Les finances de l'Estatut (V)
Reinhold Meissner ha viscut la major part de la seva vida en una muntanya. Mite viu de l'alpinisme, ha perdut en diverses ascensions alguns amics, el seu germà i unes quantes falanges dels dits. Diuen que quan va arribar al impressionant Gasherbrum I el seu acompanyant, en Peter Habeler, li comentà: "Bé. Això ja està fet. I què farem ara?". Meissner s'apropà un moment al cim enteranyinat pels núvols i la fred i contestà: "De moment, gaudir de la vista". Sempre m'ha agradat aquesta imatge. Abans de pensar en escalar nous cims, gaudim un moment del paisatge.
Ja he comentat que la proposta d'Estatut incrementa de forma sensible la participació dels impostos, de manera que en els tres principals tributs compartits (IVA, IRPF i impostos especials) la Generalitat recaptarà com a mínim el 50%. A més, la disposició addicional tercera explicita que la inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures es correspondrà amb el pes del PIB català. Pagar per renda i rebre per renda durant set anys. Llegim l'article:
No podem saber la quantitat exacta d'aquesta inversió. Primer, perquè està condicionada pel pes efectiu del PIB català sobre l'espanyol (actualment, un 18,8%). I segon, perquè també està condicionada pel volum del Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Però per a què es facin una idea, el valor mig de les inversions de l'Estat a Catalunya ha estat d'un 10% anual aproximadament. Si volen, prenem la darrera referència: el 12%. Passar del 12% al 18% llarg suposa un increment del 50% en el volum de les inversions durant set anys. Que és el que necessitem per iniciar l'ambiciós Pla d'Infrastructures de Catalunya, el pla que canviarà el model de mobilitat del país.
He llegit en molts articles i posts que això ja formava part del text de l'Estatut aprovat pel Parlament. No és cert. En realitat, la disposició addicional sisena deia literalment "La inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures ha de tendir a equiparar-se progressivament a la participació del PIB de Catalunya amb el PIB de l'Estat". No sé què pensen vostès, però entre "ha de tendir progressivament a equiparar-se" i "s'ha d'equiparar" hi ha un salt mortal sintàtic. El primer és futur indefinit i el segon és imperatiu. Diem-ho clar. En el pont aeri entre Barcelona i Madrid, l'Estatut guanyà un cabàs de recursos per infrastructures. I, curiosament, per més que m'he esforçat, no he trobat cap referència a aquest notable guany en el balanç que fa Esquerra entre els dos estatuts.
El principal argument que utilitzen a Madrid per justificar aquest increment és que aquests recursos addicionals serveixen per compensar (ni que sigui parcialment) un dèficit acumulat durant 20 anys. De fet, entre el 2002 i el 2004 el creixement del PIB català va ser molt inferior al creixement mig del PIB estatal. Tots els estudis destaquen que existeix una correlació molt estreta entre inversió en infrastructures i dinamisme econòmic. Els dèficits estructurals de les infrastructures a Catalunya (de l'aeroport a l'AP-7, del colapse de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a la inanició del sistema ferroviari) estaven limitant la capacitat de dinamisme de l'economia catalana, i de forma indirecta, de l'economia espanyola.
N'hi ha qui opina que això és la xocolata del lloro. I n'hi ha qui té ganes de començar a escalar un altre 8.000 quan encara no hem acabat de fer el cim. Saben?. Amb aquesta disposició i amb el conjunt del títol de finançament, hem de fer una mica com en Meissner. Gaudim del paisatge. Demà acabaré aquest serial amb una comparativa entre la proposta de finançament que va fer el Govern de la Generalitat el desembre de 2004 (i que va ser objecte de tota mena de lloances) i el títol de finançament de l'Estatut. Ja els avenço que són dos textos idèntics. I els hi confesso que en aquell llunyà desembre (amb una fred de mil demonis) vaig pensar que una proposta tan ambiciosa no podria ser acceptada a Madrid. Ara que tenim allò que vam dir (i escriure) que volíem, insisteixo, gaudim del paisatge.
Ja he comentat que la proposta d'Estatut incrementa de forma sensible la participació dels impostos, de manera que en els tres principals tributs compartits (IVA, IRPF i impostos especials) la Generalitat recaptarà com a mínim el 50%. A més, la disposició addicional tercera explicita que la inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures es correspondrà amb el pes del PIB català. Pagar per renda i rebre per renda durant set anys. Llegim l'article:
La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.
No podem saber la quantitat exacta d'aquesta inversió. Primer, perquè està condicionada pel pes efectiu del PIB català sobre l'espanyol (actualment, un 18,8%). I segon, perquè també està condicionada pel volum del Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Però per a què es facin una idea, el valor mig de les inversions de l'Estat a Catalunya ha estat d'un 10% anual aproximadament. Si volen, prenem la darrera referència: el 12%. Passar del 12% al 18% llarg suposa un increment del 50% en el volum de les inversions durant set anys. Que és el que necessitem per iniciar l'ambiciós Pla d'Infrastructures de Catalunya, el pla que canviarà el model de mobilitat del país.
He llegit en molts articles i posts que això ja formava part del text de l'Estatut aprovat pel Parlament. No és cert. En realitat, la disposició addicional sisena deia literalment "La inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures ha de tendir a equiparar-se progressivament a la participació del PIB de Catalunya amb el PIB de l'Estat". No sé què pensen vostès, però entre "ha de tendir progressivament a equiparar-se" i "s'ha d'equiparar" hi ha un salt mortal sintàtic. El primer és futur indefinit i el segon és imperatiu. Diem-ho clar. En el pont aeri entre Barcelona i Madrid, l'Estatut guanyà un cabàs de recursos per infrastructures. I, curiosament, per més que m'he esforçat, no he trobat cap referència a aquest notable guany en el balanç que fa Esquerra entre els dos estatuts.
