja i Aragó, que tenen un PIB per càpita inferior acaben amb una renda bruta familiar superior. En altres paraules. No es produeix un efecte d'anivellament, és a dir, cedir una part dels teus recursos per a millorar la situació d'altres àrees més desafavorides, sinó que es crea una situació estranya: aquestes comunitats "escalen" llocs en el rànquing. Imaginem-nos que visc en una comunitat de cinc individus i jo guanyo 100 i la resta d'individus guanyen 80. És lògic que jo pagui més impostos per seguir el principi de solidaritat. El que seria estrany és que jo cedís 20, de manera que els altres quatre membres tinguessin 85 i jo em quedés amb 80. Tornem ara a llegir l'article:
L'Estatut no fixa exactament quins recursos ha de destinar Catalunya a la "caixa comuna". Per això, les estimacions que s'han publicat són només això: estimacions. El que sí fa l'Estatut és proposar unes regles del joc, que garanteixen un sistema fiscal més just.
Primera idea. El nou Estatut garanteix el principi d'ordinalitat. Veiem-ho:
Article 206.4. L'estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament
Què vol dir això?. La taula adjunta és el resultat d'un estudi realitzat per Alcaide l'any 2002. La primera columna representa el PIB per habitant. Es presenta prenent la mitjana de l'Estat com a índex 100. Catalunya té un PIB per càpita de 122 punts. La segona columna mostra la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) per comunitats, també prenent la mitjana estatal com a índex 100. En aquest cas, podem veure un efecte positiu dels fluxos fiscals: les comunitats amb més capacitat de renda perden capacitat per càpita en benefici de les comunitats que en tenen més. Fins aquí, res a dir.
Hi ha però, un segon efecte que mereix ser estudiat. Fixem-nos que algunes comunitats pugen en el rànquing i (òbviament) altres baixen. Concretament, Catalunya passa del quart lloc al sisè: altres comunitats com La Rioja i Aragó, que tenen un PIB per càpita inferior acaben amb una renda bruta familiar superior. En altres paraules. No es produeix un efecte d'anivellament, és a dir, cedir una part dels teus recursos per a millorar la situació d'altres àrees més desafavorides, sinó que es crea una situació estranya: aquestes comunitats "escalen" llocs en el rànquing. Imaginem-nos que visc en una comunitat de cinc individus i jo guanyo 100 i la resta d'individus guanyen 80. És lògic que jo pagui més impostos per seguir el principi de solidaritat. El que seria estrany és que jo cedís 20, de manera que els altres quatre membres tinguessin 85 i jo em quedés amb 80. Tornem ara a llegir l'article:
L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats abans de l'anivellament.
L'Estatut no fixa exactament quins recursos ha de destinar Catalunya a la "caixa comuna". Per això, les estimacions que s'han publicat són només això: estimacions. El que sí fa l'Estatut és proposar unes regles del joc, que garanteixen un sistema fiscal més just.
Comentaris
On es pot consultar les dades oficials de les posicions relatives i com es realitzará oficialment aquest càlcul?
L'Estat ha reconegut aquest "estudi realitzat per Alcaide"?
On son les balances fiscals d'aquests dos últims anys (esta gobernant el teu partit no?) i com podrém comprobar si realment tens raó i (si s'aproba) aquesta proposta d'Estatut millora l'actual?
Masses preguntes?
1. El càlcul serà com a mínim aquest. És veritat que es podria fer un altre càlcul tenint en compte el factor de distorsió de la cistella de la compra i, de retruc, el comportament de l'IPC. Però això es discutirà en el sí de la Comissió.
2. Les dades sobre el PIB per càpita es poden extreure fàcilment de mil fonts. L'Anuari de La Caixa sense anar més lluny. El mateix es diria de la RFBD. Són dades totalment accessibles.
3. Els estudis no s'han d'acceptar ni rebutjar un error. Per cert, l'estudi d'Alcaide no és una anàlisi sobre la posició en el rànquing del PIB per càpita. És un estudi sobre les balances fiscals.
Sobre aquest tema, estic segur que ho saps, hi ha diverses metodologies i diversos estudis. Jo en tinc uns 20. No hi ha estudis bons i dolents. Hi ha estudi basats en premises o paràmetres diferents. El que cal fer políticament és discutir i acordar els paràmetres, que són tècnics, però també polítics.
4. Estic d'acord amb tu. Hi havia un compromís de publicació de les balances fiscals. Espero que això es faci.
5. Com podem saber si això afavorirà Catalunya?. Home. Perquè és evident. Si s'aplica en sentit estricte el principi d'ordinalitat, no és possible (com afirmes tu en un altre comentari) que s'incrementi molt el FCI. És estadísticament impossible.
