22 de setembre 2006

Perro piloto

Agafin paper i llapis. Comença la fira de les promeses electorals. Veurem qui la diu més grossa. Un apartament a la Manga del Mar Menor, un autògraf dedicat del Papa, una visita en directe a El diario de Patricia, una mariscada a la Costa Brava el primer dijous de mes o un Míster Potato Vader. Aviat les campanyes electorals semblaran més una emissió de La tienda en casa o la fase final del Un, dos, tres. "- Tenim aquí la selecció andorrana de CiU, l'aeroport d'ERC i els llibres escolars gratuïts del PSC. I hem de descartar un. -Puc preguntar al públic?".

De moment qui ha començat fort és l'Artur Mas. Mas promet una rebaixa de l'IRPF a tots els que parlin anglès. Tinc una sèrie de dubtes (quina rebaixa?, quin nivell?, només anglès?...). Voldria recordar, de moment, que saber anglès no es garantia de res. Ahir va prometre 4.000 euros a partir del tercer fill, per tal que aquest "tingui un cost zero". Suposo que no hi computa l'escola privada, el campus a Suïssa, les classes de tennis, la minyona filipina o el mòbil amb Mp3 i Tv. Que els altres partits també faran promeses?. Seguirem informant.

Enllaços: , Míster Potato Vader,

Font imatge: Abuse Magazine

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja ja ja. Boníssim l'enllaç del youtube. Molt bo, de veritat

Alberto Gállego Vidal ha dit...

Hola José Antonio,
La historia de siempre... prometer por prometer... luego si no se ha hecho siempre se puede echar la culpa a los otros por cualquier chorrada. Bastaria con mostrar naturalidad, reconocerse como un ser humano más y mirar a los ojos a las personas.
Felicidades por repetir candidatura!!!

Jessica ha dit...

Emmmmm... Una matització: Crec que el que va dir és que prometia una rebaixa fiscal a qui parli una tercera llengua, la qual cosa no vol dir necessàriament l'anglés, i a més a més a d'estar acreditat mitjançant títol oficial. Jo tambié ho vaig comentar fa un parell de dies, i vaig donar una sèrie d'alternaties a la pijo-propuesta d'Artur Mas.

Pedro ha dit...

Osti, que bo, m'ha recordat aquell humorista tant bo que va prometre "la reforma del estatut que salga del parlamento de Cataluña". Quins bons moments.

Estrella ha dit...

Cada campanya electoral és pitjor que l'anterior. Espero que la sensatesa que sembla tenir el senyor Montilla surti aviat. Segur que has vist l'ultim follet del PSC amb la biografia de Montilla, s'han passat!!! aquesta pre-campanya de jo soc tant o més català que Mas, i Maragall i jo som íntims amics no te ni cap ni peus.
Salutacions

ignasi ha dit...

repetir candidatura?? explica't ...

Per cert: llegint el teu post m'ha vingut al cap allò dels 800 o 1000 puestos de trabajo ...
Tots els partits són penosos a l'hora de prometre i donar mans als mercats per a convèncer la clientela i obtenir el seu vot.
No us adoneu de la vergonya aliena que, de vegades feu passar.
Amb tot el respecte del món, se us veu el llautó, i així va tot.

ignasi ha dit...

o aquella promesa del talante, on es comprometia a respectar l'estatut que sortís del Parlament...

Snorkel ha dit...

Zapatero se comprometió a respectar l'estatut que sortís del Parlament teniendo en cuenta las conclusiones de la reunión de Presidentes autonómicos y secreatrios generales socialistas de Santillana, que Maragall (como máximo dirigente del PSC) se pasó por donde todos sabemos en la elaboración del estatut

No olvidemos matizar

don-aire ha dit...

Que sí, que sí. Que reconec que "en todas partes cuecen habas". Per això, hem de ser molt crítics i molt curosos amb els programes i les promeses. Han de ser gairebé un contracte ciutadà.

ignasi ha dit...

contracte que podeu trencar unilateralment quan ho considereu oportú!!!

Vinga Don...
T'aprecio com a rara avis política, però el teu post és un pèl sospitós...

Joga bonito, no?

don-aire ha dit...

