01 de setembre 2006

Com pujar el teu número de visites

He rebut un correu d'un jove blogger. Se sent frustrat. Diu que fa quatre mesos que ha obert un blog i només el visita ell i la seva xicota. Sembla ser que des de que han partit peres, ja només rep la visita del blogger en qüestió. I per això em demana ajuda. Jo he estat temptat de confessar-li que tinc una família molt extensa (som sis germans, amb els seus respectius/ves, pares, cosins...), però he pensat que més val mantenir el secret. [Aprofito per enviar un petó a les meves cunyades].

Tots hem patit els efectes del Principi de Voroloi, segons el qual el número de visites mensuals en els primers tres mesos de vida és directament proporcional al número de vegades que entres en el blog per veure si algú ha llegit el teu magnífic post (per exemple, el rànquing dels millors Geypermans). Li hauria de dir que l'única forma de pujar el seu rank és escriure un blog enginyós i tenir el talent de don Royo. Però dedueixo que no serà efectiu, de manera que em permeto apuntar-li deu receptes. Ja sé que no són massa legals, però poden ajudar-li a pujar el seu cíberego.

  1. Crea un post amb un títol comercial. Per exemple, "com pujar el teu número de visites", que és una de les demandes més freqüents en els cercadors entre els bloggers novells. Hi ha altres títols que tenen un èxit potencial garantit, però no els reproduiré perquè estan en contra del codi deontològic d'aquest blog.
  2. Inventa't una expressió qualsevol. Per exemple, digues "Principi de Voroloi", que no existeix. El lector veurà aquest principi i s'anirà directament al Google per cercar què carai és això. I en el resultat només apareixerà la teva pàgina, de manera que garanteixes una visita més (això sí, amb el mateix IP). Per a què aquest sistema funcioni, és imprescindible que tinguis com a mínim un visitant més a part de tu mateix.
  3. Escriu sobre localitats petites. Madrid té uns 326 milions d'entrades amb el Google. Pozuelo de Zarzón (el poble del meu pare) uns pocs milers. Si parles de Pozuelo de Zarzón, és possible que apareguis en una recerca curiosa d'un habitant d'aquesta localitat cacerenya. Això també és vàlid per paraules poc conegudes com ornitorrinc, correveidile o "escarabats en posició fetal". No patiu, per estrany que sembli, sempre hi ha algú (o alguns) que buscaran això en el Google.
  4. Escriu posts amb paraules mal escrites. Si escrius malament una paraula, qualsevol cerca amb la mateixa expressió portarà al teu blog. S'ha de calcular molt bé, perquè la correcció tipogràfica no és massa freqüent. En el Google, hi ha 52.000 Rajoi i 15.000 Maragal o 131.000 Madrit i 30.000 Varcelona. Ha de ser una cosa contundent com ara hacehituna o Uhebo.
  5. Deixa comentaris signats. Entra en blogs i comenta. No ho facis a Microsiervos o a Juan Varela, perquè reben desenes o centenars de comentaris per post i ningú perd el temps veient qui ha fet tal aportació. És molt millor que entris en blogs totalment minoritaris, d'aquells que tenen trenta visites al mes. El seu autor voldrà saber qui ets i com és que has entrat en els seus dominis.
  6. Crea un fals debat. Necessites una dotzena de nicks. Llavors fas un post polèmic, com ara "Madelman o Geyperman?", i fas que els teus falsos nicks obrin una acalorada discussió amb dades, arguments, insults i contrainsults. Un lector del post se sentirà atret per un post amb tants comentaris i es veurà temptat a dir la seva.
  7. Construeix un agregador. Ara que els creadors d'Infante l'han obert al públic en general, pots crear-te un agregador de posts. Com encara no ets conegut a la blogosfera, l'única opció és agregar blogs marginals (veure punt cinquè). En principi, els blogs haurien d'estar relacionats d'alguna manera, però no és del tot imprescindible. Amb això trasllades el problema: I com faig ara que la gent visiti el meu agregador?. Però almenys et garanteixis algunes visites dels teus veïns aïllats.
  8. Inicia una estratègia de màrqueting viral. No tens els mitjans per implantar una moguda com l'Amo a Laura de l'MTV. Però pots imitar la idea d'Ikea i el seu gosset [gràcies LlaveAllen]. O crear una llegenda urbana com la història del nen i l'escopeta a Tres solteros y un biberón. Novament, tornes a traslladar el problema: I ara com faig que la gent conegui el meu muntatge de màrqueting viral?.
  9. Sigues un altre. [Aquesta proposta és absolutament il·legal i indifensable]. Però si el teu problema és que vols rebre visites, pots provar a fer el blog d'algú més conegut que tu. Per exemple, pots ser un polític, un esportista, un cantant o la dona del temps. Per cert, com sabeu que jo soc realment jo?.
  10. Utilitza PC públics. Biblioteques, universitats, llocs de treball... Pots, fins i tot, posar la teva pàgina com a pàgina d'inici, tot i que deixaras una evidència del teu delicte. Això farà incrementar el número de visites (IP diferenciats), però francament t'omplirà molt poc, a no ser que tinguis un contracte amb una multinacional que et pagui a tant l'entrada. Tot i que per guanyar-te la vida dignament, se't quedarà curta la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i tots els centres universitaris de Castella i Lleó.
Enllaços: ,