6. Intentaré demostrar en els diferents posts a partir d'ara que la proposta és una bona proposta. Ara bé. Ni jo ni ningú (tampoc les fonts que cites) poden garantir exactament quin increment suposarà realment. Depèn. Continuarem parlant.
Gràcies pels comentaris
La cosa aquesta del deficit i les infraestructures, encara que sigui per demostrar bona voluntat, no la podieu fer aquets dos ultims anys i publicar un finançament "esplendit" corresponent a un "govern amic" (o es que l'Estatut actual prohibeix que l'Estat es porti bé amb Catalunya?) i aqui tambe podria atacar Esquerra, que no creguis que hi estic d'acord amb l'aprobació dels pressupostos generals. Ara deixes Catalunya amb un article que ens defensa i mil maneres de "colar" gols. Reconeixerant amb mi que si no hi hagues lleialtat constitucional tan facil es deixar de publicar per dificils les balances fiscals com la posicio relativa despres de un anivellament que no tens els números amb una recaptació que tampoc tens els numeros.
Sobre el punt 4 ho tens facil:
T'explico: sobre el IRPF hisenda te la meva declaració en esborrany i de tots els españols, els impostos estan informatitzats i sabeu totes les dades de vendes/compres de les empresses, truca a Solves (91 595 80 00)
(es del teu partit no?) i que et dongui les dades, la inversio del estat per territoris la teniu, o l'Estat no sap on gasta? diguem-ho clar, son excuses de mal pagador aixó, a un comte del Tintin els grans investigadors Dupond i Dupont diuen "mira be a qui aprofita el crim", a qui aprofita la no publicació?
Posem que tardes 1 dia en parlar amb ell i un dia en donarte les dades (les te molt amagades) d'aqui a 2 dies podras posar aqui les balances fiscals d'aquest gran i amic govern de Zapatero?
Mentre no puguis dirme res entendras el meu vot oi?
Anem a suposar que d'aqui a 8 anys el PP treu majoria absoluta a Madrid (un contratemps pero es possible oi?) quin estatut voldries devant d'aquest fet, l'Estatut que proposeu o el del 30 de setembre?
M'agradaria que em detallessis (i molt) per què l'Estatut del 3 de setembre és tan bo, d'acord al teu parer. Jo no sé veure aquestes diferències abismals. Estigues atent a la resta de posts.
Sobre balances fiscals. Ja t'he dit que estic d'acord amb què es publiquin. Però sàpigues que no és tan fàcil com dius. Deu preguntes per anar obrint boca: Integrem els organismes autònoms en el càlcul?; i la seguretat social?; tenim en compte el diferencial en el compliment fiscal de les CA?; admetem la hipòtesi "if as"?; considerem l'enfocament del flux del benefici?; deduïm l'efecte de la capitalitat de Madrid?, com?; incorporem els criteris de traslació de la càrrega tributària?; com tractem les inversions no territorialitzades (que són moltes)?. etc, etc... Creu-me. No és tan senzill.
(sobre els punt que no conec espero que m'els expliquin NOMES si son significatius)
Enfocament> 5: Siiiiii, no voldras fer servir el del benefici oi? Madrit paga mes i es mes solidaria que Catalunya pero creix mes, que bons que son els de Madrit!(centrifuguem les infraestructures: l'aeroport de Barajas es de tots els catalans també?)
Efecte seu> tu que creus? que ens passin 100000 funcionaris i que es quedin l'efecte seu, ten recordes del merde cuan va passar el centre de noseque de las telecomunicacions (crec que 100 funcionaris) (si s'ha de descomptar l'efecte seu)
Sobre les inversions no territorialitzades, aixo es l'AVE! be anem a pams tens les dades de cuantes son moltes? pots donarme tots els números? m'interessan primer les territorialitzades, escolta tu mateix ho veus la de excuses que pots arribar a posar.
Et comento si es podes deixar de publicar quelcom per criteris de dificultat, com a exemple, Endesa o Repsol o Microsoft mai presentarien els números, a mes tenen que estudiar cada legislacio per intentar pagar el minim, dificultat que sembla que amb les balances tambe hi es (com fer-ho per que sembli que el expol.li es solidaritat).
Perque l'Estatut del 30 de setembre es molt molt millor: recuds tots el impostos per tant tens tots els numeros els increments i pots legislar sobre ells. Afavoris (com fan els Bascos) o pujar l'impost de societats. La solidaritat la dones igual pero si el criteri de les posicions relatives no es publica tens els cales. A la hoa de negociar tens una bilateralitat molt mes efectiva.