El principal argument que utilitzen a Madrid per justificar aquest increment és que aquests recursos addicionals serveixen per compensar (ni que sigui parcialment) un dèficit acumulat durant 20 anys. De fet, entre el 2002 i el 2004 el creixement del PIB català va ser molt inferior al creixement mig del PIB estatal. Tots els estudis destaquen que existeix una correlació molt estreta entre inversió en infrastructures i dinamisme econòmic. Els dèficits estructurals de les infrastructures a Catalunya (de l'aeroport a l'AP-7, del colapse de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a la inanició del sistema ferroviari) estaven limitant la capacitat de dinamisme de l'economia catalana, i de forma indirecta, de l'economia espanyola.
N'hi ha qui opina que això és la xocolata del lloro. I n'hi ha qui té ganes de començar a escalar un altre 8.000 quan encara no hem acabat de fer el cim. Saben?. Amb aquesta disposició i amb el conjunt del títol de finançament, hem de fer una mica com en Meissner. Gaudim del paisatge. Demà acabaré aquest serial amb una comparativa entre la proposta de finançament que va fer el Govern de la Generalitat el desembre de 2004 (i que va ser objecte de tota mena de lloances) i el títol de finançament de l'Estatut. Ja els avenço que són dos textos idèntics. I els hi confesso que en aquell llunyà desembre (amb una fred de mil demonis) vaig pensar que una proposta tan ambiciosa no podria ser acceptada a Madrid. Ara que tenim allò que vam dir (i escriure) que volíem, insisteixo, gaudim del paisatge.
Comentaris
Unaltre article aquesta vegada al Pais d'Andalusia on diu que Zapatero VALORA el guany d'infraestructres del Estatut andaluç en 12000 M d'€. Util poder veure diaris d'alli oi? No he vist cap valoració económica de Zapatero del nostre Estatut, s'hem ha escapat? la tens tu?
Un petit indicatiu i comentari.
Andalusia diu al seu Estatut que les inversions en infraestructures s'aqueipararan a la població (el seu criteri beneficios) pero alli no es resta res.
El nostre texte diu que s'equipararan al PIB pero es resta el FCI.
Si hi ha la famosa suma cero (no hi pot haber a Espanya un 110% de inversions en infraestructures), a veure si adivines que passará amb el FCI els propers anys?
(i tornem al article de la posició relativa que tant i tant dificil de calcular es aqui)
Per si no van els links:
El País que diu que es duplicara el FCI el proper any es aquest:
http://www.elpais.es/articulo/espana/Gobierno/planea/duplicar/Fondo/Compensacion/Interterritorial/elpepiesp/20060207elpepinac_4/Tes/
El Pais d'andalusia on ZP diu que garanteix 12000 M d'€ a Andalusia es aquest:
http://www.elpais.es/articulo/andalucia/domingo/telefono/elpepiautand/20060124elpand_2/Tes/
La paradoja del alpinista es buena. Ya le dije lo de Sísifo.
Pero la tarta es la que es. Si alguien quiere comer más, otros comerán menos.
Ya sé que no van ha hacer una tarta por su cuenta (cómo les hubiera gustado) y luego, dar las sobras. Seguimos haciendo todos la tarta.
Pero la cuestión es: En el caso de que Cataluña tenga más, quién tendrá menos?. Nombres, please.
PD: Oiga. Que no me dice nada de los horarios comerciales, las grandes superficies, la apertura en domingo por lo de la inflacción (el impuesto de los currelas), le recuerdo. Y de lo más importante: la manía del jacuzzi esa...
La inversión de la Generalidad en Sant Cugat del Valles en infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación Interterritorial, se ha de equiparar a la participación relativa del producto interior bruto de Sant Cugat con relación al producto interior bruto de la Generalidad por un periodo de siete años.
Estas inversiones podrán usarte también para la liberación de peajes o la construcción de autovías alternativas.
Quizá te guste más esta:
La inversión de la Generalidad en el Barcelones en infraestructuras, excluido el Fondo de Compensación Interterritorial, se ha de equiparar a la participación relativa del producto interior bruto del Barcelones con relación al producto interior bruto de la Generalidad por un periodo de siete años.
Estas inversiones podrán usarte también para la liberación de peajes o la construcción de autovías alternativas.
Estoy en ello. Lo que más me duele es comprobar cómo un proyecto que es presentado, celebrado y aplaudido y que inspira de forma decisiva el modelo de financiación del Estatut antes era bueno y ahora no lo es. Lo único que pido es coherencia.
Creo honestamente que lo que no se nos puede negar en coherencia (y también a ICV). ERC dijo inicialmente que la propuesta era buena y ahora resulta que no. CiU dijo al principio que la propuesta era mala y luego dijo que sí. ¿El PP?. Siempre dijo no
D'entrada, t'he de dir que en general els partidaris del no sou molt selectius en les declaracions. Si en Pasqual Maragall diu que amb aquest Estatut guanyem molt, no val. Si Guerra diu que està retallat, llavors sí que val. I si Chaves opina que és fantàstic, també s'hi val. No sé. Per què us creieu uns polítics i els altres no?.
