03 d’agost 2006

Personatges

Avui començo les meves vacances intermitents. Dubtava entre vint dies de trekking al Nepal o una travessia en pedal Barcelona - Trípoli - Alexandria a lo Marichalar. Finalment, passo les vacances a casa, a Sant Feliu sur mer. No sé si els hi passa a vostès. A l'agost jo faig com al Nadal: un llistat de bons propòsits que després no faré i em generaran un sentiment de culpabilitat més gran que el d'un sexador del pollastres. I això que un sexador de pollastres ha de tenir uns remordiments de l'alçada d'un campanar. Aquells ullets suplicant que no delatis la seva condició de pollet mascle i no femella, que vol dir ser triturat en una mena de minipímer. Però com poden dormir aquests sexadors?.

De moment, he anotat reescriure el llibre que estava a punt d'acabar ara fa un any (i que uns simpàtics lladres es van endur juntament amb el meu portàtil), pintar a lo Cézanne, assaborir tot allò que m'he baixat (ops, vull dir he comprat al Fnac), rebaixar tres kilos cinc-cents grams, estudiar a fons la Defensa Francesa (1.e4. e6), llegir els set llibres que he deixat per l'estiu, assajar noves receptes de cuina creativa, millorar l'estètica del blog i desconnectar el mòbil. El balanç no és massa bo. He rebut cinc trucades durant el matí, tinc més gana que els concursants de Supervivientes en un càsting de Hansel i Gretel i l'escuma de gelatina de ceba sembla més aviat un cranc atropellat per un tractor i embadurnat amb escuma d'afaitar.

Em deixava la platja. Oh, la platja. Sovint tinc la sensació que aquest és el meu hàbitat natural. M'agrada la calor, l'aigua, la sal, la sorra, els xiringuitos, els gelats... M'agrada fer castells de sorra i per això necessito la coartada del meu nen petit, que odia fer castells tot sigui dit. M'encanta el contacte dels peus amb aquella sorra fina, mullada arran de mar. M'agrada la sensació refrescant quan entres a l'aigua després de dues hores fent una rèplica en sorra del Palais des Papes. Splashhh. M'agrada aquell diari que no diu res llegit en aquella hamaca llefiscosa. Sí senyors. M'agrada la platja.

N'hi ha qui diu que a la platja hi ha massa gent. No és cert. Hi ha poques persones, però es repeteixen de forma constant. És el meu teorema dels 25 metres quadrats. Agafin un rectangle de cinc metres per cinc. Si es fixen, veuran que hi ha cinc grups que es repeteixen sempre: el grup imparell de nois i noies (13, 14 anyets) amb més testosterona que el Tour i el Giro junts; la família tirolesa (o holandesa o sueca, no sé) que poques hores després es banyaran en after sun entre crits de dolor; les dues àvies (una, ehem, en topless) que fullegen l'Hola i intercanvien xafarderies; la parella granadeta, ell de pell lletosa sota un parasol fullejant el Marca/Sport i ella negra com un Magnum de xocolata (a què no saben qui ha triat les vacances?); i finalment la parella (o família monoparental) amb nens, bolquers de platja, nevera amb aigua i el bibe, flotadors, pales, cubells, el iot de Famobil, les Bratz, la Barbie socorrista i les pistoles d'aigua. Aquests grups es disposen de forma regular en la quadrícula de 5 x 5, com a les pel·lícules de baix pressupost, que filmen deu soldats i després fan cortar y pegar i semblen un exèrcit de mil homes.

Ben pensat, el teorema dels 25 metres quadrats també es pot aplicar a altres àmbits de la vida: els restaurants, la cua de l'autobús, la cua de la Ronda Litoral a les 8 del matí i, ehem, l'Hemicicle. No s'animen?. Em vaig a fer un granitzat de llimona...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

T'has deixat el noi catxes que va sol i que tota l'estona va lluint el palmito

Fera Ferotge ha dit...

Crec que m'agradaria la seva descripció del "Teorema dels 25 metres quadrats" sobre l'hemicicle. Ara bé, com que a l'estiu un es proposa desconectar políticament, crec que en prescindiré de fer-ne jo mateix una descripció. Així que ho deixaré per setembre, altra banda, un costum molt universitari.

Li he de dir que tot i tenir un bloc ara, el segueixo de fa temps, i sincerament, sempre has estat un d'aquells diputats que et fa creure en la política. Per cert, estigui atent al meu bloc, que posaré una entrada sobre la meva mare, que es de Salamanca (i de la Unión ¬¬) i és un referent a nivell del món que es dedica al treball social a Barcelona. (No ho escric ara, perquè n'he escrit un recentment, i a tothom li fa gracia que li comentin quelcom en els escrits que fa!).

PS: Tot i l'entusiasme amb que l'escric, no es cregui que l'admiro. No em puc permetre admirar a un diputat del PSC... xP.

don-aire ha dit...

Anònim

He he. No et pensis. D'aquests no n'hi ha masses. O potser és que jo ni m'hi fixo.

don-aire ha dit...