Anem a fer una societat tu i jo, es important veure els números? es important tindre la clau de la caixa? segur que nosaltres (amb lo beneits que som, he posat un post avui sobre aixó) seriem lleials i dificilment amb un finançament tipus o que s'anes apropant a un concert tindriem (com crec que veuras aviat) tentacions independentistes.
si vols el Fax:
91 595 84 86
pots contactar amb el seu gabinet al mail secretaria.directora@meh.es (ell no te un mail public), o amb Dª Maria Soledad Abad Rico, diguesli Mariasole, telèfon: 915958125
En tot cas li dius que et truqui.
Deu estar content amb el superavit estatal de 17.896 m d'€ parlali ara a veure si per un any compensa el deficit fiscal català (0% no ha passat mai!). Anims que tu pots.
Dec haver fet molts errors, podries dir quins?
http://jaumepl.blogspot.com/2006/05/comparativa-dels-diferents-rgims.html
Sap que passa senyor Donaire, que Vostès i els seus correligionaris del PSOE tenen un problema de credibilitat: encara estem esperant que es publiquin les balances fiscals, fins aleshores, tot el que expliquin en aquest sentit sona a musica celestial.
Cordialment
Dos cosas cortas:
1.- El principio que tanto le pone, me da que ni se cumplirá, ni valdrá para nada. Los criterios para establecer la nivelación son estatales y sin limitación. Por lo tanto, el sistema no cambia. El ejemplo que dice de la Rioja y Aragón es poco significativo ya que la población de esas regiones es escasa y los importes destinados, son mínimos. Los sacarán de otro sitio. O palman Aragón.
2.- Lo de las balanzas. Es jodido, como dice, pues existen diversas metodologías. Los expertos designados ya han llegado a un acuerdo sobre ellas, han tenido todos los datos económicos. Y no se publican. Por qué? Por tres motivos: Uno el referendum, no sea que gane el NO. Otro, las elecciones autonómicas: No sea que gane Espe demasio. Y la tercera porque está muy mal llamar feo al feo, no sea que el feo te atize con la balanza comercial. Pregunte por ahí, quizá a alguien no le interesa recibir un coscorrón.
Todo problemas entre socialistas, que quieren dinero (unos) y votos (otros). Por culpa del PP, sin duda.
Me voy a dormir.
Adeu.
PD: Creé que el ebanista cepillará el estatuto andaluz?. Yo creo que un dedito sólo.
M'alegro que ho tinguis tot tan clar. Pensa, però, que aquests criteris són també polítics. Cal llegir el dèficit tenint en compte els supòsits dels quals partim.
El model "as if" és el que utilitza Guillem Casanovas i parteix del que ell anomena principi de sobirania. Estudiar els fluxos monetaris, "com si" Catalunya fos un país sobirà (almenys econòmicament parlant).
L'efecte de la capitalitat costa molt i molt de calcular. Com ho fas?. Sala i Martín diu, per exemple, que "simplement, no es pot comparar Madrid amb cap altre comunitat per l'efecte de la capitalitat". Uf. I doncs?. Calculem quants cafès es prenen els funcionaris?. I quants xurros?. Computem (perdonin vostès) les cases de pepes?. I això de ser capital té també efectes negatius, com ara talls de carreteres cada dia?. I això ho computem o no?. Ep. Jo no dic que no s'hagi de fer. Però no em diguis que és tan fàcil.
Tampoc és tan fàcil imputar les inversions no territorialitzades. No deixa de ser una ficció. Algú podria dir que ens limitem a dividir el n/t pels habitants, per exemple, però sortim perdent. I per això, fem uns càlculs molt estimatius que tenen en compte les competències, les funcions... Però això no és més que una simulació aproximada. Comvé que tinguem clar.
Hi ha (ja t'ho he dit) uns 20 estudis solvents sobre balances fiscals. Uriel diu una xifra, Castells una altra, Casanovas una altra... I tots són catalans. Per cert, sí hi ha un primer estudi fet públic per la Generalitat (que és l'organisme al qual jo dono suport com a diputat), assessorat per Sala-i-Martín en el que dóna unes xifres. Ho trobaràs en el web d'economia de la Generalitat. El dèficit és de 8.407 milions d'euros (benefici sense neutralitzar), 7.526 (neutralitzat), 11.307 (monetari no neutralitzat) i 9.266 (neutralitzat).
D'entrada, el govern de la Generalitat sí ha publicat les balances fiscals.
Segon. El govern de la Generalitat també ha demanat al govern espanyol que publiqui les balances fiscals.
Tercer. És veritat que ho hauria de fer, malgrat tots els problemes que planteja. T'ho asseguro. No és tan fàcil. I és que no només volem que es publiquin unes balances fiscals. Volem que es facin bé.