28 comentaris:

ignasi ha dit...

prenc nota ... jejejejeje

don-aire ha dit...

Je je. Tenia ganes de fer un post en plan conya per iniciar la temporada. Ja tindrem temps de debatre sobre temes seriosos.
Per cert, estic arruïnat al Hattrick. És el meu destí. He acomiadat a tothom i intento mantenir aquest any a veure si baixo el deute. Quin desastre!.
L'estiu, bé?

ignasi ha dit...

L'estiu perfecte... ja ho veus al meu bloc ... espero!!!!

El hattrick és brutal: desestressa i distreu. No t'hi amoïnis. Desfes-te dels dolents i fitxa bé per a entrenar... fàcil, oi?


jejejejeje

Per cert: un amic meu se'n va a treballar a Madritt al serveis del Montilla's - Clos ministeri team... El món és mocador

Júcaro ha dit...

¡Magnífico! Igual sigo tus recomendaciones...por ver si logro que aumenten las visitas. Gracias y que nunca falte el sentido del humor.

Naya ha dit...

Otro truco:

al colgar imágenes en tus post, utiliza aquellas que aparecen en las primeras páginas de una búsqueda Google muy concreta, por ejemplo, "desamor". Y por supuesto, cuélgalas directamente desde la web.

A un servidor le funciona...

Donaire, sencillamente magnífico.

Anònim ha dit...

Eres un terrorista!

Plam ha dit...

Si escriviu en blog en català, podeu fer "ping" a catapings.com i bitacoles.net, va molt bé per donar-se a conèixer

Salut

Myrddin ha dit...

L'únic punt que realment val en compte tenir la pena és el cinquè, la resta són ganes de crear una falsa aparença, artimanyes barates per enganyar-se a un mateix. S'ha de ser un mateix i punt.

don-aire ha dit...

Myr espero que hagis llegit el post en clau d'ironia. És clar que res té sentit, ni tan sols el punt cinquè. Tot plegat és una conya

Tristany ha dit...

Ho confeso, tinc debilitat pel punt 5è, en especial en deixar felicitacions als blocs familiars iankis, aquells que hi surt una núvia grassoneta i panotxa amb un negrot ben gros, ambdós davant un pastis de nuvis carregat de cors i xuminades. Els hi poso: "Moltes felicitats en un dia tant assenyalat i que tingueu molts pardalets. Desde Terrassa-República Catalana". Mira, penso que estaran contents i a mi no em costa res i a més a més sempre queda bé tenir una visita de Nashville.

don-aire ha dit...

No, Tristany. Això trenca l'esperit de la norma. No parlo d'entrar en els blogs dels familiars. Això és massa obvi. Ja he confessat que el 80% de les entrades d'aquest blog responen a la capacitat multiplicadora dels Donaire.
Jo em refereixo a entrar en blogs absolutament marginals. Hi ha gent que no enllaça, que a penes escriu i que no entra a la resta de blogs. I cada dia entra a veure si algú contesta la seva enquesta (com ara "El rellotge a l'esquerra o la dreta?"). És aquí on tens un lector fidel en potència, un incondicional.

el7 ha dit...