Fera

Bon blog el teu. T'aniré llegint...
Agafo el compromís de reproduir el teorema dels 25 m2 a escala hemicicle (3x3 escons).
Tenim punts en comú. D'entrada Citoyen, Salamanca i Apolo. Un bon triangle, que diries.
Gràcies per l'enllaç. I per les paraules. I no et preocupis per la meva condició de diputat sociata. És transitòria. El sis de setembre ens dissolen. Mentrestant, bon estiu.

Si sóc Turista, perquè no tinc vacances?! ha dit...

Bon teorema aquest del 25m quadrats. He intentat reproduir-lo pensant en la gent que tenia al voltant ahir a la platja, però, tot i que identifico a la majoria dels perfils, no m'hi trobo!!! he anat descartant i només em queda fer el paper de catxes lluint palmito??... perquè d'avia encara no m'hi veig (tot i fer topless)... em comença a preocupar...

don-aire ha dit...

Turista

M'he deixat els borderlines, aquells que són únics (o gairebé). Hi trobaríem el venedor de cocos, l'imitador de Sazatornil o de l'Esteso darrera de les sueques, el dissenyador d'interiors que es troba to-tal-ment desplaçat entre tanta plebs, el borratxo del poble que dorm la mona pel matí a la platja, la família Churumbel, la diva en plan El crepúsculo de los dioses, el dibuixant de El Jueves agafant apunts del natural o el que només visita la platja per la nit amagat entre les barques, amb ull en el Durex i l'altre en la màquina que neteja la sorra.

Anònim ha dit...

Quina experiència denotes amb les teves paraules... moltes hores de platja ... bon observador... em quedo amb la nit i els primers minuts de sol a la sorra (i darrera d'una barca... tampoc s'estaria malament)

Cristian Alcázar ha dit...

Don! Un saludo desde Murcia... quizás podrías dedicar algún "post" turístico a esta bella comunidad que se debate ente el desarrollismo desaforado (la construcción no para)y el mantenimiento de la agricultura (con excelencia en cítricos y algunos frutales), a pesar de la acuciante escasez de agua, que afecta a toda España pero especialmente al Levante, con las cuencas hidrográficas más maltrechas. En todo caso, y como pista de enganche, siempre nos quedarán las playas de Mazarrón o las de La Manga del Mar Menor, repletas de madrileños/as e ingleses/as que las han convertido en uno de sus principales destinos turísticos. En fin... tu verás! En todo caso, un caluroso saludo(¡38º a las 19:30h y a la sombra!). Hasta la vista!

Anònim ha dit...

A quines platges vas?
Jo ni m'acosto, res com qualsevol de les cales que tenim molt a prop del nostre estimat Sant Feliu. Aquelles que són de difícil accés i que per lo tant, no hi han famílies emprenyoses, que intenten col.locar-se 50 persones en un espai a on només hi queben 3.Aquests també t'els endescuidaves.
T'he descobert avui i m'he llegit un munt de notes no sé fins a quin dia he arribat. Ho he trobat tot molt interessant. El que fa estar a casa sense saber que fer.
Prometo seguir-te. M'he divertit molt.

Anònim ha dit...

A quines platges vas?
Jo ni m'acosto, res com qualsevol de les cales que tenim molt a prop del nostre estimat Sant Feliu. Aquelles que són de difícil accés i que per lo tant, no hi han famílies emprenyoses, que intenten col.locar-se 50 persones en un espai a on només hi queben 3.Aquests també t'els endescuidaves.
T'he descobert avui i m'he llegit un munt de notes no sé fins a quin dia he arribat. Ho he trobat tot molt interessant. El que fa estar a casa sense saber que fer.
Prometo seguir-te. M'he divertit molt.

don-aire ha dit...

Christian

Conozco un poco el caso murciano. Es una pena. En el resto del Mediterráneo, cuando el azar, la historia o la geografía habían permitido conservar una costa más o menos virgen se ha apostado por proteger y usar el paisaje como activo. Y ha dado un gran resultado.
En Murcia, impera la ley del ladrillo. Eso ya no es turismo. Como en tantos lugares del Mediterráneo, ya es construcción, gestión inmobiliaria y chanchullismo básico. Una pena. A pesar de todo, aun quedan sitios por preservar. La gente de "Murcia no se vende" están haciendo un gran trabajo.
Feliz estancia y vigila con los golpes de calor

don-aire ha dit...

Hi vaig a totes les platges que puc. El més còmode és la platja de Sant Feliu. Però tb Sant Pol, Canyerets, Senyor Ramon, Canyet... Tot el que pugui.

M'alegro que t'agradi. Suposo que és una forma com qualsevol altra de pasar l'estiu. Jo no he fet aquest exercici d'anar llegint posts endarrerits. Suposo que deu passar com quan et veus en un vídeo o et sents la veu. Deus pensar: "Però així soc??". Benvingut. Espero que ens veiem sovint per aquí o, en el seu defecte, pel Juanita Banana.