Quart. Home. Si el principal argument per no estar d'acord amb el capítol de finançament de l'Estatut és que no s'han publicat les b.f., n'hi per llogar-hi cadires. No t'ho prenguis malament, però a mi els arguments del no francament em semblen poc treballats.
Cinquè. Això "Ara toca" és per posar en evidència la nostra discrepància amb el "Ara no toca" d'ERC?
Salutacions i gràcies per la visita
Es una amenaza. El punto éste es sólo el primero. Si el contraargumento es que "no se hará aunque esté escrito en una ley orgánica", que es como decir, "vivimos en una república bananera que mete las leyes en un Thermomix", pues eso. Pero entonces no dé tanto la brasa con el Estatut. Si al final, pasará todo menos lo que dice el Estatut, ¿qué más da?.
2. Los expertos no se han puesto de acuerdo. Una balanza fiscal tiene parámetros. Y los parámetros son discutibles. Y le aseguro que en Madrid no comparten los mismos que en Cataluña. Son criterios técnicos, pero también políticos. De todas formas, hay un elemento en el que todos están de acuerdo: el déficit catalán es inmenso y creciente. Es estructural. Un bonito regalo de los gobiernos precedentes y la capacidad de negocación de CiU. Gràcies Pujol. Ja ho arreclarem.
No me sea Goebbels. Una mentira repetida 1.000 veces no es una verdad. El Estatut catalán no fue dilapidado en Madrid por los talibanes del poder central. No se crea todo lo que dice Carod-Rovira. Que incluso él, a veces se equivoca. Y otras veces rectifica.
No es baladí lo de publicar les balances, noi, per arribar a curar la enfermetat primer s'ha de reconeixer que s'esta malalt, aixó passa per que a Madrid reconeguin que hi ha dèficit, molt gran, i que afecta el nostre creixement. Tornem a l'exemple: on es la societat que renova una presidencia sense el corresponant balanç?
I al 2 del punt anterior comento:
Los expertos de Madrid no tienen criterios tècnicos tienen una "patria" que defienden a sangre y fuego, aqui contraargumentamos con criterios tècnicos i Xavier Sala i Martin i economistas, alli Esperanza Aguirre i la COPE:
"Madrid paga más solidaridad y crece más, el problema de los catalanes es que tienen más gastos por la lengua".
Hasta tinc un amic catalá que diu que Madrid es mes solidaria que Catalunya (busca un madrileny que et digui el contrari). De los 14 expertos reunidos 12 decian que el criterio debia ser "beneficios" y 2 por "flujo monetario" curioso no? a que no adivinas a quien favorece cada criterio? La mejor autonomia de la galaxia no es capáz de saber cuanto colabora en un sistema de financiación que, se dice, es por personas, pero reparte el dinero por territorios y con criterios inexixtentes (creo que es por afinidad de voto). No te preocupes por eso, Pujol y el gobierno anterior lo dejaron (lo del dèficit catalán) tan atado que, seguro, se necesitaran años, si no milenios, para desatarlo. Y es que Solves, tan buen tio como es, no tiene nada que hacer en hacienda. Todavia manda Aznar y Pujol a lo qe se ve. Lo leo "prohibido invertir en Cataluña" en el estatut del 79, no lo ves tu?
Ahora hemos de firmar por 30 años o "por siempre" un Estatuto que nos vuelve a dejar en manos del Gran Hermano Estado que hasta hoy no ha hecho, ni en las olimpiadas, los deberes de inversion, y nos toma como españoles a la hora de pagar impuestos, pero a la hora de repartirlos peor que una colonia de ultramar.
Ninguno de nuestros políticos, ni los de Esquerra, se juegan su sueldo con esto, ni el don-aire.
Sobre lo de que "algunas veces se equivoca y otras rectifica" es que sempre esta equivocat. Es la vostra opció més probable de retornar al govern aquesta, tornarte a entendre amb gent com el carod. Perque si guanya Carretero ho teniu clar (pero aquest debat no es per ara es per el 19)
Ya "rajo" un pel mes fort:
Tu que n'opines de que el català i el valencia son el mateix?
Tu que opines de que el teu grup a l'Estatut del 30 de setembre nomes sortir ja li platejesiu esmenes?
Tu que opines de que, com diu l'Estatut del 30 de setembre, lo de les inversions en infraestructures sigui per sempre i no sols per 7 anys?