Genial, genial. Recorda també la tàctica del amiling. Envia un mailing als teus millors amics, o a aquells qui t'agradaria que et llegisin. De totes maneres, no crec que sigui tant important la qunatitat de lectors com la qualitat d'aquests. Jo, de ben segur no m'adreço a tothom, per tant, si em visiten bé, i si no... hi ha milers de blocs a visitar.
Una pregunta sr. Don-aire, que es el hattrick? com sigui quelcom esportiu ja pots estar informant....

Tristany ha dit...

No, si jo no ho faig per tenir més visites d'habitants de Nashville, sino perqué em fan morbo les webs iankis kitsh. Les seves papallonetes que volen, les fades, les torxes "in memoriam", la bandereta, la combinació de colors que les fan ilegibles...també m´agrada mirar com tenen les cases, quina cara fa la sogra, com d´atocinats els hi pugen els nens, veure com a totes les fotos fan el signe de la victòria (total per fer una barbacoa)...
També és interessant entrar a la wweb de sor sourire i declarar que és el teu mite inconfesable, o a la web del museu de l´exèrcit de luxemburg i comentar, candorosament, sense ganes d´ofendre, que desconeixies totalment que Luxemburg tingués exèrcit.
De fet la web que m´agrada és la meva, amb frases mal construides, errors en els pronoms, accents amb el pas canviat (és el peatge d´haver anat a un cole de l´opus i no haver estudiat mai català), també m'agraden webs com "els abismes siderals" del Rufus. No m´agraden les webs dels enteradillus...perqué em fan pensar en mi i em poso una mica gelós de la meva unicitat indestriable al meu ego latent i vergonyant...però com a minim o reconec.

Anònim ha dit...

Per enteradillu el Donaire, que va de polític "estic per sobre de tot i escric un blog súper deivertit" però després cobra la nòmina del partit. No et disfressis de enrollat que ets el que ets.

Tristany ha dit...

Home anònim, que en Donaire faci de politic i cobri el seu sou no ho veig tant greu i tampoc és motiu perqué no es pugui expresar lliurament i fer-ho de la manera que li sembli millor. Consti que jo no el voto, que jo voto als bons (ERC, evidentment) :)

don-aire ha dit...

el 7

Ha ha. Amiling. Una paraula nova, me l'apunto.
www.hattrick.org és un programa futboleru amb un punt freak que el fa molt addictiu. El vaig conèixer per l'Ignasi, un amic de Sant Cugat i blocaire actiu. Dec ser un dels pocs que ha aconseguit arruinar-se, el que diu molt poc sobre la meva capacitat de gestió.

Tristany

Realment l'estètica ianqui és més kistch que una convenció de venedors de todo a 100 a Las Vegas. Però no deixis de veure les pàgines egípcies o les índies. Semblen les imatges amb què torturaven al paio de La Naranja Mecánica.

Anònim

"Esto es lo que hay", com va dir el poeta

Lucien de Peiro ha dit...

Tot i la legitimitat del que es vol donar a coneixer amb la màxima fruició i tracta d'arribar tan lluny com li sigui posible en aquesta, diguem-ne, cojuntura de l'autopromció, jo em trobo en una mena de dilema vital respecte al fet de publicitar voluntariament el meu petit espai a internet.

No es pot negar que una visita (adobada amb una intervenció, evidentment) al blog personal és qüelcom satisfactori i estimulant. Tot i aixó, jo faig el meu blog per a mí mateix. No m'importa gens (i fins i tot m'agrada) que un determinat grup de gent em coneguin i fins i tot em visitin de tant en tant, peró el meu petit espai només té l'objectiu de satisfer el meu afany "exhabruptaire". Si pensés en els amables "tercers" no seria jo mateix. Ho sé.

Per altra banda, a més a més dels que em coneixen personalment, i que no acostumen a opinar al meu blog (perquè amb prou feines el visiten i si ho fan crec que ho veuen més com una qüestió una mica marciana), aquells que em visiten ho fan perquè alguna vegada m'han llegit en un altra banda (aquí mateix, per exemple) i s'han perdut per la meva morada per alimentar la seva curiositat. Suposo que, sense voler-ho, he dut a bon port el punt 5 del seu estimable decàleg, senyor Donaire.