Jo et proposo que no tornem a parlar del que diu tal o qual polític. Entre altres motius perquè tothom parla també en clau interna. Chaves no pot dir que el seu Estatut és dolent. I Carod Rovira tampoc dirà que el que diu l'Estatut ho subscrivia fa només un any. Per tant, deixem les declaracions pels diaris i anem al gra.
Si mirem l'article 172 de la proposta de l'Estatut andálús (que és l'equivalent al nostre 206) veurem que els principis de finançament són (a) recaptació per població, (b) factor de correcció de la població efectiva (immigrant) i (c) mateixos serveis per la mateixa pressió fiscal. Et sona?. Doncs sí. És el mateix que el nostre excepte el principi d'ordinalitat que ells no l'han contemplat.
A més d'aquests criteris, que estan en l'articulat del títol d'economia, Catalunya incorpora una disposició per la qual rebrem un percentatge equivalent al PIB (certament, descomptat el FCI) en el capítol d'inversions. En el cas andalús, la disposició addicional tercera (2) recull l'efecte de la població. Francament, no hi ha color. Jo no ho canvio. En absolut. Simplement perquè el diferencial entre població i PIB és infinitament superior a la part proporcional del FCI.
Això és així. I, és clar, ara necessites crear un contraargument. I aquest és que en els propers anys el FCI es multiplicarà per 5, per 6 o per 10, de manera que el que guanyem per un costat el perdem per un altre. Si incrementem el FCI més enllà d'un valor de correcció (que tampoc ve d'aquí, creu-me) i alhora mantenim el percentatge del pes del PIB sobre la inversió a Catalunya, simplement matem d'inanició a les altres comunitats riques del sistema comú com Madrid, Balears o País Valencià.
Les condicions del percentatge del FCI estan detallades en la Llei 22/2001 i regulen un percentatge que és el que s'ha aplicat sempre. I és el que es continuarà aplicant, punt amunt punt avall. I això són pesigolles en el model de finançament.
No se sap
Efectivamente no tengo tiempo (y no sólo por el manifiesto) y tengo deberes con usted. Sobre todo tengo que explicarle con un cierto detalle porqué el mito de la caja común no funciona. Le dejo con la intriga, que así entra otro día y me sube la estadística. ;-)
Los jacuzzis son una obsesión de los rojos, formados en una doctrina que criminalizaba el lujo y la pompa. Por eso, los desgraciados resultados de esa formación insana proyectamos nuestras fantasías sobre lo prohibido. Y no sólo los jacuzzis. También en los coches de lujo (esos Ferraris con las puertas semiabiertas), las mansiones con 15 cuartos de baño o los yates fondeando en una cala de Mónaco.
No es una cuestión baladí. El informe
de López Casasnovas resuelve este dilema que plantea usted de una forma que no le va a gustar. Dice que este mecanismo de equiparación relativa se aplica en aquellos territorios que tienen un sentido de colectividad.
Ya le dije que no le iba a gustar. Pero se lo voy a decir de otra manera. Si el principio de solidaridad está tan asumido, ¿por qué no creamos un Fondo de Compensación Interterritorial (por ejemplo el 22,5% de la inversión del Estado) para paliar el crecimiento diferencial de Marruecos?. Usted me dirá. Hombre, porque no somos Marruecos. Y ahí es dónde voy.
El concepto de colectividad y el concepto de distribución es inherente al sentido de colectividad. Usted, por ejemplo, no cree en eso de las identidades "regionales" y por tanto le va un modelo de reparto homogéneo. Don Pedro o Jaume no creen en eso de España y, por tanto, cualquier euro le parece un expolio. Y yo, quimérico de mi, creo que se puede desarrollar un modelo híbrido que apoya y sostiene un estado y su principio de solidaridad, pero que a la vez reconoce un grado de autonomía y suficiencia a los espacios que usted llama "regionales". Este modelo es el federal y el que funciona en bastantes países occidentales.
Te repites muchísimo. Eso me lo has dicho en unos 11 comentarios.
Vamos a ver. Hay elementos de la propuesta por los que nosotros votamos en contra. Lo hicimos porque (a) no iba a prosperar y (b) no estábamos de acuerdo. En las votaciones del Parlament, votamos en contra de diversas enmiendas (como por cierto también hizo CiU).
Según tú, la actitud honesta es la de defender un texto que no compartimos y además que no puede tirar adelante. ¿Por qué?.
El problema que tienes es que consideras que sólo hay un modelo de Cataluña y unos intereses catalanes. Y eso no es cierto. Hay diversos modelos de Cataluña posible y el juego democrático se basa en la capacidad de defenderlos.
Es como en la Unión Europea: partidos de un mismo estado comparten posiciones con otros partidos de otro estado, que difieren de la posición de un partido del mismo estado. El PSOE vota cosas con el PSF que no coinciden con el PP. ¿Traición?. No: política.
Y de hecho, creo que votar en contra en el Parlament de unas propuestas y presentar enmiendas en la siguiente tramitación es unaabsoluta coherencia. ¿Cómo explicar que lo que hace una semana nos parecía mal ahora nos parece bien?.
El drama de este proceso es la posición de los otros partidos. ERC inicia el camino firmando un acuerdo de financiación. Y aceptando públicamente que en el proceso del Congreso puede haber cambios (lo acepta hasta el mismísimo Partal, fíjate). Y ahora reniega de todo y llega a extremos que contradicen su postura del 30/09.
CiU hace el recorrido inverso. Empieza en Cataluña exigiendo el concierto y mil temas más. Y acaba pactando dócilmente una propuesta que había criticado un mes antes. ¿Eso es coherente?. ¿Exigir un modelo y luego aceptar otro?.