Tu que opines de que, en negre sobre blanc, es posi que hem de convergir amb els bascs amb finançament en 15 anys? per que es va treure aixó? Per que si el problema es el dèficit i a Madrid es reconeix no es possa a l'Estatut RES de tot aixó i s'es tant subtil i subjecte a interpretacions? El que jo et posaba o que proposa Guillem López i Casanovas "que l’Estatut faci una salvaguarda d’aquest tipus: que la contribució “en cap cas representi una reducció de més del 50 % de l’excés de recaptació produït a Catalunya respecte de la mitjana de recaptació per capita estatal pel mateix esforç fiscal”." SI es clar. Recorrint al mateix Guillem Lòpez i Casanovas:
El Fons de Compensació Interterritorial
Aquesta discrecionalitat és avui particularment perillosa i decisiva. Uns càlculs efectuats per l’economista J. Pons mostren que només que el Fons de Compensació Interterritorial —sostret avui a l’actual redactat de manera sorprenent de la territorialitat del finançament de noves inversions segons paràmetres de participació del PIB de Catalunya respecte de l’Estat—, es definís amb un valor d’un 25 % de la inversió total, no tant sols Catalunya no rebria un euro més en termes absoluts de finançament addicional per a les noves inversions pendents, sinó que en perdria. I un 25 % del FCI sobre inversió total no és quelcom poc creïble. En etapes passades ha superat fins i tot aquesta xifra. I en etapes futures, amb la pèrdua de pes dels fons europeus, el clam de determinades comunitats autònomes per buscar en la redistribució de les inversions el que Europa ja no dóna, pot ser un parany en una taula amb les disset comunitats autònomes. Passa el mateix amb el finançament corrent de despeses corrents (no inversions), si l’Estat fa efectius uns mecanismes d’anivellament que poden deixar a zero els guanys potencials d’una major participació acordada estatutàriament en alguns impostos, tal com ja ha suggerit algun secretari d’estat.
Tu que opines de que, en finançament, la base hagi sortit de Solves? no ho veus malament oi?
Amb les teves infuençes suposo que lograras que el teu va a un colegi privat i tingui bones oportunitats, les 2 nenes meves van a un public, tinc amics treballen al textil i suposo que on treballen tancará aquest any o el que ve (ell diu que aquest any). Encara que jo no t'hagi votat pots fer quelcom?
Que jo soc el client! DEFENSAM no cal que em convecis, si us plau, soc jo el que tindria que dirt'he "ben negociat" no trobes?
Per que t'obstinas en convecerm? se llegir. Posa-ho clar i fácil. Pero no en el teu blog: en el TEXTE! que no hi hagi dubte ni polemica!
(aquesta mateixa mala llet la tinc amb Esquerra si et serveix de consol, diuen no pero cuan tenien les cadires no eren clars, just com et passa ara a tu, a convencer)
http://busot.blogspot.com/2006/05/lomert-catalana-antoni-castells-es.html
L'estatut es tant bo que cal anar "comprant" experts
1. Ara resulta que no només vols que es publiqui el dèficit fiscal, sinó que ho vols amb data 2006. Suposo que saps que la liquidació dels pressupostos es fa l'any següent. De manera que ara dispossem dels resultats definits de 2004. L'estudi és de gener de 2005. I es basava en dades algunes de les quals eren de 2001 - 2002. Lamento que ho trobis tan divertit. Però t'asseguro que ha estat molt útil posar per escrit el dèficit acumulat durant la dècada dels 90. Per cert. Com és que no ha estat fins el 2005 que es publica això oficialment?.
2. Ets una d'aquelles persones que es creu que més enllà de l'Ebre només hi ha bisbes i militars. Si et penses que els únics economistes competents de la Península són en López Casanovas, en Tremosa, o en Sala Martí t'ho has de fer mirar urgentment. Tens un problema, que es diu ignorància. I ho dic des del més absolut dels respectes per gent com en López Casanovas o el propi Castells.
3. M'agradaria que et llegissis amb molta calma (a) el Pacte del Tinell, (b) l'acord econòmic entre ERC, PSC i ICV (és a dir, Huguet, Castells i Saura) i (c) l'Estatut del 30 de setembre. Ara et poso deures. Agafes un fosforito i em marques totes les mencions al concert econòmic. De fet, ja t'avenço la feina. Res. Zero. La història ha anat de la següent manera:
ERC, PSC i ICV pacten unes regles del joc. Si vas a l'hemeroteca veuràs tres-mil afirmacions d'en Carod dient que (a) la proposta ha de ser constitucional i (b) no pot ser el concert econòmic. Ho han dit, explicat, defensat... Ara, després de tot el procés, es diu que "el referèndum que vull és el de Montenegro". I tu, en el teu brillant blog, reprodueixes les paraules d'en Sala Martí sobre el concert (antològic el teu exemple dels lladres, nano). Doncs bé. Això no és seriós. Si no vols un Estatut, sinó que vols una Constitució pròpia (què és el fons un concert econòmic?), d'acord. Però juga net. I jugueu net. Ho dieu el primer dia i ens estalviem disgustos. Però fa dos anys que tu i els teus havíeu inaugurat un nou discurs. No el podeu canviar al final. Vosaltres estàveu jugant a futbol i en el minut 87, decidiu que ara no hi ha fora de joc. No, escolti. Això es diu al principi del partit.