En resum, jo em pregunto per la moralitat pressumptament implícita en l'aparentment plausible afany de volguer donar-me a coneixer. I compte, que ara només parlo de mí. Jo vull trobar el meu camí expresiu o simplement desfogar-me com a pas previ a la satisfacció personal pròpia, tot i admetre que ningú és pot lliurar d'aquell rampell narcisista que suposa l'emoció de saber-se llegit. Crec que sóc un obsesionat de la mentalitat que un famós arquitecte de ficció anomenat Howard Roark ens va transmetre gràcies a la ploma de Ayn Rand i, més especialment, gràcies a la càmera de King Vidor a una pel·licula que potser tinc massa idealitzada: "El Manantial". En Howard explicaria millor que no pas jo el que he volgut dir en aquesta intervenció.

Salutacions.

Lucien de Peiro ha dit...

Ara veig, tot llegint el que les seves visites han ecrit, senyor Donaire, que coincideixo bastant amb el que ha expressat en Myrddin a les tantes de la matinada, així com planyo al pobre anònim de les 10:08 que, encara que tingués raó, és un maleducat.

gemminola ha dit...

Ei Saül,és la primera vegada que entro al teu bloc, i m´ha fet molta gràcia aquest text, la veritat és que és jugar molt brut no? :P especialment l´apartat on s´incita a suplantar la identitat... La qüestió és que m´ho he passat molt bé llegint-lo ^^ Ens llegim!

don-aire ha dit...

Gemmi, benvinguda. Però no soc pas en Saül; ell és el periodista del Maresme que entre altres aficions col·lecciona blogs de polítics en una pàgina molt recomanable.

Lucien.
En realitat jo volia fer una mena de joc. Allò que se'n diu una metanarrativa. Crec que el món dels blogs és un món interessant però també té el seu punt freak. Hi ha gent que em demana consell per pujar el número de visites i (com tu dius) això no té cap sentit.
Els millors blogs són aquells que es fan com si no hi hagués cap lector. És com els bon actors que sembla que treballin sense càmeres o espectadors. Ara estic enganxat a uns quants fantàstics. Com el currante d'Ikea que està fart dels clients.
Al final, la gràcia dels blogs és que no serveixen per res. I això et descarrega molt la pressió.

La Rosa de Sang ha dit...

Bon post, per cert, què és un agregador?

Anònim ha dit...

hola, ja fa temps vaig rebre la teva visita en el meu bloc. l'enllaç que vas posar no m'enviava al teu bloc, per tant, fins avui no t'he trobat a la xarxa.
Em felicitaves pel meu bloc, però, la veritat és que el teu bloc no li té res a envejar, és molt bo.

salutacions i endavant

http://blocs.tinet.org/blog/el-bloc-de-jaume-pros

don-aire ha dit...

La rosa

Un agregador és un lector de posts (en realitat de qualsevol cosa que tingui RSS). L'administrador de l'agregador selecciona uns quants blog i cada vegada que s'actualitza un post, hi apareix aquesta novetat en la pàgina de l'agregador. D'aquesta manera no cal anar cada dia a veure aquests blogs, sinó que amb un cop d'ull a l'agregador és suficient.
Un exemple (que utilitza Infante, un bon programa) és www.lasideas.es (o www.lasideas.org) del qual formo part. Que és un dels pocs defectes d'aquest interessant agregador.
Gràcies pel comentari.
A veure si t'animes a crear-ne un.

gemminola ha dit...

Ostres ho sento! Vaig llegir malament la referència... En fi, don-aire, igualment, el missatge era per a tu!

Lucien de Peiro ha dit...

Entenc el que diu i ni tan sols hi poso pegues. És que a un li agrada qüestionar, què hi farem.

Certament, el blog del currante de l'Ikea és tremendo. Quin riure! Jo també estic enganxat.

Adagio ha dit...

Molt bo! De fet jo he fet SPAM en els tovallons de paper a restaurants/bar. Segur que tinc alguna visita d'algun frik xD

Anònim ha dit...

Molt bó l'article!!! jejeje... i amb sentit de l'humor. Es podria fer una meme d'aquest tema, no? (un consell o bona pràctica per a cada esglaó de la cadena)

Psique

Anònim ha dit...

cutre. Crea contenido y recibirás visitas.