Por cierto. El año 2002 el régimen común de las CCAA obtuvieron una media de 1.775 euros por habitante. El País Vasco, 3.116. No es mi modelo.
No combrego amb aquesta grandiosa roda de molí que has deixat anar volgudament o se t'ha escapat. Parlar a base d'eslògans és massa fàcil.
S'ha de parlar percentualment del que aporta cadascú a la caixa comuna, en números no ponderats és difícil de jutjar.
Tot i això el nou concert econòmic basc, aprovat en un clima de màxima tensió política entre Madrid i Vitòria a finals del 2001, suposa un pagament del govern basc de 2.000 milions d'euros anuals a l'Estat, un 4,1% del PIB basc de 2003, xifra que inclou una contribució a la solidaritat, per tal com supera amb escreix la despesa pública que el govern central realitza a Euskadi. Una contribució anual del sector públic central del 23% del seu PIB, com sembla que seria la basca actualment, és perfectament compatible amb la que realitzen els Estats nord-americans i els lands alemanys més productius amb els respectius governs centrals, i a la qual els catalans hauríem d'aspirar.
A veure, la gràcia era esporgar l'estatut a Barcelona o a Madrid, com et dic no trobo lògic fer-ho als dos llocs. Perquè no anar amb el concert a Madrid si amb una porposta molt minça l'han tombat igualment? És una doble rebaixa. Aquí hi ha agut un ball de parelles de sota el llit i dels fons de l'armari del qual el Psc ha participat. Zapatero bé que reprsenta el Psc també no quan va decidir pactar amb Ciu?
Per vull parlar de les paraules de Zapatero o Quim Nadal(sortirà del parlament un estatut perfectament assumible per Zapatero).
Zapatero confirma: el finançament a l'Estatut es una merda
En una entrevista d'Antoni Bassas a Zapatero a Catalunya radio ha desvelat que Catalunya, ni perd, ni MAI ha perdut, posicions relatives en relació al PIB desprès de la solidaritat.
Transcripció del tall de la entrevista:
A.Bassas: Se va a respetar en este Estatuto el principio de ordinalidad, es decir, que una vez liquidados los impuestos en Catalunya, su renta per capita no será inferior a antes de pagarlos?
Zapatero: Si, por supuesto ademas tengo que decirle que es difícil que ese orden sea alterado.
A.Bassas: Que es lo que esta pasando ahora.
Zapatero: No en absoluto en absoluto Cataluña, Cataluña contribuye y lo he dicho de una manera fuerte de una manera solidaria al conjunto del estado pero eso no altera su posición en cuanto a la renta per capita del orden que tiene de comunidades autonomas.
A.Bassas: Disculpe presidente pero todos los partidos catalanes incluso el suyo trabajan con esta cifra.
Zapatero: Disculpe pero eso no es correcto, disculpe pero eso no es correcto. No hay una alteración, no hay una alteración del orden de la renta per capita y quién diga eso es que de verdad no conoce los datos. El Estatuto contiene una cláusula de salvaguarda para que no pase, pero hoy no pasa y no ha pasado nunca. Es que alterar el orden de renta per cápita en nuestro país, deberia, para que eso se produjera, tendría que haber tal transferencia de renta del sector público al sector privado desde el punto de vista territorial que es muy difícil por no decir prácticamente imposible.
A.Bassas: Estoy seguro que esta parte de la entrevista continuará fuera de la Moncloa a partir de ahora.
Sí, sí, y tendra que rectificar.
A.Bassas: De acuerdo, si llega el caso.
Que si, que hi ha una clausula de salvaguarda a la proposta del Estatut pero es per si decàs.
Ai pobre Catalunya si surt el sí.
(Pots anar a la web de Catalunya radio i escoltarho, es al minut 30 i uns 20 segons. Tambe ho he pujat a YouTube i al meu blog li he posat un link.
Recorda que era tan facil veure allo de les posicions relatives, que no calia anar a mirarho molt lluny. Vetho aqui.
Si aquest Zp ho veu igual que el Aznar!
Em sap molt de greu tindre raó i veure que no volen solucionar cap problema de déficit fiscal perque creuen que NO N'HI HA. Que som molt solidaris pero MAdrid mes i que no creixem no perque sens mengin la sang sino perque som pitjors que ells.
Els nostres fills, els teus i els meus a apendre de cambrer o perruquera, perque nomes quedaran serveis i construccio aqui, amb 30 anys mes amb aquestes inversions i finançament.
Vinga animam va, busca la coma que faci que ho vegi tot positiu.
Ara de veritat espero que el "No" guanyi per pallisa, al dir aquestes mentides del finançament, alguna pifia tindreu, que comparada amb les acuals sigui realment grossa i faci que veiem la veritat, volen canviar quelcom per que res no canviï. Algun dia Maragall dira que en realitat es una Merda, Zp dira que MAdrid paga mes que Catalunya, Solves dira que ni un duro mes del que hi ha hagut fins ara... no se, mes gos que aquest del ZP no se que pot dir, estare atent avui a la Terribes per si decas
"Vamos a ver. Hay elementos de la propuesta por los que nosotros votamos en contra. Lo hicimos porque (a) no iba a prosperar y (b) no estábamos de acuerdo. En las votaciones del Parlament, votamos en contra de diversas enmiendas (como por cierto también hizo CiU).
Según tú, la actitud honesta es la de defender un texto que no compartimos y además que no puede tirar adelante. ¿Por qué?."