4. Estic segur que a ERC hi ha persones que estan contentes amb la situació actual. Però també estic segur (és més, ho sé perfectament) que hi ha moltes persones d'ERC que sabran perfectament que si es vota l'Estatut ells hi són protagonistes. Aquest Estatut és d'ERC. Són coautors. És com el negre de l'Ana Rosa Quintana. Potser les medalles se les emporta ella, però el negre sap que hi ha paràgrafs sencers escrits per ell. Conec una persona d'ERC (i no precisament un militant de base) que brindarà amb cava en la intimitat i que literalment se sentirà molt orgullós de l'Estatut de tots. És seu. Hi han treballat. I el resultat és magnífic. Per què creus que només un 25% dels votants d'ERC votaran que no i en canvi ho farà un 70% els votants del PP?.
5. "Ninguno de los políticos, ni el don-aire ése se juegan el sueldo". M'estalvio els comentaris.
6. Les teves grans preguntes
6.1. Tu què opines que el català i el valencià són el mateix?. Jo?. Em prens el pèl?. Per favor, digues una resolució del Parlament de Catalunya o del GP Socialista que negui això. Per cert, la proposta de l'Estatut valencià diu "la llengua que és coneguda com valencià", que no és el mateix que la llengua valenciana. Tu creus que existeix l'aranès o, com diu el nostre Estatut, la llengua occitana que en aquest territori anomenen aranès.
6.2. El meu grup (PSC) no ha fet esmenes. Per cert, qui sí les ha fet és CiU. I no sacralitzis l'Estatut del Parlament. Saps quants articles no es van votar per aquest 89% famós?. Ho saps?. I una qüestió. Tu, l'esmena de rebre durant set anys una inversió en infrastuctures equivalent al pes del PIB tampoc la vols?.
6.3. Ho veus com toques d'oïdes?. La disposició transitòria 6.1. diu que la inversió "ha de tendir a equiparar-se" i que això es decidirà en el sí de la Comissió Mixta (disposició final primera). Pot ser que ara em diguis. Jo em fio totalment d'aquesta Comissió. I llavors tot el teu míting sobre la malfiança i l'expoliació té, en aquest cas, una excepció?.
6.4. Tampoc diu això. Et recomano que et llegeixis bé el text. Sàpigues que jo estic en contra del concert. Jo estic en contra. Formem part d'un Estat i això no és compatible amb el concert. Tant per tant la independència. No es pot estar en un Estat però tenir una autonomia financera total. Jo critico el concert basc. Em sembla una aberració i una vergonya intolerable. No és el meu model. Intentar el concert és impossible. Fins i tot els estats amb major autonomia federal (com Alemanya, USA o Canadà) tenen sistemes de compensació. Dir sí al concert és dir no a l'Estatut i sí a la Constitució catalana. Insisteixo: És legítim, però això es diu el primer dia.
7. És Solbes i no Solves.
8. El meu fill va i anirà a una escola pública. Què tens amics que treballen en un tèxtil?. Jo tinc familiars que viuen amb 300 euros al mes. Tinc amics cambrers, paletes i botiguers que malviuen com poden. He treballat sis estius de cambrer; he viscut quatre anys amb un sou de 600 euros al mes. Igual que tothom. Però tu què t'has cregut?. "Encara que jo no t'hagi votat pots fer quelcom?". Mira. No m'agrada que m'insultin. Per tant, faré veure que això no ho has escrit.
9. Tinc tot el dret del món a intentar convèncer que l'Estatut és un bon Estatut. Jo no busco que em diguis "ben negociat". Encara que et sembli increible, la gent que treballa amb això no busca aplaudiments. No es tracta que vagis donant un copet a l'esquena de la gent. Es tracta de tenir una línia coherent. I jo no venc res. No tinc clients. Ni tu ni ningú és client meu. Jo soc un representant dels ciutadans i ciutadanes del país i intento fer-ho el millor que puc.
10. Mala llet?. No. T'equivoques. No em consola en absolut que la tinguis amb Esquerra, un partit del que et diferencies tant que hi dediques de forma exclusiva el teu altre blog. Jo crec en el projecte del govern catalanista i d'esquerres. Estic molt content de la feina feta. Tinc molts companys d'escó d'Esquerra i he treballat amb consellers d'ERC com Huguet o Pere Esteve. El meu profund respecte. No em consola en absolut que vagis repartint mossegades també allà. Jo que tu dedicaria una mica d'energia a altres companys de l'hemicicle com ara el Pepé.
