27 de setembre 2006

Cíbercampanya

Els hi proposo una nova predicció. Aquesta serà la darrera campanya "analògica". La propera campanya campanya electoral serà digital. Potser per això se'm desperta la tendresa: els darrers mítings amb banderoles i confettis, els darrers fulletons o els darrers cartells que omplen les ciutats de somriures retocats amb el Photoshop. Estic recollint les imatges dels diversos candidats i els hi prometo una anàlisi dels processos de lífting informàtic que detecti. En tot cas, algú hauria d'anar recollint tots aquests materials i crear en el futur un Museu de la Paleopolítica.

Les cíbercampanyes tenen moltes possibilitats. Permeten, per exemple, consultar el material i la documentació amb diversos nivells de detall. Això obligarà a redactar programes encara més curosos. Facilita l'accés a la informació sobre els candidats i el seu equip ("qui és qui"). Permet establir debats virtuals, fòrums o un cara a cara entre persones separades per centenars de kilòmetres. I, el que considero més important, faciliten una relació directa, personal, entre les persones (que en campanya s'anomenen "ciutadans") i els diversos candidats.

De moment, l'eina més rellevant són els blogs. Confesso que estic sorprès de la constància de dos nous bloggers il·lustres, en Jordi Sevilla (amb wordpress) i en Pepe Blanco (amb blogger); tots dos necessiten una mica de suport estètic, perquè les pàgines tenen encara l'aparença del prospecte del Gelocatil. Més a prop, comprovo satisfet com creix la girosfera, és a dir, la blogosfera gironina. L'amic i company Àlex Sàez ha iniciat el seu cíberperiple amb molta força. De fet, els blogs socialistes de Girona s'estan multiplicant: l'Estanis i en Margall, units pel Montgrí, en David Maldonado que segueix l'estela de les JSC, l'excel·lent blog de l'Albert Fauria (una mena de citoyen gironí), la independència d'en Juanós, les reflexions documentades de l'Alfons Jiménez (gironí d'adopció) o el fresquíssim blog d'en Casals. Ara per ara, el blog de referència és el d'en Josep Muñoz, un cau de seny i rauxa en dosis desiguals. Si fan un petit tour per aquests blogs podran comprovar que sota el paraigües de socialista s'aixopluga gent molt diversa (i, en alguns casos, molt singular).

Acabo. Aquesta setmana han atorgat la Creu de Sant Jordi a Josep Vicente i Romà. Les virtuts que més aprecio en una persona estan acumulades en aquest singular personatge, embolcallat per una llarga i bella arruga. Enhorabona, Josep. Company i amic..

Enllaços: , , ,

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Vigila amb l'Àlex Sáez. És perillós.

Anònim ha dit...

Coincideixo en la valoració que fas del Josep Vicente. A mi m'agrada molt el seu fill, i no parlo només com a polític, és clar. Una mica el mateix em passa amb tu.

L'aprenent de turista ha dit...

I ens perdrem les apretades de mans, el contacte tendre del llavis i galtes, els cops i empentes per ser a primera fila... a veure com es supleix això digitalment.. A.I.?

César Calderón ha dit...

Pues mire, Donaire, no tengo claro que ésta sea la última, de hecho lo que pienso es que el on-line político tiene aún unos cuantos años de vida.

Ya conoce usted mi teoría de que la blogosfera, aún no tiene capacidad para hacer ganar votos, pero tiene la virtualidad de hacérselos perder ( y a raudales) a aquel partido que no invierta en ésto.

Seguiré con atención su diario de campaña e incluso le haré publicidad ( a la que usted corresponderá en pa amb tomaquet i pernil en mi próxima visita a Catalunya, claro)

Abrazos :)

Anònim ha dit...

A mi m' agrada aquesta nova onada socialista a Girona que representeu entre d'altres en Jose A. Donaire i l' Àlex Sáez.

don-aire ha dit...

Don César (porque no sólo trataremos de usted a don Royo, oiga)

1. Mis predicciones suelen ser siempre un fiasco. Predije la inminente caida del sistema comunista chino (en 1989, oiga), el bluf de Internet, la victoria de Ucrania en Eurovisión o el fracaso español en el Mundial de Baloncesto.

2. De todas formas, déjeme que le diga que en esta (pre)campaña he multiplicado la sensación de (digamos) ridículo, cuando acudo sudoroso con corbata y americana a la Fiesta del Pepinillo o en Vinagre o el Mercado de la Oveja. Llámeme raro, pero me siento un extraterrestre.

3. Lo de la publicidad, ya me dirá lo que se debe.

don-aire ha dit...

Aprenent

Estic d'acord en què les campanyes electorals tenen el seu punt. Una mica com el Goodbye Lenin i el boom de l'estètica comunista. És, però, el valor del revival, com els pantalons campana, les patilles o les ulleres de pasta.

don-aire ha dit...

