Locutoris
Aquests dies vaig fent bolos. Com aquests grups musicals que comencen amb una furgoneta, un equip de lloguer i cinquanta festes majors en pobles que no surten el mapa. De vegades, ho confesso, també em sento com un viatjant que intenta explicar els avantatges del Thermomix (no en el sentit que li dóna en Christian) o els tupperware. Avui vaig a un Casal d'avis de Girona, demà a Castelló, el divendres a Sarrià i el dissabte a El Vendrell i La Pobla de Claramunt.
Quan estic lluny de casa, acostumo a entrar en un cíber o en un locutori per connectar-me a Internet, actualitzar els blogs, llegir els missatges i xafardejar els diaris electrònics (i, si tinc temps, fer alguna una partideta d'escacs al ajedrez21). M'agraden els locutoris. Són un pedaç de realitat enmig dels debats metafísics. Una mena d'aleph des del qual es pot mesurar la vida quotidiana amb la mateixa precisió que les confessions en directe del Diario de Patricia.
Els ussuaris dels locutoris són sempre immigrants, sobretot magrebins i sud-americans. De vegades es deixa caure un romanès o algun erasmus pigat. Fa temps que han descobert Skype, i això els permet parlar sovint amb la seva família a Medellín, a Mendoza, a La Havana o Quito.. En perdonareu, però no puc evitar parar l'orella. Tots menteixen. Li diuen als seus fills que han anat a veure un partit del Barça; o li regalen a les seves dones unes paraules tan dolces com un episodi de Pasión de Gavilanes; o li expliquen als seus pares que aviat li pujaran el sou a l'empresa i podran comprar aquell motor d'aigua que tant necessiten. Sempre que s'acomiaden ploren i marxen agafats de la mà d'una profunda malenconia.
Altres estan completament enganxats als xats (o sigui, estan engan-xats). Escriuen molt ràpid i riuen, somriuen, neguen i fan ganyotes al webcam. Aquests joves ciberlliguen. Intenten trobar per la xarxa allò que no poden aconseguir a la cua del súper. De vegades, els locutoris són també el lloc de treball. Ahir, dos travestis de prop dos metres utilitzaven el locutori per organitzar la seva atapeïda agenda: "No, cariño, a las 8 no puede ser. Si quieres quedamos a las 10 y si no te va bien te doy el contacto de una amiga estupenda". Ara, una equatoriana intenta enviar a casa seva 100 euros, el preu d'un bon sopar entre dos o el salari mensual d'una família, segons a quin cantó de l'Oceà et trobis. Deixin que sigui demagògic (ja saben que m'agrada molt ser-ho): Entrin en un locutori i escoltin com sona el món des de les seves parets pintades de beige.
Avui 10 de maig el meu pare fa 67 anys, però està fet un xaval. "Felicidades, papá, 100 besos".
Quan estic lluny de casa, acostumo a entrar en un cíber o en un locutori per connectar-me a Internet, actualitzar els blogs, llegir els missatges i xafardejar els diaris electrònics (i, si tinc temps, fer alguna una partideta d'escacs al ajedrez21). M'agraden els locutoris. Són un pedaç de realitat enmig dels debats metafísics. Una mena d'aleph des del qual es pot mesurar la vida quotidiana amb la mateixa precisió que les confessions en directe del Diario de Patricia.
Els ussuaris dels locutoris són sempre immigrants, sobretot magrebins i sud-americans. De vegades es deixa caure un romanès o algun erasmus pigat. Fa temps que han descobert Skype, i això els permet parlar sovint amb la seva família a Medellín, a Mendoza, a La Havana o Quito.. En perdonareu, però no puc evitar parar l'orella. Tots menteixen. Li diuen als seus fills que han anat a veure un partit del Barça; o li regalen a les seves dones unes paraules tan dolces com un episodi de Pasión de Gavilanes; o li expliquen als seus pares que aviat li pujaran el sou a l'empresa i podran comprar aquell motor d'aigua que tant necessiten. Sempre que s'acomiaden ploren i marxen agafats de la mà d'una profunda malenconia.
Altres estan completament enganxats als xats (o sigui, estan engan-xats). Escriuen molt ràpid i riuen, somriuen, neguen i fan ganyotes al webcam. Aquests joves ciberlliguen. Intenten trobar per la xarxa allò que no poden aconseguir a la cua del súper. De vegades, els locutoris són també el lloc de treball. Ahir, dos travestis de prop dos metres utilitzaven el locutori per organitzar la seva atapeïda agenda: "No, cariño, a las 8 no puede ser. Si quieres quedamos a las 10 y si no te va bien te doy el contacto de una amiga estupenda". Ara, una equatoriana intenta enviar a casa seva 100 euros, el preu d'un bon sopar entre dos o el salari mensual d'una família, segons a quin cantó de l'Oceà et trobis. Deixin que sigui demagògic (ja saben que m'agrada molt ser-ho): Entrin en un locutori i escoltin com sona el món des de les seves parets pintades de beige.
Avui 10 de maig el meu pare fa 67 anys, però està fet un xaval. "Felicidades, papá, 100 besos".
Comentaris
Després,quan em miren, semblen dir: así son más felices...
I tenen raó.
Felicitats al pare. És jove, i espero, té salut. El meu pare està fotudíssim. Té parkinson fa un munt d'anys. De vegades no em coneix. Mobilitat nul·la. Tot s'ho fa a sobre. I pocs ajuts, amic, poquíssims ajuts. Dimecres pròxim, operació de pròtesi de genoll a la meva mare: 800.000pts de les antigues. Pagar algú perquè estigui amb ell. Un problema.. 3 germans treient d'on no podem... Ajuts!! No som prou pobres , ni som prou rics....
Perdó pel post. Avui he fet teràpia.
Una abraçada, Don...
Tot és relatiu...
Em temo que això no se soluciona només amb lleis o amb estatuts. Vol dir canviar totalment la concepció de la societat, de la vida i de tot plegat. Tenim feina.
Això de l'equatoriana trucant en plan aristòcrata és genial. Un link propi d'en Tarantino.
(del panorama familiar, millor no en parlo)
Llegiu el text següent de dalt a baix...
seguidament de baix a dalt...
Res, una xorrada que he trobat...
Ah! i Don, tenim més d'un bar en comú ;-)
"En el nostre partit polític complim amb allò que prometem.
Sols els imbècils poden creure que
no lluitarem contra la corrupció.
Perquè si hi ha alguna cosa segura per a nosaltres és que
la honestedat i la transparència són fonamentals
per assolir els nostres ideals.
Demostrarem que és una gran beneitura creure que
les màfies seguiran formant part del Govern
com en altres temps.
Asseguram, sense cap dubte que
la justícia social serà el fi principal del nostre mandat.
A pesar d’això, encara hi ha gent estúpida que pensa que
es pot seguir governant amb els trucs de la vella política.
Quan tinguem el poder, farem allò impossible per a que
s’acabin les situacions privilegiades i el tràfec d’influències.
No permetrem de cap manera que
els nostres nens tinguin una formació insuficient.
Complirem els nostres propòsits, encara que
els recursos econòmics s’hagin esgotat.
Exercirem el poder fins que
comprenguin des d’ara
que som la nova política."