11. Última. He vist el teu post en què comparaves els dos estatuts. T'ho diré amb llenguatge LOE: "Necesita mejorar".
2. El que dic es que alla tenen una brunete mediatica que, encara que diguin bejenades, a copi de repetirho les fa veritats (Madrid es mas solidaria y crece)
3. L'Estatut del 30 de setembre el veig millor i tu tambe no? ja que va ser el que vas votar si, el que torna tagrada mes? Gracies per lo de brillant. El 30 de setembre que vares votar i brindar noi? ja no t'enrecordes?
4. El 85% de l'Estatut era de Esquerra varen dir, ei que en el 15% que falta hi ha els calès. La policia tambè es va traspasar, i els calès?
5. He posat: "Ninguno de nuestros políticos, ni los de Esquerra, se juegan su sueldo con esto, ni el don-aire."
No "El don-aire ese", no es la meva intencio faltar al respecte, i no poso el nom, ni majuscules perque t'identifiques així. Em disculpo si t'has ofès. El fons del comentari era que defensaries molt mes la lletra de l'Estatut del 30 de setembre si t'hi anes el sou. Es una opinió subjectiva.
6.1 El PSOE-PSC a Madrid va votar a favor del Estatut Valencià que fa referéncia a l'"idioma valencià" com entens aixó tu? (mira: http://www.fev.org/modules.php?name=News&file=article&sid=159 que diu: Per contra, encara s’aprofundeix la confusió política amb l’ús de l’equívoca expressió “idioma valencià”, que afavoreix la segregació idiomàtica.)
6.2 Ostres, el teu grup al congres es el PSOE-PSC no? carai quina falta de memoria: http://www.psoe.es/ambito/saladeprensa/news/index.do?id=68421&action=View
Diu "Las enmiendas socialistas al Estatut defienden la Constitución, el interés general y el respeto al Parlamento de Cataluña" on estaves tu? al costat de Rubalcaba o de Catalunya?
6.3 La petita diferencia es que m'en fio de tot si els calès els tinc jo, petita diferencia, res d'important. Ja se que tu no li veus, així ens ha anat negociant i així tens que intentar convencer.
6.4 Ja se que penses que el que esta a favor del concert vol ser independent, ja ho se. Ara si es posa el concert a referèndum tu creus que perdria, segur, per que no el posem? i el del 30 de setembre? Penso que defenses els teus votants o defenses els teus criteris abans que els teus votants?
Qui esta a favor del concert? El concert es fatal! mira lo malament que van a Navarra! es que no son solidaris!
Escolta ara anirem de solidaris amb els de les pateres, perque no els hi donem un 10% del PIB d'Espanya? ja no en vindrá ni un.
A Alemanya fa 25 anys que el nostre dèficit fiscal calculat de la manera MES favorable per nosaltres (que els alemanys creuen que es la bona) no passaria del 4%. I ho calculen cada any oh miracle! impossible oi?
Mes, a Alemania la CONSTITUCIÓ defensa els landers productius i diu que no pot ser que es mermi la seva productivitat, aqui DESDE CATALUNYA es defensa la solidaritat, es incrible. Tothom defensa la seva (o es que Ibarra el que diu es correcte?, ell sap que diu FALSETATS) menys nosaltres que som correctes.
7. Sorry li he baixat la B a v
8. Torno a disculparme. Es un to de suplica mes que d'insult però m'ha quedat malament. Però de veritat creus que l'Estat que durant 25 anys fem el que fem no ha VOLGUT reduir el deficit ara ho fara per el que possa? L'Estatut del 79 tambe tenia texte que mai s'ha acomplert, inclos la constitucio diu que no podem ser discriminats, mai s'ha acomplert. Crec que s'ha de posar molt mes clar, que l'Ibarra digui que no el traga vaja, i el Bono menys (aquest sí que seria un bon Estatut, si)
9. Es que si poses clar el que tu creus que posa m'hauries de convencer? Convenç els teus socis de Madrid (Guerra i Rubalcaba) que el que posaba el del 30 de setembre era bo, ara ja has fet tard, aquest diuen que es bo ells no jo. Com a representant ells valorarán el que fas, no cal que t'esforcis tant, que tambè saben llegir: "la solidaridad depende del Estado". Ho vareu posar per si les dubtes aixó? Tan clar com ho posa, perque no algun limit?
