26 de maig 2006

Les finances de l'Estatut (IV)

Ahir un amic em va confessar que desitjava que arribés d'una vegada l'Estatut per estalviar-se els meus posts sobre el finançament. Altres trucades anònimes m'han amenaçat que si continuo per aquesta línia és possible que canviïn el seu sí per un rotund no. Però ja coneixen la meva obstinació genètica. Prometo, això sí, que quan acabi aquesta sèrie de posts sobre finançament i Estatut em dedicaré per un temps a temes molt més interessants com el día del orgullo friki, la visita del Papa a Polònia (casualment el mateix dia) o la reedició dels vídeos de Banner i Flappy. Mentrestant, poden fer zàpping si ho desitgen amb les desventures del pobre Max regidor.

Un dels principals avantatges de la proposta del nou Estatut és la creació de l'Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència Tributària farà el que fan totes les agències similars, és a dir gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar els tributs propis i els tributs estatals cedits totalment. Els tributs propis són aquells que crea la pròpia Generalitat, mitjançant una llei del Parlament. I els tributs estatals cedits totalment són successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentals, jocs d'atzar, vendes minoristes de determinats hidrocarburs, transport i electricitat. En tots aquests impostos, el marge de maniobra de l'ATC és absolut: fixa els trams, les bonificacions, les exempcions...

I els altres impostos?. Hi ha una sèrie d'impostos que són compartits entre la Generalitat i l'Estat. Essencialment són tres: l'IRPF, l'IVA i els impostos especials (és a dir, els vicis: tabac, alcohol i hidrocarburs, que s'ha convertit en un altre vici). D'acord amb el que preveuen les disposicions transitòries 8, 9 i 10, el percentatge d'aquests impostos que corresponen a la Generalitat s'incrementa del 33 al 50% (IVA), del 35% al 50% (IRPF) i del 40 al 58% (impostos especials). En aquests tres tributs, els recursos destinats a la Generalitat són paritaris o bé superiors.

Qui gestiona aquests impostos?. Anem a veure què diu l'article 203.4:

Correspon a la Generalitat de Catalunya la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s'atribueixin, respecte als cedits parcialment, d'acord amb el que s'estableix a l'article 204.


I què diu aquest article?. Regula que en el termini de dos anys s'ha de crear un consorci o un ens equivalent, integrat de forma paritària per l'Agència estatal de l'Administració Tributària i l'Agència Tributària de Catalunya. Aquest consorci ("que es pot transformar en l'Administració tributària a Catalunya") és el que permet que la Generalitat incrementi la seva participació en la capacitat normativa sobre l'IRPF i participi per primera vegada en le operacions efectuades en la fase minorista de l'IVA i els impostos especials.

O sigui. L'estatut consagra la creació d'una Agència Tributària que gestiona tots els impostos propis o cedits totalment i participa de forma consorciada amb l'Estat en la gestió dels tributs cedits parcialment. A efectes de la relació amb les persones contribuents hi haurà una "finestreta única". N'hi ha qui diu que aquesta és una pèrdua essencial respecte l'Estatut del 30 de setembre. És veritat que l'article 205.1. de la proposta que aprova el Parlament diu que l'ATC gestiona tots els impostos suportats a Catalunya (cedits totalment o parcialment). Però l'article 204.3 deia literalment:

La Generalitat té capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea.


Aquest "marc de les competències de l'Estat" limitava de facto l'aplicació de l'article 205.1. I per això, la resta de l'articulat fa referència a la relació entre l'administració i la Generalitat: "A tal efecte l'administració tributària de la Generalitat i la de l'Estat col·laboren i subscriuen convenis i fan ús dels altres mitjans de col·laboració que consideren pertinents". Si això no és un consorci, s'assembla força.

Intentaré fer un breu resum:

1. La proposta d'Estatut permet la creació d'una Agència Tributària Catalana. Aquesta agència té capacitat normativa en els impostos propis i cedits totalment.

2. En els tributs cedits parcialment, es crearà un ens que acabarà essent l'administració tributària de Catalunya. Aquest serà un ens consorciat entre les dues administracions (catalana i espanyola). Particularment, jo veig bé aquest consorci per dos motius: (a) si els impostos són compartits, sembla lògic que la seva gestió també ho sigui; a més, ens beneficiarem del know how de l'administració estatal; (b) el sistema de consorci facilita la participació de l'administració catalana ( i la de la resta de les comunitats autònomes) en la fiscalitat estatal, seguint el model alemany.

3. La proposta de l'Estatut del 30 de setembre fixava de facto uns mecanismes de consorci amb l'Agència Tributària Estatal.