Anònims varis

Efectivament, l'Àlex és un valor polític important a Girona. Treballa molt, és actiu i té molts idees. No es perdin el seu blog, de veritat.

A l'altre anònim (començo a tenir molts), li confesso que no li entès.

Anònim ha dit...

Acabo de leer en Netoratón que hace un posteo de la campaña. Lo encuentro muy interesante. Pero le pediría, si no es muy inoportuno, que lo hiciese en castellano. En catalán, nos perdemos un poco.

Rafael Estrella ha dit...

tengo bastantes dudas de que se cumpla tu predicción. Acabo de regresar de la Conferencia del Partido Laborista británico y el activismo tradicional sigue plenamente vigente (manifestaciones, reparto de octavillas, mesas redondas paralelas). En todo caso, los dos ámbitos coexisten y el digital tiene cada día una mayor influencia, aunque no necesariamente a costa del tradicional. Los partidos tienen que aprender a ser receptivos y a influir en ambos.
¡MBuena campaña!

Jaume Planas ha dit...

El teu blog es una bassa d'oli noi, despres de tant defensar l'estatut i que Zp era un "amic", anem regatejant que si 400M d'€ o 430 i contem l'AVE o no.

Total que l'Estatut era bo i millor i federal.

On son ara tots els capítols aquells que ens defensaben?, a la web de la generalitat encara el dèficit fiscal es el del 2000. On es veu que es presentin uns pressupostos sense posar com anem? L'Estat te un superavit de 10000 M d'€ i ni aixíns es generós (que es veu que ho te que ser, no just, generós)

No em vas dir que les balances es publicaven ja?

En fi sento interrompre i posar calès entre tanta disquisició sobre el bo i bonic dels blogs i el cíberespai...

don-aire ha dit...

Jaume

1. Com saps, es compleix al 100% el que diu l'Estatut.
2. Com jo et vaig dir s'invertirà el 18,8% de l'estat (l'aportació al PIB català) en infraestructures. Tu em vas dir que no perquè tenies por del famós FCI.
3. Fixa't. En un any s'ha aconseguit molt més que el que va fer CiU i PP (Pacte del Majestic), en quatre anys. En un any, ja s'ha reunit més recursos que en els 4 de CiU. No està mal.
4. Això permetrà crear un fons per rescatar peatges, fer el tercer carril de l'AP7, el TGV... T'asseguro que a les comarques gironines ballen per un peu. L'Estat inverteix 634 euros per habitant. Per cert, també permetrà invertir com mai s'ha fet a Catalunya en el tren. Necessitem canviar el model de mobilitat del país,i això vol dir tren.
5. Tens raó. L'Estat s'ha compromès a publicar les balances fiscals i encara no ho ha fet. Me n'alegro que ara citis les de 2000, perquè en el seu moment les vas negar.

Mira. Si faig balanç em trobo: els Papers de la dignitat, l'Estatut, el finançament del sistema sanitari, el català a la Unió Europea, una inversió sense precedents de l'Estat en el català, la ubicació a Barcelona de la CNMV, la Carta Municipal de Barcelona... No ens ha anat malament. Potser per això, Zapatero és de llarg (però de llarg) el polític més ben valorat a Catalunya.

M'alegro de veure't novament per aquestes contrades. Trobava a faltar els debats acalorats. Deu ser que hi ha campanya també per a tu. ;-)

Jaume Planas ha dit...

Ho deixem per mes endevant quan s'aprobi el pressupost, aquest debat.

Tu saps que no s'executa tot el que es pressuposta i tu saps que no val canviar el mètode de calcul quan t'interessa. I ara callem que s'ha canviat.

Posem el punt 5 sobre la taula, revisa tot el que vaig possar perque mai vaig dir que no hi fossin les del 2001, el que passa es que no les reconeix Zp. No entrem en la discursió. Nomes argumento:

Com es pot votar unes inversions i un pressupost (el teu partit ho fará no?) que no et deixa veure, de fa anys el balanç general?

don-aire ha dit...

Home. Que no es publiquin les balances fiscals és un error, un problema i comença a ser una presa de pèl.
Ara. Que això sigui l'argument per no votar uns pressupostos em sembla una mesura desproporcionada. Els pressupostos es voten si creus que aniran bé al teu país.
Que és, per cert, el que ha fet ERC cada any des que governa ZP. I em sembla perfecte. Ha aconseguit per Catalunya molt i a més propostes innovadores. Crec sincerament que seria una mesura de força desproporcionada.
I això no vol dir que em sembli bé. Al contrari. No té cap sentit aquesta situació.

Jaume Planas ha dit...