I on queda el paper del parlament? Per que hem de pactar al parlament si després cadascú fa el que vol? No cal aquesta despesa innecessària de temps i diners (en els vostres sous)?
Jo et diré perquè has de respectar allò que s'ha acordat al parlament. Perquè el parlament representa els catalans. Perquè el que s'ha pactat aquí és la proposta dels catalans i no la vostra o la de CIU o la d'ERC, és la de tots i teniu l'obligació de defensar-la tots plegats.
Le digo lo que opino, como colofón: El Estatut no cambiará nada o casi nada. No significará más recursos pues los perderían las CCAA socialistas que no podrían subsidiar votos. En los aspectos más controvertidos, el TC meterá el cepillo. Creará litigiosidad y, a la larga, más fustración. Ganará el SI pero con alta abstención, y desde luego tendrá una menor legitimidad que el anterior. En las próximas elecciones ganará CiU que tendrá votos desde peperos hasta esquerrosos. A Carod le darán una patada en el culo, los suyos, y ERC se quedará en menos. De Uds... no sé, no sé. Depende el resultado. Pero no veo yo al cordobés...Y después a pastelear otros 25 años.
En realidad, el problema de Cataluña, como el del Pais Vasco, es el nacionalismo que lo impregna todo, no el dinero. El dominio del nacionalismo cuando es absoluto es como el de la religión cuando es dominante, ahoga la diferencia política, expulsa al sensible, rechaza al diferente, esteriliza la economía siempre, hace confundir lo propio con lo mejor y ésto con lo único, elimina la autocrítica, en definitiva, mata la libertad individual del que no comulga. El resultado: Que avanzan otros. Eso lo saben los que viven del momio, pero no el resto, como los que le critican aquí. Triste.
En fin, siempre podremos culpar al PP. Eso sí se lo tragan todos.
"En realidad, el problema de Cataluña, como el del Pais Vasco, es el nacionalismo"
Donde se firma tener el problema economico del Pais Vasco y Navarra?
El problema de Cataluña es que CON LA EXCUSA del nacionalismo el ESTADO saca perras para pagar sus CCAA socialistas i cuando manda el PP las suyas peperas. Cataluña siempre a pagar, ademas tenemos personas como Mas que son capaces de estar 7 horas mamando la p***a a ZP con tal de volver a gobernar (antes se reunia los que le pagan las facturas donantes anónimos claro, ya lo tenian atado) y el ZP-PSOE vende a todo un presidente de la Generalitat con tal de volver al gobierno a sus comisiones (lo del 3% es de risa, hay que poner "Mas"). Asi estamos. Si Mas viviera en el Pais Vasco habria tenido que canviar de nombre.
Ara, el problema amb la sintaxi és que depèn de qui ho llegeixi hi entén el mateix.
Amb el que tens raó (també) és amb això de contemplar el paisatge.
Perdoneu que trigui en contestar. Porto dos dies fent bolos. NO us espanteu: parlo de turisme i no de l'Estatut.
En tot cas, moltes gràcies per les aportacions.
Per cert. Si algú està a favor d'algun dels comentaris, també ho pot dir si vol. Més que res per rebaixar la dosi de prozac.
Pedro
Com tu i jo sabem molt bé, el concert no només és inconstitucional (i per tant, inviable), sinó també injust. I insostenible. Si volem un estat, diguem-ho. Però si volem canviar l'Estatut, no podem proposar allò que no pot ser i a més a més és impossible.
La rosa de sang
Només puc rebatre arguments. No opinions. Tu em dius "ja pots anar posant els articles que vulguis" que a mi m'és igual. Home. No és dels articles que hem de parlar?.
El tema de la transparència. Una cosa és que es publiquin les balances fiscals (oh casualitat!, en aquest estatut es proposa això) i una altra és que no es pugui fixar una quantitat. En el debat d'avui en ZP podria haver dit 3.000 milions d'euros anuals. Però no és exacte. Perquè depèn. I com depèn, docns qui posi una xifra tancada fa trampa. Ara. Jo ja et dic (perquè ho tinc calculadíssim) que en totes les hipòtesis guanyem. Sembla que us sàpiga greu. Francament, a les persones que esperen per exemple un operació de pròtesi de cadera els sembla fantàstic.
"Tot segueix estant en mans de Madrid". Home. Això és fals. També seria fals que tot es decideix en el nostre camp. Però ara hem fixat una norma bàsica: els límits i les compensacions. Però si porto cinc posts explicant-ho!!!. Ho veus com hem de parlar d'articles?.
Per cert. Si les teves dues crítiques a l'Estatut són que (a) no se sap la quantitat i (b) hi ha decisions que es prenen "a Madrid", sàpigues que aquests dos elements formen part de la proposta de l'Estatut del 30 de setembre.
Torno a dir-te el mateix. Només et creus a qui vols quan vols. Quan en ZP ha dit públicament (tinc dotze notícies que ho avalen) que Catalunya ha estat castigada per un model de finançament que limitat la seva capacitat de creixement, llavors no el creus?.
Et reto a que trobis una sola menció de ZP en què afirmi que no existeix un dèficit fiscal català. Una sola.
En ZP s'equivoca en aquesta declaració. És cert. Però jo no vull parlar de declaracions. Un Estatut és una llei. I les lleis es debaten a partir del seu articulat.
Jo no sé quin és el mecanisme exacte que permetrà mantenir el principi d'ordinalitat. Només et dic que el PIB per càpita i la RFBD són dades que publica l'Anuari de La Caixa. No té més secret.