4. Amb l'aplicació de l'Estatut, la Generalitat tindrà una gran capacitat de maniobra en la gestió dels impostos que es paguen a Catalunya. Jo crec que això té tres grans avantatges: (a) Ja coneixen la meva perversió federalista: jo soc dels que pensen que quan més a prop està l'administració de l'administrat, més eficient és i més capacitat té per detectar, per exemple, les bosses de frau. (b) La capacitat normativa vol dir que la Generalitat podrà fer una política fiscal pròpia, és a dir, podrà pujar o baixar els impostos (o les bonificacions, les exempcions...) i determinar així el nivell de serveis públics que desitja. (c) Finalment, es crea un marc que és alhora bilateral i multilateral. Ja sé que hi ha moltes persones que només veuen avantatges amb un model bilateral. Jo crec que també és bo que hi hagi estructures multilaterals. Hi ha moments en què podem trobar aliats, que són impossibles en un vis a vis. I, a més, l'economia catalana té una implantació tan forta a la resta de l'Estat (per què La Caixa financia la selecció?) que jo no perdria tan fàcilment els ponts amb la resta de comunitats.

Potser la part més visible de tot aquest procés és que l'inspector d'hisenda que no es creu que hem adquirit un xalet a la costa per 30.000 euros ara es dirà Marcel·lí Puigdomènech i Montaner i no José Luis del Pozo Aguado y Bienpensante. Ara bé. La multa ens farà el mateix mal.

11 comentaris:

hasta los huevos de zp ha dit...

Mire, aquí, Ud se engaña menos. Y me felicito. Y lo que propone el estatut cepillado está bien y es lo que ya se aplica en casi todas partes, a saber, los impuestos cedidos y su normativa (Espe ha bonificado el 99% de las donaciones). Los propios a crear, y la novedad es sobre los compartidos donde lo más importante son los nuevos porcentajes (que conste a la gente que Chaves tragó porque, aunque pierde en IRPF, el IVA no les va nada mal y de los especiales, qué le voy a decir). De todas formas, quien más beneficiada sale, además de Uds es Espe (mucho consumo, mucho IRPF y, también, mucho vicio). A los otros habrá que compensarles. Con qué?

En fin. Esto no tiene nada que ver con tener capacidad normativa, de recaudación y gestión de todos los impuestos. Incluido el de sociedades (que se le olvida). Nada que ver.

Aunque ya sabemos las razones, la pregunta es: Por qué votaron entonces lo que votaron en el parlament? Es contradictorio con lo que ahora dicen.

De todas formas, la financiacón, en mi opinión, no se incrementará, porque al final, otros perderían. Les quitarán los 2000 kilos del FS.

Lo que me gustaría que dijera es quién palmaría, en caso contrario. Quién? Nombres.

Ese es el verdadero debate. Ese el quiz de la cuestión. Y lo que les da miedo "electoral". Al PSOE, digo.

PD: por cierto, no dice nada de los horarios comerciales y de las aperturas en domingo ni de la construcción de grandes superficies. Se lo recuerdo por lo del impuesto invisibles, ya sabe, ese que, según Uds, pagan los pobres a los que dicen "defender". Diga algo hombre, que me tiene en ascuas...

chat ha dit...

Ja sé que l'altre dia hi vas passar per sobre, però tinc un dubte que no aconsegueixo aclarir.

En cas que al referèndum guanyi el "no", què passa?

Ens quedem de moment amb el del 79? quins plaços s'obren per renegociar un nou Estatut? s'ha de renegociar al Congrés? S'ha de refer al Parlament?

Els que volen el "no", ( http://perearagones.blocat.com/post/3114/74590 ) diuen una cosa, i els partidaris del "sí" una altra...

ignasi ha dit...

Vols dir que no ets aragonès!!!!

Mira que la meva dona és tossuda, però tu!!!!

Jo també tinc ganes que s'acabi l'Estratut d'una vegada. Les alternatives que suggereixes són més divertides...

Per cert: qua acabeu legislatura?

Salut

Lucien de Peiro ha dit...

Tot i haver escrit una petita andanada a l'anterior post, m'agradaria exposar una comparació que he sentit fa uns moments de boca d'un company de feina, prou espabilat:

Ets un treballador amb un sou de 1200€ mensuals. Imagina que vas a parlar amb els teus caps, i els hi dius que pel teu curriculum, pels teus coneixements i experiencia no mereixes menys de 1800 € al mes. A més a més els ho fas arribar per escrit. Els teus caps et sorprenen i accepten la teva proposta, després de rumiar una bona estona, peró et diuen que hi haurà una condició per poder cobrar els 1800 € mensuals que demanes, i és que aquests diners els rebràs en funció d'un fons establert per a salaris. Quan el fons ho admeti, cobraràs aquests 1800 €. El tema està en que mai cobraràs 1800 i que amb prou feines cobraràs més de 1200 € algún mes. Fins i tot és molt posible que molts mesos te'n donguin menys, fins a 1000 ó 1100 €, tot i que al final és molt probable que l'aument real mitjà sigui d'uns 100€ al mes. Aixó és el que ha passat amb el finançament que ens proposa aquest Estatut.