Si. Suposo que se m'ah anat una mica la mà. Entre línies, també he repartit també a d'altres, però és veritat que m'ha quedat un mica biaixat. Deu ser que estem en pre-campanya. ;-)

Jogo bonito?. Jo era d'aquells que quan se seleccioven els jugadors per fer un partidet de futbol amb dos capitans, sempre quedava l'últim per triar, deprés de la noieta amb trenes i el noi coixet. Suposo que per això em vaig apuntar a la política.

ignasi ha dit...

Et felicito Don.

Segueixo pensant que calen més polítics com tu...

No canviïs ni en precampanya i recorda que em deus un cafè a St Cugat...

Gemma Ferré ha dit...

I com pensa el Sr Mas comprovar el nivell d'anglès? S'haurà d'anar a la Generalitat a fer un exàmen? Què diver!

I qui vulgui ajuts haurà de tenir 4 fills quan amb prou feines en pot mantenir un?

El logo genial.

ignasi ha dit...

I com pensa el Maragall gastar la pensió que li queda, 26 milions l'any??
Sra o Srta Gemma: a mi em costaria arribar a ser pobre amb la pensió que tindrà el molt honorable socialista Maragall...

ignasi ha dit...

JO VULL ser Maragall- Pensionista!!!!

Enrock ha dit...

Hola "Don" Donaire,
ja saps que t'admiro com a persona però em perdonaràs quan dic que no confio en cap polític avui dia.
Actualment, estem parlant de les eleccions de la Generalitat i potser aquí sí que podria decidir-me amb algú que porti la senyera tant a davant com a darrera, sempre i quan sigui d'esquerres. Però a la fí passarà també com en les municipals (les butaques solen ser molt còmodes).
Sobretot, quan parlem d'eleccions municipals és quan em desmorono. No he vist cap batlle ni conseller al meu poble que hagi fet un "tot" per al poble (quan molt abans sí que existia aquesta ideologia fervent). Precisament, ara és el poble que està al servei del batlle i dels seus ajudants, muntant-se les seves grans mansions i festes que, posteriorment, si perden els vots, no podran mantenir-les. I el poble es va empobrint per que no s´hi inverteix amb afers pròspers per a tothom, i el seu jovent escapa a altres móns per trobar més facilitats, perdent-se les oportunitats, tot quedant-hi quatre vells gats locals que aguanten la crisi perpètua.
Recordo un jove polític que va inaugurar la Universitat de Turisme no a Girona si no al meu poble...i va ser rebut amb moltes crítiques inargumentades, i inclús diria amb despreci. En fí, ell va aguantar l'huracà violent i se'n va poder sortir una mica. Però després, com un terratrèmol, la terra es va empassar aquella escola universitària. I així com moltes coses. En Santiago Rossinyol ja ho deia: Sant Feliu és una gàbia d'or plena de mussols. Tu eres, amb tota la bona fe, un colom blanc enmig d'uns mussols que només fan que barallar-se dins la gàbia que podria ser un palau.
Vull dir amb tot això que haríem de votar a les persones i no només als partits.
Tornant a l'encís, és evident que en Mas no mostra gaire simpatia amb la seva forma d'actuar i, com a persona, no coneixent-lo personalment, vist des de la tele, no em fa bona espina com la feia en Pujol.
Des d'aquí t'encoratjo en els teus propòsits parlamentaris per que sé que has donat un bon exemple al meu poble que, malauradament, no ha sabut apreciar.
Enrock.

Gemma Ferré ha dit...

"Sra o Srta Gemma: a mi em costaria arribar a ser pobre amb la pensió que tindrà el molt honorable socialista Maragall... "

Sr o Srt Ignasi: que critiqui a Mas no és sinònim de que m'hagin de semblar bé les pensions que pugui tenir el seu molt honorable socialista Maragall...

ignasi ha dit...

Sra o Srta gemma. Aquest humil servidor li demana disculpes. Té tota la raó. Simplement em venia de gust comentar el sou que els queda als Molt Honorables, des que l'anterior s'ho va fer anar bé.
Prometo, no enllaçar temes tan alegrement.

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Molt bo el vídeo d'en Frasquito.