Fixa't el que dius: Desitges que el model ecomòmic de l'Estatut sigui una merda. Jo no. No ho desitjo. Però és que a més a més, t'he intentat demostrar (cinc posts consecutius) que és un bon títol. Si no hi estàs d'acord, no desitgis que algú faci una declaració que mogui a les masses a favor del no. Potser és millor que intentis rebatre els arguments que t'exposo. I veurem de forma civilitzada i raonable qui té raó.
La rosa
No és cert. No teníem la clau de la caixa. Ja t'ho he explicat.
Primer. El que teníem és capacitat normativa. Que tinguem capacitat normativa sobre els tributs cedits parcialment no vol dir que els tenim i fem el que volem. No home no. Per exemple, ara ja teníem capacitat normativa parcial sobre l'IRPF i els impostos especials i això no ha evitat en absolut el dèficit.
Segon. Com em pensava que havia demostrat, no és cert que a l'Estatut del 30/09 l'ATC tingués plena capacitat de maniobra (llegeix el post IV). L'article 204.3 especificava que aquesta potestat estava enquadrada "en el marc de les competències de l'Estat i de la UE".
1. Tu em demanes que respectem el Parlament català. Hem de respectar també el Parlament espanyol?. O només el nostre és respectable?.
Vull imaginar que penses que sí. Que també.
Doncs bé. L'estatut és una proposició de llei que fa el Parlament català a l'espanyol. Aquest segon legítimament pot proposar esmenes, canvis o modificacions. O han de dir amen al que diem?. No podem imposar unilateralment una proposta. Un Estatut és això: és un pacte legal entre l'Estat i Catalunya. Dons bé. L'Estat i els seus representants hauran de dir la seva, no?
Si imposes el principi que els partits catalans no poden moure ni una coma de l'Estatut 30/09 llavors negues la capacitat de maniobra d'un Parlament. Jo crec que no és ètic dir "o això o res".
2. Tots els partits van declarar en el seu moment que es pot canviar la proposta. Tots. Començant per Esquerra, Jo li he sentit dir això a en V. Partal o a en Terricabras. Si vols, podem discutir (només faltaria) si la modificació és alta o és baixa. Però no em diguis que proposar un canvi és traïr Catalunya.
Saps quin diputat va tenir una major activitat en el procés de redacció del document a la Ponència de Madrid?. El que va participar amb més habilitat al principi per tal de trobar noves fòrmules de consens en els articles complicats??. En Joan Ridao. I ara (oh paradoxa) he vist al web d'Esquerra que es critiquen "retallades" que va proposar nominalment el mateix Ridao!!.
3. Et reitero el que li vaig dir a en Pedro (per cert, Pedro, no sé per què ho vaig escriure en castellà, quin lapsus). Un partit es deu al seu electoral, no a Catalunya. Perquè no hi ha una Catalunya.
CiU ha proposat (i aconseguit) canviar articles de l'Estatut en el títol primer. Per què?. Dons perquè CiU no comparteix la meva visió de l'eutanàsia, de l'avortament o de l'ensenyament laic. Per això som dos partits diferents. Tu creus que CiU traeix Catalunya quan presenta aquestes esmenes?. CiU no es deu a Catalunya: es deu als seus votants. El voten per a què sigui conseqüent amb la seva manera de pensar.
El que vull dir és que no hi ha una Catalunya. N'hi ha vàries. I els partits no poden defensar Catalunya com si fos l'Helena de Troia assatjada pels grecs.
4. Hi ha una cosa que sempre us deixeu. La famosa disposició transitòria que ens proporciona un munt d'euros. Quants?. No ho sabem, però euro amunt euro avall ens anirem als 20.000 milions d'euros. Això és un salt absolut respecte el que deia la proposta d'Estatut 30/09. Un salt mortal amb folre i manilla.
Tu creus que a Madrid els partits catalans haviend e votar contra aquesta proposta encara que fos diferent que la del Parlament?. I si tu em dius, "No, aquesta és millor que la del Parlament i per tant s'ha de votar a favor" jo et respondria "I qui fixa quin article és bo i quin és dolent?"
Oiga, Donaire. Que lo están friendo crudo. Parece que no le cuelan sus argumentos-excusas.
Es que en Cataluña los políticos lo tenemos crudo, porque los ciudadanos no se creen nuestras mentiras. Y mire que mes esfuerzo.
Le digo lo que opino, como colofón: El Estatut no cambiará nada o casi nada. No significará más recursos pues los perderían las CCAA socialistas que no podrían subsidiar votos.
Pues a los andaluces no les parece tan mal. Lo digo porque nos lo están plagiando.
En los aspectos más controvertidos, el TC meterá el cepillo.
No hombre. A éstos los tenemos controlados.
Creará litigiosidad y, a la larga, más fustración.
Como mínimo admite lo de la frustración. Me cuesta entender cómo puede litigarse con un texto tan detallista. Si sólo le falta detallar quién tiene competencias en la venta de jacuzzis
Ganará el SI
Pues nada.
pero con alta abstención,
Usted da por hecho con los chicos de Esquerra y el pepé no mueven masas.
y desde luego tendrá una menor legitimidad que el anterior.
Pero un poco superior al Estatuto Gallego, que se aprobó con un 28%. Mire. Dentro de un año comparamos la participación del Estatuto catalán con la del resto de CCAA que modifican Estatuto. Y lo de legítimo lo hace usted extensivo a todos.