Quan hagi acabat la comparativa que estic duent a terme entre l'Estatut sortit del Palament de Catalunya al Setembre de 2005 i el que es votarà, que és de Març de 2006, penso propagar-la per tot arreu i lluitar dintre les meves posibilitats per trencar aquest estat d'opinió fals que s'està estenent com la polvora i que diu que no hi han hagut tants canvis entre el text del Parlament de Catalunya i el que finalment s'ha aprovat a les corts espanyoles.

Puc dir ben alt i clar, i amb arguments (com a mínim per als 128 primers articles de l'Estatut, que és on em trobo) que ambdós textos són la nit i el dia i que les diferencies són molt importants. Massa!

Salutacions.

pululante ha dit...

No entraré en el fondo de la cuestión porque me pierdo entre impuestos exclusivos, compartidos, etc.

Como mucho diría que si hay consenso entre todas las CC.AA., el Estado debería poner una carga tributaria según sus necesidades, y luego cada CC.AA. también la suya propia de tal forma que nos quedara claro cuánto nos cobra cada uno. Y así que cada palo aguante su vela.

Hay una idea que sí me gusta: la ventanilla única. Hace tiempo lamentablemente fui a un asunto sobre impuesto de sucesiones. Fui al edificio de Hacienda "de toda la vida". Después de esperar la pertinente cola, un amable funcionario me dijo que eso era competencia autonómica. Así que peregrinaje por la ciudad (y pagando parking mientras tanto) y nueva cola. ¿A mí que me importa de quién sea la competencia? Yo quiero ir a un sitio y que me resuelvan el asunto.

Y otro apunte. Dice que cuanto más cerca la administración, mejor conoce el caso y las bolsas de fraude. Pero también está el mayor peligro de que el funcionario participe en ellas. Véase Marbella como caso visible, y las Marbellas que todavía no se han destapado pero que todos sabemos de su existencia.

don-aire ha dit...

Hasta los huevos Siempre me pilla usted con prisas. Tengo que explicarle porqué no es verdad lo de la caja común y explicarle también cuatro números. Pero necesito tiempo y ahora estoy en plan telepredicador cantando las excelencias del Estatuto por estas tierras.

Hoy he estado en Sant Pere de Ribas y ahora me voy a Arbúcies y luego a Palamós. Mañana, Argentona y luego a Llançà (Nit de la Pesca). El domingo me encontrarán ustedes en l'Estartit y en Figueres. Pero aún así les amenazo con un post por día.

chat D'entrada, ens hem d'esperar quatre anys per començar. Després, hem de fer una proposta en el Parlament de Catalunya. Quina?. Què creus que farà CiU?. I el PSC?. Reeditar el text del Parlament o el del Congrés?. I a Madrid?.
Jo crec que si votem no ens pelem el Zapatero que s'ha jugat el bigoti. I que es necessitarà una generació per trobar unes condicions tan favorables.
Però això és política ficció. Ningú ho sap. Mira la Constitució Europea. Havíem de dir que no per a tenir una millor. Hem dit que no i ara tenim Niça. Potser surt bé ara. Potser. Però això no se sap.
Particularment crec que el millor no és fer jocs de càbales. Jo no crec que hem de votar aquest Estatut perquè si no el PP guanyarà, o vindran les set plagues o el Barça deixarà de guanyar lligues. Qui voti que sí que ho faci perquè cregui que és un bon document. Que és el que, honestament, penso jo.


Ignasi El Parlament es disol 54 dies abans de les eleccions. O sigui, suposo que per setembre.

El resto de respuestas y el nuevo post, más tarde. Que me esperan en Arbúcies (la tierra de Teatre de Guerrilla). Si alguien está por allá, será un placer saludarle

David ha dit...

Si llego a saber yo antes que estabas haciendo esto ... Un abrazo Don.

Pedro ha dit...

Donaire, suposo que les teves opinions sobre el concert econòmic les has fet saber al PSE i les has explicat a Patxi López quan l'has trobat. Suposo que has escoltat els seus arguments favorables al concert.

don-aire ha dit...

Jo no soc més que un humil diputat. Si truco en Patxi López, probablement no es posarà al telefon. De tota manera, això ja ho ha dit públicament en Pasqual Maragall.

Pedro ha dit...

No parlo de trucades home, bé deus conèixer gent del PsE-Ee.

Anònim ha dit...

visca catalunya lliure , som una nacio ////
marc-sabates.com