Les finances de l'Estatut (IV)

Ahir un amic em va confessar que desitjava que arribés d'una vegada l'Estatut per estalviar-se els meus posts sobre el finançament. Altres trucades anònimes m'han amenaçat que si continuo per aquesta línia és possible que canviïn el seu sí per un rotund no. Però ja coneixen la meva obstinació genètica. Prometo, això sí, que quan acabi aquesta sèrie de posts sobre finançament i Estatut em dedicaré per un temps a temes molt més interessants com el día del orgullo friki, la visita del Papa a Polònia (casualment el mateix dia) o la reedició dels vídeos de Banner i Flappy. Mentrestant, poden fer zàpping si ho desitgen amb les desventures del pobre Max regidor.

Un dels principals avantatges de la proposta del nou Estatut és la creació de l'Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència Tributària farà el que fan totes les agències similars, és a dir gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar els tributs propis i els tributs estatals cedits totalment. Els tributs propis són aquells que crea la pròpia Generalitat, mitjançant una llei del Parlament. I els tributs estatals cedits totalment són successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentals, jocs d'atzar, vendes minoristes de determinats hidrocarburs, transport i electricitat. En tots aquests impostos, el marge de maniobra de l'ATC és absolut: fixa els trams, les bonificacions, les exempcions...

I els altres impostos?. Hi ha una sèrie d'impostos que són compartits entre la Generalitat i l'Estat. Essencialment són tres: l'IRPF, l'IVA i els impostos especials (és a dir, els vicis: tabac, alcohol i hidrocarburs, que s'ha convertit en un altre vici). D'acord amb el que preveuen les disposicions transitòries 8, 9 i 10, el percentatge d'aquests impostos que corresponen a la Generalitat s'incrementa del 33 al 50% (IVA), del 35% al 50% (IRPF) i del 40 al 58% (impostos especials). En aquests tres tributs, els recursos destinats a la Generalitat són paritaris o bé superiors.

Qui gestiona aquests impostos?. Anem a veure què diu l'article 203.4:

Correspon a la Generalitat de Catalunya la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s'atribueixin, respecte als cedits parcialment, d'acord amb el que s'estableix a l'article 204.

I què diu aquest article?. Regula que en el termini de dos anys s'ha de crear un consorci o un ens equivalent, integrat de forma paritària per l'Agència estatal de l'Administració Tributària i l'Agència Tributària de Catalunya. Aquest consorci ("que es pot transformar en l'Administració tributària a Catalunya") és el que permet que la Generalitat incrementi la seva participació en la capacitat normativa sobre l'IRPF i participi per primera vegada en le operacions efectuades en la fase minorista de l'IVA i els impostos especials.

O sigui. L'estatut consagra la creació d'una Agència Tributària que gestiona tots els impostos propis o cedits totalment i participa de forma consorciada amb l'Estat en la gestió dels tributs cedits parcialment. A efectes de la relació amb les persones contribuents hi haurà una "finestreta única". N'hi ha qui diu que aquesta és una pèrdua essencial respecte l'Estatut del 30 de setembre. És veritat que l'article 205.1. de la proposta que aprova el Parlament diu que l'ATC gestiona tots els impostos suportats a Catalunya (cedits totalment o parcialment). Però l'article 204.3 deia literalment:

La Generalitat té capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea.

Aquest "marc de les competències de l'Estat" limitava de facto l'aplicació de l'article 205.1. I per això, la resta de l'articulat fa referència a la relació entre l'administració i la Generalitat: "A tal efecte l'administració tributària de la Generalitat i la de l'Estat col·laboren i subscriuen convenis i fan ús dels altres mitjans de col·laboració que consideren pertinents". Si això no és un consorci, s'assembla força.

Intentaré fer un breu resum:

1. La proposta d'Estatut permet la creació d'una Agència Tributària Catalana. Aquesta agència té capacitat normativa en els impostos propis i cedits totalment.

2. En els tributs cedits parcialment, es crearà un ens que acabarà essent l'administració tributària de Catalunya. Aquest serà un ens consorciat entre les dues administracions (catalana i espanyola). Particularment, jo veig bé aquest consorci per dos motius: (a) si els impostos són compartits, sembla lògic que la seva gestió també ho sigui; a més, ens beneficiarem del know how de l'administració estatal; (b) el sistema de consorci facilita la participació de l'administració catalana ( i la de la resta de les comunitats autònomes) en la fiscalitat estatal, seguint el model alemany.

3. La proposta de l'Estatut del 30 de setembre fixava de facto uns mecanismes de consorci amb l'Agència Tributària Estatal.

4. Amb l'aplicació de l'Estatut, la Generalitat tindrà una gran capacitat de maniobra en la gestió dels impostos que es paguen a Catalunya. Jo crec que això té tres grans avantatges: (a) Ja coneixen la meva perversió federalista: jo soc dels que pensen que quan més a prop està l'administració de l'administrat, més eficient és i més capacitat té per detectar, per exemple, les bosses de frau. (b) La capacitat normativa vol dir que la Generalitat podrà fer una política fiscal pròpia, és a dir, podrà pujar o baixar els impostos (o les bonificacions, les exempcions...) i determinar així el nivell de serveis públics que desitja. (c) Finalment, es crea un marc que és alhora bilateral i multilateral. Ja sé que hi ha moltes persones que només veuen avantatges amb un model bilateral. Jo crec que també és bo que hi hagi estructures multilaterals. Hi ha moments en què podem trobar aliats, que són impossibles en un vis a vis. I, a més, l'economia catalana té una implantació tan forta a la resta de l'Estat (per què La Caixa financia la selecció?) que jo no perdria tan fàcilment els ponts amb la resta de comunitats.

Potser la part més visible de tot aquest procés és que l'inspector d'hisenda que no es creu que hem adquirit un xalet a la costa per 30.000 euros ara es dirà Marcel·lí Puigdomènech i Montaner i no José Luis del Pozo Aguado y Bienpensante. Ara bé. La multa ens farà el mateix mal.