En las próximas elecciones ganará CiU que tendrá votos desde peperos hasta esquerrosos.
Mire. Lo de los votos peperos delo por hecho, porque con el papelón que están haciendo no se van a votar ni ellos mismos.
Lo de gente de Esquerra votando masivamente a CiU lo ponemos de momento en la nevera. No se crea. El número de don Mas, que primero pide el concierto y luego se hace la foto en una tarde es épico.
A Carod le darán una patada en el culo, los suyos,
Ahora que pide el régimen de Montenegro y que además han fichado a Jaume, igual lo mantienen.
y ERC se quedará en menos.
Diputado arriba, diputado abajo, no se crea.
De Uds... no sé, no sé. Depende el resultado.
Eso siempre
Pero no veo yo al cordobés...
Se equivoca usted. Pasqual es de Barcelona capital.
Y después a pastelear otros 25 años.
Siempre nos quedará París.
Se m'ha interpretat amb la metàfora. En Meissner no diu "Ara que hem pujat a la muntanya, gaudim un moment del paisatge".
Fa un any teníem un model de finançament que generava un dèficit estructural, amb una proposta que pacta CiU amb PP segons la qual aquest model no s'ha de tocar si l'Estat no vol, amb una proposta d'Estatut que semblava inviable, i amb un PP utilitzant l'Estatut per carregar contra ZP. Tot això ho hem resolt. Home. Ja pujarem més 8.000. No dic que no. No vull convertir el campament base en una residència d'avis.
Però quan algú aconsegueix allò que semblava que no podia ser, dedicar un moment a contemplar la vista és fins i tot sà.
El concert no és inconstitucional, hi ha dues comunitats queel tenen dins la constitució.
Més important que el que diu l'estatut és com s'interpreta, i ahir Zapatero el va interpretar bastant malament amb en Bassas.
Ja ho sé que hi ha dues comunitats amb concert. Ho diu explícitament la Constitució. I també diu que la resta no poden tenir concert.
Admeto que en ZP no va estar afortunat. També és cert que les coses es poden interpretar i això és important. Però (a) en ZP va dir en el debat que ell es comprometia a incrementar de forma significativa l'aportació a la Generalitat de la mà del nou Estatut (i per tant explicita allò que ens interessa); (b) personalment crec que el principi d'ordinalitat no és opinable, a diferència per exemple del principi mateixos serveis amb la mateixa pressió fiscal, on la Comissió Mixta ho tindrà més complicat.
I si el que crec es veritat posem que "es una merda" i tu desitges que sigui bo no? Tu em demanes FE jo et demano DADES.
AMB ELS TEUS NUMEROS baixem de (3)122 a (6)108,6 (13,4 punts) i si no hem baixat posicions per els numeros del ZP estem de (3)122 a (3)116,1 (com maxim 6 punts) sense ajustar el nivell al PIB, aquest numero fa que el finançament CONTINUI COM FINS ARA digue-ho, si es veritat el SEU calcul, ni UN DURO per el nou Estatut. El unic punt que frena que l'estat ens tregui el que vulgui es aquest. No diguis que s'equivoca ell insisteix molt, vull numeros oficials de nivells amb segell d'hisenda, segons tu aixó SI que es molt facil de tenir hasta la caixa ho publica, pues vinga animos!
No pots estar segur de que amb l'Estatut nou vindran mes cales, perque si mana el Rajoy de torn diras que el dolent es ell i tot seguin l'Estatut que defenses fil per banda i fent us de "LA SOLIDARIDAD DEPENDE DEL ESTADO" pues ni inversions ni res.
Admets que ZP no va estar afortunat???? pero noooooooo, no diguis que es va equivocar si us plau, VULL QUE M'ENSENYIS ELS SEUS NUMEROS QUE JA HE VIST ELS TEUS (trets de la CAIXA clar) vull veure el SEU calcul d'ordinalitat, si us plau difont-lo i sabrem que votar. El seu calcul (d'en Solves clar) SI es vinculant el teu que es pot calcular de mil maneres i que ja veurem com es fa si es que es fa (recorda el meu necesita mejorar, t'en fare un jo si vols) . El farás rectificar? Dira que s'ha equivocat i veurem uns numeros que veiem COM es fan?
No interessa, saps per que? se us veuria el llautó. Millor que sembli que es bo, fins al dia 19.
Et fare una declaracio de ZP que li escau: "Catalunya ha estado castigada por una financiación deficiente, los últimos dos años yo tambien me he apuntado al carro, pero a partir del nuevo Estatut, me firmais un cheque en blanco por treinta años minimo y os prometo que me portare bien, dinero a raudales os dare, no puedo poner los ceros de tantos que habrán. Os lo prometo igual que lo de apoyar el Estatut de Catalunya que salga del parlament de Catalunya"
El principi d'ordinalitat ES opinable si no es fixa el metode de calcul i no es donen dades oficials i contrastables.
Vaig anarhi jo despres de llegir el follon del Estatut. Fa uns 10 anys vaig militar a Convergencia, per que m'ho va dir un del PSC de Gava que m'hi fes.
Ja ho explicare al meu altre blog, que el porto molt endarrerit.
Si aun así, admito el argumento, el día que San Gervasio le pida a Cataluña que se lo apliquéis, no tendréis ningún argumento para rechazarlo. Además, ¿Quién mide ese sentimiento? ¿El propio Casasnovas?, o quizá basta con repetir mil veces que Cataluña está expoliada para que los catalanes se lo crean...
