06 d’octubre 2006

Olors

Cada vegada sordejo més i veig pitjor. En canvi, tinc un bon nas. Una mica com el personatge de El perfum, el llibre de Patrick Süskind que ha estat portat al cinema (ja es poden veure els primers trailers de la pel.lícula, filmada a Girona). Avui he sentit per un instant un bri de menta. I el meu cap, ha viatjat immediatament als camps de l'Alagon, a la finca i a les tardes de la infantesa. Moltes olors tenen la capacitat de traslladar-me en el temps: les gomes de nata, la cola Imedio, el curry, la gespa mullada, la Nocilla, la palla seca, les fulles de tabac, el salobre... Cadascuna d'aquests olors està vinculades amb un pedaç de la meva biografia.

Avui he descobert que l'olor també es mesura. Un olf és l'emissió normal d'olor que fa una persona mitjana sedentària i amb uns hàbits d'higiene normals. Aquesta persona ha de treballar en una oficina, ha d'estar en un ambient de comfort tèrmic i ha de tenir un estàndard d'higiene de 0,7 banys per dia. I fora bo que aquell dia no mengi ceba ni all. Un decipol és la qualitat de l'aire generada per una persona estàndard en un espai que es ventila a una velocitat de 10 litres per segons. Els hi prometo. He recordat que un dels premis nobel alternatius 2006 (els IgNobel), que s'atorguen a les investigacions més inútils, estava dedicat al món de les olors. Concretament, Knols i de Jong han demostrat que la femella del mosquit de la malària se sent atreta amb la mateixa intensitat per l'olor del formatge limburger com per l'olor dels peus humans. No expliquen si aquests peus tenen un estàndard higiènic o si han pujat al Montseny el mes d'agost. L'any passat l'Ig Nobel de biologia va ser atorgat a una recerca que classificà l'olor de 131 espècies de granota quan estaven estressades.

Els hi explico tot això perquè avui he sentit un comentari en el que un indignat fumador demanava que es legislés sobre la mala olor. Si a la gent li molestava el fum, a ell li molestava el ferum. I abans que un candidat en campanya s'apresti a prometre que es prohibiran les pudors en els restaurants i bars amb menys de 100 metres quadrats o que s'habilitaran espais per a persones amb halitosi o els metilmercaptànics (pudor de peus), vull fer constar els meus dubtes. Són suficients 0,7 banys diaris?. Quants olfs necessitem per assolir el rang de ferum?. Tenim en compte la qualitat (i quantitat) de les colònies?. Estaran multats els rotets involutaris?. Construirem unes dutxes a les entrades dels restaurants o els locals públics?.

Vigilin amb les promeses dels polítics en campanya. El seu principal risc és que algunes es poden acabar acomplint.


Enllaços: , ,

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Com es nota que ets fill de químics. Molt bo el teu post, Don. Comme d'habitude.

Anònim ha dit...

M'ha costat però ja veig la teva estratègia. Fas un post divertit i aparentment neutre. Fins i tot es podria dir que és un post crític amb la política, amb els polítics i amb tu mateix. I amb això et guanyes la complicitat del lector.
Però sempre acabes posant una cunya electoral, com el link amb la pàgina anti-Mas. Vaja. Que fas sectarisme polític però finament.

ignasi ha dit...

La memòria de les olors és més forta que la visual o auditiva. Un munt de vegades he restat absolutament embadalit, pels records d'infantesa que de sobte una olor m'ha provocat.

Gemma Ferré ha dit...

M'ha agradat molt aquest post.
El llibre del perfum és genial, la veritat és que no me l'imagino en pel·lícula. L'atmosfera que es crea sembla que no pugui penetrar realment si no és a través de la lectura. Ja veurem.

el7 ha dit...

Per mala sort, pateixo de rinitis i a vegades no aprecio tots els olors. Encara que els dilluns a primera hora al metro de barcelona, l'agraeixo.... (la rinitis vull dir..)
Encara que m'encanta l'olor de la gespa acabada de segar, o l'humir del bosc després de ploure....
Esperaré la película, per gaudir dels olors, i de la nostra Girona.
I en quan a les promeses polítiques, que facin el que vulguin perque es quedaran a mitges o no les cumpliran. Per que això dels locals sense fum,... a mi em fa una mica de gràcia. Ara, que no soc fumador, soc incapaç de trobar un bar per fer el café sense fum..... hem avançat?