10. Esquerra al negociar amb vosaltres va prioritzar en un cert moment les cadires que el país (Catalunya) al meu entendre. Quan vareu canviar de lloc a les negociacions i vareu posarvos al costat del PSOE a les esmenes tenien que haver dit "no" i la travessa del "vot nul polític" no hi sería. Al senat el vot tindria que haber sigut "no". I mes diferencies. M'hi vaig fer militant per aixó fa uns 3 messos, volia intervenir tot aixó del Estatut. Ho veig important.
11. Fes una comparativa tu amb els teus mitjans, per favor. I que t'ajudi Sala i Martin no Ibarra. No cobro jo per aixó. De fet dona molta feina aixó de contestar i fer el blog. La faràs?
De tota forma crec que incorrecte no es, soc informatic he estat quimic, comercial, gerent pero no economista.
Ara aixó si, per 200000 € de subvenció et faré uns informes de c****ns, que calès tampoc men sobren (es broma, no vull ofendre i no em venc, que ara tot es pot malinterpretar)
Queda molt llarg aixó. Es una feinada anar contestant. Ets tan tossut com jo (crec que es un el.logi aixó) o sigui que intentare resumir mes. Tampoc crec que canviïs d'opinió, no?
L'altre blog? No tinc mes blogs jo. La regidora d'ERC de Castelldefels en vol tindre un i he fet proves i m'el vaig deixar obert! gracies, ja m'el he carregat, encara dira que li faig servir el nom.
Y es del todo razonable que unas CCAA no tengan más recursos que las otras vía transferencias. Porque entonces, yo me pido una "segunda vuelta" para que éstos que ahora son más ricos me paguen a mi que soy más pobre.
El principio de ordinalidad no tiene nada que ver con el miedo a que alguien adelante o otro.
Seguro que entiendes que para cualquier C.A. lo mejor que le podría pasar es que "las otras" creciesen tanto que se quedase en la parte baja y en vez de déficit negativo lo tuviese positivo. Que es una hipótesis que el Estatut (y yo mismo) no descarta.
Deixem-ho en taules i continuem en altres posts. Que al final, s'avorriran els soferts lectors d'aquest blog.
Si en un territorio vive más gente con renta alta, es normal que se paguen más impuestos que en otro.
Vuestro argumento es insostenible, no ya desde una óptica más o menos liberal como la mía, sino especalmente desde una órbita socialdemócrata, que creo es la vuestra...
Te imagino de presidente de la comunidad de propietarios de una urbanización en Vallvidrera o en Collserola planteando al gobierno que hombre, "estamos a favor de la ocmpensación, pero estamos a favor de fijar unos límites." Imagino que vuestro discurso seguiría así : "es del todo razonable que unas localidades o barrios dentro de ellas no tengan más recursos que las otras vía transferencias."·
El argumento es, creeme tan endeble, que siguiendo con el mismo, para déficit fiscal, el que tiene San Gervasio no sólo con Cataluña, sino también probablemente con la Unión Europea. Y no te digo nada la moraleja, hay que ver,fritos a impuestos para que los de villaverde tengan un polideportivo. Hay que joderse.
Y no te digo nada emilio botín, lo suyo sí que es un déficit fiscal de cojones...
Lo que pasa es que hasta esta innovación que supone el estatuto (este al que si te opones y eres de izquierda no pasa nada, pero si eres de derechas es un anticatalán de cojones) habíamos acordado algo tan espantoso como que el que más tenga, que sea el que más pague. Han tenido que llegar los nacionalistas y los socialistas catalanes para sacarnos del error.
PD: suerte en la fase de ascenso. También tenemos ahí a la ponfe y al burgos. A ver si suben los tres...
Si en Cataluña tenemos un aeropuerto de tercera los catalanes sufren las consecuencias.
Jo soc professor d'Universitat. Modestament, també faig les meves publicacions en revistes indexades. I això no vol dir que jo tingui raó.
Mira. La ciència no és neutral. Hi ha procediments, balances, tècniques, procediments que són purament científiques. Però arriba un moment en què hi ha posicions ideològiques. I els premis nobel també voten. En Sala-Martín és un extraordinari economista. Però quan diu "canvio federalisme per respecte a la identitat catalana; i si no, concert o independència", el que fa és una declaració d'intencions.
I faig futbol sala i squash 3 cops per setmana cada cosa (squash als migdies i futbol tarda-nit i diumenge al matí)
De fet igual m'animo i faig un blog explicant com he arribat fins aqui.
Deixam, de tot cor, i si surt el sí, desitjar que tinguis raó en tot el que possas.
Et tinc en RSS i anire mirant, o sigui que cuidado amb els "será dificil de calcular" o coses així, que em tentes a ficar cullerada! jeje
No crec que tingui res a veure amb les intencions d'en Martín escriure bé el seu cognom.