En fin, le tengo por una persona inteligente Donaire, y el argumento de Marruecas es pueril. ¿Puede ser porque Marruecos no forma parte del Estado español?, ¿o quizá porque los marroquíes que viven en marruecos no pagan impuestos en España?
Yo no tengo ningún problema con que Pedro o Jaume no se sientan españoles. Allá cada uno. El sentieminto de identidad forma parte de cada individuo. Lo único que pido es un poco de honestidad intelectual. Y un poco de respeto. La misma injusticia que, según ellos se produce transfiriendo renta de Cataluña a Extremadura, se da desde Barcelona hacia Lérida, pero la primera molesta y la segunda no, así que seamos claros; y por eso su argumento debería ser "no me importa la transferencia, me jode que sea hacia el resto de españa". Y así nos entendemos todos mejor.
Pero he de reconocerle, señor diputado, que lo que más me fascina es cómo un partido que se dice de izquierdas ha entrado a ese juego. Me atrevo a sugerirle Voces ancestrales, de Connor Cruise O´brian. Todos oímos las voces. Algunos, los nacionalistas, les hacen caso. Otros, quizá el pesecé, tienen mala conciencia si no les hacen caso, o tienen miedo a que consideren que no son catalanes...
Dicha sea, como siempre, con todo el respeto
El problema es que el Estado NO reparte el dinero por personas sino por autonomias.
Quieres que veamos donde queda Madrid si repartimos por personas? porque con la T4 tienen para años.
Se reparte por zonas de votantes o dime tu el criterio.
sinceramente,no creo que tengas ni la más remota idea de qué tipo de persona soy. Creo que, en el contexto de una discusión, decir que los argumentos de alguien son insulto a la inteligencia no es insultar a esa persona a la que, por cierto, no he visto en mi vida. Quizá a ti el que sea catedrático americano te obnubila, ya me gustaría ver la opinión que tendrías de él si fuera un profesor de la Universidad de Extremadura. En fin, yo los respeto a todos, aunque discrepe de muchos. Y qué quieres que te diga, menos mal que no hiere el que quiere, sino el que puede.
Cordialmente.
Jaume:
reflexiono sobre lo que dices, pero no entiendo bien la última línea. Parece evidente que uno de los criterios menos malos es el de repartir en función de las rentas medias. Entiende mi crítica. Me parece bien que aquellas personas en Cataluña a las que España les importe un pimiento, se posicionen legítimamente contra el reparto, pero no me parece honrado que se haga escudándose en que ellos no tienen fondos para sí mismos. A esas personas lo que no les gusta es que el dinero vaya a Murcia, porque no tienen problemas con la relación de la balanza fiscal entre el Barcelonès y El Segrià, que es claramente deficitaria para los habitantes de la primera comarca. Luego digámoslo claramente. El problema no es la balanza fiscal, el problema es otro.
Los que defienden que se reparten (ya se han repartido aprece lo cual no es cierto) por personas lo que en realidad defienden es la opacidad actual para poder seguir manteniendo voto cautivo (PSOE con Extremadura y Andalucia y PP con sus comunidades incluida Madrid que tiene saldo 0 cuando gobierna el PP a pesar de ser de las primeras en el ranking, la Espe se queja ahora y lo primero que hicieron los del PSOE es dar 3000 M d'€ a Andalucia por "trato discriminatorio" cuando gobernaba el PP).
Guillem Lopez de Casanovas intentó con J. Pons establecer los criterios de distribución de el CPFF y se ha declarado incapaz de determinar un criterio, independientemente de como te caiga una persona o el crédito que te merezca, ¿podemos pedir que nuestro dinero (el de todos) tenga alguna regla clara de distribución?
En Catalunya ni siquiera se cumple el reparto por personas (17% de población con inversiones publicas en infraestructuras del 12% o menos que tampoco es público!).
Tanto el profesor de Extremadura como el catalàn actualmente no tienen datos como para discutir (periodo ZP), ni siquiera hay datos de inversión pública territorializada del 2004-2005 (oye que son las facturas que pagan por obras por territorios eh! vaya todo es muy complicado!).
Somos tan burros los catalanes como apra firmar este Estatut? nos merecemos la pegatina-simbolo.
Yo no soy como tú, supongo que tu ignorancia económica te llevará a desconocer un excelente economista militante de ciutadans de Catalunya que se llama Ángel de la Fuente, nacido en Asturias i actualmente profesor de la Autónoma de Barcelona, quien dijo que era una verguenza que el estado no publicara una memoria territorializada del gasto público.
Tampoco creo que conozcas al profesor Jesús Huerta de Soto, catedrático de economía de la universidad Juan Carlos I, autor del libro "Nuevos estudios de economía política"(Unión Editorial, Madrid 2002). Se muestra partidario de generalizar el concierto económico a todas la comunidades, que harían una aportación anual al gobierno central por el mantenimiento de los servicios comunes. España es para él demasiado heterogénea económicamente hablando para atender desde el centro eficientemente. El centralismo acutal, dice, lesiona el dinamismo del arco Mediterráneo i eterniza el subdesarrollo del sur.
Huerta es representante la nueva escuela austríaca y se define como "anarcocapitalista".
En fin, no tengo nada contra lópez casasnovas. No comparto su argumento. ¿Soy mala persona? Tal vez.
Ignorancia económica, ahí prefiero no entrar. Pero si quiere algún día hablamos de Von Misses, y de la escuela austriaca, y de huerta de soto y de quien quiera.
Sí comoparto una cosa. Efectivamente, yo no soy como usted...
Cordialmente.