07 d’agost 2006

Notes turístiques

Proposo un primer diagnòstic de la temporada turística 2006. Són notes des de la trinxera de la Costa Brava, pendents d'un contrast més afinat:

  1. Discrepàncies locals. M'arriben xifres rècord des de Salou o Cambrils, bones sensacions a Lloret o Blanes, discreció a Roses o Tossa i, en general, un juliol feble a la Costa Brava Centre. L'escala és ara local. Un municipi pot funcionar i el veí restar buit.
  2. L'aposta per la qualitat dóna els seus fruits. Les ocupacions són més elevades en els hotels amb més prestacions (i també els preus més alts). Problemes en la gama més baixa de l'oferta d'allotjament.
  3. Menys platja i més producte. Les platges estan més buides. No hi ha una correlació entre les ocupacions i la densitat a la platja. Els turistes estan consumint de forma massiva les ofertes turístiques creatives: festivals, concerts, castells de foc o grans projectes culturals.
  4. Intensa mobilitat. S'han incrementat els fluxos interiors. Es visiten les ciutats, els museus, els castells, les grans ciutats, els espais naturals o els parcs d'oci. És evident que l'oferta de transport públic no està preparada per aquest canvi de tendència. La xarxa no només ha de preveure l'arribada, sinó també la circulació interna.
  5. Turistes lliures. Compren per Internet, volen amb baix cost o utilitzen el seu automòbil. Van a la seva. Programen cada dia el seu itinerari. Busquen, critiquen i es comenten la jugada. És l'era del monoturisme. Per desgràcia, no estem preparats encara per aquest canvi de paradigma.
  6. Més qualitat d'oferta. Percebo un increment sensible de la qualitat de l'oferta, especialment en el sector de la restauració, que havia viscut ancorat durant molt de temps en el tòpic. Apostes arriscades donen lloc a sonors èxits. El disseny està entrant també en els bars.
  7. Pocs estrangers. Però aquests es mostren absolutament seduïts per la festa. El concepte mediterrani de festa és segurament el principal actiu turístic del país. Parlo de correfocs, de festes majors, dels concerts, de les havaneres, els grups, la gresca i, en general, l'ocupació recreativa de l'espai públic.
  8. Curiositats. La mirada del turista es perd pels mercats, els carrers, els monuments, les gents o simplement el color de les façanes. Em crida l'atenció les imatges que capturen els visitants de Sant Feliu de Guíxols. On és el mar?.
  9. Estandardització. La creativitat de l'oferta sovint cau en la repetició gairebé clònica. Fem massa festivals, molts dels quals no s'aguanten econòmicament. Les campanyes gastronòmiques estan cremades. Les notes creatives són realment benvingudes.
  10. Cíberturistes. Les webs turístiques treuen fum. Mica en mica veuen la llum excel·lent portals territorials. Sempre he manifestat la meva admiració pel web d'Espanya, preciós en la forma i currat en l'arquitectura interna. Nosaltres hem sortit guanyant amb el nou portal de la Costa Brava, un dels experiments virtuals més aconseguits des de l'àmbit de les destinacions. Estem a l'espera de l'estrena del portal turístic català.
En resum, un juliol atípic. Estrany com la cursa de F1 d'Hongria. Només una certesa: tot està canviant, menys la nostra perspectiva. Ara toca innovar.

4 comentaris:

L'aprenent de turista ha dit...

Una primera radiografia molt encertada... però la pregunta és la de sempre: reaccionarem a temps o com passa tot sovint serem poc àgils?

don-aire ha dit...

Crec que canviem més del que ens pensem. No sé si prou. Però estem canviant. Qui menys, potser, algunes administracions locals.

ignasi ha dit...

Et feia a l'Àfrica, amic!!!!

Potser ara hi ets... mai se sap....

Salut i força...

David ha dit...

Hola Jose Antonio, soy un alumno del master de planificación turística de la UAB. Desde que viniste la segunda vez a clase tenía pendiente visitar tu blog...
...en fin...ya soy uno más en la blogosfera.

Te invito a que visites mi recién estrenado blog: davidginer.blogspot.com

Saludos.