Jo proposo una mesura i a tu et sembla desproporcionada, es un amic el que no les publica, pren mesures proporcionades i espera sentat.
Per cert, podem aduïr complexitat per no presentar la declaració de renda els catalans?
I si ningú no la fes aqui quina mesura ponderada i gens desproporcionada pendria el ministeri d'en Solves?
No creus que l'Estat tindria que ser molt més transparent que nosaltres?
Tot l'enfasi que vares posar en l'aprobació i la bonança del Estatut i ara et fallen els amics de Madrid (perque el PSOE vota amb el PP lo del Prat saps? s'entenen aquets quan es toca la "unidad nacional").
En el fons per aixó estem d'acord. No se perque pero et tinc confiança i no crec que facis com el Castells que diu que "es compleix l'Estatut encara que troba raro que les inversions globalment baixin sis decimes" (Avui 28/9/2006) respecte a l'any passat o la Lourdes que possa les xifres com un regal 400! 700! si s'en van 10.000 oi?
Pots ser un valent que digui la veritat encara que faci mal a Zp?

Un titular: "Donaire reclama a Solves que la inversión regionalizada en Catalunya suponga el 18,8% y pide garantias de que se realice" (ja saps que pressupostar es molt fàcil) i ja se que el FCI es resta com que encara no l'han tocat resta'l tu mateix 18,4 crec que queda, crec que aviat el multiplicarán...
Només et cal aixó i et voto

Jaume Planas ha dit...

Pots explicarl-hi al teu company el Ramon Bassas (ramonbassas.Blogspot.com), la diferencia entre "inversions en infraestructures" i el "total d'inversions regionalitzades"?
A quin tipus d'inversió creus que es referia el M.H. Pascual Maragall en el discurs al Senat espanyol quan deia:
(L'Estatut suposa)" la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys"

don-aire ha dit...

Estic segur que en Ramon sap perfectament la diferència.

Jo no sé què va dir el President. El que sí sé és el que diu l'Estatut en la seva disposició addicional tercera. Diu que la inversió en infraestructures a Catalunya serà l'equivalent al PIB excepte el FCI. Diu això.

La inversió en infraestructures es computa en termes de PIB per dos motius: (a) perquè hi ha un correlació entre infraestructures i PIB: millo accessibilitat vol dir més competitivitat i (b) perquè corregeix parcialment un dèficit acumulat.

En canvi, Jaume, no acabo d'entendre quins arguments poden defensar que s'apliqui aquest criteri a totes les inversions territorialitzades. En el teu cas , que defenses l'aplicació del concert basc a Catalunya sí que ho entenc. Però des de la teoria econòmica clàssica, com ho argumentes?.

Tu i jo sabem què vol dir inversió territorialitzada. En un Estat tan esquifit com l'espanyol (on el gruix de les competències es gestiona per CCAA), aquestes inversions inclouen: despeses en infraestructures i instal·lacions militars (per exemple, la valla de Melilla); ordinadors, taules, cadires o edificis d'organismes públics; inversió en parcs naturals o en medi ambient (ja saps que el territori català representa un % molt baix respecte el total)...

L'estatut diu el que diu. I a mi em sembla bé. És el que es va aprovar en el Congrés i Senat. És el que vam votar els catalans. I és el que es complirà.

Jaume Planas ha dit...

"Jo no se que va dir el President":

Bueno ja t'ho he posat. Deia "inversió total" ningu va corregir-ho aleshores.

"Inversions en infraestructures" definint l'Estat què es aixo. Això es el ser "generos"? no tenim dret a alguns anys de inversions totals iguals al PIB? Ni instalacions militars (tu saps que aquestes en el seu gruix no es territorialitzen)? Cadires, ens en toquen menys? Quants anys de dèficit de cadires hem passat?

TU vas escriure això (29/5/2006) Les finances de l'Estatut (V):

Ja he comentat que la proposta d'Estatut incrementa de forma sensible la participació dels impostos, de manera que en els tres principals tributs compartits (IVA, IRPF i impostos especials) la Generalitat recaptarà com a mínim el 50%. A més, la disposició addicional tercera explicita que la inversió de l'Estat a Catalunya en infrastructures es correspondrà amb el pes del PIB català. Pagar per renda i rebre per renda durant set anys. Llegim l'article:

La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de
compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del
producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de
l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també
per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.


No podem saber la quantitat exacta d'aquesta inversió. Primer, perquè està condicionada pel pes efectiu del PIB català sobre l'espanyol (actualment, un 18,8%). I segon, perquè també està condicionada pel volum del Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Però per a què es facin una idea, el valor mig de les inversions de l'Estat a Catalunya ha estat d'un 10% anual aproximadament. Si volen, prenem la darrera referència: el 12%. Passar del 12% al 18% llarg suposa un increment del 50% en el volum de les inversions durant set anys. Que és el que necessitem per iniciar l'ambiciós Pla d'Infrastructures de Catalunya, el pla que canviarà el model de mobilitat del país.


Que tendencios oi? a partir del tercer paragraf hom enten que parles de les inversions i posem infraestructures per ser les inversions territorialitzables. "Les inversions de l'estat a Catalunya". TU NO SABIAS QUE ERA NOMÈS FOMENT I MEDI AMBIENT! (en itàlica tens el que fa referencia a les inversions totals).

No trobo ningú al apèndix psc del PSOE que digui volem mès, tothom diu es just. Quina vergonya. Qui et prohibeis demanar que sigui sobre les inversions totals? el PSOE.

Ah i dius que vull el concert com una cosa dolenta. Et recordo que els millors d'Espanya el tenen, inclos Navarra, ves i digues al PP que per fer "España" li tregui el concert a Navarra. Vosaltres demaneu treure el concert en les eleccions del Pais Basc i Navarra? Ah! es que aquells (els Navarressos i Bascs) son "españolitos buenos" nosaltres els catalans som "expoliables". Hipócrites.

Quan més expoli més creixerá el nacionalisme. I crec que vosaltres amb el vist i plau de ZP a la oposició.

don-aire ha dit...

És que crec que ara estàs creant una batalla segona part, perquè la primera batalla no t'ha anat bé. Jo llegeixo el que dic i ho mantinc fil per randa. No veig perquè és tendenciós.

Llegeixo el que diu l'Estatut, el que es va aprovar, el que tu vas dir que passaria (que ens carregaria el FCI), el que jo dic (fins i tot et dic en què s'invertirà: en el PLa d'Infraestructures), en fi... m'ho miro tot i no entenc què dius.

Tu mires com tu mires "inversions en infraestructures" vol dir "inversions en infraestructures". Un exemple petit. Tu creus que ens ha de tocar les cadires en funció del PIb o en funció de la població?. No entenc quin sentit tindria demanar les inversions territorialitzades. Ningú no ho ha pensat mai això. I el redactat de l'Estatut és absolutament explícit.

Eres tu qui deies que no es compliria pel tema del FCI. I sí es compleix. Eres tu qui deies que tindríem menys recursos i s'han incrementat de forma substancial. Eres tu qui deies que això era una enganyifa i no ho és pas.

Estic totalment en contra del concert basc. Em sembla una presa de pèl. I per això, no ho vull a casa meu. És la diferència entre tu i jo. Si jo veig una injustícia, la denuncio (com ha fet valentment Maragall) i la intento canviar. Tu proposes que nosaltres també siguem injustos.

Potser sí anirem a l'oposició. Això depèn de les eleccions i les acataré. No comparteixo, però, el teu to, la teva tendència victimista perpètua, el discurs de la "culpa és de Madrid", la incapacitat de detectar els beneficis aconseguits i el doble discurs. Perquè si en el fons el que vols és la independència, ho trobo legítim. Però no vulguis alhora independència i un determinat model d'Estat, perquè cap model t'anirà bé.

Jo faig un balanç molt positiu d'en ZP. A Catalunya ens ha anat perfecte. I al país també. Potser per això és el polític més ben valorat a Catalunya en la història de la democràcia (més que en Pujol o que en González). Tot i que respecto la teva opinió, crec sincerament que la majoria de la gent de Catalunya no està amb tu.

Jaume Planas ha dit...

Tens rao, l'Estatut posa infraestructures i sabieu que les infraestructures son només medi ambient i foment, de fet perquè medi ambient?, diguesli al Solbes que no cal, encara s'estalviará uns calerons. Castells ha negociat una quantitat increible de inversions en Infraestructures, no cal que la infli. I ja no hi haurà dèficit fiscal (aviat estarem a la mitja d'Espanya, com ja estem a la mitja d'Europa i baixant). El FCI no pujará, ho saps de bona tinta.
Ara anirem bé, i com passa a Eskadi i Navarra ja no tindrem deslocalitzacions d'Empreses, podrem afavorir Impostos de societats de les nostres industries i tot estará bè. Un model d'Exit el nostre finançament, fa anys que anem pujant posicions.

Un dubte a l'Estat li costem, en inversions, mes o menys que l'any passat? No soc economista ja saps, s'ha de ser un expert per saber-ho.

Perque no fem una votació a veure que decideix el mon el que Espanya destina a la solidaritat? Perque hem de ser solidaris amb Andalusia i Madrid i no amb Guinea Ecuatorial? Es veritat que Catalunya dona mes fons per anivellament que Alemanya a Espanya? Quin límit hi ha actualment?

Voler el concert es una tara es veu. Que fàcil es denunciar la injusticia de demanar el concert sent del PSC, i que difícil denunciar l'expol·li fiscal. Jo no perdo batallas perd Catalunya i ja fa quasi 300 anys que dura.